1
Diumenge 10 de gener de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om Avanti Popolo ndré es retroba amb el seu pare, un home traumatitzat per l’absència del seu fill gran, un militant de l’esquerra brasilera que es va exiliar a la URSS en els anys setanta. A ARGUMENT Cartell de la pel·lícula Avanti Popolo Direcció i guió: Michael Wahrmann Fotografia: Rodrigo Pastoriza Nacionalitat: Brasil Any: 2012 Durada: 72 min. FITXA TÈCNICA 2009 Avós (curt) 2012 Avanti popolo Oma (curt) FILMOGRAFIA Carlos Reichenbach André Gatti Eduardo Valente Marcos Bertoni Paulo Rigazzi Maria da Penha Julio Martí Estopinha FITXA ARTÍSTICA eix el 1979 a Montevideo (Uruguai) però als sis anys s’instal.la amb la seva família a Israel. Quan es adolescent s’implica en moviments pacifis- tes i als 18 esdevé mariner. El 2009 crea la productora Sancho Films i el mateix any roda el seu primer treball cinemato- gràfic, Avós, un curt multipre- miat (al voltant de quaranta guardons) amb que recorre mig món. Amb el seu debut en el camp del llarg, Avanti popolo (2012), s’imposa com una de les veus més personals, rotundes i inventives del cinema llatinoa- mericà actual. N DIRECTOR MICHAEL WAHRMANN COMENTARI na de les principals singula- ritats que defineixen el cinema del segle XXI és la de- saparició gairebé definitiva de les fronteres que separaven els gèneres tradicionals. I així, cada vegada té menys sentit diferen- ciar, per exemple, el documen- tal i el cinema de ficció. Avanti popolo, la destacable òpera prima de Michael Wahrmann, sintetitza brillantment aquesta tendència. És molt difícil, d’en- trada, ressumir d’una forma convencional la seva premisa argumental i temàtica. El seu protagonista, André, es retroba amb el seu pare (encarnat per Carlos Reichenbach, un realitza- dor independent), que encara no ha pogut superar el trauma de l’absència del seu fill gran, un militant de l’esquerra brasilera que es va exiliar en els setanta a la URSS. Unes imatges en super 8, filmades pel mitificat germà, malden per omplir un silenci de tres dècades.El jove autor sud-americà s’ha despenjat amb un dels debuts més genuïns, inclasificables, estimulants i rodons dels últims anys. Un col. lage imaginatiu i estremidor que fusiona admirablement un Michael Wahrmann Avanti Popolo assaig sobre el cinema, un diari íntim, una crònica familiar i un testimoni històric. La memòria individual i col·lectiva i l’experi- mentació fílmica convergeixen en aquesta miniatura prodigi- osa, travesada per una secreta i poderosa malenconia, que amb una sorprenent i envejable con- cisió (només setanta-dos minuts de metratge) destil.la una rique- sa conceptual i expressiva de primer ordre. Una gemma tra- çada amb l’ofebreria més fina. Absolutament indispensable. U
