+ All Categories

4009

Date post: 10-Mar-2016
Category:
Upload: michael-moling
View: 338 times
Download: 19 times
Share this document with a friend
Description:
La Usc di Ladins 4009
48
aaaaa Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Priesc singul: 1,50 Euro Redazion: tel. 0471/797199 Aministrazion: tel. 0471/789294 fax 0471/797384, e-mail: [email protected] www.lauscdiladins.com PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83, Nr. 40/2009 - 17 de otober 2009 IP 3 Chê é pa Berlusconi, chësta porsona che comana la Talia? N imprenditur, o forsc n politich che ćiara ai bojëgns soziai? Les döes cosses ne va nia cis bun adöm. De un n vers le profit, dl ater vers sostegnì le popul. Dlungia les polemiches privates, à Berlusconi inće desmostrè da savëi da arjunje soluziuns a problems, ponsun p.ej. al emergënza dl refodam a Napoli. Impò vëighi val’ segnai che descëda festide. Berlusconi ataca l’oposiziun cun parores agüdes, mo spo atachel inće i media che scri cuntra ël - la liberté de stampa. Al ataca i magistrać che tol dezijiuns che ne i va nia a müs. Dan da püch àl ćinamai atachè le capo dl stat Giorgio Napolitano, la mascima istituziun de nosc paîsc. Chisc é segnai prigorusc. Berlusconi à tles mans danter les majeres televijiuns dla Talia y deplü folieć, cun chi che al po influenzè la popolaziun. Nosc premier - che é gnü lité cun gran consëns - é n gran comunicadù. Al é bun da bagatelisé sües gaffes y se mëter fora sciöche vitima dl sistem Italia. Dl ater vers ôl podëi comanè döt. Le fat plü posoch é i atać che i aldiun cuntra la magistratöra. N sistem che recorda intres deplü les ditatöres. Comentar de pruma de Pablo Palfrader Festide Sciche an à podù audì dai media vegniràl metù su l ann che vegn n daz per passé sun i joufs dolomitics. De segur sun l Jouf de Frea y sun chel dl Sela ma al vegn rejoné ence dl Ciaulonch. Sceben che la couta nueva arà conseguenzes posoces per la mobilité dla popolazion dles valedes ladines, é les informazions sun chest argoment dutaorela scialdi pueces. N stude dl’EURAC sun i vantajes y i desvantajes dl pedaje ne é nia ciamò vegnù publiché. Tant aut che l daz sarà y ciuna regolamentazion che é preveduda per la popolazion locala ne él nience ciamò vegnù fat al savei. Cie condizions él pa prevedù per i nia puec pendolars interladins (personal de scola, colaboradours di istituc culturai, dla Union Generela, y e.i.), ciunes per les manifestazions interladines („Di dla Cultura Ladina“, „Di dla scola ladina“, „Di dla Unité ladina”, y e.i.)? En cont de chest à la popolazion ladina l dert de vegnì informeda tant tost che al é meso y te na maniera menuda. L daz sun i joufs 26 10 va inant a plata 7 va inant a plata 3 Roma Vijita ofize provinzial I son stés a ciafé les colaboradoures dl ofize dla Provinzia de Südtirol a Roma. Medejina Le corp impormalus Co che le corp laora sö, o nia, i tosseri. Turism Fascia desche i etres? L’assessor Tiziano Mellarini à portà dant na proponeta de reforma de la lege sul turism che no troa d’acort i raprejentanc fascegn de chest setor. Politica - La Cort Costituzionala a Roma à refodé l “Lodo Alfano”. Enscì toma si efec y les cater maioures autorités dl Stat - president dla Republica, president dl Senat, president dla Ciamena di Deputac y president dl Govern - ne po nia s’avalei dla amnestia temporana per i caji de interes extra-istituzional. L premier Silvio Berlusconi à critiché l resultat dla Cort, rejonan de complot de massa contra el. Les oujes dedes dai singui licars dla Cort (15 endut) é gnudes analisedes avisa dal PDL y La Talia dla Costituzion La Cort Costituzionala sfreia ju l “Lodo Alfano”. Critiches fora de mesura a magistrac y politics, i media combat na vera nia leala. Olà é pa romagnù l buongusto talian y les maneces blances? L premier talian Silvio Berlusconi. Do l’ilujion “Lodo Alfano” val inant i prozesc contra el dant a signoria. Foto: Agência Brasil Berlusconi, y publichedes y interpretedes sun deplù cuotidians talians. An é gnus al savei avisa cie ousc che chi à dé ju! La Cort é enscì gnuda “depenta”, con n colour politich, cie che é plu danous per sia posizion de neutralité y i tol senz’auter na porzion de creta. La Cherta Costituzionala Silvio Berlusconi po gnì prozessé penalmenter ence tla spana de temp che al é a cef dl govern. Bele l “Lodo Schifani” dl 2004 che prevedova la sospenscion de prozesc penai per les ciaries autes dl Stat” fova gnu raté “incostituzional” da pert dla Consulta (Cort Costituzionala). L “Lodo Alfano” ess messù ester l “Lodo Schifani” nuef, ma dantaldut na sort de sospensiva per dutes les causes a cheles che Berlusconi mess dutorela respogne: tla “lege” tomovel ence ite les causes piedes via dant l Govern Berlusconi IV. La Cort à dit che al é en contrast con ben does normes dla Cherta Costituzionala: Avis “La Usc di Ladins” y i Referendums La domenia ai 25 d’otober gniral tegnù i cinch referendums popolars tla Provinzia de Südtirol. Nost foliet gnirà fora perchel bele l venerdì (doi dis dant), y nia impormò la sabeda. Perchel sclujaronse les redazions bele l lunesc seira. I perion duc i inserenc de tegnì ite nosc termens y i avison i iniziadours dl referendum, i movimenc politics y persones privates de nes contaté per lascé publiché - a paiament - si apel y reclam. Nost foliet se tin a les disposizions dedes tres dal’Agcom y da la Consulta provinziala per les comunicazions de Bulsan (data 14-10-2009). La redazion Cuncors Atleta dl Ann Chëst’ena che vën scumëncia la gran azion de Atleta dl Ann junior de Gherdëina 2009. L unirà prejentà 21 atletes y atlec jëuni de Gherdëina dla lies sportives desferëntes. La jënt possa pona dé ju si preferënzes tres na zedula aposta che unirà njunteda ala proscima cater edizions de La Usc di Ladins deberieda cun la prejentazion di atlec y dla atletes. N ucajion dl gran bal dl sport ai 21 de nuvëmber saràl la premiazion. Da vëncer de biei pesc´ per duc chëi che fej pea, danter l auter na bela crociera.
Transcript
Page 1: 4009

aaaaa

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Priesc singul: 1,50 Euro

Redazion: tel. 0471/797199 Aministrazion: tel. 0471/789294

fax 0471/797384,e-mail: [email protected]

www.lauscdiladins.com

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83,

Nr. 40/2009 - 17 de otober 2009 IP

3

Chê é pa Berlusconi, chësta porsona che comana la Talia? N imprenditur, o forsc n politich che ćiara ai bojëgns soziai? Les döes cosses ne va nia cis bun adöm. De un n vers le profi t, dl ater vers sostegnì le popul. Dlungia les polemiches privates, à Berlusconi inće desmostrè da savëi da arjunje soluziuns a problems, ponsun p.ej. al emergënza dl refodam a Napoli. Impò vëighi val’ segnai che descëda festide. Berlusconi ataca l’oposiziun cun parores agüdes, mo spo atachel inće i media che scri cuntra ël - la liberté de stampa. Al ataca i magistrać che tol dezijiuns che ne i va nia a müs. Dan da püch àl ćinamai atachè le capo dl stat Giorgio Napolitano, la mascima istituziun de nosc paîsc. Chisc é segnai prigorusc. Berlusconi à tles mans danter les majeres televijiuns dla Talia y deplü folieć, cun chi che al po influenzè la popolaziun. Nosc premier - che é gnü lité cun gran consëns - é n gran comunicadù. Al é bun da bagatelisé sües gaff es y se mëter fora sciöche vitima dl sistem Italia. Dl ater vers ôl podëi comanè döt. Le fat plü posoch é i atać che i aldiun cuntra la magistratöra. N sistem che recorda intres deplü les ditatöres.

Comentar de pruma

de Pablo Palfrader

Festide

Sciche an à podù audì dai media vegniràl metù su l ann che vegn n daz per passé sun i joufs dolomitics. De segur sun l Jouf de Frea y sun chel dl Sela ma al vegn rejoné ence dl Ciaulonch. Sceben che la couta nueva arà conseguenzes posoces per la mobilité dla popolazion dles valedes ladines, é les informazions sun chest argoment dutaorela scialdi pueces. N stude dl’EURAC sun i vantajes y i desvantajes dl pedaje ne é nia ciamò vegnù publiché. Tant aut che l daz sarà y ciuna regolamentazion che é preveduda per la popolazion locala ne él nience ciamò vegnù fat al savei. Cie condizions él pa prevedù per i nia puec pendolars interladins (personal de scola, colaboradours di istituc culturai, dla Union Generela, y e.i.), ciunes per les manifestazions interladines („Di dla Cultura Ladina“, „Di dla scola ladina“, „Di dla Unité ladina”, y e.i.)? En cont de chest à la popolazion ladina l dert de vegnì informeda tant tost che al é meso y te na maniera menuda.

L daz sun i joufs

26

10

va inant a plata 7

va inant a plata 3

Roma

Vijita ofi ze provinzialI son stés a ciafé les colaboradoures dl ofi ze dla Provinzia de Südtirol a Roma.

Medejina

Le corp impormalusCo che le corp laora sö, o nia, i tosseri.

Turism

Fascia desche i etres?L’assessor Tiziano Mellarini à portà dant na proponeta de reforma de la lege sul turism che no troa d’acort i raprejentanc fascegn de chest setor.

Politica - La Cort Costituzionala a Roma à refodé l “Lodo Alfano”. Enscì toma si efec y les cater maioures autorités dl Stat - president dla Republica, president dl Senat, president dla Ciamena di Deputac y president dl Govern - ne po nia s’avalei dla amnestia temporana per i caji de interes extra-istituzional. L premier Silvio Berlusconi à critiché l resultat dla Cort, rejonan de complot de massa contra el. Les oujes dedes dai singui licars dla Cort (15 endut) é gnudes analisedes avisa dal PDL y

La Talia dla CostituzionLa Cort Costituzionala sfreia ju l “Lodo Alfano”. Critiches fora de mesura a magistrac y politics, i

media combat na vera nia leala. Olà é pa romagnù l buongusto talian y les maneces blances?

L premier talian Silvio Berlusconi. Do l’ilujion “Lodo Alfano” val inant i prozesc contra el dant a signoria. Foto:

Agência Brasil

Berlusconi, y publichedes y interpretedes sun deplù cuotidians talians. An é gnus al savei avisa cie ousc che chi à dé ju! La Cort é enscì gnuda “depenta”, con n colour politich, cie che é plu danous per sia posizion de neutralité y i tol senz’auter na porzion de creta.

La Cherta Costituzionala

Silvio Berlusconi po gnì prozessé penalmenter ence tla spana de temp che al é a cef dl govern. Bele l “Lodo Schifani” dl 2004 che prevedova la

sospenscion de prozesc penai per les ciaries autes dl Stat” fova gnu raté “incostituzional” da pert dla Consulta (Cort Costituzionala). L “Lodo Alfano” ess messù ester l “Lodo Schifani” nuef, ma dantaldut na sort de sospensiva per dutes les causes a cheles che Berlusconi mess dutorela respogne: tla “lege” tomovel ence ite les causes piedes via dant l Govern Berlusconi IV. La Cort à dit che al é en contrast con ben does normes dla Cherta Costituzionala:

Avis

“La Usc di Ladins” y i

ReferendumsLa domenia ai 25 d’otober gniral tegnù i cinch referendums popolars tla Provinzia de Südtirol. Nost foliet gnirà fora perchel bele l venerdì (doi dis dant), y nia impormò la sabeda. Perchel sclujaronse les redazions bele l lunesc seira. I perion duc i inserenc de tegnì ite nosc termens y i avison i iniziadours dl referendum, i movimenc politics y persones privates de nes contaté per lascé publiché - a paiament - si apel y reclam. Nost foliet se tin a les disposizions dedes tres dal’Agcom y da la Consulta provinziala per les comunicazions de Bulsan (data 14-10-2009).

La redazion

Cuncors

Atleta dl AnnChëst’ena che vën scumëncia la gran azion de Atleta dl Ann junior de Gherdëina 2009. L unirà prejentà 21 atletes y atlec jëuni de Gherdëina dla lies sportives desferëntes. La jënt possa pona dé ju si preferënzes tres na zedula aposta che unirà njunteda ala proscima cater edizions de La Usc di Ladins deberieda cun la prejentazion di atlec y dla atletes. N ucajion dl gran bal dl sport ai 21 de nuvëmber saràl la premiazion. Da vëncer de biei pesc´ per duc chëi che fej pea, danter l auter na bela crociera.

Page 2: 4009

2

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Letres y Atualité

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, David Lardschneider, Pablo Palfrader, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Longo AG, str. Kravogl 7, Bulsan.Destribuzion: Gregori Filippo, Predazzo (TN), 0462 516115Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per dé ju articui é l mertesc enchin la 18.00h.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Priesc d’abonament anual:

per la Talia: 54,00 euro,foradecá: 125,00 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398. Nosta banca é la Cassa Reiff eisen de SëlvaIBAN: IT 30X 08238 58680 000302000016SWIFT: RZSBIT21055

Info abonament: Tel. 0471/789294

Cun desplajëi ài messü constatè, de plü iadi, che al roda motors (da trial) ćinamai sö por Gherdenacia y ite por Pöz, y chësc ćiamò da sëra tert! I rajoni di mëisc da d’isté y plü avisa: agost y setëmber de chësc ann. Inće ćinamai en segra de munt (8 de setëmber) ési gnüs odüs. Sambëgn n’él nia chësc le pröm ann. Bele ti agn passà êl da odëi val’ de te’. Le problem é che ai é tres plü gonot!! Le parch natural Pöz-Odles é gnü fondè dan da ca. 30 agn. Da n valgügn agn incà fêjel inće pert dl raiun che vëgn dit “Natura 2000” y da ca. 4 mëisc incà ćinamai dl patrimone dl’umanité UNESCO.

Döt chësc pê che ne bastes nia da “sensibilisé” certa jënt. Ara roda ite y fora, sö y jö por le Parch Natural sciöche sce nia ne foss, gaujan no ma vera y crabal, mo inće fajan danns materiai ales sëmenes y ales pastöres. De gran peres rosedades él da odëi te sëmena, y tröc “scalins” desfać, fać cun gran laûr y pasciun dai verdabosc y dai lauranć dl parch natural. Sambëgn n’à gnanca chisc ultimi vigni dé dlaorela da i stè do y da dortorè sö i trus. I cosć n’é gnanca pici! Al vëgn pö inće rajonè de crisa, incuinamënt (acustich) y ajiamënt dl’aria. I foresć vëgn chilò da nos, cis d’isté, por se gode la natöra y la pêsc. “Crabal” ài pö te cité assà! Mo nia ma; al vëgn inće gonot rajonè de “image”, che oress

dì por badiot “fi göra” de n paîsc/de na localité turistica y i.i.

I savun inće che al é jënt dl post, chisc “furbi” che va cun le motor, y nia ma chël, mo suradöt él jënt che vir instëssa dl turism, sciöche la gran pert chilò da nos. Crisa? I arati che ara ti vais ćiamò trö’ massa bun a certa jënt, ćina che ai po fà ći che ai ô! Al po bëgn ester che chisc ais le bojëgn da i mostrè ai atri, y a d’ëi instësc, süa bravöra y so savëi da jì cun le motor te posć olache nia düć ne foss bugn da rovè! I speri che ara ne ti möies nia n dé, canche ai gnarà sura che inće ëi à contribuì a fà jì tres plü zoruch le turism da d’isté! I toli ćiamò l’ocajiun por rengrazié personalmënter les assoziaziuns dl turism, i ostis, i afi taćiamenes, les sozietês di implanć portamunt, i boteghiers, i artejans, i paurs, i comuns y les fraziuns por ći che ai se dà da fà bele da agn, por miorè y trà sö le turism da d’invern y da d’isté o da porvè ćinamai da trà sö n turism de… cualité??!! Al me sa ma sciode che “n valgügn” é bugn da desdrüje te n cört tëmp chël che tröc d’atri à porvè y prô dötaurela da trà sö! Sambëgn é chësta ma na mia minunga personala, mo rajonan cun tröc d’atri ài podü constatè cun plajëi che i ne sun nia le su cun chësta minunga. Dër bel giulan.

Silvestro Oberbacher, Calfosch

Motors tl parch natural Pöz-Odles

“Ladins Dolomites” fej l apel de jì a lité ai referendums dl 25 de otober 2009 per che al vegne arjont l quorum. Laprò consieia l moviment politich ladin de lité “scì” te dutes les cinch cuestions.Cie suzedel pa sce an lita de scì?Lité de scì vuel dì che la proposta de lege dess jì en forza.Cie suzedel pa sce an lita de no?Lité de no vuel dì che dut dess resté sciche al é atualmenter.De cie trata pa i referendums?NR. 1 zedola blancia – Frabiché slesiré y sozial, prezedenza ala jent da chilò.

Ladins Dolomites: apel per jì a lité “scì”NR. 2 zedola rosa – Stop a la svenuda dl daciasa. Limitazion per l numer de ciases-vacanza.NR. 3 zedola ghela y NR. 4 zedola bruma – Leges che regolamenteia la democrazia direta. NR. 5 zedola arancia – Lege provinziala per smendrì l trafi ch di joli.

“Ladins Dolomites” met

l’atenzion sun i referendums nr. 3 y nr. 4 y consieia de lité con l scì, ajache la democrazia direta trata tematiches positives de gran importanza politica, ai dij ence: “La democrazia direta él l maiour

strument per porté la politica tles mans dla jent!”

“Ladins Dolomites” invieia duc de nuzé chest strument democratich (referendum), chel vuel dì: jì a lité.

En referiment a la letra de stamp agressif y polemich de Emilio Talmon vegnuda fora sun l foliet Alto Adige ai 8 de otober, pl. 11, se sent la Union Generela di Ladins dles Dolomites en dovei de dì la sia sun valch pont trat ca ilò.

Talmon é samben lede de somié de na provinzia ladina. Te vigni cajo ne é chesta ghiranza dessegur nia vedla, sciche al scriv, ajache dutes les truepes deliberes ofi ziales fates dai comuns ladins do dal 1945 per tó ju la tripartizion ladina (1945-48 Anpezo, Col y Fodom, 1964 Fodom y Anpezo, 1971 duc i comuns de Fascia, 1973 y 1978 endò Fodom) rejona dagnora y demé de na reunifi cazion con la Provinzia de Bulsan y no de na provinzia ladina. La streda dla Generela per ruvé a la reunifi cazion di trei comuns ladins de Anpezo, Col y Fodom con la Region Autonoma Trentin-Südtirol à da la sia tamben l articul 132 dla Costituzion che ence n referendum ofizial davagné a stragran maioranza. Talmon ne é endere fi na sen sté bon de ciafé nience l

Polemicamender sostegn per sie projet da pert de n ent aministratif ladin.

Talmon é samben ence lede de desbuté ju per l lingaz de scritura unitar ladin, l ladin dolomitan. Al paia aboncont la mueia de recordé che l ladin dolomitan à da la sia almanco na delibera de sostegn ofi ziala dl comun de Mareo, truepes toutes de posizion a favour di ombolc dla Val Badia y de Fascia (dant da puech ence dl capocomun de Vich Gino Fontana ai 2 de auril a Ciastel Prösels entant na enconteda dl Südtiroler Volksgruppeninstitut) y vegn tegnù su da valgamia truepes istituzions culturales ladines emportantes. Ence sce Talmon ti tira dant a chisc inteletuai de vegnì paiés, é l consens popolar per l ladin dolomitan dessegur scialdi majer de chel per sia proposta de na provinzia ladina. Per schivé vigni dube pò Talmon se informé tles valedes ladines dla provinzia de Bulsan, che ne baratarà dessegur nia sia autonomia garantida a livel internazional con chela somieda (an pò ben l dì) da el.

Talmon é perchel dldut lede de reclamé na provinzia ladina y de ester tl medem temp contra n ladin scrit unitar: l some de Talmon preveid plu dessegur na provinzia ladina con cinch (sies, set, ot?) variantes de ladin ofiziales. Almanco ne manciaràl tla fantomatica provinzia ladina nia l laour per i tradutours, fora che al ne se trate de una dles truepes contradizions tl descurs politich de Talmon.

La strategia trasparenta de Talmon de esporté tles autres valedes ladines chestions sun cheles che al é minoritar bele te Fascia ne arà degun suzès. L fat, a la fi n, che el ti tire dant a la Generela de ester ”traditoura” per cie che reverda la chestion dla senta dla UNESCO, enceben che la Generela ae dagnora sostegnì y laoré per na senta sun l raion ladin, ne porta dessegur nia pro a fé cresce la credibelté de Talmon y de sie moviment politich.

Marco PizzininiVizepresident dla Union Generela di Ladins dles

Dolomites

Te Chemun de S. Cristina iel n sistem nuef per la udienzes. Pernanche i te vëija, te smerdli la porta dan l nés su y mucia. Chësc me ie suzedù nstadì te Chemun,

Sistem de udienzada mesa la nuef, ntan l orar de udienza dala 8.00 ala 9.00. Chëst iede fòvel l vizeambolt.

Bruno Senoner, S. Cristina

L assessëur per i lëures publics Florian Mussner, che furnea uni di da Pruca ora a jì a Bulsan, à dessegur nstës udù tan stlet che ie l asfalt te vel’ tòc dla SS 242. Se fajon marueia che ël ne à mo nia dat l ordenn de asfalté da nuef l stradon do l tunel de Petlin nchin ja Cucheneies-ncrëusc cun Ciastel, y pona da Runcadic nchin a Puntives, ulache n muessa se crì ora l miëur tòch per no se fé dann al auto, dal gran stlet che ie l asfalt. Da mat stlet ie nce l asfalt dal puent danter Puent dl Baga y Puent da Minert (Urtijëi) y inant nchin dedite da Mulin da Coi (S. Cristina). Śën dan l inviern sperons bën che l assessëur abine

mo nzaul mpue’ de scioldi per fé te chësta doi-trëi lueges n asfalt nuef. Scialdi debujën de slargë inant l stradon de Gherdëina iel jal “Falnoder “ a Solaion, ulache da puech iel unì zarà ju l tublà y slargià l stradon, dessegur n drë’ bon lëur, ma śën iel iló da mat da temëi per chëi che furnea da Pruca itevier, ajache la streda se strënj dassënn adum te n colp. Savon che la curieres ne se passa nia via te chël luech. Tlo sperons che l assessëur cële che l stradon vënie slargià inant mo per 300/400 metri nchin dan l Federa, ulache l fova bele unì slargià mpue’ dan n valgun ani.

A pensé tan de scioldi che chëi de Gherdëina porta a Bulsan no

mé te forma de chëutes, ma nce cumpran ite ades dut cie che la valeda cun ades 20.000 turisć adrova uni di (material da frabiché y bëns de cunsum da uni di), ratons bën che se meritessan na miëura streda che ne on al didancuei da Pruca ite. Streda, che cun do la rata nia de gran custimënc pudëssen slargë tresite a na maniera che la curieres se despassëssa via saurì, te vel’ luegia fóssel mefun da tré ndrët vel raida, ncuei drë’ massa periculëusa

Per l Muvimënt Ladins Dolomites

Moroder Georg

Comunicat stampa Ladins DolomitesStreda de Gherdëina nia tenida a post

Se tëm pa Durnwalder dal referendum? Pra l referendum di 25 de utober à la jënt de Südtirol per l prim iede l’ucajion de dì la sia y de mëter n droa diretamënter cun si usc na lege nueva per arjonjer plu democrazia. La democrazia ie zeche

Referendumche va a bën de duc, povester mé nia a chëi che à l pudëi. Na granda me sàl che l sëurastant dl lond Luis Durnwalder à dit che ël ne va nia a lité. Bonamënter uelel ciaculé su si litadëures a ne jì nia, acioche chësc referendum vede ala nia. Nteressanta

ie la mutivazion che ël dà: che l ie anticostituzionel. Tlo iel la contradizion: sce la fossa nscila, ne ëssel nia debujën de se dé tan da fé acioche l ne vën nia arjont l quorum.

Walther Kasslatter, Runcadic

Me

ssa

je r

efe

ren

da

r, c

om

ite

nt:

La

din

s D

olo

mit

es

Page 3: 4009

3

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

l art. 3 che rejona dla valianza de duc i zitadins y l art. 138 che dij che al va debujegn de na lege costituzionala (y nia demé ordinara) per na tel sort de lege.

Berlusconi y Napolitano

Canta me l anulament de na lege, cie che à auzé l stuep do la sentenza dla Consulta tla Talia é steda duta la polemica che Berlusconi, si colegs de parti y aleac à fi ré contra les istituzions y - indò n iade - contra l’oposizion, da Di Pietro al PD, y contra i magistrac de Stat che é plu de man ciampa che de neutralité costituzionala. Nia da creie cie tonns che al é sauté tla stampa sciche sun “Il Giornale” con l diretour Vittorio Feltri, y sun “Libero”. Berlusconi instes i à trat dant a la Cort Costituzionala che ala é metuda adum da na

maioranza cuecenina, “basta cialé chi che à nominé i chinesc licars” - tonn “O” dl premier. I chinesc licars dla Consulta vegn lités per n terz dal Parlament te reunion coletiva, n terz nominés dal President dla Republica y n terz deleghés da les trei magistratures plu autes ordinares y aministratives dl Stat: Cort de Cassazion, Consei de Stat y Cort di Conc. L President dla Republica Giorgio Napolitano sciche garant dla Costituzion à defenù la sentenza dla Consulta y à rejoné che sia inciaria é istituzionala y nia partitica: “Da canche i son gnu lité a minister encà ne feji nia funzionar de partì, ma raprejentant democratich”.

Berlusconi: “Sono il miglior presidente di tutti i tempi!” (I son l

miour president de duc i temps)

Ultimamenter ne adoron nia

plu les maneces blances tla politica auta, l tonn é datrai volgar y ence pervers. I foliec che reporta les paroles di politics va dl medem vers, la cualité dl mode de lascé al savei argomenc y comenté i fac se perd te afermazions editoriales, unilaterales y contraprodutives. Al moment n’à la dialetica y la discuscion costrutiva nia plu lerch. La colpa che chest suzed é ence bonamenter da crì tla debleza y tl sfrogherament dl’oposizion politica al govern atual. I tesserés dl PD va contra les lites dles spizes de si partì per mete de mueve n renovament intern y dantaldut plu coejion interna. Dl ater vers pordica Berlusconi che el é l miour premier de duc i temps dla Talia y che al ne se lasciarà nia spaurì dal anulament dl “Lodo Alfano”, Berlusconi: “ie à ciafé n mandat da gran pert di zitadins talians y chest mi mandat condujarai ben enchin la fin!” Sce an li “Il Giornale”, “Libero” y “La Padania”

La Talia dla CostituzionLa Cort Costituzionala sfreia ju l “Lodo Alfano”. Critiches fora de mesura a magistrac y politics, i media combat na vera nia leala. Olà é pa romagnù l buongusto

talian y les maneces blances?

va inant da la pruma plata spo audon en gran pert lauc a leges y projec menés tres dal govern atual, o svalutazion, descriditazion y enchinamai deligitimazion dla ousc politica y jornalistica che criticheia dezijions de govern o personalités fi lo-governatives. Olache la classa taliana tla critica, tla obiezion sana y tl debat democratich é romagnuda ne sàven nia.

L jargon volgar tla politica auta

Marevueia ne fej i tonns che an auda ti massmedia y tla politica auta nia, sce an sa che la Lega Nord, y ence p.ej. Silvio Berlusconi, é atualmenter la classa dirigenziala che i zitadins dla Talia à cernù per chesta legislatura. I zitadins à lité si raprejentanc, chi che é por la maioura pert plu davejin a ei - ence con l jargon - y chisc raprejentanc nuza sen les paroles dla plaza, dl bar de paisc. La manifestazion

metuda de jì da la FNSI (sindacac di jornalisć) ai prums de otober a Roma per la liberté dla stampa - do les critiches de Berlusconi a la RAI parziala y les trasmiscions sciche Annozero - à mostré dantaldut che la jent che ess valch da dì é truepa y truepa, me che puec y degugn ne scouta su. La malcontenteza anter la jent é grana! Datrai àn ence l’imprescion dant la televijion y i foliec talians che i problems sautés fora da la crisa economica é maiours che i pensiers che an se fej sce Berlusconi rejona grou o é ciamò fedel al buongusto dla classa politica auta taliana. Me che al é samben na desferenzia sce l publich fej - canche n premier rata duc chi che ne l lita nia “cogl....” - n aplaus de gradiment o l ignoreia. N iade sen - te nost temp - aplaudesc la jent canche ala auda “parolacce” dal aut ju, al é vei: la ousc al podei é me la ousc dl popul! (iaco rigo)

Roma - Al é ai prums d’otober 2009. A Roma él dis ciaudins sciche d’isté, an po jì entourn en maneghins. Sun l iade a pe dl vers de Piazza Venezia él n gran transiament de auti, motors y persones spes y dadaut, l dì da laour ne lascia paussé degugn tla capitala. Sun Piazza

Venezia damanonse do la direzion per nost travert, la Via del Gesù ne pe nia dalonc. Do diesc minuc s’architonse te na pitla plaza da na gran falzeda che s’erj su, la Chiesa del Gesù. Da chesta gliejia él sté la pitla plaza dant y spo ence la streda sun la pert che à giaté l inuem.

La Via del Gesù é angosta y do val’ deseina de metri vedonse ence spo la tofl a con la scrita y l blason dl Ofi ze dla Provinzia de Südtirol.

La Provinzia à compré na auzeda te chest palaz vedl, y ala é avisa sen tl laour de l enjigné ite con aredament nuef. I locai é auc y chiec. Te un di ofi zies podonse vedei y saludé les does c o l a b o r a d o u r e s ladines dl Ofi ze, la dra. Katharina Tasser y la

raga. Marisa Bertoldi. L Ofi ze de Roma dla Provinzia

de Bulsan auda sot l Presidium dla Provinzia a Bulsan, mené atualmenter dal diretour de repartizion ddr. Karl Rainer. Con l Ofi ze por le cabinet y l Ofi ze stampa formeiel le terzet dl organigram presidenzial.

Tl ofi ze estern a Roma laorel dlongia a la diretoura Tasser y la raga. Bertoldi ciamò trei colaboradoures: la sostituta dla diretoura dra. Mila Mattiuzzi y les rajonieres Patrizia Caposella y Maria Dolores Dell’Antonio. Sun la domanda sce le clima de laour é bon nes respogn la dra. Tasser che vignuna à si laour y che ales se vegn dret. Al é spanes de temp olache le team vegn ajonté da n praticant o da na praticanta, chest porta ite variazion tla cuotidinaité. Da fe él assé, nes conta spo la dra. Tasser, y: “avisa te chest moment é la Mila a na conferenza sun l federalism fi scal fora dla senta.”

Porta-ousc y prejenza

I podon vedei i locai dl Ofi ze, dlongia ai posć da scrì él ence n foyer y n salf dles reunions. Chest dà al edl por i trei gragn chedri dl artist Claus Vittur tachés su sun parei. “Te chest salf tignonse les reunions con i aministradours y funzionars che vegn da Bulsan ju per porté dant sies propostes de intervenc”, dij la diretoura Tasser, y: “ence conferenzes stampa desferentes tignonse chilò”. Plu inant spo vala ite plu sot te si laour y te sies funzions. L ofi ze é chilò ence per i dé na man ai privac de Südtirol che adora n aiut o ence n trasferiment de papiers. Ester tla capitala strenj i temps per mené inant scric y ajontes, y sovenz - canche i termens é dan porta - vala me ajache an é a Roma.

L sistem comples dla aministrazion y politica

L Ofi ze de Südtirol a Roma fej ence da secretariat provinzial per la conferenza dles regions talianes y dla conferenza stat-regions. Chesta conferenza é metuda adum da 21 presidenc o si deleghés, dlongia a les 19 regions él ence les does provinzies de Trent y Balsan. Tasser: “Important per nos él ence che i son

Terminal a RomaVijita al Ofi ze estern dla Provinzia de Südtirol a Roma, sot la direzion dla ladina dra. Katharina Tasser. L ofi ze n’é nia na ambasceda, al à la funzion de desfi ré l

interes de Südtirol y la burocrazia provinziala per la capitala (con i ministers, ez.) y é senta provinziala dl secretariat dla conferenza dles regions dla Talia

Veduda sun la Via del Gesù a Roma, olache al é

le palaz dal Ofi ze dla Provinzia de Südtirol.

L salf dles reunions, imobilié danuef, con i trei

biei chedri dl artist badiot Claus Vittur.

tla medema ciasa dla Region dla Lombardia, una dles regions plu s t e r s c e s a l m o m e n t economicamenter y ence politicamenter!” Savei cie che les autres regions mena inant vuel dì ester informés adorassé sun novités da l’Europa y dla aleanza governativa a Roma. La prejenza dles colaboradoures dl Ofi ze a Roma te reunions de prum impuls y discuscion sun leges y atuazions nueves é fondamentala per avié azions de propostes, ajontes y ence de dejaprovazion. Sovenz végnen al savei dl ordin dl dì de comiscions parlamentares massa tert, per che an posse ester informés assé y interferì tl Parlament aldò dl interes politich dla Provinzia o dles gran assoziaziuns de categoria. La dotora Katharina Tasser dij che l laour é costant y comples. Impò él dlonch lerch assé per s’interessé, per gnì informés, y tles cuestions organisedes a livel de provinzia da les gran assoziaziuns (sciche artejanant, agricoltura, turism, ez.) ciàlen de colaboré, y dantaldut de coordiné reunions, apuntamenc y sinergies. L sistem dl’aministrazion publica é comples y nia dagnora trasparent assé dal estern. Y la politica po ester tant intravaieda y lizia, che ala passa spo sot nosc edli fora. (iaco rigo)

Les trei colaboradoures Marisa Bertoldi, Katharina Tasser

y Patrizia Caposella.

Page 4: 4009

4

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

Televijiun - Deboriada cun le v izeminister tal iana ala comunicaziun Paolo Romani, à le presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder dit de scê al mëteman cun les mudaziuns.

Plü programs, na miù cualité dles imajes y dl audio, la poscibilité de na televijiun interativa y na gran ressoluziun. Chisc é i vantaji che la trasmisciun digitala pîta. I svantaji é plütosc püć, tignon cunt che te feter l’80% dles ćiases él bele gnü arjigné le decoder che an adora por ciafè le signal digital. Les televijiuns nöies à bele le decoder integrè, deperpo che pro les televijiuns plü vedles ôl ester n aparat aposta, por ne se ciafè nia dant n monitor fosch, canche al gnarà fat la mudaziun.

Desche Durnwalder à recordè, n’é la televijiun digitala nia na novité. La RAS - Rundfunkanstalt

Al vëgn la televijiun digitala Dai 28 d’otober ćina ai 11 de novëmber gnaràl tla Provinzia de

Balsan destodè vare do vare la televijiun analoga y menè fora

le signal digital

Südtirol y la RAI mëna fora bele da n pez le signal digital. De nü él plü co ater che dai 28 d‘otober gnaràl destodè le signal analogh sön le sistem vedl. Le vizeminister Romani à recordè che por les porsones sura i 65 agn, che à n davagn ćina a 10.000,00€, él le stat che dà aiüć. Tres la trasmisciun digitala saràl da odëi tla Provinzia de Balsan plü programs. Ćiügn che chisc sarà, gnarà impormò fat fora dala Junta Provinziala. Bonamënter saràl da odëi la televijiun dl Bayern. Cun la trasmiscion digitela saral tla Provinzia de Bulsan nce da udëi de plu programs. Ciuni che chisc sarà unirà permò fat ora dala Jonta provinziela. Bonamënter saral da udëi la televijion dl Bayern. Dötes les informaziuns sön le mudamënt dl sistem de trasmisciun televisiva pon inće ciafè te internet, sot a www.provinz.bz.it/digitaldv. (osp)

Da man dërta odunse le presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder, le

vizeminister Paolo Romani, Andrea Ambrogetti - presidënt dla

plataforma Digital-TV DGTVI, le raprejentant RAI Balestrieri y le

diretur dla RAS Georg Plattner. (Foto: OSP/Pertl)

Atualmenter bàion gonot de svilup sostenibl, sciche de chel svilup che pormet de lascé intates les ressorses ence per les generazions che vegn. Les valedes ladines à abù ti ultims 50 agn na trasformazion tant grana che les à mudedes radicalmenter. Mudaziuns che va inant intres plu debota y che met al prigo la medema prejenza di ladins tl davegnì te sies valedes. Al va debujegn de intervenc stersc souraldut tl ciamp frabicatif che sconassa la popolazion locala.

Tl ciamp cultural végnel organisé truepes ativités, ma che ales ne basta nia per tignì auta la tradizion y per salvavardé nosta identitè

Svilup sostenibl, cultura y

sussidiaritéMesa torona con Albert Pizzinini, Michil Costa, Marco

Pizzinini, Florian Mussner ai 27 d’otober dales 20.00 a

Calfosch, tl Salf di Stodafüch. Moderazion: Leo Senoner

ladina. Les valedes ladines à debujegn per souravive de unité, unité che mess gnì favorida de vigni vers.

La sussidiarité sciche prinzip à sciche obietif chel de avijiné l zenter dezijional a la popolazion interesseda. Al é dret vif l debat sun tant de competenzes che i comuns dess ciafé, competenzes che la provinzia ciala deperpo intres deplù de zentralisé.

De dut chest y ence de auter gnaral baié en chesta sera organiseda da “Ladins Dolomites”. Al i gnirà ence dé la poscibelté al publich de intervegnì con domandes. (Comunicat stampa de Ladins Dolomites)

Scola - A Chësta maniera iel unì metù a post l’ultima pert dla reforma per la scoles de ublianza, metan n drova la lege sun l nseniamënt. La regules nueves che ie unides dates pro reverda duc i aspec n cont dla valutazion de sculeies per la scoles de duta trëi grupes de rujeneda.

“Cun i criteries nueves per la valutazion ne sëurantol la Jonta provinziela nia me la diretives da Roma, ma la va inant cun l mëter n drova dla lege sun l nseniamënt cun si la diretives” nsci i assessëures ala scoles Kasslatter Mur y Mussner. I criteries dai pro regulamentea la cumpetënzes di cunsëies de nsenianc, di nsenianc singuli y di cunsëies de tlas.

N cont dla valutazion dl livel

Valutazion di sculeiesLa Jonta provinziela à dat pro la diretives per la valutazion di sculeies dla scoles elementeres y

mesanes dla Provinzia de Bulsan

arjont dai sculeies y si miuramënc tla scoles elementeres y mesanes, iel unì dat pro la linea statela de valuté cun notes. Ma sëuraprò muessa ala fi n de uni semester mo unì descrì l svilup dl sculé.

Da nuef iel che cun l fi né dla scola elementera y dla scola mesana uniral sëurandat na zertifi cazion dla cumpetënzes. Chësta dëssa mustré su ai sculeies cun si genitores i fi ns de nseniamënt arjonc te uni materia y nsci nce l svilup dla persunalità dl sculé.

Tla scola elementera saral me te caji particuleres mesun de nia lascé passé l sculé. Autramënter iel per la scoles mesanes y scoles autes ulache i sculeies passa de tlas sce i ie positives te duta la materies y nce n cont de cumpurtamënt.

Mplu muessa i sculeies dla mesana vester prejënc a almanco trëi cherc dl’ëures de nseniamënt per pudëi passé de tlas. Na valutazion negativa ie me mesun sce l sculé à ntan l ann de scola messù sté a cësa plu de chìndesc dis.

La materia religion mantën si pëis de plën sce l ne vëni nia fat dumanda spezifi ca da pert dla familia. Nce te chësta materia vën la valutazion fata cun notes. I nsenianc de religion à tla cunferënzes de valutazion l medemo pëis di autri.

La regulamentazion nueva reverda nce la valutazion de sculeies cun dificulteies de handicap, sculeies te na situazion de migrazion y nce per i ejams de contlujion.

Page 5: 4009

5

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Université

Scora - Dl 2000 à la Uniun Europeica (UE) metü jö n manifest storich por la scora (manifest de Lissabon), invian les naziuns da surantó sü criters. La tesa prinzipala dl manifest dij che al é gran ora da ti mëte les ares al savëi, che é tres deplü n capital y na ressorsa por l’umanité. Al é le motor nü por na sozieté democratica, che armöi le svilup sozial, cun le travert etich da formè na porsona tl sëgn dla capazité de cooperaziun, dla solidarieté y dla convivënza pazifi ca.

Le manifest de Lissabon ghira cun forza che les naziuns dla UE ti mëtes a desposiziun ala scora düć i mesi, cun le fi n da i dè a düć la poscibilité da ciafè y stlü jö na formaziun a vigni livel. Cun d’atres parores: “Ne lascè zeruch degügn”. L’acordanza de Lissabon baia por na educaziun dla intlujiun y dla integraziun soziala zënza seleziun, na scora daverta por düć, dalunc dala discriminaziun soziala.

Le savëi é insciö inće n motor cultural dla “scora dl popul”, deache al vëgn reconesciü tl savëi la fontana dl pinsier davert: na premissa por formè tles generaziuns che vëgn ćes che ponsa instësc. Por realisé chësta misciun à la scora l’inćiaria da defëne cun dötes sües forzes la varieté culturala. Dal ater vers vëgnel reconesciü che le savëi é la fontana di valurs y sentimënć solidai. Por podëi tó sö chësta desfi da, à la scora le compit da jì dl vers de na cooperaziun. La “scora dl cör” à l’inćiaria pedagogica da respetè y sostegnì la unicité de vigni porsona. Insciö rovunse a na scora dl “deboriada”, olache dialogh,

atenziun reziproca, prontëza d’intervënt y sentimënt de responsabilité ciafa süa lerch.

La misciun democratica

Le pröm travert dl manifest de Lissabon pon defi nì na misciun democratica, che i odun realisada canche le sistem scolastich de n paîsc dla UE é por na scora publica por düć. Por defëne cun forza le cör dl sistem scolastich democratich, mëss vigni naziun garantì che la scora ciafes ressorses assà, por che vignun pois ciafè na formaziun y la stlü jö cun suzes. Le “vedl continënt” à tut la dezijiun corajosa por na scora olache l’intlujiun y l’integraziun é la regola: zënza ticket d’entrada y zënza sistem de seleziun; na scora democratica, olache düć ciafa l’azes ala cultura (chi che à demanco, ciafa deplü).

La misciun culturala

Le secundo travert dl manifest de Lissabon é chël da alzè le savëi a motor cultural dla scora por düć,

cun dui fi ns:a) al vëgn odü tl savëi la fontana

de n patrimone de idees pluralistich, da chël che al nasc “ćes formà” y nia ma “ćes plëgns”. An mët l’azënt sön na formaziun moderna danter i banć de scora y i laborators, olache an é daverć por barać de minunghes, discusciuns y mudamënć. La scora mëss porchël defëne cun i dënz la pluralité dles cultures.

b) le savëi vëgn odü sciöche fontana di “cörs alià” y di sistems de valur. Por arjunje chësc travert formatif, mëss la scora jì dl vers de na cooperaziun, che alza les poscibilitês de dialogh, de solidarieté. Na scora dl cör (y di valurs) à le dovëi pedagogich da mëte döt sön na porsona, che é unica y ne se lascia nia manipolè. Tla scora déssel ester n tlima de colaboraziun, olache i scolars ne se combat nia, mo colaborëia.

Impò él pro döt da jì inant cun precauziun: te chisc orizonć nüs che la UE se dejidrëia tla formaziun, él inće n valgönes turbolënzes che fej pôra, tres la strotöra tradizionala: la meitocrazia y le pinsier de concorënza.

1. Sce la scora mët man da tlassifi ché y despartì i

scolars

La meritocrazia: Al pê che n valgügn stać dla UE ne reagësces nia al manifest por na miù scora. Sü rapresentanć é portausc por le “pinsier dl vantaje”, la meritocrazia.

Al é i pröms sëgns che la posiziun antidemocratica y atiliberala de val’ goerns ciafa la suravënta. Chësc ô dì propaghè na scora sciöche “mascînn de seleziun” por la tlassa

dirigënta dl dagnì y sciöche n aparat ideologich, por sforzè les generaziuns nöies te n pinsier omologh. I baiun de goerns che pratichëia formes ascognüdes de discriminaziun y estlujiun de scolars, tres provedimënć nia-pedagogics, y che adora la scora sciöche “vitima” por stopè i büsc dles casses statales: ai smendrësc i finanziamënć y penalisëia la cualité dla formaziun, agaian le numer de insegnanć, les strotöres scolastiches.

Rivalitês y concorënza: Al pê che naziuns neoliberales y conservatives sides surdes ti confrunć dl apel sterch dl manifest de Lissabon y lascia pro “batalies” concorenziales. Al vëgn lité por na scora olache le cör ne ciafa degöna lerch. Impede cooperaziun y solidarieté danter i scolars, mët chisc sistems scolastics sön pult la relicuia dla batalia concorenziala. Insciö nascel tlasses “zënza cör”, zënza anima: l’atmosfera de rivalité somëna tles tlasses indiferënza - individualism - privatism ti confrunć di atri, mo porta dantadöt na sort de manćianza de mesi, olache al n’é nia plü la poscibilité da trasmëte valurs sciöche l’amizizia, le tignì adöm, por che la desponibilité y la solidarieté pois crësce.

N nou sterch a na scora che dà por bones indiferënza, agressivité y violënza! Sce na scora ess da gnì infetada cun chësc “virus”, déssera atira tó provedimënć cun le fi n da strënje ite le fenomenn dla “stleta educaziun”. Sce na scora vir ma daìte dai cater mürs y i zelebrëia ćiamò laprò (p.ej. renfrozan les gerarchies y la batalia danter les tlasses), sostëgnera na despartiziun perversa y na batalia danter les tlasses, che n’é nia plü dalunc da tlasses despartides - do etnia o do sès. Chësta sort tipica de rivalitês trasforma la tlassa te na gabia de despartiziuns: vignun stà te so banch, bel chit, cun la vidlada fi ssa sön le sfëi, le liber, la tofl a, la boćia dl insegnant.

Dijun de nou al virus dla separaziun! I denunziun chi che à portè inant na nia-pedagogia, che é sot le mantel di governs, che sostëgn n liberalism dl marćé incontrolè, lëde da sconanza soziala y nemich de n “welfare state” y che i baia ite ai geniturs di scolars che le “mantel dla despartiziun” stà sura damì.

Olache al nes vëgn recordè ales metodes nia-pedagogiches dles tlasses despartides ćiarunse desfi dënć y avisa, deache chësc “ester despartis” é basè sön teories pedagogiches precares: chëra che i “atri” impàres damì te na tlassa despartida.

2. Dl vers de na ijola dla diversité y dles

desfarënzies

Sce scora y familia se dà la man: te chisc agn de mudada é les

generaziuns metüdes dan döes alternatives: n spirit lëde y n spirit metü dant. Da chëstes nascel n pinsier lëde y n pinsier formatè. Le pinsier lëde é davert por le dübe, arjigné da risćé, davert por les desfarënzies. Chël formatè é prijonier di dogma, dla omologaziun, di singui y dla omogenité.

Pedagogs che tëgn sön la teoria che na porsona dess ponsè cun so će y somié cun so cör, vëiga chësta secunda forma cun preocupaziun. N scrai de aiüt i va ala scora, che é stada sforzada da jì a scür danter meritocrazia, ponsier de vantaje y concorënza. I paragonun chësta scora a na barca. I nes damanun che ara toles la direziun dl vers de na ijola olache al regnëia n ponsier che ciara inant, pluralistich, lëde y anticonformistich, cun spones ilominades dai “rais” dla diversité.

Al va debojëgn che la scora se destaches dal balast dla ideologisaziun mediala, che renforza gonot ma tëmes dal “ester atramënter”. Propi porchël dess les tlasses/aules deventè n ambiënt d’educaziun olache al vëgn desmetü i preiudizi ti confrunć dles atres identitês y cultures. Al va debojëgn che les families se despëies le balast dla intoleranza cuntra les diversitês. I geniturs é cherdà da sensibilisé sü mituns.

L’ambria dles “tlasses despartides” aladô de

etnies y sès

I ùn fat la suposiziun che i ùn te nosc “global village” n pinsier/pinsier unitar (uniformè dala televijiun) che mostra na certa intoleranza ti confrunć dl pluralism. Propi porchël ciafunse tla scora tres indô n model d’insegnamënt che inviëia da se destachè dai valurs dla intlujiun y dla integraziun.

a) N nou ales tlasses despartides: la posiziun nia-pedagogica dla man dërta politica dla UE se mostra tla tesa - che nos refodun - che la scora vëgn confrontada cun na gara de Formula 1: ma chi che röia tla pröma ligna po sperè da stlü jö positivamënter la gara. A chi che é doìa pon inće i aconsié da se sparagnè le tru.

b) N nou tler ales tlasses despartides aladô dles etnies: do chësta maschera s’ascogn n conzet “arich” atraënt, apolinich y ozidental dla scora. N punt d’odüda - che à ciafè ti media süa amplifi caziun - che é espresciun de na interpretaziun gerarcica dl’antropologia y dla porsona: la “pel blanćia” vel deplü co i “atri corusc dla pel”. Sce i media raprejentëia inant chësta posiziun nia-pedagogica, podessel tosc sozede che al vëgnes tignì sö n se daurì ai atri y che al se cheriëies ambiënć sterils, etnics dla ghettoisaziun.

c) N nou tler a tlasses

despartides de mituns y mitans: al pê che chësta ambria ais ciafè plü usc inće ti media, y al pê che al vëgnes fat referimënt tres deplü a n sistem dles tlasses despartides. Al é na intimaziun ascognüda por i geniturs: “Sce i scriëis ite üsc mituns ales tlasses despartides aladô dl sès, podëise tignì cunt che ai impàres plü debota y damì.”

Chëstes teses é dalunc dala nosta. Ara se trata de analfabetism pedagogich che porta a n gran dann tl’educaziun di mituns y jogn - mituns y mitans. Geniturs, metéde averda! Imparè cun mituns dl medemo sès, tacà jö pro i banć de scora por imparè adamënz i libri, porta ma a ćes plëgns y nia ala ijola de varieté dla “testa ben fatta”.

An va zeruch cun će bas tla strentöra de na tlassa olache al vëgn insigné y imparè aladô dles metodes dla reproduziun y dla imitaziun, cun le su travert da respogne ales domandes quiz di insegnanć. Insciö sunse dan la porta de na püra cultura dl ponsè, che la televijiun nes mët dant dé por dé.

Por stlü jö: nos refodun cun dezijiun chësc “scrai dl marćé”, che comporta risć pedagogics. Olache an tëgn sö le se incuntè danter i sèsc, sostëgnon concorënza y antagonism, tormentà dal vënt frëit dl podëi sön l’ater, ćiarié de agressivité y violënza. (dal referat de Franco Fabboni)

Defenun a scora l’intlujiun y l’integraziun!Chësta é stada la tematica de n referat tignì tla Université Lëdia de Balsan, dal professur Franco Frabboni, professur de pedagogia tla Facoltè de Sciënzes dla

Formaziun a Porsenù, en gaujiun dl congres sön la eterogenité tles scores, tema che é inće al zënter de süa publicaziun nöia

Le professur Franco Frabboni.

Prejentaziun de n liber

En jöbia dan otedé à le professur Franco Frabboni prejentè tla ULB a Balsan so liber scrit deboriada cun deplü auturs “Difendiamo la coeducazione a scuola - una ricerca nella scuola media altoatesina”. Le volum documentëia na inrescida sön la coeducaziun te tlassa, fata te scores mesanes de Südtirol. Tla introduziun al liber scri le prof. Frabboni che la scora mesana de Südtirol simpatisëia por na comunité d’educaziun dal stil cooperatif: che ne despartësc nia i mituns te grups stlüć, mo che i déura ai ćiamps desvalis d’ativité dla scora y ales relaziuns cun i ambiënć comunitars plü ampli.

Le cuertl dl liber.

Page 6: 4009

6

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

Tirol - An à ence audì oujes critiches ju per la politica da lafora y da chilò. Zachei da lafora à dit che chesta outa giatova demé cheles lies contribuc che fajova valch per l ann de André Hofer. Y cheles che ne fova nia a una con l gran tamtam per chest ann giubilar, ajache ares l ratova massa sofl é su – podova sté sun fourn a cialé pro.

Stritaries anter scizeri y politica Al é sté de gran beghes y stritoc

anter la politica ofi ziala y i scizeri da chilò y da lafora. Ala se tratova, sce al fossa endò sté l cajo da porté la corona de spines sciche dl 1959. Enlaouta fòvela benveduda da duc, ajache Südtirol n’ova ciamò deguna dreta autonomia. Dl 1984 essa trueps volù lascé la corona de spines te cianeva, ma l Sourastant de Tirol Eduard Wallnöfer ova comané de la porté, scemia che Südtirol ne sangonova nia plu, la gran pert dl’autonomia fova bele conzeduda da Roma y metuda en pratica, ma Tirol fova tres despartì.

Y dl 2009 pa? Co se stàla pa? I todesc y i talians à na bela autonomia ampla y ponja de competenzes y de

scioldi per les mete en pratica; perchel messòvel gni porté la corona de rueses che ne ti à dl dut nia plajù a trueps scizeri y a de autri. Na pert de chisc scizeri s’à ciolé a Dispruch entourn l brac via na fascia foscia per mostré l desplajei y protesté che Südtirol é tres ciamò pro la Talia y contra cheles autorités sun paion che ne mostra nia oredla da destaché Südtirol da la Talia! Da nia puec vegn i scizeri dret stimés sciche contrapeis al gran materialism da encuei che la politica ofi ziala à tres sparpagné y adorba a chesta foja la popolazion. La gran pert veid demé plu l’economia, i scioldi, i afars; enscì éla ence tla Ladinia. I scizeri à ciamò ideai, ai tegn truep sun la sconanza dl lingaz y sun sia adoranza, sun les tradizions y les usanzes y sun la religion. Les beles paroles che toma canche cerc taia vetes sona desche na ciampanela sfoleda.

La scrita “Los von Rom” à desturbé no demé i nazionalisć talians, ma ence cotanc dla SVP y enchinamai de chi da lafora dij che chest é contra la realté sciche al fossa sanzioné che Südtirol reste

pro la Talia. Chi dla Lega se fi da ben da agn da scraié “Roma ladrona” y che ai vuel destaché la Padania dal rest dla Talia! Y chisc fej enchinamai pert dl govern da Roma! A cie moda déssel pa spo ester n tel spavent sce scizeri damana l medem, da destaché n toch storich tres sté pro Tirol, n raion nia talian, ma ladin y todesch? La politica é tres steda n mister, plena de contradizions.

Ai ladins la corona de spines!Ie ove bele scrit dant 25 agn che

i Ladins essa abù gauja de porté la corona de spines dl 1984 ma che chesta outa ence: i son tres ciamò despartis te trei provinzies, trei diozejes y does regions! Chi sot a Belun ne é nience reconescius mendranza y an laora da Aunejia enfora per i desfé; nos tla region Bulsan–Trent éssen pu ence ciamò da avei cotant de rejons pro cheles che i se on strité decà: deguna ombria de na autonomia ladina, dut chi da Bulsan che comana y tol les dezijions adum a de siei fanc tla Ladinia! Vigni outa che al vegn prejenté valch a Bulsan auden demé che al é talians y todesc, mai nia de ladins! Da adoré almanco valch outes l ladin te envic y documenc, scric ofi ziai ne i tomass ite a degugn!

Nos un pu duta orela la rejon o l dert: da avei plu trasmiscions ladines, da avei doi reprejentanc a Bulsan, da avei n assessour ladin per dert y nia ma la poscibelté da encuei, da podei adoré dlonch la toponomastica ladina te nosc comuns ladins, la rejon da adoré dlonch l lingaz ladin olache al viv ladins, la rejon de na comunité de val ladina, la rejon da avei n reprejentant tla Comiscion di Sies, da avei l Istitut Pedagogich Ladin tla Ladinia, da avei n reprejentant ladin tal TAR, da adoré l ladin unifi ché empede i idioms sce valch

Dispruch é garatéLa gran defi leda fora per Dispruch é passeda y l dì da laour é chilò. Ala é gnuda scialdi laudeda che al fova tanc de grups de guant da zacan, mujighes, scizeri,

simboi, autorités, pauraria, artejanat, turism, sport

é adressé a deplù valedes ladines, da avei n Istitut de Mujiga Ladin tla Ladinia y cotant deplù ores per l cianté y soné strumenc.

Plu unité, plu forza! Chisc y d’autri ponc daverc che

nes mancia tresfora nes dà la convinzion y la rejon che nos ladins éssen abù gaujes sourafora da porté fora per Dispruch la corona de spinac enfornida da la bandiera ladina!

Bon à fat i ladins da Souramont a porté les scrites “Nos Ladins despartis volon endò ruvé pro Bulsan”! Dal referendum dant doi agn à chisc ladins mostré con l feter 80 percent dles oujes che ai vuel endò ruvé pro Bulsan, na minonga clera che mess gnì respeteda da la

Ai porta la corona de spines dl 1959 a Dispruch.

La corona de spines tla defi leda da en chest ann: chesta corona de fer

plena de spinac ess i Ladins audì de porté, ési pu intres ciamò spidicés

su te trei provinzies impede che duc foss adum pro Bulsan! Enchin che

ai n’à nia arjont chesta fi namira sarà la plaia ladina intres daverta!

Tant sun na pert che i Ladins vegn tignis da Bulsan infora àn vedù a

Dispruch da la gran sfi leda en recordanza dles veres dl 1809! N’ess nia

na bela delegazion ladina audì de fe pert dles autorités sun paion?

I Ladins da Souramont à dit fora cler cala che é sia volonté, de cie vers

che la politica ladina audissa de jì! Y cie fej pa nosc raprejentanc?

Tignai i edli intrami scluc y pensa me a la economia, a les stredes?

politica da Bulsan a Trent y Roma. Che Belun y Aunejia fej na musa ajia él da capì ajache l resultat da Souramont mostra che chi ladins da Souramont é gnus tratés dret mel dai belumac y dal aunejan! Da Bulsan s’aspetonse n majer impegn per arjonje la reunifi cazion ladina con Bulsan. Al va debujegn da sensibilisé che duc i ladins veide ite che demé la unité ladina nes dà forza y nes garantesc plutost n souravive plu segur. Sun vigni ciamp adora i ladins les medemes rejons, i medems derc che i todesc y i talians de Südtirol à. Spo podéssen empermò baié de na parité de derc anter i trei grups etnics de Südtirol.

Lois Trebo

Page 7: 4009

7

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

N valgönes domandes a Maximilian Crepaz da San

Ćiascian, maturant a La Ila

Insnöt Bal dla Maturité a Badia, sëise nervusc?N pü’ nervus sunsi bëgn, sciöche al é dërt che al sides, deache sambëgn él stè n gran laûr da organisé le Bal y spo oressi inće che döt vais a bun fi n en chësta sëra. I oress inće tó l’ocajiun da ti fà de gragn complimënć a döta la tlassa, suradöt a chi che s’à dè jö deplü cun l’organisaziun.

Tan de tëmp ôl pa ester por organisé y mëte da jì le Bal dla Matura?Por organisé y mëte da jì le Bal ôl ester apresciapüch n bun ann de laûr; chël ô di che nos ùn metü man da organisé val’ cossa bele de novëmber dl ann passè.

Os sëis le capo tlassa. Ći ôl pa pordërt ester por deventè “primus” dla tlassa?Por deventè capotlassa ne mësson nia avëi cualitês particolares, sciöche n valgügn podess miné, mo l’important é da avëi la paziënza da ascutè les minunghes de düć i studënć y inće n cer carisma, insciö da fà valëi certes regoles/valurs te tlassa.

Ves sàl pa bel da studié? Ći oresses pa fà do la matura?Studié me sa bel, deache al é na cossa che t’arichësc daite y che degügn al monn ne podarà mai te tó. Inće sce al podarà ester banal chël che i diji śëgn, mo les cosses imparades podarà ester tl dagnì de grandiscim aiüt por me, nia ma sön le laûr, mo inće y suradöt tla vita da vigni dé. Do la matura me savessel bel da jì a studié inant storia, deache i arati che la storia sides na materia dër importanta. Conësce la storia ô dì conësce le dagnì.

Ći poscibilitês da fà cariera él pa - da os infora - tla Val Badia? Sce al é püćes poscibilitês, olà ponsëise pa os da messëi jì por fà cariera?Tl setur dl turism y döt ći che roda incëria él tröpes poscibilitês da se realisé sön le laûr. Indere, por tan d’atres profesciuns por chëres che tröc jogn dla Val Badia stüdia aldedaincö, messarài jì foradecà a chirì laûr.

Ves sal pa che nostes scores sides de bunes scores? Ći vantaji pita pa la scora alta a La Ila?Les scores ladines à n livel dër alt

(sides sciöche infrastrotöra che sciöche insegnamënt) respet a scores talianes o d’atres scores. Chësc é n dat de fat desmostrè da plü inrescides. N livel alt chël ô dì avëi na bona preparaziun teorica y pratica te valgamia döt chël che an à imparè, do avëi rovè la scora. La scora a La Ila n’é nia n’ambiënt stlüt, olache i studënć sta ma sön i libri, mo al é na scora dinamica, arjignada a cambiamënć, che nes pîta tröpes iniziatives dër ütles, p.ej. la colaboraziun cun l’Assoziaziun Turistica y l’EURAC sön le proiet “Alta Badia: quo vadis?”, che - chësc oressi recordè - é na chestiun che reverda le dagnì de nosc raiun (miné turisticamënter).

Osc som dla vita?Mi som tla vita n’é nia chël da fà cariera o da l’avëi tres saurida, mo chël da avëi tres na man daverta por i atri, inće sce al podess val’ iade me costè nia püch.

L’ultim liber che i ëis lit?L’ultim liber che i à lit é stè “Bahnwärter Th iel” de Gerhard Hauptmann, n scritur naturalist.

Le plü bel fi lm por os?Fina śëgn n’ài odü degun fi lm olache i podess dì: “Chësc é stè le plü bel fi lm che i à odü”.

Ći porsona dla storia n’oresses pa mai ester? Cara oresses pa indere ester?Iö n’oress ester degügn d’atri ater co me instës; nia deache i arati da ester perfet, nou, mo deache al me sa bel da vire a öna cun mies bunes cualitês y mi defeć.

Tan ves interessëia pa la politica? Chëra dl Comun, chëra dla Talia, chëra internazionala? La politica, sce ara vëgn fata te na manira dezënta, me sa dër interessanta, sides chëra de comun co chëra dla Talia co chëra internazionala. La politica reverda vignun de nos, ara à n grandiscim podëi y infl uenzëia nosta vita da vignidé. La politica de n paîsc respidlëia do mia minunga süa jënt.

Sce i podesses i fà na domanda a Barak Obama, ći i damanasses pa?A Obama ti damanassi: “Ćiun é pa le motif porchël che i Ëis ciafè le Pest Nobel por la pêsc?”. (ir)

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

Fië - Dla grupa de jëuni fova trëi mo de mëndra età, un monce mé de 14 ani. I jëuni ie unic purtei te caserma, ulache un de ëi, mo sot ai 18 ani, à dat pro de avëi cumprà la droga a Bulsan, cun i scioldi che mami y tati ti dajova

Droga cun 14 aniDanter i lëns da mëiles ite fova na grupa de jëuni, propi do la caserma di Carabinieri a Fië, che

buova pier y fumova zifules de hashish. Un de chisc jëuni à mé 14 ani

di per di per cumprè la pausa. I jëuni che ie unic piei ne reprejentea segurdenó la mesaria di jëuni tlo da nëus, se tràtel plucheauter de n valgun jëuni che vën ora da families te situazions ries. Ma i manacia mpo de nfl uenzé de cër’

velch nce d’autri jëuni, dantaldut canche l ne n’ie nia l cuntrol assé da pert di genitores, nscila à dit i Carabinieri. I cater ie unic dai sëura ai Cumissariat de Guviern de Bulsam, la droga ie unida secuestreda. (dl)

Chemuns - L argumënt crì ora per chësta prima edizion dl cungres sarà “Urbanistica y raion ladin”. Plu avisa uniràl metù paredlà normes y sistems tla trëi provinzies de Belun, Bulsan y Trënt y tla Region Veneto. L se trata de na manifestazion che dëssa cuncretisé i fi ns dla Lia di Comuns Ladins de renfurzé la relazions aministratives danter i chemuns cumëmbri, tres la costituzion de na rë nfurmativa y de comunicazion strutureda che possa tl daunì crëscer for plu y plu.

La Lia uel, te chësc cuntest, tò ite na pert ativa de prumozion dla sinergies y dla cunlaurazions danter i Chemuns ladins nce sëura i cunfi ns provinziei y regionei ora, per ti vester a chëla desfrënzies aministratives, economiches y sozieles che la storia ti à sfurzà su ala cumenanza ladina.

I reladëures, che renderà dessegur nteressant y da prufi t l cunvëni, ie stac crisc ora danter persunaliteies de gran mpurtanza tl ciamp dla urbanistica.

L cunvëni unirà giaurì dala 9 danmesdì dal presidënt dla Lia Bruno Senoner y dal salut dl’autoriteies prejëntes y jirà inant cun sies relazions n con’ dla tematica dla urbanistica y dl raion. Nviei ala manifestazion ie i ntëur 280 aministradëures cumenei, coche dì i ambolc, assessëures y cunselieres di 19 chemuns ladins. La partezipazion al cunvëni ie debant, i partezipanc messova se scrì ite nchin ai 15 de utober.

Program: 09.00 Salut dl presidënt dla Lia di Comuns Ladins Bruno

Lia di Chemuns y urbanisticaLa “Lia di Comuns Ladins”, assoziazion fundeda tl ann 2006 che unësc 19 Chemuns ladins dl

raion ntëur al Sela, mët a ji n sada ai 24 de utober tl chino Marmolada a Cianacei l segondo

cunvëni di aministradëures di Chemuns ladins

Senoner, Saluc dla autoriteies. Architet Thomas Demetz, profesciunista liede: Vijions strategiches per i chemuns ladins dl raion dolomitich. Mauro Gilmozzi, assessëur per l’urbanistica dla Provinzia autonoma de Trënt:

Planificazion dl raion tla provinzia de Trënt. Njenier Anton Aschbacher, diretëur dla repartizion urbanistica dla Provinzia autonoma de Bulsan: Strategies dl raion tla provinzia de Bulsan.

11.15 - 11.45: Architet Franco Alberti, respunsabl dl Servisc Planificazion Urbanistica dla

region dl Venet: Strumënc nueves de aministrazion dl raion tl Venet. Architeta Paola Agostini, esperta de urbanistica: coordinamënt dl raion tla provinzia de Belun. Njeniera : L i sa Kof ink : coordinadëura dl Istitut per l svilup regionel y l management dl raion – EURAC. Virna Bussadori, diretëura dl Ufi ze Coordinamënt dl raion dla Provinzia autonoma de Bulsan: Masterplan y svilup dl raion te Gherdëina.

Ntervënc dl publich. Luca Agostini, secreter dla Lia di Comuns Ladins: Prejentazion dl proiet LADINIAMAP©. 13.30 Fin dl cunvëni. (dl)

N daz ne daidarà aboncont de segur nia passé via plù saurì i confi ns aministratifs dla Ladinia ysia tripartizion. Al contrar: i contac interladins che é bele sen puec patirà ciamó de plu. I son dla minonga che chesta conseguenza dla couta nueva ne é ciamò nia vegnuda touta en conscidrazion assé. Sce l daz essa da vegnì apliché zenza ezezions per la popolazion locala, fossa i ladins la soula mendranza al mond che pò comuniché te sie raion demé tres stredes a paiament. Da na valeda sciche Fodom, per chela che Bornech é tres ciamò n zenter de

referiment per la scola, per l ospedal o per compré ite, ne podéssen nia plu ruvé te Südtirol zenza paié.Per via de chestes conseguenzes posoces ti damana ciamò n iade la Union Generela a duc chi che é responsabli per la dezijion de prevedei na soluzion che tegn cont dla popolazion locala. N bon ejempl de chest vers onse pu dret davejin: l tunel Felbertauren anter Matrei tl Tirol dl Est y Mittersill te Salzburg che pò vegnì anuzé debant da la jent dl Osttirol, ajache al reprejenteia n colegament intern emportant con la zité de Dispruch. Da chest ann él ence la jent de Mittersill che pò passé l tunel

debant. Cie che é poscibel tl Tirol messessa ben ence ester meso tl Südtirol a ben dla picera mendranza ladina spidiceda su te trei pertes.Nos ti damanon ai politics responsabli de conscidré y limité les conseguenzes negatives dl daz per i contac interladins. I envion dantaldut la Lia di Comuns ladins, che é pu avisa vegnuda metuda su per traté de tel argomenc, de formulé na posizion unitara sterscia al ben dla popolazion locala.

Marco PizzininiVizepresident dla Union Generela di Ladins dles

Dolomites

L daz sun i joufsva inant da la pruma plata

A Cianacei iel n sada te otodì l segondo cunvëni di aministradëures di

Chemuns ladins metù a jì dala Lia di Chemuns Ladins.

Page 8: 4009

8

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

Referendum - Dut scuemëncia cun la lege provinziela dl nuvëmber dl 2005 che vëija dant l referendum prupositif. Da tlo inant scrij la

Referendum - L ie unì analisà sce l cuntenut dla prupostes de lege vede a una cun la normes europées y cun la costituzion taliana.

Unit ora iel vel’ dubité da pert di professëures: „On abù truepa dumandes sce i cuntenuc che vën damandei ala populazion tl referendum respetea bën la normes europées y la costituzion, nsci sons jic a crì na resposta te n cheder ufi ziel, pra esperc,” nsci à l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder spiegà la rejon ciuldì che n à lascià fé i bënsteies. Sce la dumandes di referendum respetea pona veramënter la lege a livel statel y de Europa messerà, scencajo, dì la sunieria costituzionela. “L referendum unirà a uni maniera fat ai 25 de utober y la jënt dëssa nce savëi sce la dumandes respetea la costituzion y la normes dl’Europa,” à dit l presidënt dla

scumenciadiva per plu democrazia si pruposta de lege dl 2003 da nuef. La chier l sustëni y la azetazion de passa caranta urganisazions

Referendum ai 25 de utoberCo iesen pa ruvei a chisc cin’ referendum prupositifs?

per raprejenté l miec che la va la ulentà dla jënt. Deberieda scumëncia l „Dachverband für Natur und Umwelt“ a scrì na pruposta de lege per smendrì l trafi ch di julieres a Bulsan. Ntant scumëncia bele la Union für Südtirol a crì adum sotscrizions per trëi prupostes de lege. L ie debujën de 13.000 sotscrizions per avëi la rejon de purté ite la pruposta de lege. Puech do scumëncia nce la Scumenciadiva y l Dachverband a crì adum sotscrizions. La Union arjonj per si prupostes passa 15.000 sotscrizions, la Scumenciadiva n arjonj passa 26.000 y l Dachverband passa 28.000. Nsci ruva duta cin’ prupostes ite tl Cunsëi provinziel per unì tratedes. L Cunsëi ne les azetea nia. Les ëssel azetedes, ne fóssel nia stat debujën de mëter a jì la lita referendera ai 25 de utober. La Union ëssa ulù che la lita sun si trëi ponc fossa mo unida tenida

dan la lites provinzieles dl autonn 2008. Chësc per davanië plu valor politich dan la veles. Chësta ne ti ie nia jita fata. La Union, coche partit de uposizion, tol ca la democrazia direta per se davanië plu audida y per purté i fi ns dl partit danter la jënt. Canche na uposizion se sënt segura, che si prupostes ebe l consens dla majera pert dla sozietà, pròvela a purté inant si ulëi tres strumënc dla democrazia direta.

La scumenciadiva per plu democrazia se bat da truep ani acioche la politica vënie plu democratica. Sce pudon jì a lité ai 25 de utober sun cin’ leges che va n droa sce les giata la maiuranza, pona ie chësc per la majera pert merit dla Scumenciadiva per plu democrazia. Cun si pruposta nr. 4 uelela mo miuré la massaries, tres chëles che la populazion possa purté inant si ulentà. Tres descuscions longes cun caranta

Referendum: bënsté de professëuresI professëures Walter Obwexer dl’Università de Dispruch y Roberto Toniatti dl’Università de Trënt à purtà dant ai 13 utober si bënsteies n con’ dla cumpatibltà

dla dumandes dl referendum di 25 de utober

Provinzia.Walter Obwexer ie professëur

dl Istitut per dërt europeich dl’Università de Dispruch. Ël à dit che la prima dumanda dl referendum, n cont di cuntribuc per frabiché cuatieres y di cuatieres soziei, ie defi n contra la normes europées.

L referendum se damanda cin’ ani de residënza per giapé i scioldi y diesc ani per i cuatieres soziei. Cie che ne possa nia unì azetà a l ivel europeich ie che tl’argumentazion dl referendum iel unì metù sciche fi n che la jënt da tlo dëssa unì tëuta dant. L professëur à spiegà che l auzé da cin’ a diesc ani l tëmp de residënza per giapé cuntribuc ie na descriminazion indireta. Per zitadins che vën da stac che ne fej nia pert dla Cumenanza Europea ne n’ie la situazion nia tlera defi n, ma aldò de Obwexer messëssa la

cuestion di cuatieres nce valëi te de tei caji. Autramënter fóssela sce tl’argumentazion ëssen fat referimënt a ulëi defënder la mendranzes.

N con’ di cuatieres per l tëmp liede, minà iel tlo che uni Chemun possa avëi nchin a 8% de segondi cuatieres, à Obwexer dit che l ie da azeté ajache l pudëssa unì fat referimënt a ulëi sparanië grunc da frabiché y defënder la cuntreda. Nia a una cun la regules europées ne ie che i segondi cuatieres fossa mé per chëi che à la residënza tl Südtirol y nia per i autri. La desferënzes danter chëi da tlo y chëi da demez ie dal pont de ududa europeich na descriminazion. Chësc vel nce per l dërt de cumpré y vënder. Ponc de fundamënta de chësta segonda dumanda dl referendum ne ie perchël aldò de Obwexer nia a una cun la normes europées.

La doi dumandes sun la democrazia direta y n cont dl aeroport va, aldò dl professëur de Dispruch, a una cun la normes dl’Europa. Sce la populazion azetea tres l referendum la prupostes che ne va nia a una cun la normes europées, ne puderà aldò de Obwexer, la lege aldò nia jì n drova. Sce chësc unissa mpo mo fat, ne possa la istituzions de cumpetënza (p.ej. l istitut per cuatieres soziei) nia adurvé chësta lege. Mplu messëssa pona la Talia inò adaté la lege ala normes europées.

Roberto Toniatti, professëur per dërt publich dl’Università de Trënt, à spiegà che tla Talia iel truepa pusciblteies de fé recurs, la cuestion possa perchël suvënz mé unì stlarida defi n dan sunieria. Particularmënter per la cuestion dla democrazia direta iel unì dit

che la regulamentazion de veles y di strumënc dla democrazia direta ti spieta al Cunsëi provinziel. Nce tlo iel damandà maiuranzes cualifi chedes per dé pro leges nueves.

N cont dla pruposta dl referendum de zapé ora dla sozietà dl’aeroport y nia plu dé cuntribuc, à Toniatti spiegà che l ne vën tlo nia damandà de na norma singula ma de n argumënt politich, chël dla mubltà. Chësc ie n argumënt che va sëura la sëides dl referendum ora. Mplu ie la dumanda massa generela per pudëi pona la cuncretisé te na lege.

La prima doi dumandes dl referendum, n cont di cuatieres, va aldò dl professëur de Trënt contra la proporzions y devënta nscila na descriminiazion dal pont de ududa dla constituzion y dla normes europées. (usp)

assoziazions se à la Scumenciadiva cruzià dassënn che la lege purteda dant ebe l sustëni dla sozietà zevila. Chësta ie do mi ntënder na lege madura y balanzeda ora bën.

L Dachverband für Natur und Umwelt à da for udù la plaza di julieres de Bulsan coche n gran dann per la natura y n gran custimënt per la man publica. Passa trëi milions de euro al ann de custimënt ne n’ie nia sustenibl, canche mé na pitla cumpëida de persones tira n utl dainora. Leprò ie la fuera y l tuesse che vën fai y la lerch che vën adurveda nia n relazion cun l utl che l porta. L Dachverband miena che la majera pert dla jënt la pënsa coche ël y porta perchël chësta cuestion dan ala populazion. L referendum ie coche dit ai 25 de utober.

Hubert Comploi

Dan Cunsëi provinziel.

Messaje referendar, comitent: Ladins Dolomites

Page 9: 4009

9

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

Aministrazion - Al bilanz provinziel de previjion ie unì juntà 52 milion de euro. Chisc ie stai i ponc de majer nteres che l presidënt Durnwalder à prejentà do la senteda dl 12 de utober.

Aiuc ala mprejes

La Jonta provinziela à fat ora de mëter su mo na categuria de mprejes cun i criteris aldò per dé ora cuntribuc.

Nchinamò fovel de pitla dites, dites mesanes cun 250 dependënc y de gran mprejes cun passa 750 dependënc. A mezite fòvel na gran pert che ne giapova nia n con’ de fi nanziamënc direc. La categuria nueva arà l dërt de giapé cuntribuc nchin a 20% de si custimënt che fossa l mez permez ala pitla dites y ala dites mesanes. Deguna mudazion ne vëniel fat n cont de cuntribuc ala gran dites, che possa mé fé dumanda per proiec speziei de mesura straurdinera.

Notes per i sculeiesDeliberazions dla Jonta provinziela de Bulsan. Danter l auter iel unì dat pro che tla scoles vëniel inò dat notes mpede valutazions. Per la dites che ne giapova

nchin sën nia cuntribuc provinziei iel unì fat na categuria nueva

La Jonta provinziela de Bulsan; foto USP/Pertl.

Valutazion de sculeies

La Jonta provinziela à dat pro che tla scoles elementeres y mesanes dëssel unì dat notes mpede valutazions. A chësta maniera vëniel jit pea cun la reforma a livel naziunel. Coche à lecurdà l presidënt Durnwalder iel vel’ ezezion: la notes jirà dal 4 al 10. Autramënter che tl’autra pert dla Talia dëssa tla Provinzia de Bulsan la materia religion valëi sciche materia de ublianza sce l ne n’ie nia unì fat na dumanda spezifi ca de ejenzion. I nsenianc de religion puderà per chësta rejon fé pert dla cumiscion de scola. La notes per la materia religion unirà nce dates tla scoles autes y chiche ne arjonj nia l livel de basa messerà fé do l ejam de setëmber. Tla scoles elementeres y mesanes uniràl dat notes per uni materia y na valutazion generela ala fi n. Canche l sculé fi na la scola uniràl dat na valutazion dla cumpetënzes, nia generela, cun

referimënt a si pertes stersces y dëibles.

Televijion digitela

Cun la mudazion dla trasmiscion di programs de televijion tla Provinzia de Bulsan vëniel nce a se l dé do canai nueves. La Jonta provinziela à fat ora che sun chisc canai dëssel unì mandà ora, debant, la televijions tudësces „Bayerisches Fernsehn“ y „Kika“. Chësta segonda televijions mostra programs per mëndri. Tramedoi canai dëssa vester da udëi nchin ala fi n de chëst ann.

Bilanz provinziel

Ntan che i assessëures provinziei ie tl lëur de njenië l bilanz de previjion, iel unì dat pro plu fonds sëuraprò. „La se trata tlo de ndut de 52 milion de euro, à spiegà Durnwalder, nsci ruva l bilanz dl 2010 a 5,182 miliardes de euro. Chësc fossa mé plu 250 milion

demanco permez al ann dant. N aspieta ntant nce de pudëi mëter man cun la tratatives cun Roma n con’ dla pert variabla y la reforma fi schela. Per chësta rejon pudëssel nce unì a se l dé n bilanz de njonta de juni.

N cont de fonds sëuraprò iel unì dat pro 13 miliona per lëures publics (10 per fé cuatieres mpede la casermes y 3 milions per lëures pra l Ciastel Badia). Per l’Università liedia de Bulsan iel unì juntà 3 milion ai 47 che fova bele unì udui danora. Mo 20 milions iel unì juntà per l trasport aspitan de ruvé a una cun

la ferata RFI ulache l fova udù dant l fi nanziamënt de lëures per miuré scines y stazions baratan cun grunc. Al Chemun de Leifers iel unì destinà 9 milions deplù (mpede 2 milion) per l zënter dal sport, sënta de training dl FC Südtirol.

La majera pert dl bilanz de previjion nuef ti va ala sanità cun 1,308 miliardes de Euro, 33 milons deplù permez al ann dant. „L custimënt dla sanità nstëssa ie perdrët unì smendrì – à dit Durnwalder – ajache ëi se à nce sëurantëut dl custimënt che reverda i dependënc. (usp)

Page 10: 4009

10

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

An dess se recordé che inće sce le dënt rot o roviné po gnì cuncé o baraté fora, àn impò ma n dënt de resserva, le dënt sann y natural ne po mai gnì baraté fora ala per. Datrai mësson ćinamai assiguré le dënt nü cun na protesa mobila. Proteses po dagnora ester n handicap, ares se damana restriziuns desvalies y po strënje pro cotan la ligrëza personala da vire y la liberté.

Porchël é prevenziun, mëte averda y la profi lassa pro i dënz de importanza primara, y ala fi n costa döt chësc demanco co la maratona di cosć conseguënć n dann. Cun la

proteziun ai dënz pòn se stravardè da danns y mai. Pro sorts de sport esponüs valgamia déssel ćiamò laprò gnì portè n elm, por smendrì desgrazies ala crëpa y sües conseguënzes.

Dui ina trëi dënz va a perde

Pro i boxeri é na proteziun ala boćia de pröm comandamënt. I boxeri sa avisa che n bot sëch tl müs ne porta nia ma al KO, mo che al salta inće dënz. Śogadus de hockey söla dlacia y d’atri praticanć de sports da risch ne mët nia tan averda y ne vëiga nia ite le prigo. Inrescides statistiches à fat gnì a löm che i śogadus de hockey perd te süa cariera mesanamënter chi 2 ćina 3 dënz. Pordërt messass inće chisc sportifs portè na proteziun ai dënz: śogadus de basket (palê da cëst), śogadus de palaman, de palê t’ega, skaters , ràiter i , z icl isć , mountainbikers, paragliders, schiadus. L’incremënt rasant dles colijiuns tl sport dai schi baia parores tleres.

La scàtora por salvè i dënz

Deache le prozes por pensè sura y se comportè aladô é impormò tl laur da gnì atual y la proteziun vëgn ma portada ti caji singui, à la scàtora dl pröm aiüt por i dënz na funziun importanta. Chësta dess ester dan

man te vigni scàtora de “pröm aiüt” dl alenadù sportif, mo inće te scolines, scores y tl salf de pröm aiüt de implanć sportifs. Iö aconsiass ćinamai che na scàtora de pröm aiüt di dënz dess ciafè lerch te vigni cassëta de pröm aiüt dl auto y che ara dess gnì tuta do pro vigni ativité sportiva de maiù esposiziun.

Deache la mort dles zelules apàissa bele do

30 menü !

Sce al ess da gnì a s’l dé n dann ai dënz - scebëgn che an à ponsè adorassà ala prevenziun y ala proteziun - ôl ester prescia!

Sce n dënt é rot fora dldöt, mësson atira fà val’ decuntra!

Zënza scàtora de pröm aiüt por i dënz mëss le dënt gnì implantè tla spana de tëmp de na mesora. Te chësc caje àl sambëgn inće da dì cô che al é garaté le trasport dl dënt ćina al dotur espert de chirurgia di dënz. N dënt mazé fora é, sce al ne vëgn nia atira conservé y sce al vëgn ma por prescia y püćia conoscënza condüt te n fazorel da gofa tl ambulatore, mort te 30 menüć. Al ne po nia gnì fat na re-implantaziun. Inće le trasport te na massaria “tupper” ne joa a nia, le dënt ne suravir nia plü dî. Le dënt y les zelules rotes fora romagn vitai te lat sterilisé frëit (lat H), almanco 5 - 6 ores.

Scienzià aconsiëia da ne aziché

La scàtora por salvè i dënzSön nosta ultima plata unse baié dl “airbag dla boćia”. Al para da danns y inće da spëises che po se trà fora por döta la vita

Dënz roć y cuncià.

Ejëmpl de na scàtora salvadënz.

- Medejina dai dënz generica- Odontoiatria de mëndra invajiun- Chirurgia di gramorins ambulanta- Ortopedia di gramorins preventiva- Implantologia- Tratamënć tles ćiases de palsa y dai seniors- Sorvisc asvelt de reparaziun dles proteses- Agopuntöra ales orëdles- Analisa de material odontoiatrich- Tratamënć ozonn-ossigenn

Dr. Gebhardt Jahns

Dr.-Sporn-Strasse 1439030 San Laurënz de Puster

tel. +39 0474 476206+39 388 3615740

I risć dla cuotidianité - chisc é tema de tröc stüdi da pert di scienzià moderns. I risć ne conëscion nia dagnora o an i mët te na löm falada. I scienzià ô savëi: tan impormelus é pa nosc corp? Ai à valuté i efeć dl alcohol, dla nicotina, dl stress, dla manćianza de movimënt y de d’atri tosseri sön i organns. Śëgn dài consëis de cô che an po superscè i danns y cô che an po fà por ne nen cherié nia de nüs.

Alcohol, n goto al dé... mo nia dagnora y nia te vigni caje!

Tratan che la WHO (organisaziun dla sanité mondiala) dij che n chert de vin o 0,6 litri de bira al dé fej ma bun, é i studiusc dles droghes al dédaincö plü ziti y dij che bele n consum de alcohol bas alza cotan le risch de crêbesc. Chësc vel dantadöt por ëres.

Do set agn desmëntia le corp le zigaret

Doturs à orü savëi: tan debota se regenerëia pa le corp, canche la porsona lascia da fomè? Bele pücés ores do l’ultimo zigaret él le corp che müda. Presciun dl sanch y puls cara, l’aria (ossigenn) tl sanch s’alza, le sëns dla saù y dl tof miora, bele do püćes edemes él la funziun di fi à blanć che vëgn miù. Tossì y condiziuns desco pro asthma dà do

Ći che nosc corp ne desmëntia mai!Nosc corp desmëntia n “pićé” o l’ater, mo val’ pićé ne va nia plü da comedé

te degun caje la raisc dl dënt o da condü le dënt t’ega al ospedal, deache les zelules dla pel dla raisc stlopa tres la presciun osmotica gnüda a s’l dé. N ater consëi foss ćiamò, da tignì sö le dënt tla boćia de se instësc y da gnì insciö tl ambulatore.

Nia te vigni caje ne po chësta varianta gnì aconsiada, ajache i infortunà n’é cun süa agitaziun bunamënter nia bugn instësc da conservé le dënt y da le condü - ćinamai zënza prigo da le dlotì - te ambulatore.

Le plü sigü é na scàtora dl pröm aiüt por i dënz: ara garantësc la

sterilité y inće la isotonia dl dënt. Chëstes é precondiziuns por che al ne möres nia jö zelules. Te na te’ scàtora vara ćiamò da re-implantè le dënt cun scines ćina 25 y 30 ores do che al é sozedü le maler. Ćinamai la fi ndlèdema, canche al n’é nia da ciafè n dotur di dënz espert, po n te’ dënt ćiamò gnì salvè.

I bi dënz dant dess gnì sconà! Chisc dënz vëgn dà ca ma un n iade dala natöra!

Pro desgrazies tl sport vëgnel atocà bëgn por l’80% i dënz da tài alć. (Dr. Jahns/traduziun dal tod. al ladin: iaco rigo)

defata do püć mëisc, le risch dal bot al cör é do da n ann ma plü mez tan alt desco ćiamò dan lascè da fomè. Do set agn à le corp desmentié le zigaret.

Le zücher n’ô nia dormì

N killer nü dl som à scienzià ciafè sö: le zücher. Chi che mangia ia por le dé tröp zücher y tröpa duciaria aüsa mal le ciorvel. Le ciorvel se lascia sö tratan la nöt, sce al ne ciafa nia do de duc. Les conseguënzes: desturbs de nöt, se descedè massa adora.

Les avënes se recorda dl stress

S t re s s p o co mp o r tè arteriosclerosa, porchël déssel gnì eliminé o an dess ćiarè da mudé le comportamënt dla cuotidianité. Meditaziun, chît y movimënt po inće jovè.

I fi à é desmentiusc

An sa che alcohol rovina i fi à cöci. Mo püć sa che les zelules di fi à desdrütes se regenerëia do püć dis y se forma danü. Degun ater organn ne desmëntia “pićià” tan atira y à tan vëia da se regeneré

desco i fi à. Mo ma, sce le consum de alcohol n’é nia costant. Esperć aconsiëia do na festa almanco 3 dis de astinënza dal alcohol. Insciö po i fi à se romëte.

Fitness

Chi che vir malsann ne dess nia renunzié a fà sport. Le movimënt po davëi avalié fora i “pićià” dl’alimentaziun negativa y dl consum, deache l’ativité sportiva se para da mëte a saul les calories surafora y les brüj atira indô.

Cô che le sistem imunitar se recorda les agressivitês dla

televijiun

Mal - y ćinamai püri - fej inće le messëi soportè passivamënter stress. Chësc à ciafè sö l’université dl Ohio. Analisè él gnü porsones che i ćiarâ a videos d’aziun y de tëma (horror). Resultat: i valurs imunitars carâ y la sensibilité d’infeziun chersciô. Chësc efet se renforza pro la dorada dl stress. An mina che nosc sistem imunitar se recordes le stress negatif y che al s’un sìntes canche al n’à plü co assà.

Desche la prostata se lascia söPaziënć cun mai ala prostata à

manćianza de lücopenn. Chësta

sostanza cöcena di pomodori é impormò conesciüda da püch desco sostanza dër ativa. Dantadöt la prostata à so ütl. N consum plü alt de pomodori à portè de bugn resultać pro paziënć de prostata. I mai s’un jô datrai inće dldöt.

Fomè passivamënter é n dann ai edli

Cun vigni zigaret tìron ite chës 4.000 sostanzes da tosser. Inće chël che ne föma instës nia à le dann, dantadöt ai edli. Chisc brüj por nes dì che ai é al prigo. Le risch che i

edli s’amares é cotan plü alt, sce i edli é tl föm di zigareć.

i che i fi à blan ne pordona nia tl trà le

fl e

Sce an tira le fl e cun la boćia spo ne vëgn l’aria nia fi ltrada. Le fi lter de nosc corp por l’aria é le nes y canche an sint le risch da aria danosa désson l’adoré. Le risch de asthma é trö’ maiù sce an tira le fl e cun la boćia. (Dr. Gebhard Jahns / traduziun dal todësch tl ladin: iaco rigo)

Retlam

Page 11: 4009

11

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Atualité

Top Wine 2950Apuntament anché per la 11^ edizion te la cornisc da encant del Sas Pordoi, per cercèr i vins

del Trentin e i prodoc de noscia tera a béleche 3000 metres de auteza

Mendranzes - Ozitegn te la Catalunya e ladins te la provinzia de Trent: l raport anter la doi mendranzes linguistiches de la Val d’Aran ti Pirenei e de la Val de Fascia te la Dolomites era peà via l’an passà, canche na delegazion de Fascia era jita a vijitèr la val da mont sul confi n anter Spagna e Franzia che per numer de sentadins e situazion sozio-economica la ge somea dassen n muie a la noscia.

Aló i é sul tegnir de la Catalunya, na region che se met dant desche ejempie te dut l mond per chel che vèrda l’atenzion e l stravardament de la mendranzes, e i rejona l’araneis,

Val de Fascia e Val d’Aran: esperienzes a confrontVardèr i ejic positives de autra comunanzes per emparèr e miorèr ensema: l plurilinguism te la scola, l’identità tel turism, i ponc de forza ti mass media e ti

istituc culturèi

varianta de l’ozitan. Apontin per chest la Provinzia de Trent travers l Servije mendranzes e l Comprenjorie Ladin de Fascia i à pissà che l confront anter Aran e Fascia, comunanzes de mendranza linguistica che vif te raions con ordenamenc autonomes e spezièi, posse esser ùtol e percacent.

Desche prum vèrech i aministradores de Fascia à podù veder chi lesc e entener inout coche la Val d’Aran, travers l Conselh Generau, se rec e gestesc la gran autonomìa aministrativa che ge é stat conzedù da la Generalitat de Catalunya apontin per sia spezifi zità

linguistica. Confronc, valutazions e refl escions de ùtol tel studièr fora e meter sù l Comun General de Fascia.

Chest’aisciuda l’era stat enveze na delegazion de Aran a ruèr te Fascia per veder miec noscia realtà, te n confront e baratò de cognoscenzes e esperienzes che aea tocià duc i setores de la sozietà.

Enstadì n auter vèrech é stat fat sun chest troi: raprejentanc di desvalives setores de Fascia e de

Aran se à binà a Barcelona per rejonèr e meter a confront la situazion economica e la desferenza linguistica e culturèla de la doi comunanzes.

A Barcelona, te la cèsa de la mendranzes d’Europa

La scontrèda é stata endrezèda te la senta del CIEMEN, “cèsa de duta la mendranzes d’Europa”, e averta dal president Aureli Argemì, che à portà dant so obietif de creèr na rei anter la mendranzes d’Europa. “Dut l mond é fat de mendranzes, più o manco granes – à dit Argemì – e la desferenzes culturèles e linguistiches é fondamentèles per l’Europa. Ge vel les respetèr dutes e didèr a soraviver soraldut cheles più pìcoles, che risia de morir fora”.

Bernat Joan, Secretèr de politica linguistica de la Generalitat de Catalunya, à rejonà de la strategìes generèles per ge arsegurèr n davegnir ai pìcoi lengac, e dapò l chèder su la situazion normativa e giuridica de la doi comunanzes linguistiches de Aran e Fascia é stat portà dant da Jusep Lois Sans e dal president del Comprenjorie Ladin Leonardo Bernard.

I intervenc de raprejentanc de la 2 comunanzes à permetù dapò de

L refuge Maria del Sas Pordoi, “barcon su la Dolomites”, ge dèsc alberch anché, sabeda ai 17 de otober, a la 11^ edizion del Top Wine, olache i vins, cercé ensema coi miores prodoc de noscia tera, é protagonisć de la spezièla degustazion a 2.950 metres de auteza. Da les 11 da doman enscin les 5 domesdì se pel cognoscer e aprijièr te la cornisc maraveousa de la Dolomites la produzions de vin del Trentin, e apede ai vins ge vegn dat lèrga ence ai saores de noscia tera coi prodoc de la mèlga de Ciampedel, del pech Boninsegna e de Martin Speck.

N ejit semper maor per chesta manifestazion, nasciuda da la

colaborazion anter la SITC (Società Incremento Turistico Canazei), i sommelier de Fascia e Fiem e la Sociazion Vignaioli del Trentin, che chest an perveit la partezipazion de entorn mile jent, per cognoscer e cercèr i prodoc de auta calità de passa 20 picoi produtores.

Chest an la manifestazion propon n confront dassen enteressant, e per chest l Top Wine edizion 2009 veit ence la partezipazion de diesc giornalisć de sfoes spezialisé en enologìa, 6 de la Tèlia e 4 foresć, desche la prestigiousa revista americhèna “Wine Spectator”: dò aer podù cercèr vèlch un di miores vins del

Trentin angern a Trent, al palaz Roccabruna, i esperc à l met anché de troèr sul Sas Pordoi i medemi vins, per poder i cercèr a 2950 metres e valutèr co che l’auteza enfl uesc sui perfumes e su la calità, per confermèr se l’é vera, descheche vegn dit, che l’auteza esalta la calitèdes del vin.

Amò apede l’event se miora ence chest an de la colaborazion con artisć fascegn: al “Top Wine&Art” en ocajion del simposie se pel donca veder ence na picola galarìa d’èrt, con l’esposizion de operes, pitures e scultures fates da joegn artisć fascegn.

Aureli Argemì, Leonardo Bernard, Bernat Joan, Francés Boya e Luigi

Chiocchetti a la prejentazion publica de la comunanzes de Fascia e

Aran a Barcelona.

meter a confront la doi realtèdes, vardan en particolèr l’aplicazion del lengaz de mendranza e i efec de la politica linguistica te la scola, ti mass media e te l’aministrazions publiches, e l domesdì l’é stat dedicà a l’economìa di pìcoi teritories con lengaz e cultura distintives, e en particolèr al raport anter turism e identità, per veder de troèr adum la strèda acioche chest posse esser n raport positif e percacent.

Da sera la doi comunanzes se à dapò prejentà al publich catalan tel Palau Marc, su la Rambla de Barcelona: chiò l sindic del Conselh Generau d’Aran, Francés Boya, e l president del Comprenjorie Ladin de Fascia Leonardo Bernard à podù portèr dant n chèder global de la situazion te la respetiva comunanzes.

Conscidrazions e proponetes per l

davegnir

Che aone da poder emparèr o ensegnèr? La conscidrazions fi nèles per jir tel concret de l’ejit de doi dis de confront, à metù al luster che te vèlch setor Fascia à da emparèr da Aran, ma te etres sion nos a poder ge dèr vèlch bon ejempie. Te la scola, olache la Val d’Aran à podù se joèr de l’esperienza e de l’empostazion

catalana, ic é segur più “inant” te l’endrez de n ensegnament plurilingue e te la formazion di ensegnanc, ma soraldut la comunanza é più usèda a chest sistem e i genitores no à i cruzies e i dubies che l’é chiò da nos. Per chel che vèrda i mass media enveze la situazion é deldut desferenta, ajache ic no à nience n sfoi dut per araneis, e colavìa i à semper pissà che no sie i numeres per poder l meter sù: na valutazion più fona de l’organisazion de La Usc di Ladins fossa donca per ic de gran enteress, e ensema se podessa valutèr ence co desfrutèr miec la neva tecnologìes te la comunicazion. Ence per chel che vèrda l’Istitut Ladin, i araneisc à palesà marevea per chesta istituzion e per l ruol che l’à abù tel fèr crescer la coscienza de l’identità te Fascia, domanan foraldret de poder jir più a fon te la cognoscenza per portèr te sia val chisc ejempies più garaté.

L raport anter la doi comunanzes podarà donca jir amò inant, con momenc de contat più spezifi cs anter la scoles de schi, i operatores del turism, di media, de la cultura e de l’aministrazion, spervaji che a se vardèr entorn e se confrontèr coi etres se à semper zeche da emparèr. (lg)

L grop de raprejentanc de la comunanzes ladina e ozitana scouta Argemì te la senta del CIEMEN.

La Sorastanta Mirella Florian con l president

de l'Istitut di Studies Araneisc Jèp de

Montoya.

Page 12: 4009

12

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David Lardschneider

Redaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Arpizeda - Kathmandu: l team di cin’ atlec estrems ova iusta stlut ju l’atlimatisazion tl Solukhumbhu tl Nepal, canche la spedizion à messù unì spënta ora de nia. La gauja ie che l Guviern dla Cina ova, ora de n bel sarëinn, stlut i cunfi ns per i fulestieres . Ntan l’atlimatisazion à la grupa nce arpizà l Island Peak de 6.189 metri, ulache n à nce durmì una na nuet. Ruvei su fovi ai 27 de setëmber. Da dedò ài metù su la tendes iló dessot. Pea sun la piza fova nce l cameraman alpinista estrem de Gherdëina Jan Piere Karbon, che ie stat bon de pië, n high defi nition, la emuzions dla piza, nce sce l tëmp ne fova nia massa bon. L’arpizeda dl Island Peak ulova vester l ultimo var dl’atlimatisazion, dan jì tres Kathmandu y Tingri de viers dl

Scola - Per l scumenciamënt dl ann de scola iel tl palaz de sënta dl presidënt dla Republica unit adalerch feter 2.000 sculeies de duta la Talia deberieda cun l minister dla Istruzion. Bele ntan la festa de giaurida à la reprejentanza ladina pudù vester leprò pra n program culturel cun artisć cunesciui, stars dla mujiga pop y sportives de suzes nternaziunel. I sculeies de Sëlva fova unic crisc ora per avëi fat n

Cho Oyu tl proscimo roundJan Piere Karbon ie unit de reviers dal Himalaya dala

spedizion cun Tamara Lunger. L’atlimatisazion fova fata, ma

la spedizion sun l Cho Oyu ie unida spënta

Simone Moro y Tamara Lunger.

Jan Piere Karbon y Armin Widmann.

Cho Oyu. Ma puech dant iel unit la nutizia

che l Guviern dla Cina stlujova si cunfi ns per l iubileum de sessant’ani dla Republica dla Cina, nce per chëi che ova bele n visum per jì ite. N ne savova nia na drëta n con’ de canche i cunfi ns fossa inò unii giaurii. Te na maniera puech sceria la desmenova l’autoriteies cinejes, nsci che n ne savova nia can y sce n ëssa mo pudù ite. Tant da fé unì puech realistica la spedizion di nosc. Nscila iel ala fi n dla fi nedes unì spënt dut cant. Nce sce l fajova mel, iel dessegur la miëura soluzion. Che ntant iel stat na beliscima esperienza, de arpizeda, ma nce de ancunteda umana. La spedizion unirà fata inant tl proscimo ann. L fi lm fat da Jan Piere Karbon sarà da udëi d’ansciuda dl 2010. (dl)

Sculeies de Sëlva tl

Quirinal Na grupa de sculeies dla scola mesana de Sëlva à

deberieda cun l Ntendënt Roland Verra reprejentà la

scola ladina tl Quirinal a Roma

proiet sun la segurëza tla montes che ti à drët plajù ala cumiscion. L coordinamënt y l’urganisazion dl viac di sculeies ie unida seurantëuta dal Servisc Sport Scolastich dla Ntendënza Ladina. La partezipazion a chësta festa vën fata ora uni ann aldò di proiec educatifs che uni scola manda ite al Minister dla Istruzion. (usp)

Butëighes - Bera Luis Rabanser fova l terzo fi de Vinzenz Rabanser, che ie unì maza dal tarlui tl ann 1907 cun mé 36 ani. Luis ie restà nsci zënza pere cun mé trëi ani. L’oma fova Marianna Runggaldier da Runcaudie. Nsci drët da jëunn à bera Luis messù mparé a se deriejer da sëul y tosc cialé de se mparé n mestier, per pudëi tré inant, ajache sun l luech da Ulëta fova pa dut drët scëmpl y da tré ora bel puech. Cun 14 ani iel ruvà ta Pescosta da bera Cristl da Ulëta a mparé l ert da calighé. Cun gran ueia, pascion y lezitënza cialòvel de tenì ora dut, i mostri fova pa dures ntlëuta, i pertendova pa truep y da rì fòvel pa puech. Ma l ie restà nchin che l fova mparà ora.

Tl ann 1928 se à bera Luis maridà ta S. Cristina cun Clemenza Walpoth d’Oslberg de Urtijëi. Tl ann 1929 fovi trapinei a Urtijëi. N chël ann à bera Luis giaurì si prima butëiga dai ciauzei “Rabanser” tla vedla cësa da Ianon. Nce sce l fova plu n ciulé che na butëiga, se dajòvel drët da fé, l univa mo fat truep ciauzei a man sun mesura y n scumenciova nce bel plan a vënder ciauzei fac te fabrica. L lëur jiva drët bën y tosc òvel n valgun lerneri y fanc, gran pert univi da Fedom ca, n messova nce i spesé y ti dé d’albierch, chësc fova pona l lëur dla fëna anda Menza.

Damprojù ie pona unic i

Festa di otant’ani L fundadëur dla butëiga “Ciauzei Rabanser” ie stat dan otant’ani bera Luis Rabanser, nasciù tl

ann 1903 sun l luech da Ulëta ta S. Cristina. Na cronistoria

mutons, Gusti, Edy, Edmund, Laura y Herbert. Coche la fova ntlëuta, l prim mut fajova l mestier dl pere, y nsci, zënza damandé “cie ues’a mparé?” coche l vën fat al didancuei, fova Edy destinà a mparé l ert de si pere. Deberieda, fajan, cuncian, y vendan ciauzei, fova tosc l local massa pitl. Nsci iesi pona trapinei sun plaza de dlieja, tla vedla cësa dl Purger. Tl ann 1962 ai 4 de utober éi maridà Edy. É riesc giapà ueia y nteres a judé te butëiga. Trëi mutons, Petra, Markus y Pauli à curunà nosta legrëza.

Tl ann 1965 iel pona unì trat ju la vedla cësa dl Purger, per fé dainora l Palaz di Cungresc. Sun la teras dlongia l vedl tublà da Mauriz ons fat ora la butëiga nueva, majera y na bela berstot. Tl ann 1975 ie mort bera Luis y si ultima paroles dan murì me àl dit, “judi pa a Edi te butëiga, ës’ gën che dut jisse inant”. Me é tëut a cuer chësta paroles y é cialà de dé mi cuntribut tan che fove bona. Ma cun gran desplajëi ie mort ai 8 de fauré dl 1982 mi uem Edy, mo tan jëunn, 49 ani, lascian n gran uet y n gran duel, ma cun l aiut di mutons Markus y Petra sons jic inant.

L vedl tublà da Mauriz ie unì trat ju y fat na cësa dainora, nsci sons tl ann 1990 trapinei sun plaza der S. Antone te cësa de Cristl Pech, ulache l fova stat per 60 ani

Doi mumënc n ucajion dla festa di otant’ani dla butëiga dai ciauzei Rabanser.

alalongia la butëiga dala versura dl Kropfi tsch. N chël ann se à nce maridà Markus cun Adele Delago da Rumanon da Bula, che fova bele cin’ ani da nëus lodnera. Puech do ons mo giapà l local dlongia leprò. I jëuni, plëns de ardimënt y ueia de lauré, à tl ann 1995 giaurì mo la segonda butëiga “Rabanser jëunn” tla galaria da Mauriz, per ti unì plu ancontra a chël che la tlientela jëuna se damanda.

La gran pascion de Markus ie for stata l computer, cun chël iel stat un di prims a vënder ciauzei tres internet, nsci pòssen dì che l à cumpletà la fi rma al’autëza di bujëns d’al didancuei. Dut chësc à mé pudù unì a s’l dé lauran dassënn y tenian adum te familia.

Perchël ulëssi te chësta ucajion de festa ti sentì gra a bera Luis, a mi uem Edy, a mi trëi mutons y a Adele, per me vester for stai daujin y dla bona cunlaurazion. Ulësse nce tò l’ucajion per ti sentì gra a nosta lodneres da śën y a dutes chëles che on abù te duc chisc ani y l me sà bel che tan n grum de chëla persones che à judà a cumpleté nosta fi rma ie unides a festejé cun nëus. Nia desmincë ne ulëssi sambënzënza duta nosta tlientela de duta la val, zënza Vo ne fóssel nia stat mesun fé dut chësc. De gra a duc!

Milia Rabanser

PR - Info

Sculeies dla Mesana a Roma.

Page 13: 4009

13

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Liber - Daniela Moroder trata na tematica atuela, ma tl medemo mumënt nce zitia y lieda a d’uni sort de sentimënc soc, coche tëma, speranza o festide. La mort y pona? N’autra vita, n fi né via de dut cant, n renascer sot a n’autra forma de vita? Dumandes a chëles che uniun y uniuna possa ti dé na nterpretazion persunela aldò de si cunzezion dla vita y de si esperienzes.

Daniela Moroder se dà ju bele da truep ani incà cun amalei ala fi n de si vita y ie tres si lëur ruveda sëura che iusta canche la vita va a piz iel mo mesun viver l valor dla vita. Coche dì: canche la vita sfanta pòssela mo avëi na miëura sëur! Te chëi mumënc iel suvënz plu saurì a desferenzië danter essenziel y nia mpurtant y a ntënder miec cieche vel per uniun y uniuna. L’autora miena che suvënz ti cëlen plu gën ala pert linëusa, plëina de vivanda y ala bela ntraunides dla vita, coche na noza o na nasciuda de na criatura. Ma la vita à sambën nce n da redëus: la malaties, l patimënt y nce la mort.

Ncueicundì se stentons a ti cialé ti uedli al duël y ala mort. Canche l mor zachei se autons plu gën dal’autra pert o cialon de la astilé ora pernanche la va. Ma ala fi n ie la mort n argumënt che nes toca duc tl plu sot.

La tematica dl liber - vita y mort - ie n aspet de nosta vita che vën for plu y plu atuela: penson mé al cajo Welby o ala descuscion n con’ dl testamënt biologich. Ël porta ala lum truepa dumandes, a chëles che n ulëssa ti dé na resposta. Co dassons’a se astilé canche ancunton la mort sun nosta streda? Cie fé canche la toca nëus nstësc? Iel pa drët slungë na vita cun i mesuns dla medejina d’al didancuei o à pa la persona l dërt de murì „do natura“? Co fé a tenì ora l duel per la mort de na persona che n ova gën? La lista dla dumandes fossa mo longia.

L’autora conta: “La idea per chësc liber me ie unida bele dan n valgun ani, canche la presidënta dl Cunsëi de Pluania de Urtijëi da ntlëuta me ova damandà sce fosse a una de tlupé adum duta la tradizions che on te nosc luesc n cont de mort, de sepultures y de dut chël che à da n fé cun la fi n dla vita. Si idea fova plutosc pratica y minova de mëter adum n vademecum, na lista de dut chël che ie da fé y da se cruzië canche l mor na persona te cësa. Gën éi tëut su si pruposta de ti pité ala jënt velch de scrit che pudëssa vester de aiut n cajo de mort. Bel riesc éi nce capì che la ne jiva nia mé de mëter ju i vares plu mpurtanc, ma de lauré ora n proiet plu global. Ulove tué do coche ie nasciuda

nosta maniera de se cunfrunté cun la mort y de mustré su chël che pudëssa judé te chisc mumënc. L pensier dla mort ie rie da azeté, da viver limpea, davia che suvënz se tëmen dal murì y da cieche unirà do. Ma la psicologia nes nsënia che la miëura maniera per ti vester ala tëmes d’uni sort ie chëla de ti cialé tl mus ala tëma. Chësta publicazion dëssa pité a duc na ucajion de smendré si tëma dala mort y de giaté povester vel’ resposta. Persunalmënter me mbinci che chësc mi lëur ti debe l mesun a uni letëur de se cunfrunté cun la tematica dla mort te na maniera sarënia y costrutiva. Mi esperienza persunela ie chëla che plu che te es da n fé cun la mort y plu che te stimes la vita“, nsci Daniela Moroder.

Tla prima pert de chësta publicazion à l’autora ulù jì a tué do coche i fajova zacan a unì dainora tl raport cun la mort, chësc nce per ntënder miec cie che pudëssa mo judé ncueicundì te n tel cajo. L vën repurtà truepa tradizions y usanzes che ie mo n droa te nosc raion n cont de rituai da mort, cialan nce de ntënder si svilup tla storia y si senifi cat plu sot. Tla segonda pert vëniel stlarì i vares cuncrec che ie da fé n cajo de mort, chël uel dì n vademecum pratich che possa judé cuncretamënter a fé var per var. Tla terza pert vëniel cuntà dla tradizions da mort dl’autra gran religions dl mond sciche l islam, l budism, o l induism per cialé sce n pudëssa tlupé su dai autri vel’ mpuls nuef che fossa de aiut. La rejon de tré ite nce d’autra religions ie drët scëmpla: mparé a cunëscer l pont de ududa de n’autra cultura possa giaurì nosc urizont mentel y nes judé a paredlé nosta esperienzes cun chëles di autri, giaurian nsci pruspetives nueves. L cunfront cun chël che n ne cunësc nia juda suvënz a crì plu sot y a ntënder miec o plu saurì cie che ie drët per nëus nstësc. La funzion dla religion ie te uni cultura chëla de ti dé n senifi cat ala vita y ala mort dla persona. Oradechël cëlela de ntegré la mort te n cheder plu global, nsenian y lauran ora rituai y regules tla nterazion cun la mort. Chësc ie chël che duta la religions à deberieda.

L liber ie unì publicà n cunlaurazion cun l Istitut Ladin Micurà de Rü. La prejentazion dl liber «Vita y Mort, la doi pertes dla medema bedaia ie n vënerdi ai 23 de utober tla Pitla Sala dla Cësa de Cultura a Urtijëi dala sies da sëira. Duc ie nviei de cuer!

Daniela Villotti

La vita, la mort y pona?Vita y mort. La doi pertes dla medema bedaia. Chësc l titul dla

publicazion nueva de Daniela Moroder de Urtijëi

Mujiga - Tla ultima enes se à na blòta grupa ancuntà cater iedesc cun Max Castlunger a mparé a cunëscer y adurvé strumënc de dut l mond y dantaldut a suné i tamburdli. Max vën for inò tla scoles y scolines de Gherdëina a ti mustré ai pitli coche n sona i tamburdli y truep genitores à pudù udëi si mutons fajan pea cun gran legrëza pra l’ëures de mujiga y ritm. Nsci se à la Grupa Butëiga dl Mond pensà che l fossa bel a ti pité nce ai granc l’ucajion de mparé a cunëscer y purvé a suné strumënc de dut l mond, ajache tla Butëiga dl Mond iel na gran vela de chisc strumënc.

N iede ons metù a jì n domesdì ulache Max à spiegà a pitli y granc plu avisa da ulache vën i strumënc y coche i possa unì adurvei. Sambën ons pona nce purvà a suné un o l auter strumënt: l Oceandrum, che

Ritm y devertimënt Tamburdli y strumënc de dut l mond. Sëires de mujiga cun Max Castlunger metudes a jì dala

Butëiga dl Mond Gherdëina

fej do l sonn dl mer; l’ Angklung, che vën dal’Indonesia, ie fat ora de canes y vën sunà da plu persones sciche na urchestra; l plu cunesciù Didgeridoo, strumënt di Aborigines dl’Australia; y mo trueps d’autri. Cun strumënc scëmpli iel mesun fé suné pea chëi che à bele esperienza

Ntan l curs de percuscion cun Max Castlunger.

tla mujiga, ma nce chëi che ne à belau mo mei abù tla man n strumënt. L devertimënt ie stat grant y chël fova sambën l plu mpurtant!

Per cater sëires à pona Max mo nsenià a suné i tamburdli. Pra chësta ancuntedes àl fa pea passa vint ëiles y un n ël, duc cun na drëta pascion! Y ajache l nes savova tan bel, iel mpede dla doi ancuntedes fates ora, mo unit a s’l dé doi sëires deplù!

Max nes à mustrà ritms scëmpli, che tla gran grupa y sunei n cumbinazion, ie boni de tré pea uniun. Coche Max dij: uniun de nëus à bele laite l ritm de si cuer che bat. L sonn di tamburdli nes lecorda i ritms arcaics, da for vives tl’umanità. Chisc pensieres nes lascia capì si gran pascion per la percuscion, ma nce per duc i strumënc sunei da populi indigenns de dut l mond! De gra a Max y de gra a duc i partezipanc!

Grupa Butëiga dl Mond Gherdëina

Soziel/Urtijëi - L Di mundiel dla sanità psichica fova perdrët ai 10 de utober. L di dla porta davierta a Urtijëi ie per gaujes logistiches stat ai 9 de utober. Dala 10.00 inant ova duc i nteressei la puscibltà de vijité la strutures y de ti cialé pro ala persones secudides pra si

ativiteies ti ciamps de lëur desferënc. “Gherdëina ie al didancuei de

ejëmpl tl’assistënza sozio-psichiatrica cun duta si strutures y si servijes,” à spiegà Günter Staffl er, diretëur dl Servisc soziel Salten-Scilier te si paroles de salut pra la giaurida. Dlongia la strutures per l

di per persones cun malatia psichica vëniel te Gherdëina mo pità na lingia de autri servijes per persones cun malatia psichica:

- la cumenanza “Scurcià”, che ie dal jené 2003 incà, che ti pieta a persones cun malatia psichica la puscibltà de viver deberieda y giapé sustëni soziel.

- la grupa “Deberieda”, che ti dà a persones cun problems psichics la puscibltà de n cuntat soziel y de ntegrazion, tla forma de ativiteies cultureles, dl tëmp liede y de furmazion y da chëst ann inant nce na ancunteda per jëuni cun problems psichics y defi culteies sozieles. I servijes soziei ti pieta ala persones cun problems psichics cunsëies y acumpaniamënt, aiut ambulant y te cësa y sustëni fi nanziel. L zënter per la sanità psichica dl Servisc saniter de Bulsan pieta oradechël cunsulënza psichiatrica, cura y terapia tla sënta dl servisc saniter a Urtijëi.

L ambolt Ewald Moroder à tëut l’ucajion de rengrazië i cunlauradëures y i respunsabli di servijes per si mpëni. (usc)

Truep servijes tl luechPer l’ucajion dl Di mundiel dla sanità psichica à la berstot de reabilitazion y l albierch per l di

per personens cun malatia psichica “S’Ancunté” dla Cumenanza de raion Salten-Scilier giaurì si

portes a duc i nteressei

La derijënta dla strutura Anja Lageder (dancà) à saludà i vijitadëures.

Danter chisc l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder (3. d.m.c.), Günter

Staffl er diretëur dl Servisc soziel (4. d.m.c.) y Luciana Fiocca diretëura

dl Ufi ze per persones cun handicap y nvalic (5. d.m.c.).

Page 14: 4009

14

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Page 15: 4009

15

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Urtijëi - Cun l bur’ tëmp àl nce sferdà ju. L fova propi burt, daduman ntëur la ot la nuef. Ma bel plan unìvel ora mpue’ l surëdl, dut cant se sciaudova, nce l’atmosfera. Y cun chësta la bona ueia pra la jënt unida adalerch. Coche for da duta la valeda, ma nce dala valedes ladines ujines, dala Val dl Isarch, da Puster y da Bulsan, nce dala Venuesta. Y pona na bela cumpëida de patins

Marcià de Segra SacunScumencià à dut cun plueia, nëif (te Sëlva) y n gran vënt. Tan n gran vënt che l à nce ventà demez vel'stont, sun Plaza de Sant Antone

taliani y tudësc y da d’autri Paejes d’Europa.

L bon tof da castanies, jopes, lianies, craut y na bona buanda – ciauda, nviova a se senté ju pra un di truep stonc dla lies. Che à inò metù a jì dut a puntin, per la gran festa naziunela de Gherdëina. La jiva de ti dé da maië y da bever ai milesc de vijitadëures unic adalerch. Ma la jiva nce de tré su mpue’ la

cassa dla lia. Sculeies y cumëmbri dla lies jiva ncantëur a vënder si pëires, la mutans cucova da una y dal’autra pert sce l unissa pa tosc chësc cavalier che ti dajëssa fi nalmënter n pëir. I mëndri se fermova dan la roba dëucia, che n mandorlato muesses cumpré a marcià!

Dut ntëur n busiamënt, n di de devertimënt, ma nce y dantaldut

de cumpania. Che chëi de Gherdëina ie scenó massa tachei al lëur de sajon, che ju n plaza vàn for manco y manco. Pra Marcià de Segra Sacun seméiel che la roda dl tëmp se ëssa n mumënt fermà: coche zacan pudòven inò s’la ciaculé cun un y cun l auter: “Oila, co l’es’a? Tan giut che ne s’on nia plu udù! Cie fejes’a śën? Co l’à pa mami y co l’à pa l ujin? Ma no che ti mutons ie bele tan

granc? Ma chi ie pa chëla cavia cun chël dal mantel?” Nsciuma, n drë’ ciaculamënt, ma pona nce na drëta hez, che uniun savova da n cunté una da rì. Y nscila iel inò stat bel, a Marcià de Segra Sacun chëst ann, da coche udon nce dala fotografi es che la USC à fat per fermé sun fi lm n valguna mprescions.

David Lardschneider

Page 16: 4009

16

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Sëlva - Propi, na plu bela curnisc ne assans nia pudù se mbincé per la giaurida dla stua di seniores de

Sëlva: n ciel bel brum, la piza de Saslonch n fregul zinguleda, Mëisules bela linëusa, nraieda dal

surëdl mo bon ciaudin, l bosch de Ciampinëi dansù bel vërt y nce bele vel’ plecia di lëns da fueia ti prim culëures ciauc dl autonn. Na armunia de culëures y de emuzions per chësc blòt domesdì de festa nce n ucajion dl di dla laves y di nëinesc. Per l terzo ann ndolauter iel unit a s’l dé n domesdì mpue’ de festa per la aves y i nëinesc. N se ova ancuntà da mesa la trëi domesdì te dlieja, ulache l fova nce unit na tlas dla scolina. Per chësta

Stua di seniores“Sëlva ie n bel paesc …” à ciantà l cor dl’ëiles Exultate coche salut de bënunì nstadì sun la blòta pitla plaza dan la sënta nueva di seniores

Tai dla pinta per la giaurida dla stua di seniores de Sëlva.

Sculeies dla scolina a ciantà drët bel.

ucajion se ova n valguna nseniantes dat ju cun na pitla tlapeda de mëndri ti nsenian ite na blòta ciantia cun de biei dessënies sun cartons, ulache i rengraziova Idie dla bela cosses de chësc mond y per la bontà y l bënulëi de si aves y nëinesc. Na pitla reprejentazion defi n garateda.

Dala 3 iel pona stat la santa mëssa n unëur di angiuli custodesc abelida dal cianté dl cor Exultate. Sn. pluan Piere Clara à te si refl escion auzà ora la fi gura de prutezion y sustëni spirituel di angiuli custodesc, la paredlan nce a chëla dla aves y di nëinesc per l bën de si nepoc. For plu y plu vën l raport che i nepoc à cun si aves y nëinesc udù coche bela relazion de nseniamënt da tò de ejëmpl. Te dlieja se òvel propi abinà n grumon de laves y nëinesc, nce drët de jëuni. N ie pona jic ju dan calonia sun la pitla plaza dedite dal verzon, plaza che fova unida fata dai jëuni de Sëlva, che rengrazion per pudëi la nuzé.

Iló iel stat la rujenedes ufi zieles da pert de nosc presidënt dla grupa di seniores Othmar Perathoner, dl ambolt de Sëlva Roland Demetz, dl presidënt dla Cassa Raiff eisen Ivo Senoner y nia per ultimo de nosc Sn. Pluan, che à pona benedì la stua, passan nce al tai dla pinta. Prala festa de giaurida fòvel nce reprejentanc de d’autra lies, la presidënta y l cunsëi de pluania, l diretëur dla Raika Flavio Senoner. Nce sce l ova truep mpenies ie l assesseur Florian Mussner unit a mëssa. Tla rujenedes ie unit a lum tan de utl che possa vester na tel nfrastrutura acioche nosc seniores, che ie dut ntëur mo da snait, ebe n luech per se ancunté, per se devertì y vester criatifs, per sozialisé, per no se stlù ite te si cësa.

L ie unì laudà l mpëni dl cunsëi de pluania cun a cë nosc pluan che

Na bela carteda.

Ce bon che i à cujinà.

à udù drët dé ca n self per l’atività di seniores. La luegia ie defi n bela, daujin dala dlieja y da curtina, savan ce bel y liam sterch che nosc seniores à cun la vita religëusa.

Do l tai dla pinta à duc pudù ti dé na udleda ala stua pra zeche da bever y da pestlé. Rengrazion tanc

che à purtà zeche de dëuc, tanc che à judà ntëurite per la giaurida y duc i lauranc.

La stua sarà da moinla davierta uni mierculdi dala doi domesdì per n doi-trëi ëura. Ai seniores ti va l nvit de unì y de fé pea.

Marta

Sëlva - N merdi ai 20 de utober se anconta l Cunsëi de Chemun de Sëlva dala 17.00 pra na senteda cun chësc ordenn dl di:1. Comunicazions dl Ambolt2. Nterogazions dla frazion “Ladins” aldò dl art. 12 dl regulamënt intern: Masterplan de Gherdëina: resultac y custimënc da stlarì.3. VI. mudazion de bilanz.4. IV. mudazion al program generel dla opres publiches per l ann 2009 y ai planns fi nanzieres revardënc.5. Valivamënt di defizic dla “Pranives S.r.l.”.6. Regulamënt per la cunzescion de cuntribuc per l mantenimënt dla cuntreda tradiziunela.7. Tlassificazion de grunt de Chemun – barat cun l Hotel Piccolo.8. Pruposta de mudazion al plann dla cuntreda de Sëlva: costruzion de na cundota dal’ega pazia tres l biotop “Pra da la doi portes”.9. Proiet preliminer dl plann generel per la nuzeda dl’eghes publiches -tëuta de posizion.

Raions turisticsTla proscima senteda de Chemun de Sëlva uniràl tratà danter l

auter cuestions urbanistiches, ma nce mplanc dal sport

10. Pruposta dla segonda reélaurazion de uni trëi ani dl plann de setor di mplanc portamont y purtoies dai schi – tëuta de posizion.11. Stude de fatibltà per n mplant de cunliamënt Cësa de Cultura – Sëurafrëina.12. Mudazion al plann urbanistich cumenel: mudazion dla trasseda dla sentadoia “Jëuf de Sela – Sasso Levante”.13. Mudazion al plann urbanistich cumenel: ngrandimënt dl raion per njins publics - mplanc dal sport - de scumanciadiva privata.14. Mudazion al plann urbanistich cumenel: purté ite n raion per nfrastrutures ti raions da jì cun i schi tl raion Nives.15. Mudazion al plann urbanistich cumenel: purté ite i raions per la defendura di ensembles.16. Realisazion dla cësa de paussa “S. Elisabetta” cun zaré ju y fé su da nuef: apruazion dl proiet defi nitif.17. D’uni sort.

L Chemun de Sëlva lascia a l savëi che l vën

abinà adum refudam gros n

mierculdì ai 11 de nuvëmber 2009.N possa se lascé nuté su nchin n merdi ai 10 de nuvëmber 2009cherdan su te Chemun, numer de telefonn 0471 772154.

L refudam muessa unì njenià ca te n post ulache n ruva permez

cun n camion che unirà nchin pra cësa.Refudam gros ie dut chël che ne n’à nia lerch ti cuntenidëures dal refudam, per ejëmpl: castli y mubilia, massaria da cësadafuech, pitli njins y mascins, madroc, plastica.Nce chëst ann prions bel de dé ju l fi er diretamënter tl zënter de abineda dl refudam ”Piciulëi”.

Nia refudam gros ne n’ie dut chël refudam che cuntën sustanzes

priculëuses, per ejëmpl:dlaciadoies, televijions, PC, bostli dala forba, ceramiches/porzelan, patries, material da frabiché,duta la mascins che à n motor, montli dl auto.Chësc refudam muessa unì purtà te n mplant de smaltimënt autorisà y ne unirà nia tëut pea n chël di.

Per l’abineda dl refudam gros iel da paië 0,50 € al chilo + 20% de IVA.

Abinon adum refudam gros

Sëlva - L mëns de setëmber 2009 ie stat de n zaron plu ciaut de chël dl ann passa cun 10,91 C° degree de mesana (8,68 C° dl 2008), de 2,23 C° de sëura ala temperatura dl mëns de setëmber dl 2008. L di plu frëit éi muserà ai 14 dl mëns cun na mesana de 4,83 C° y na minima ai 5 de setëmber de 1,50 C° ntëur la cater daduman. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 14,33 C° de mesana y na mascima for ai prims

N setëmber ciautdl mëns de 20,C° dala 14.00 domesdi.

L mëns à scumencià sun l mesan cun dis de mez y mez nchin ai 8 dl mëns. Dopro iel unit burt nchin a belau ai 25 dl mëns. Danterite iel stat vel’ di de bel tëmp. Finà via iel sun l bel. N possa dì che setëmber ie stat l mëns ciaut, de sëura ala mesana di ultimi trënt’ ani (doi temporai de ndut ntan l mëns de setëmber y trëi dis cun bruma daduman). Trajan adum dut, pòssen

dì che setëmber 2009 ie stat n mëns sun l burt. Sarëinn iel mé stat diesc dis, 8 de mez y mez y 12 dis de burt tëmp. 13 dis iel stat da vënt. Pluët àl mesanmënter/puech, cun 13 iedesc cun 90 mm de ega. Nevët àl un n iede (ai 14 dl mëns) nchin ju ai 1800-1900 metri. Ai 2600 metri de autëza àl fat ju ntan dut l mëns ntëur 40 cm de nëif.

Josef Mussner

Page 17: 4009

17www.lauscdiladins.com

nr. 40 / 17 de otober 2009

Sëlva - N sada ai 3 de utober fòvela tan inant. Levei sons bele abenëura per se urté te dlieja da mesa la ot, ulache nosc pluan Sn. Piere Clara à tenì na pitla funzion per nëus dl 1979. Do dlieja nes aspitova n bon gusté, sambën da Gretl tl bar Oswald. Na gran mëisa cun d’uni sort de roba dëucia y

Mujiga - Chësc proiet fova nasciù dan 13 ani da n tlap de “jëuni” che udova l bujën de pité velch tl luech de Stanecia/Steinegg, che à al didancuei ntëur a 1.200 abitanc. N ova na bela sala dla cultura cun duc i comfort, ma feter deguni che se tulova su l lëur de mëter a jì velch, ora di cunzerc dla Mujiga dl luech y vel’ festa unitant via per l ann. L’idea fova de fé nascer velch che tën inant ti ani y che pieta la puscibltà de se mustré a n majer publich, a jëuni dl luech. Tlo minòven dantaldut de mëter adum na grupa de teater de jëuni y tl medemo tëmp nce pité velch n cont de mujiga. Cun a cë Konrad Mahlknecht y si vize Erwin “Peppi” Schroff enegger àn pona metù su n cumité che à purtà riesc truepa de bona ideies. L fova nscila unit ora de fé uni ann d’autonn n festival de plu dis ndolauter y per chësc

saleda nes òvela njenià su. Maië ons pudù cieche ulan y tant che ulan, la jiva de se dé forza, ajache an mo n gran program. Do avëi fat fotos duc deberieda sons furnei cun na pitla curiera de 13 de viers de Bulsan su nchin a Maran. Da iló cun la ferata nchin a Mals. La se tratova de jì tla Venuesta cun la

Festa di trënt’aniDo l’ultima festa di 25 ani fòvel per chëi dl ’79 de Sëlva do tan giut inò gran ëura de se ancunté y de festejé

duc deberieda

roda, ulache trueps ne fova mo mei stac.

Cun la roda tla Venuesta

A Mals, che ie l’ultima stazion, sons unic ora y danter

La grupa de Sëlva che à fat la jita di trënt’ani.

mountainbikes, rodes da zità o da mont à duc pudù se crì ora chëla che ti scusova l plu. La ueia de pië via fova sambën granda y duc se ncunfertova, propi nce ajache plu n bel tëmp ne assans nia pudù avëi. L surëdl sciaudova y l ciel fova bel brum, niancanó na nibla da spië.

Son pona piei juvier per l troi dala rodes, passan tres la blòta zità de Glurns y inant tres truep lëns da mëiles y tres l luech de Schluderns, ruvan do puech tëmp a Spondinig pra la blòta utia “Fischerstube” sun n lech drët nët y dut ntëur bën tenì. Auces, de grandes y pitles che fova iló da cësa, y n valguni che piova pësc che ne se lasciova nia desturbé ntan che i ti jiva do a si pascion. Sentian bele l tof dla castanies y di pësc permò tëuc ora frësc dal lech che pratova te fana, y nscila univa la fam for majera.

Nosta marënda fova bele apusteda y nosta mëisa dedora sun teras pra l lech fova bele njenieda. Danter n

aperitif, na salata, n bon tris, castanies y l digestif, ans monce urtà a jì iló l drë’ di. Ajache la grupa “Sauguet” sunova iló live, propi sciche apusteda sun mesura per nëus. De ciaculé, s’la cunté y s’la rì ans da lëur assé, che niancanó plu dl’aurela de balé ne fòvel restà. L fova ëura de jì inant y de fi né mo

la raida cun la roda che se an tëut dant. Cun dut chël che an maià fòvel propi ideal a senté sun la roda y pedalé inant.

Mo n 20 chilometri sons pona jic per ruvé pra la stazion a Laas. L surëdl univa for plu y plu dëibl, ma riesc unìvel adalerch la ferata de viers de Maran, ulache fan piei via. Duta la rodes ons iló inò purtà de reviers ntieres, che l univa bel plan scur. Fan mpo mo bunerives. Ntan che aspitan la curiera che ova da unì inò a nes tò y ne ulan nia sté iló decà a fé nia, y vel’ un ova udù via n lunapark nia dalonc. Duc fova a una, na raida sci messòven jì a fé, y prësc do fans sun i "crëps rusc": cigà y svaià per l’emuzion ons iló sciche mo mei, fan mpo mo cuntënc canche on inò pudù dé sëura cun i piesc sun fonz. L fova sën ëura de pië inò de reviers a cësa, a S. Cristina tal Fudlé aspitova bele Denis y Alwin cun na bona cëina. Y nia mé ëi, ma nce n valguni de nosc ann che fova da sëira unic do. De cieche i se ova arjumà ntan dut l di ans messù dut ti cunté su. Nce ntan cëina ne manciòvel nia la bona ueia, cun de teles da rì jiva nce la sëira tosc a piz. True’ massa aslune fova chësc di passà. A duc ti àl sapù bel y uniun fova cuntënt de tan bën che dut fova garatà. Do cin’ ani fòvel inò drët nteressant a se ancunté duc deberieda, ajache vel’ un o vel’ auter ne òven ti ultimi ani nia plu udù. Propi sciot per chëi che ne fova nia unic pea.

L ie da rengrazië duc chëi che à abù chësta bela idea y che à judà ntëurite a mëter a jì tan n bel di.

N bel salut a chëi dl 1979 che fova pea n ch’l di y ala proscima!

Per chëi dl 1979 de SëlvaMaria Th eresia Runggaldier

dassòven lauré dut l ann. Sambën che chëi che mët a jì vel’ da de tel ie idealisć, zënza pensé de tré ora per sé nstësc n euro. Nsci iesen jic cun la idea a tachelné pra uni porta ulache n pensova de pudëi arjonjer vel’ da fi nanziamënt. Tl prim ne fòvel danz nia saurì, ajache l fova puec che ti dajova la crëta che chësc fossa velch che tira pra la jënt a Stanecia/Steinegg. Dessegur iel tlo stat la sburdla dl Chemun cun a cë l ambolt da śën, che à fat crëscer l ntujiasm de mëter a jì velch da de tel. Riesc se àl metù a desposizion te dut chël che fova te si mesuns y bel mpont iel pona nce ruvà n bel sustenì dala Provinzia. L suzes fova da ann a ann majer y nce la dites, dantaldut de artejans dl luech, ova riesc udù de bon uedl de sustenì chësc proiet. Tl prim fova l festival de cater dis, ma sën iel bele per plu ani de n’ena y passa. Chëst ann per

ejëmpl dai 16 ai 24 de utober (v. sot a plates de informazions). Sciche “Peppi” nes conta cun gran ntujiasm pòssen al didancuei purté a Stanecia inuemes cunesciui a livel nternaziunel, che deguni ne se ëssa mei mpensà che l fossa mesun. Niancanó na zità sciche Bulsan, che ie mpo n tan granda, se resieia datrai de mëter a jì n cunzert a n tel livel. Dantaldut per la mujiga d’al didancuei iel n gran pëis y n vëija nce l nteres che crësc da ann a ann. Mujiga a Steinegg uel dì mujiga per uni gusto. Dala mujiga da mont ulache l fova bele sun palch grupes sciche

Ensemble Franz Michelic, Die Seer, Alpenoberkrainer o l Goldried Quintett. La mujiga Jazz y Blues cun danter l auter Eric Sardinas, Johnny Winter, Anna Popovic o Joe Zawinul. Ma nce la mujiga rock y lesiera cun Gianna Nannini, Edoardo Bennato y Angelo Branduardi per i ciantautëures taliani y la grupes Barclay James Harwest, Ten Years After, Nazareth

Nce Gherdëina a SteineggNa manifestazion drët particulera y feter unica te nosta provinzia ie la manifestazion Steinegg Live, na

manifestazion de plu dis ulache l vën pità mpue’ dldut tl ciamp culturel y dla mujiga. Na pitla cronistoria

Stanecia/Steinegg.

o Roger Hodgson, per n dì mé n valguni che fova bele a Steinegg.

Chëst ann sónel danter l auter i Runden Oberkrainer, ma pona nce Umberto Tozzi y Chris Norman, l ciantarin dla grupa Smokie.

Tla storia dl Festival fova nce na grupa de Gherdëina n iede stata leprò, tl ann 2.000: l fova i Pëufl a. (dl)

Page 18: 4009

18 www.lauscdiladins.com

nr. 40 / 17 de otober 2009

Manifes taziuns pass ades

Iade al OktoberfestIniann s’à ponsè i Jogn d‘La Pli da organisé na jita n pü de n’atra sort: n iade al Oktoberfest. Invià ê jogn d’La Pli y foradecà dai 18 agn insö. La sabeda ai 26 de setëmber dales 3 da doman, canche la fi aca ê ćiamò maiù co la vëia, s’à trëdesc jogn cun la braia de coran (Lederhose) y cin’ jones cun le diendl incuntè sön plaza d’La Pli por pié ia adöm cun le bus cuntra Minca. Do incër cater ores de iade sunse rovà a Minca amez le cajin dl Oktoberfest. Cun na bela spazada y cun n pü’ de fortüna sunse stà bogn da rovè ite te tendun y da s‘apié na mësa, olach’i ân düć lerch. Dailò unse podü se gode na bona liagna blanćia cun preza y ći che ne po bëgn nia manćé, le famojo “Kriagl” de bira! N pêr à inće tut l’ocajiun da se fà na roda por le gran marćé cun sües morvëies y ti al à vagada pa val jüch al lunapark. Les 11 da sëra s‘unse spo düć indô incuntè, mo ara à dorè dî ćina ch’i s’ùn indô ciafè düć adöm! Canche i sun spo fi nalmënter pià ia, n’àra dorè dî ćina che düc s’à indormedì… A ćiasa sunse rovà adora da doman, mo al é stè na bela esperiënza y an po dì che al à paié la mëia! Dilan a düć chi che à tut pert!

Grup di Jogn d’La PliDan da n valgönes edemes él rovè

adöm a Balsan passa 100 jogn, por tó pert ala sentada generala dla Jonëza Catolica de Südtirol (SKJ). Tl ann che vëgn se darà jö la SKJ cun le tema: “Basisarbeit” sot al moto “zemënt por les fondamëntes – SKJ costruësc sön te”. Pro la sentada generala él inće gnü lité le consëi diretif nü. Presidënt por i proscims trëi agn sarà Matthias Stuefer de Sarntal. Ël à tut ite le post de Stefan Rainer, che à albü chësta inćiaria por zacotan d’agn. Les döes rapresentantes de Stuefer sarà Edith Gasser y Evi Kusstatscher.

Tratan l’indunada él inće gnü presentè le program dl ann dla SKJ, rich de manifestaziuns y cursc. Danter l’ater àn spo podü saludè l’assistënt spiritual nü Christoph Schweigl. Ël à tut ite le post de Josef Torggler, che le vësco â nominé assistënt spiritual dla SKJ dl 2007. Por

stlü jö l’incuntada à i jogn tut pert ala santa mëssa, deboriada cun l’assistënt spiritual Christoph Schweigl, Josef Torggler y Karl Blasbichler.

I orun prejentè n valgönes iniziatives che gnarà metüdes da jì proscimamënter dala SKJ.

25 ores sciöche a

Taizé

Tl convënt di capuzineri a Neumarkt vëgnel metü da jì ai 24 y 25 d’otober na fi ndledema te na atmosfera particolara, sön le stil de Taizé. Al gnarà ćiantè, perié, laurè. Sambëgn saràl l’ocajiun da stè en compagnia y se gode le chît. La domënia él söl program workshops sön temesc desvalis. Chi che n’ô nia tó pert a intrami i dis, po inće tó pert ma la sabeda sëra. Plü informaziuns ciafon pro Esther al nr. 0471/970890.

Fej dl bëgn y bàienun

Chësc é le titul dl seminar che vëgn metü da jì ai 14 de novëmber dales 15.00 ales 18.00, tla ćiasa Benedikt a Gries/Balsan. Danter l’ater gnaràl respognü a chëstes domandes: co feji pa da rovè cun mia uniun te foliet, tl radio o tla

HerTa 2009: convëgn dla SKJIncuntada dla jonëza catolica cun lîta dl diretif nü

Le diretif nü cun l’assistënt spiritual.

I tröc jogn che à tut pert ala sentada:

danter chisc inće rapresentanć dla Val

Badia.

televijiun? Co feji pa da informè i media dles aziuns o manifestaziuns dla SKJ o dla Schira Jonila?

An porvarà da ciafè respostes deboriada cun le jornalist Christian Bassani y le responsabl por la stampa dla SKJ y Schira Jonila Th omas Haberer. Le curs é ponsè por i mëmbri dla SKJ y dla Schira Jonila, en particolar por i responsabli dla stampa, por i scrivans y i animadus de grup. Informaziuns plü menüdes pon ciafè pro Th omas al nr. 0471/970890.

Incuntada de TaizéJogn da deplü naziuns s’incuntarà dai

28 de dezëmber 09 ai 3 de jenà 2010 pro l’incuntada de Taizé a Posen, tla Polonia. Söl program él oraziun deboriada, santes mësses, compagnia danter plü cultures. Por s’arjigné al iade él preodü d’otober y novëmber serades d’informaziun y incuntades danfora. Al iade po tó pert jogn dai 16 agn insö. Por informaziuns pon cherdè sö le nr. 0471/970890.

En domënia ai 4 de otober dales 6.30 da doman, sunse nos dla Schira Jonila y di Ministranć da San Ćiascian, La Ila, Badia, S. Martin y Lungiarü pià ia por jì a Gardaland. Dan da nos nes aspetâ n dé plëgn de devertimënt. Bëgn 80 mituns y animadus s’à confortè a chësc bel dé deboriada. I ùn albü la poscibilité da fà n gröm de jüć y al nes à salpü dër bel. Scialdi düć s’à inće infi dé sön i jüć d’aventöra, olache an gnô bindebò scassà ia y ca. Al n’é stè por pici y gragn. Le

Jita dla Schira Jonila a Gardaland

Brigitte Biermann cunta dla maratia dl megher dla jona Katrin. Le liber baia dla batalia de Katrin y süa familia, doturs, psicologs y terapeuć cuntra la maratia, che ai à spo pordü. Katrin L. à 15 agn; ara é sportiva, creativa, scicada y düć ti ô bun. Ara à les idees tleres sön so dagnì: ara ô gnì modela. Mo Katrin se sënt massa toćia. Ći che à metü man cun na dieta, é deventè na spirala, da olache ara n’é nia plü jüda da nen gnì fora.

Liber dl mëis“Engel haben keinen

Hunger” de Brigitte

Biermann; la storia

dl’anoressia de Katrin

Le cuertl dl liber.

Na liagna blanćia cun preza ôl inće ester.

Manifes taziuns tl dagnì

Chidlé y cartèLe Grup Decanal inviëia jogn y jones dla valada al turnier de chidlé y cartè, ai 21 d’otober dales 20.00, tla chidlara da Runcac a Al Plan. Les copies che śoga vëgn metüdes adöm a cajo. Cost a porsona: 2,50€. Tolesse do üsc compagns. I ves aspetun. Por informaziuns y prenotaziuns pon cherdè sö te Sorvisc ai Jogn al 0474/523070 o inće tres e-mail a: [email protected], ćina ai 19 d’otober.

Jita dla jonëza a SalzburgDüć i jogn dla valada é invià da tó pert ala jita dla jonëza a Salzburg, en domënia ai 25 de otober. Le cost é de 35,00€ a će. La coriëra pëia ia dales 5 a San Ćiascian (zënter), dales 5.10 a La Ila (Hotel Ladinia), dales 5.15 a Badia (post d’architada dl bus), dales 5.30 a Pidrô (dan le Posta), dales 5.35 a Picolin (incrujada), dales 5.50 a Longega. Dales 10.30 él preodü na vijita al “Salzbergwerk Berchtesgaden”. Domisdé jaràn a vijité la fortifi caziun “Hohensalzburg”. Por infos y prenotaziuns pon cherdè sö te Sorvisc ai Jogn al nr. 0474/523070, ćina ai 21 de otober.

tëmp s’à inće dër daidé y insciö sunse söla sëra indô pià zeruch cuntra ćiasa. Söl iade unse abiné valgamia trafi ch sön strada, mo porchël él stè plü tëmp por fà damat te coriera. I orun tó l’ocajiun da rengrazié les animadësses y i animadus che à organisé chësc iade y düć chi che s’à acompagnè! Al é stè na bela poscibilité da se conësce danter paîsc y se sintì stersc te chësc bel grup.

Schira Jonila Val Badia

Ministranć y Schira Jonila cun acompagnadus a Gardaland.

Page 19: 4009

19www.lauscdiladins.com

nr. 40 / 17 de otober 2009

Ai 20 de novëmber festejunse i 20 agn dla Convenziun sön i dërć di mituns dles Naziuns Unides, che ćiara da assigurè sura döt le monn i dërć de mituns y jogn. Al é na bela ocajiun por festejé y por mëte da jì n concurs de fotografi es.

Tan de lerch à pa chisc dërć te nosta comunité, te nosc paîsc, tl parch di jüć, te local di jogn, te nosta ćiasadafüch, te ćiasa de Comun? I orun ti jì do a chësta domanda y fà jö fotografies straordinares, olache

Bele dl 1923 à Eglantyne Jebb, la fondadëssa dl’organisaziun “Save the Children”, tut la dezijiun che al ess messü gnì metü jö na racoiüda de dërć di mituns y jogn; chisc àra scrit adöm te cin’ punć. Chësc documënt é gnü aprovè l’ann 1924 dala comunanza di popui y dal'organisaziun dl’ONU, tratan l’incuntada de Genf.

Do la secunda vera mondiala ên dla minunga che al foss jü debojëgn da mëte adöm n documënt internazional cun i dërć dla jënt. Insciö él gnü publiché tl ann 1948 les detlaraziuns generales di dërć dla jënt. Inće sce al ê chësc documënt dan man, êl tres ćiamò la nezescité da avëi na detlaraziun ma por mituns y jogn, por podëi i jì adincuntra a sü bojëgns particolars te na manira iüsta.

Ai 20 de novëmber dl 1959 él gnü metü sö dal ONU na detlaraziun di dërć di mituns y jogn. Al ê ma na detlaraziun de orentè, cun chësta ne podô degügn ghiré nia. Dl 1978 él spo gnü dè fora la pröma convenziun sön i dërć di mituns. Ti agn dedô él stè n gröm de discusciuns y debates sön le

I mituns y i jogn à dërcAi 20 de novëmber vëgnel recordè i 20 agn dala sotescriziun dla

convenziun di dërć por mituns y jogn

I dërć di mituns y di jogn: chilò da nos ési scialdi sön iames solides.

conzet y le contegnü dla convenziun; ai 20 de novëmber dl 1989 él spo gnü publiché le test defi nitif, en ocajiun dla sentada generala dles Naziuns Unides a New York. Chësc documënt é gnü sotscrit da bëgn 180 naziuns. Te 54 articui s’à i stać tut sö l’impëgn da ćiarè dla dignité, dl suravire, dl svilup y dl dagnì de mituns y jogn, y da i lascè tó pert a dezijiuns importantes.

Bele ai 2 de setëmber dl 1990 é la convenziun di dërć di mituns jüda en forza.

La convenziun di dërć di mituns é n contrat internazional cun le fi n da miorè les condiziuns de vita de mituns y jogn sura döt le monn. Mituns y jogn

é portadus de chisc dërć y i stać ćiara da i garantì.

Vigni ann vëgnel festejé, ai 20 de novëmber, le dé di dërć de mituns y jogn. T’Europa é chëstes leges logiches, mo nia indlunch n’éres na realtè. I dërć di mituns mëss ester i medemi por düć i mituns, independëntemënter dal corù dla pel, dala religiun o nazionalité che ai à y de ći sès che ai é. Gonot n’éra nia insciö; chësc odunse te tröpes relaziuns di media sura pedofi lia, sfrutamënt y iniustizies. Paragrafs, articui y convenziuns sön n papier ne jô nia. Mituns, jogn, adulć, geniturs, maestri y politics mëss se dè da fà y gnì atifs te chësc ćiamp.

Dërc di mituns: n concurs fotografich

Dëida cun tüa fotografi a da sensibilisé sön le respet di dërć

di mituns y di jogn

mituns y jogn se fej lerch, tol ite n post, sostëgn so post, à lerch...

Deache i mituns y i jogn adora lerch!Tol ca l’aparat da fà jö y chir adöm

mituns, jogn, colegs, compagns, jormagn y cujins. Fà na foto y mënela ite.

Tëgn cunt che- cun tüa foto tòleste pert a n concurs pro chël che al vëgn premié y publiché les trëi fotografi es plü beles de vigni categoria;

- tüa foto ais na buna cualité, por che an pois inće la fà maiù;- te chìres fora la dërta categoria;- te ais lit jö le regolamënt por tó pert.

Sce t’os, poste ai 20 de novëmber tachè fora tüa foto te to paîsc o tüa cité; insciö nes dëideste da fà conësce deplü i dërć di mituns y di jogn te nosta provinzia.

Dilan por tüa desponibilité. Les fotos é da menè ite anter i 8 de novëmber. Informaziuns plü menüdes ciafeste sot a www.kinderrechte.it.

Manifes taziuns tl dagnì

Tres le marćé vëgnel sostegnì na jona che ô jì a daidé

de püri mituns tles Filipines.

L’amur: danter ligrëza y dolurLe Grup Decanal inviëia al referat “Liebesleid, Liebesglück, warum? Partnerwahl-Schicksalswahl”. Le referat vëgn tignì en sabeda ai 28 de novëmber dales 20.00 te Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin. Referënt é Stefan Tratter, “consulënt de vita” da Maran. Le referat é por copies o singles.

Imparè da fà San MicuràLe Grup Decanal mët da jì na istruziun por chi che fej San Micurà, ai 23.11 dales 20.00, te SaJ a San martin. Düć chi che fej San Micurà ti paîsc dess tó pert al curs. Al gnarà dè informaziuns y splighé le sëns de chësta aziun.

Workshops a OiesAl vëgn organisé na fi ndledema cun deplü workshops sura jüć, ćiantè y co fà da arjigné ca na santa mëssa y sü contegnüs. Le curs vëgn tignì la sabeda y la domënia ai 14 y ai 15 de novëmber, a Oies. Deplü referënć gnarà invià adalerch. Por jogn y jones che laora tl ćiamp dla jonëza y düć i interessà. An metarà man la sabeda dales 16.00, ćina la domënia dales 16.00. Por infos y prenotaziuns pon cherdè sö te Sorvisc ai Jogn al nr. 0474/523070.

Calëndri d’Advënt y chertes da Nadè

Al gnarà indô venü calëndri d’Advënt por daidé families de Südtirol che à debojëgn. Dilan a chi che sostignarà chësta aziun. Al gnarà inće indô venü chertes da Nadè, plü avisa te Sorvisc ai Jogn y dai jogn ti paîsc. Dilan a düć.

Preparaziun al maridéCin’ sëres danter i 3 y i 19.11, dagnora dales 20.00, te calonia a Bornech, strada Mühlgasse 4b. I terminns é mertesc ai 3.11 cun le psicologh dr. Paul Hofer, mercui ai 4.11 cun le iurist dr. Heiner Nicolussi-Leck, vëndres ai 6.11 cun la ginecologa dl spitol da Bornech dr. Sabina Kaneider, mertesc ai 10.11 cun pater Adalbert Stampfl y mercui ai 11.11 cun le psicologh dr. Paul Hofer. Organisaziun, informaziuns y prenotaziuns (ćina al 31 d’otober) tl sorvisc ai jogn a Bornech, al nr. 0474/410242 o al 346/3311158, o ala e-mail: [email protected]. Le cost é de 26,00€ a će.

Marcé por daidé mituns tles Filipines

La Ćiasa di Pici de Badia organisëia n marćé por curì n valgönes spëises y sostegnì süa colega Miriam. Le marćé vëgn tignì en domënia ai 8 de novëmber 2009, en ocajiun dla festa de San Linert a Badia. Miriam é na jona da San Ćiascian che fajarà n ann de volontariat pro siur Gustl tles Filipines, te na strotöra por pici mituns. Por se sostegnì damanunse sce i ésses cosses dessorora da podëi vëne (libri y jüć por mituns o patüc fat a man y i.i.). Por informaziuns podëise cherdè sö la Ćiasa di Pici al 339/8196805, Teresa o Miriam al 335/5815822.

La spënora

rovarà a bun fi n.

Dilan!

Adula y Fre Erich rengrazia dla spënora coiüda adöm tratan l’edema di jogn, por le Sudan. Al é gnü ite la bela soma de 867,35€, che podarà gnì anuzada por curè plü de 100 porsones amarades de malaria.

´

´

´

I dërć di mituns ne vëgn nia respetà

indlunch.

Page 20: 4009

20

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo Palfrader

Redaziun: Ciasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Turism - An se temô dala crisa economica, mo l’Assoziaziun Turistica Badia po ćiarè zeruch a n isté positif. Chësc é gnü fora dala sentada generala, tignida en jöbia ai 8 d’otober a La Ila. Sce al ê dal mëteman dla sajun ćialda segnai plülere preocupanć, él gnü le bel tëmp a fà süa pert, insciö che an à podü registré n gran aumënt d’agost (+10,5% dles sojornanzes) y inće de setëmber éra jüda scialdi bun. Insciö po l’AT Badia mostrè sö 357.041 sojornanzes, che é feter 15mile deplü co l’ann passè. Ći che an à odü tla sajun passada, é che le ghest aspeta ćina al ultim momënt denant co prenotè na vacanza y che al ćiara plü avisa a ći che al spënn. Le ghest talian à fat da patrun cun le 78% dles sojornanzes. Stabii é romagnüs i todësc, cun n 12,8%.

Tofl es por ladin

Mo tla sentada dl’AT n’él nia ma gnü baié de zifres. Le presidënt Andy Pertot à daurì la sentada, portan dant n pice resocunt dl’ativité, cuntan en cört dles novitês. Öna de chëstes reverda les tofl es di trus da jì a pè.

Dan da püch él saltè fora te Südtirol na polemica sön les tofl es dl AVS (Alpenverein Südtirol), che ê metüdes sö ma por todësch. Chësta é inće stada na motivaziun, che an ne les à tl’Alta nia ćiamò baratades. Les tofl es dl CAI gnarà metüdes sö da d’aisciöda y sarà scrites por ladin, deperpo che i trus tematics gnarà segnalà te cater lingac, sön na tofl a a pert: ladin, talian, todësch y inglesc. La segnalaziun dl tru sarà indere indô por ladin. Le cost sarà de 50.000,00€ por döta l’Alta, de chi che les döes AT de Badia y da Corvara/ Calfosch arà da nen surantó 16.000,00€.

Cultura y ćiasadafüch vëgn aprijà

La maiù pert dles manifestaziuns da d’isté à albü dër na buna ressonanza. Les jites acompagnades à albü incër le 20% di partezipanć implü (1.720). La terza ediziun de “Paîsc in festa” a San Ćiascian é

gnüda bajada dal bel tëmp. Danter l’ater à i ghesć desmostrè da aprijé i cursc de ladin, sciöche inće le curs da cujiné “danter inovaziun y tradiziun”, olache al é gnü metü a confrunt la ćiasadafüch tradizionala y la ćiasadafüch “da stëres”. Por le pröm iade él gnü invié ia “alpenrosa”. L’iniziativa â le fi n da pité derzades y vins de nüsc raiuns, acompagnà da n sotfunz musical, te un di momënć plü sugestifs dl dé: le fl orì dl sorëdl. Gran ressonanza à inće albü l’iniziativa “Cantando per rifugi”, spo i conzerć cun musighes y cors, les incuntades cun l’autur, sciöche inće la gran defi lada ai 15 d’agost a La Ila, la rapresentaziun dla liënda de Fanes söl Lech da Sompunt y le Bike Trial Show a Badia, öna dles novitês de chësc isté.

Bike Day de setëmber?

Fora de discusciun é le gran suzes albü dala Maratona dles Dolomites y dl Sella Ronda Bike Day. Tl’Alta Badia él gnü metü sö n grup de laûr che fi stidiëia da laurè fora propostes y ofertes por i ghesć dla roda. Insciö é inće nasciüda la proposta dla roda dl Sela cun la roda da munt. Le grup é inće tl laûr da chirì adöm hotì che podess se spezialisé sön i ghesć dla roda, y al vëgn laurè por cherié i criters che al ô ester por podëi tó pert ai “Bike Hotels Alta Badia”.

Novitês podéssel inće ester por le terminn dl Bike Day. Al vëgn studié sce fà la manifestaziun l’edema dan la Maratona, o chëra dedô. Na proposta é inće chëra da le sburlè a setëmber, por ćiarè insciö da arlungè l’isté turistich.

An s’arjigna al invern

N avenimënt sportif important sarà indô les gares de Copa Europa de paslunch, söl program tla fi ndledema di 12 de dezëmber a San Ćiascian. Por miorè les condiziuns dla pista déssel gnì realisé da d’aisciöda n implant de ros de 720 metri cun deplü atać por i canuns, insciö che an ne messarà nia plü gratonè incërch la nëi cun i camions. Al é gnü sotrissé che tres i

investimënć fać ti ultims agn, àn arjigné n zënter de paslunch che podess ospité inće gares de Copa dl Monn, mo - sciöche al é gnü dit - ôn fà de pici vari ćiaran da mantignì la cualité.

Jì cun i schi y mangè bun

Te chësc invern ćiararàn da lié adöm ćiamò deplü le jì cun i schi cun la buna ćiasadafüch, do che an à odü che chësta combinaziun i plej al ghest. D’invern dl ann passè ân porvè cun le Skitour Gourmet Santa Croce, de chël che inće la televijiun nazionala â baié. Chësc invern piaràn ia inće cun l’iniziativa “Sciare con gusto”, olache la parora “gusto” é da intëne sciöche “plajëi” mo inće “saù”. Önesc üties da munt tolarà pert al’iniziativa: vigni ütia sarà “liada” a n restorant “da stëres” de Südtirol. I coghi realisarà na derzada, che gnarà pitada döt invern. De chësc conzet fej pert inće le gostè te ütia, olache an ô condüje i ghesć adora da doman sö alalt, por gostè en pêsc y se gode l’orì dl sorëdl, denant co s’araité sön la pista ćiamò “frësca”.

Lîtes dl consëi diretif

Inant éra jüda cun la lîta dl consëi diretif nü, olache al é stè dolarata püćes variaziuns. Danter i ostis lità él rovè ite Klaus Irsara y Manfred Irsara por Badia, Rainer Pescollderungg por La Ila y Andy Pertot (le plü usc de düć) y Gustav Rudiferia por San Ćiascian. N sesto rapresentant di ostis gnarà cooptè. Por i afi taćiamenes él rovè ite Stefan Gasser, por les üties da munt Stefan Valentin, por i implanć portamunt Carlo Canins y Luigi Frenademetz, por i paurs Enrico Nagler, por i artejagn Manfred Valentini, por i maestri de schi Klaus Planinschek y por i boteghiers Andy Frenademez. Le presidënt gnarà nominé te na sentada a pert, che é stada inier ai 16 d’otober (redaziun bele stlüta jö).

“Ciampai” nü y n parch dla nëi modern

Deplü informaziuns dal monn di implanć portamunt é gnüdes da Andy Varallo, che à informè i mëmbri dl’AT Badia sön la sajun che gnarà. Danter i laûrs plü importanć alda la sostituziun dl implant “Ciampai”, olache i scagns da dui posć é gnüs baratà cun scagns a aganciamënt automatich da sis posć. Laûrs él inće gnü fat pro l’implant da fà nëi y sön les pistes. Indöt él gnü cumprè 39 canuns nüs. Chësc cun le fi n da podëi garantì pistes blanćes bele dal mëteman dla sajun. Na gran novité sarà inće le “Snowpark Alta Badia” (denant Snowpark Ciampai) che é gnü laurè fora danü y dess ti pité dantadöt ai jogn emoziuns nöies da trà salć cun schi y brëia. Da jenà inant él preodü inće da pité le mercui y la sabeda la poscibilité por jogn dai 12 ai 18 agn da porvè fora les acrobazies tl parch dla nëi nü cun schi da freestyle y brëia, acompagnà da n maester de schi. (pablo)

Sentada cun lîtaL’Assoziaziun Turistica Badia à tignì süa sentada generala, te chëra che al é gnü lité inće le

consëi nü. La sajun da d’isté é stada buna, por chëra da d’invern él novitês

L’ombolt dl Comun de Badia Iaco Frenademetz, le presidënt dl’AT Badia

Andy Pertot y le diretur Manfred Canins, tratan la sentada generala.

I organisadus y acompagnadus dles jites da d’isté por i sciori. Chësc

isté él stè feter le 20% de partezipanć implü.

Iadi - Al é gnü organisé la jita dla tlassa dl ‘49 al santuar de “Madonna della Corona”, tles vijinanzes dl Lech de Garda. La festa à metü man cun la santa mëssa y é jüda inant cun na marëna

Turism - Le vëndres ai 3 d’otober él rovè adalerch tl’alta Val Badia na ligna de 50 Porsche. Danter chëstes inće dui ejemplars dla Panamera, model impormò prejentè al salon de Frankfurt. L’ocajiun ê la incuntada anuala dla conzessionara Porsche Hahn, cun sënta a Stuttgart, tla cité de Reutlingen, che à chirì fora sciöche localité San Ćiascian. Le grup é rovè adöm tl Hotel Armentarola a San Ćiascian, olache al é gnü tut sö dala familia Wieser cun n aperitif, acompagnè dala Musiga da San Ćiascian. I ghesć é romagnüs imprescionà dala belëza dla

Porsche Ontour Dolomiti

Rallye 2009Cincanta “Porsche” à fat tapa tl’Alta Badia

contrada. Le pröm dé é gnü stlüt jö sot al sëgn dles tradiziuns ladines, cun na sëra ladina y musiga de nüsc posć. La sabeda da doman é le gran grup pié ia por fà la roda di jus; la pröma tapa ê Falzares, olache al é gnü fat - tla plaza dan la funivia - na foto de recordanza. Inant éra jüda tres le Pordù, Sela, Frara, por fà na tapa sön le ćiamp da golf de Tranrüs a Corvara. Chësc denant co jì inant cuntra Börz, ai pîsc dl crëp de Pütia. Da sëra él gnü stlüt jö en belëza cun na cëna de gala tl Hotel Armentarola, denant che le gran grup piass indô zeruch le dé do cuntra so paîsc.

Les Porsche dan le Hotel Armentarola a San Ćiascian.

I partezipanć ala jita dan la bela dlijia de Madonna della Corona.

Jita al Garda Chi dl 1949 s’la lasciada jì bona

a Valeggio sul Mincio. Inultima s’à la jita stlüt jö cun

na cëna te na ćianoa dal vin a Salurn, olache düć à podü balè, ciantè y se devertí cun ligrëza. (concetta bonaldi)

Page 21: 4009

21

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Lungiarü - En domënia ai 4 d’otober 2009, à la comunité da Lungiarü consacrè na picia capela por recordè i 100 agn dala mort (2008) de Sant Ojöp da Oies. Le dé da festa à metü man dales nü da doman cun na prozesciun dala dlijia dl paîsc demez sö por le tru dles staziuns por rové ćina pormez a la capela sentada i te armoniosamënter amesa n larjëi püch dan les viles de Seres y Miscì. Chilò é la gran schira di fedei

gnüda tuta ite dal sonn morjel dla picia ćiampana y dal salüt de siur Paul Campei, ploan dl paîsc.

“Che chësta capela devëntes n post d’oraziun. I orun la tratè sciöche n iuvel de fede y storje pro gonot” insciö siur Paul. La mëssa de consacraziun é gnüda dita da siur Franz Sottara, degan dla Val Badia, adöm ai conzelebranć siur Paul Campei y don Angelo Complojer. Te süa pordica à le degan Sottara alzè fora le spirit

de solidarieté y le gran impëgn de Sant Ojöp te so laûr tles misciuns. Süa perseveranza y dediziun sciöche miscionar y süa fede sterscia y sota dess incö ester tan co mai n ejëmpl y n punt de referimënt por nosta vita da cristians. “I ne messun nia jì tla Cina por podëi fà val’de bun, te nostes realtês da vignidé se pîtel tresfora indô situaziuns, olache nosc aiüt é damanè”, insciö les parores dl degan. “Chësta capela dess invié a storje pro y a passè momënć de chît te n monn d’al dedaincö dominé dala prescia y dal strès.” Tratan mëssa à le degan consacrè cun rituai a pert le frabicat dla capela, benedì la ćiampana y l’altè. Musicalmënter é la festa de consacraziun gnüda abelida dal cor de dlijia da Lungiarü y dala Musiga da San Martin.

Architetöra ispirada ales viles

La picia capela s’ispirëia te süa architetöra scëmpla ales viles ilò dlungia y ne mët nia en mostra elemënć o influsc foresć, mo respidlëia sides ti materiai adorà co inće tl’estetica l’ert y la tradiziun dl frabiché dl post. Ara s’inserësc porchël dër bun tla contrada da paur ilò incëria. Inće l’intern dla capela é tignì scialdi scëmpl: la strotöra dl tët é döta da odëi, le lëgn é insciö n elemënt costrutif dominant.

Les gran fi nestres trasparëntes lascia ite tröpa löm y integrëia tla contemplaziun inće la bela natöra incër capela. La crusc lominosa taiada fora amesa le parëi prinzipal dla costruziun, le parëi dant, pëia la odlada dl vijitadù y devënta insciö le zënter. Na scoltöra dl Sant da Oies y n crist, trami de lëgn, metüs sö un por pert, é i dui simboi por l’oraziun y la meditaziun. Na picia relicuia de Sant Ojöp sentada ite tla mësa dl altè é n sëgn de süa presënza y de

Sot la proteziun dl Sant da OiesDo 100 agn dala mort, na capela comemorativa a Lungiarü

L’architetöra dla capela é ispirada a chëra dles viles. (Foto: Hans

Pescoller)

La capela sciöche ara é daìte. (Foto: Maria Frenner Mischì)

Tratan la funziun cun siur degan Franz Sottara, siur Paul Campei y don

Angelo Complojer. (Foto: Hans Pescoller)

Tröpa jënt é rovada adalerch por benedì la capela nöia. (Foto: Hans Pescoller)

sües mans destenüdes sura le paîsc.

I agn de realisaziun “S’à paié fora”

L’idea por la capela é piada ia dala Uniun di ëi da Lungiarü y é daimpröma incà gnüda sostignida dal Consëi de Cöra y dal ploan da inlaôta siur Iaco Willeit. “Da rové ćina ala realisaziun àra bëgn doré n valgügn agn, mo ara s’à paié fora” à dit Clemente Clara d’Oriana (che à reportè en cört la storia), mëmber dl Comitê por la capela y forza trascinënta te dötes les fases de realisaziun. Por les bries y le tëmp che al à dè ca i val - sciöche inće a düć i atri componënć dl Comitê - n rengraziamënt particolar.

“Por Lungiarü, olache al n’ê scenò ćiamò degöna capela, é chësta dessigü n nia pice arichimënt por la comunité y le paîsc”, insciö l’ombolt Pepi Dejaco te sües parores de salüt. “Le Comun à sostignì l’iniziativa daimpröma incà y i sun sigü che al é stè val’ de dërt. Implü é la capela söinsom le tru dles staziuns ziplades dal artist de Balzè, Friedl Clara, n compaejan che nes à lascè zoruch na arpejun artistica da tignì alalt”.

La festa de consacraziun s’à stlüt jö cun na marëna alaleria tl bosch ilò dlungia, olache düć à ćiamò pdoü se gode le ćialdin y i corusc de n beliscim dé da d’altonn.

Rengraziamënć

Por le bun garatè dla capela de Sant Ojöp da Oies y por avëi daidé mëte a jì la festa oress le Comitê

por la capela tó l’ocajiun da rengrazié les uniuns dl paîsc y düć chi che à dè na man – anfat te ći forma:

Siur Paul y le Consëi de Cöra da Lungiarü

Por la pert finanziara: la Provinzia y la Regiun, le Comun da San Martin de Tor, la Vijinanza da Seres y Miscì (por avëi metü a desposiziun le terac), la familia Dejaco Pepi y Rosmarie (por la ćiampana), la Banca Popolara de Südtirol (Südtiroler Volksbank), Fondaziun dla Cassa dl Sparagn de Südtirol, Cassa Raiff eisen Val Badia, Banca de Trënt y Balsan, l’Ispetorat dla Forestala da Bornech y la Staziun d’Al Plan (por la bela sì incër capela ia), Hans Rifesser, Vijinanza da Vi-Laguscel, Vijinanza de Vila, KVW da Lungiarü, Uniun di ëi, Uniun dles ëres, Cor da Lungiarü, Implant Idroeletrich Preroman, Sozieté Idroeletrica da Lüngiarü, Sea scarl y deplü benefaturs privać (inće na porsona che n’à nia orü gnì nominada). Por la proietaziun y la pert tecnica: arch. Michael Mahknecht, inj. Michele Mischì, geom. Th omas Agreiter, Mario Clara y Emil Clara.

Les fi rmes: Tistlaria Alberto Clara, dita Verginer srl, Fontanella Hubert/Carpenteria Clara snc, Electro Clara, Energy Clara, CW de Walter Clara, Isifer de Isidoro Clara y Stefo Moling.

Por la pert artistica: Rafael Demetz (Sant Ojöp y le crist) y Salvester Promberger (altè y ambo)

Por le Comitê dla capelaGiovanni Mischì

Page 22: 4009

22

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Iadi - En mercui ai 30 de setëmber é le bus de Taxi Vico cun so ciafêr Bruno pié ia cun 52 porsones devers dla Val de Puster y Lienz. Diesc chilometri dan chësta cité él sön n col a man dërta dla valada le santuar de Maria Lavant. Le bus nes à condüt ćina ai pîsc dl col, da olache düć i partezipanć é spo jüs a pè tres le tru che porta ala dlijia, perian les staziuns. Do avëi amiré le bel panorama dla Val dla Drau cun sü gragn ćiamps y prà, à siur degan zelebrè la santa mëssa, cun atenziun y devoziun particolara a Santa Maria, a chëra che la bela dlijia ti é gnüda dedicada, adöm a San Ulrich.

Tratan se lasciâ inće le magun aldì y por l’acontentè sunse jüs a tó ite na bona marëna te n restorant püć chilometri dalunc. I sun spo jüs inant tl vers de Spittal y Bischofshofen, por rovè spo a Zell am See, n bel post söl lech de Zell. I ùn ćiamò albü le tëmp da se fà na spazirada söla spona dl lech, denant co jì a cëna tl Hotel

Pelegrinaje a Maria Lavant y Zell am SeeSciöche al é oramai usanza, à i trëi grups dl KVW dl Comun de Badia metü da jì deboriada le pelegrinaje d’altonn por sü scrić ite y simpatisanć

Foto de recordanza a Maria Lavant.

St. Hubertushof, olache i sun inće stà suranöt. Do cëna à sambëgn tröc aprofi té dla ocajiun por se cartè fora la bira.

Le dé do à siur Degan zelebrè la santa mëssa tla bela dlijia scëmpla da Thummersbach. Tratan la funziun nes àl cuntè dla vita dla gran Santa Teresa dl Bambin, che vëgn venerada al 1. d’otober.

Le bus nes à spo condüt tl bel zënter turistich de Zell am See, olache düć à albü la poscibilité da s’la spaziré y “jì por botëghes”. Do marëna s’unse düć incuntè tla dlijia ploanala de Zell am See por ti ćiantè al Signur n dilan por avëi podü tó pert a chisc dui bi dis de palsa y oraziun.

Tres la strada y le tonel dl Felbertauern sunse rovà zeruch a Lienz y spo indô a ćiasa, düć contënć da avëi albü l’ocajiun da passè dui de bi dis en compagnia, cun tröc momënć de palsa y alegria, mo inće de oraziun.

Iaco Clement

La Pli - L’U.M.L - Uniun Maestri Ladins - à invié al 1. d’otober, dé europeich di seniors, düć chi che à laurè tl ćiamp dla scora y che é en ponsiun: insegnanć, direturs y ispetur, a na incuntada a La Pli de Mareo.

L’indunada à metü man, sciöche bele i dui agn passà a La Val y San Martin, cun na santa mëssa de rengraziamënt zelebrada dal ploan dla cöra siur Heinrich Perathoner. I scolars da La Pli à abelì na pert dla santa mëssa cun ćianties acompagnadas söl keyboard dal maester Ludwig Rindler. Por l’ocajiun à le maester metü jö na bela ćiantia dedicada ai insegnanć

en ponsiun. Dedô à le maester en ponsiun

Ulrich Willeit acompagné söl orghe de dlijia n valgönes ćianties che i pensionà instës ćiantâ. Le professur Iarone Chizzali y la maestra Erna Willeit, intarmidui en ponsiun, à ćiantè cun maestria le “Panis angelicus”, intres acompagnà söl orghe da Ulrich.

Le ploan à albü de beles parores por l’ocajiun: al à alzè fora che n maester ne n’é mai en ponsiun; inće sce al n’é nia te scora pol ester d’ütl, mo te n’atra manira, śëgn âl mefo d’atres cualitês da mëte a desposiziun por fà dl bëgn.

Da na oraziun, lita dant ala fi n

“Al è en bel post La Pli...”Na bela indunada di insegnanć en ponsiun

dla mëssa, àn aldì fora che an po intres mëte man val’ cossa danü, inće sce an à 50, 60, 70 o 80 agn.

Do mëssa s’à düć incuntè sön plaza de dlijia, olache i scolars da La Pli, dala pröma ala cuinta tlassa, à fat de bi bai fajon recordè a vignun le bel tëmp passè te scora cun i mituns. La festa é spo jüda inant tl’Ostaria Gran Ćiasa y ilò, pro n bun bocun, s’l’à düć n pü’ cuntada y à recordè avenimënć y fać dl tëmp d’insegnamënt de vignun. Domisdeìa s’un é spo düć jüs a ćiasa, contënć da avëi passè adöm a amisc y colegs n valgönes ores plajores.

A düć chi che à daidé pro al garatè dla festa dër n bel dilan, dantadöt a siur Heinricch y ai

scolars da La Pli cun sües maestres y so maester.

Cristina Clara

Tratan la santa mëssa, abelida inće dai scolari sot la direziun dl

Maester Ludwig.

La bela schira di maestri seniors a La Pli de Mareo.

Page 23: 4009

23

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

I iubilars che à tut pert ala “Festa dai aniversars” dla Ploania d’Al Plan. (Foto: Alfons Facchini/Igloo Foto)

Al Plan - En domënia dan otedé él gnü tignì a Al Plan la festa dai aniversars, olache al é gnü invié ite chi pêrs d’Al Plan o che s’â maridé a Al Plan, che po recordè chësc ann i 25, 30, 35, 40, 45, 50 o plü agn de matrimone. Al é garatè - por chi che é rovà adalerch - na bela festa.

Festa por i agn deboriadaLa Ploania d’Al Plan à tignì dan otedé la festa dai aniversars

I iubilars é gnüs tuć sö dan dlijia dal ploan signor Heinrich Perathoner, che i à portè le pröm salüt. Sot al sonn dl orgo y dles usc dl Cor de Dlijia, à i iubilars fat l’ingres te dlijia, olache ai é gnüs saludà inće dal presidënt dl consëi pastoral Pablo Palfrader.

N momënt particolarmënter sintì é stada la benedisciun di iubilars sö da altè, cun imposiziun dles mans da pert dl ploan. Do la funziun à le consëi de ploania ćiamò orü surandè na recordanza de chësc dé. Vigni pêr à insciö podü pié do le liber de cultura religiosa

I “Jobleri d’La Pli” à salpü da pité n bel intratenimënt musical.

por la familia “Durch das Jahr, durch das Leben”. Dedô é la festa jüda inant sö da paiun, olache al ê gnü tenü sö n renfrësch por iubilars y sü familiars. Dailò él ćiamò stè l’ocajiun da stè n pü’ deboriada. I

“Jobleri d’La Pli” à fi stidié por na bela cornisc musicala. N rengraziamënt oress la Ploania i sporje ala Cassa Raiff eisen, che à dè ca n bel contribut por cumprè i libri.

La Ila - Sciöche ti dui agn passà, à le Consёi de Cöra da La Ila organisé inće chësc ann la festa di iubilars, a chёra che al à tut pert bёgn dejenü pêrs. La festa à metü man cun la santa mëssa zelebrada da siur Ulrich, en assënza de siur Christian che ê püre, y ćiantada cun solenité dal Cor de Dlijia, cun Ulrich Willeit al orghe. Inće le jonn Fabian Nicosia à daidé abelì la funziun cun le bel sonn dla oboa. Le presidënt dl consëi de cöra Lois Kastlunger à portè dant le salüt ai iubilars, baian dl’importanza dl crësce deboriada tl matrimone.

Danter i iubilars êl ince Nando y Celestina De Giovanni, che à podü festejé i 55 agn de matrimone. “En chësc ann festejunse 55 agn de matrimone: al ne pê gnanca poscibil che i unse passè tan d’agn

Festa di iubilarsDejenü pêrs à tut pert ala santa mёssa de rengraziamёnt por i iubilars, metüda da jì dala Cöra da La Ila

deboriada - spliga Celestina De Giovanni - canche i s’ùn maridé êl na gran meseria; tratan chisc agn sunse dagnora stà bogn da nes daidé un cun l’ater, inće tles difi coltês che i ùn incuntè sön nosc tru. I sun zënz’ater dër contёnć da podëi festejé chësc iubileum”, stlüj jö Celestina De Giovanni.

Le presidënt dl consëi de cöra à festejé 20 agn de matrimone adöm a Mariangela. “Le matrimone é n tru che an mët man adöm y insciö pon inće crësce deboriada. Tl matrimone imparunse da nes conësce dantadöt nosc instësc”, spliga Lois Kastlunger.

Do mëssa s’à düć i iubilars, adöm ai familiars y ala comunité da La Ila, abiné sön plaza de calonia, olache al é gnü organisé n pice aperitif. Bruno dl Pech à

sonè i orghi da man, ti fajan gnì ai iubilars ćinamai la vëia da balè.

La festa, organisada dal Consëi

I dejenü pêrs che à tut pert ala festa (al manćia Sepl y Annemarie Rottonara) cun siur Ulrich Fistill.

de Cöra, coordinada da Rosmarie Castlunger y Lilli Nicosia, y sostegnida dala Uniun dles Ёres

y dala Banca Popolara La Ila, à albü n gran suzes. (concetta bonaldi)

Page 24: 4009

24

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val Badia

La Val - Cënt’agn de laûr da zompradù, trëi generaziuns. I sun jüs a La Val a ciafè berba Pire Tolpeit dl Doro y so möt Erhard. Deboriada unse ćiarè zeruch ćina dal mëteman dla dita Tolpeit, por odëi sciöche le laûr ê dandaìa y sciöche al s’à mudè.

I pröms agn dl 1900 â Isidoro Tolpeit cumprè ćiasa tl post olache an dijô “Cësta”; le raiun à spo ciafè l’inom de so patrun nü y an dij ćiamò incö “Dl Doro”. Doro instës â imparè da fà le zompradù a Sanćiana, olache al à podü svilupè le förtl de chësc mistier. Ćiamò incö él da odëi te ćiasa de vedles sagomes che Doro s’â tut da Sanćiana jö. A La Val s’âl instës fat sö na majun, che é ćiamò en pè, inće sce an vëiga ma plü perts dl frabicat da inlaôta, deache cun le passè di agn él gnü fat de vigni sort de laûrs laprò. I pröms agn â Doro laurè tröp pro chi dai rüs, por fà stües de lëgn por se parè dai rüs prigorusc. Tratan la pröma vera él stè prijonier tla Ruscia, olache so förtl da zumpradù ti é stè d’öga. Danter l’ater àl inće laurè pro le frabicat dl Cremlin a Moscau. Tratan i agn che al é stè prijonier él stè sambëgn na loćia tl’ativité dla

dita, sce an po la defi nì insciö chi agn. Pire nes cunta che laôta êl scialdi la meseria. Da laûr n’êl ninenia cis tröp y por podëi laurè “messân feter aspetè che al vardess jö valch”. De chisc caji se recordel en particolar che le pere cuntâ de n gran mèdefüch stè tla vila de Anvì a San Martin.

Laûr sfadius y prigorus

Doro s’â maridé dl 1922. N ann do nasciôl la pröma möta, Maria, y dl 1925 nasciôl Pire, che surantolarà ala fi n di agn ’50 l’ativité de so pere, do avëi laurè por val’ agn impara. De sciöche al gnô laurè laôta, nes cunta Pire che söl post de laûr ciafân spëisa y boanda y gonot stôn inće dailò a dormì. Da fà sö na majun orôl ester chës 100 jornades de laûr, mo al é da dì inće

che sce n paur venô p.ej. na vaćia, spo podôl bele paié cotan de jornades da zompradù; le medemo sce al taiâ jö n cubich de lignan te bosch. Sambëgn n’êl laôta degönes mascînns, porchël êl bele adora da d’aisciöda da jì te bosch a taié lëgns. Les taies gnô scadrades cun la manara, por podëi spo mëte man cun i laûrs pornanche al gnô la sajun plü ćialda. Sciöche dit, de gragn laûrs êl scialdi ma sce al dê ca n mèdefüch, zënza - nes cunta Pire - êl da dortorè sö staloć, punć y d’ater. I zompradus gnô inće cherdà da i fà i punć y armadöres ai moradus, canche al jô debojëgn. Da laûr n’êl pa nia dagnora, porchël s’implîn le tëmp danterìte cun d’atri laûrs y scüfs che â da gnì fać. Cun le personal n’êra ninenia sciöche ara é aldedaincö. Canche al ê da laûr spo â Pire dui o trëi zumpradus che gnô a le daidé. Le laûr da zompradù ê scialdi prigorus, nes dìjel y canche al ê da fà sö majuns, spo gnôl bëgn dit n patenoster denant co jì a laurè. Pire à laurè tröp pro ćiases y majuns, dantadöt a La Val, mo alüsc inće foradecà. Le laûr che ti à dè plü sodesfaziun, é stè la realisaziun dla Crusc sön Piza dales

Diesc, de chëra che al é pormò da püch gnü recordè le iubileo de 50 agn. L’iniziativa ê piada ia da Sepl Moling dl Furchëta, che i â dè a Pire l’inćiaria da fà la crusc. Mo rovè é Pire inće plü dalunc, insciö s’àra portè pro che al à podü jì a daidé da laurè da zompradù ćinamai sön la Zugspitze.

N jonn vëgn docà

Mo fajun ćiamò n salt de generaziun. Pire à maridé dl 1966 Hilda Trebo d’Al Plan (dai Pestes gnôl dit). Da chësta uniun él nasciü dui mituns. Le plü vedl é Zeno (*1969), le secundo é Erhard (*1970), che à incö la dita tles mans. Bele canche al jô ala scora mesana, à Erhard metü man da daidé so pere tl laûr da zompradù. Al nes cunta che laôta n’êl nia ćiamò pistoles da imbruncè. So pröm laûr ê porchël, canche i lëgns de n tët ê sö, da jì a imbruncè a man döt le dé. Erhard à spo fat la scora profescionala, y la dita àl surantut bele dl 1992, canche al â 22 agn. La surantuta é stada da un n punt d’odüda inće na vagada. A Pidrô êl tl raiun artejanal vedl n tòch de terac. Le pröm laûr de Erhard é feter stè chël da fà sö la hala dla dita. Al nes dij che chi agn metôn inće man da fà sö la pert nöia dl raiun artejanal, olache al ê de bones prospetives da ciafè val’ laûrs. Inće chësc à contribuì ala dezijiun da vaghè da surantó la dita. De personal à Erhard scialdi atira ciafè trëi compagns che gnô a le daidé, y é spo inće romagnüs laprò. Cun le passè di agn é la dita chersciüda y ti dà da laûr - cun familiars laprò - ćina a önesc porsones

La êrt é jüda n pü’ a perde

Ala domanda de ći che s’à mudè le plü da canche al â metü man a incö, nes dij Erhard che aldedancö vëgn inće le laûr da zompradù dër daidé da mascinns computerisades. Dandaìa messâ le laûr gnì fat cun manarin, scarpel y sigun. Tres les mascînns él nasciü inće cotan de dites nöies, nes dij Erhard, injuntan che gonot vëgn i tòć da fà n tët o na majun ma plü cumprà, insciö che le zompradù instës mët spo adöm i tòć sön le cantier. Erhard

Zompradù da 100 agnN iubileum toronn po festejé chësc ann la dita da zompradù Tolpeit Erhard da La Val. I ćiarun zeruch a sciöche döt â metü man

instës à cumprè por la dita na mascînn aposta, insciö che le tët po gnì realisé söl post. Laurè laora la dita tröp tla valada, mo Erhard se recorda cun plajëi inće da avëi podü jì por val’ agn a Gorizia, tres n scior che ê rovè a Al Plan y â odü sciöche al gnô laurè. Tl Friûl à döt metü man cun na vila privata y söl post él insciö tres gnü pormez laûrs nüs.

Incö él döt n ater laurè, nes confermëia Erhard por stlü jö, nia ma la burocrazia y les normes sön la sigurtè, mo inće les metodes da

Cun la sigurtè ne gnôra zacan nia tuta tan

avisa. I punć gnô spostà ia y ca a man.

Doro Tolpeit (bel iadedô a man dërta), â fat öna de sües prömes

majuns ia en Lijun.

Iadedô a man dërta Pire Tolpeit, dlungia so möt Erhard cun la fomena

Helga y i trëi mituns.

ciafè laûr. Al é na gran concorënza, y por ciafè laûr mësson laurè avisa, mëte man sön le dé fat fora, rové te n cürt tëmp y sambëgn a bun prisc. En gaujiun di 60 agn dl’APA-Assoziaziun Provinziala di Artejagn, à la dita Tolpeit ciafè n diplom che zertifi chëia che ara vëgn manajada dala terza generaziun. Metü man â Isidoro, surantut â Pire y spo plü inant le möt Erhard, che é incö maridé a La Val cun Helga Miribung d’Al Plan. Deboriada ài trëi mituns. (pablo)

PR - Info

Page 25: 4009

25

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Jites - Sciöche vigni altonn é le cor de dlijia da Corvara inće chësc ann indô stè en jita. Dui dis alalungia, ai 3 ai 4 d’otober, à le pice grup de 24 porsones podü se gode les belëzes de n iade che i à condüt fora dla Val Badia y jö por la Talia.

I Ćiantarins é pià ia la sabeda da doman cun la coriera. Tres le rovëne sigü de Bruno de Taxi Vico é i ćiantarins rovà a Riva del Garda, olache ai é jüs a ti ćiarè al bel saltadù de Varone. Chilò se sciüra l’ega dl lech de Tenno cun n salt de 90 metri cuntra le bas, stlüta ite te n trohter de pera. L’aria ćialdina, les plantes mediteranes y i ciüfs de vigni corù i à scinché ai vijitadus les ultimes impresciuns de n isté che é chilò da nos bele passè.

Spo é le iade jü inant passan dlungia le lech de Garda jö. Chësc s’à mostrè te döta süa belëza, tl chît y tla pêsc de na sajun jüda oramai a piz.

Intratan se lasciâ bele sintì la fan, architada ia tl restorant Ai Tre Camini de Costermano, olache i ćiantarins é gnüs vizià cun spezialitês de vigni sort, sambëgn sorvides cun de bun vin. Te chësc local s’l’àn lasciada jì bona, ćiantan y sonan. Conrad y Werner n’à sconè degönes fadies y à sonè por ores alalungia. Por stlü jö le dé é le cor jü a Bardolino ala festa dla

Ert - Na desëna de chedri de Markus Moling é da odëi tla botëga di libri Buchladen am Rienztor a Bornech. Al é laurs eleganć y fi ns, cun lignes essenziales y tleres, da corusc che ne chir nia protagonism o alarmism. Moling devënta plü fi guratif cun chisc ultimi chedri, al cheriëia insciö na maiù comunicaziun cun l’amiradù, al é bun da dè inant so contegnü zënza damanè interpretaziuns sotes, n bun resultat dl iter razional - mistich.

I chedri de Markus Moling ne i va nia do a tendënzes da sperimentè y provoché cun i

üa y dl vin, na esperiënza por tröc ćiamò nöia. La gran fola de jënt, l’aria ligherzina dla festa, la musiga y ala fi n inće le fl orì dl sorëdl sura le lech, à dessigü lascè indô de bi recorć.

Vijita al monumënt de Hofer

Ćiamò chë sëra ésun jüs cuntra la cité de Mantova, olache an é

Dui de bi dis en jitaI Ćiantarins da Corvara a Mantova

I Ćiantarins dan le monumënt che recorda olache Andreas Hofer é gnü

copè dai franzeji.

“Ai Tre Camini” n’à la bona löna nia manćé: Vinzenz, Silvia y Urban s’la

ćianta acompagnà da Conrad y Werner.

stà suranöt. Le dé do, bi palsà fora, é i ćiantarins gnüs acompagnà da na guida de bona müsa fora por la cité. Tl ann de Andreas Hofer ne podô nia manćé na vijita al post olache l’eroe tiroleje é gnü copè ai 20 de forà dl 1810.

Dessigü val’ de interessant, inće sce la cité pîta tröp deplü y de plü gran, sciöche por ejëmpl le Palazzo Ducale cun sü 34.000 metri cuadrać de salamënć, porti, dlijies, plazes, urć, galaries y stighes. La familia Gonzaga à chilò scrit storia y coiü adöm milesc y milesc de chedri y de operes d’ert, che é śëgn baldi destenüdes n pü’ fora por i museums y les coleziuns privates de döt le monn.

L’opera dla maiù valüta é gnüda sparagnada ala fi n: la “Camera Picta” o “Stanza degli Sposi”, realisada dal artist Andrea Mantegna, olache le regolamënt scri dant che i vijitadus nia po nia se tignì sö plü co cin’ menüć. Spo, do na vidlada al zënter storich, é le grup ćiamò jü a ti ćiarè ala Basilica de Sant’ Andrea, realisada da Leon Battista Alberti. Chilò vëgnel tignì sö la relicuia dl sanch de Crist, portada a Mantova da Longino, le soldà che à traf ì i costëis de Crist, mo che s’à spo convertì y à arjunt la santité tres le martire.

Danter natöra

La bona marëna tl Ristorante Rigoletto à indô dè forza por jì inant a Grazie di Curtatone, a 7 chilometri de destanza dala cité, olache Francesco I Gonzaga à lascè fà sö le santuar dla Madonna delle Grazie en sëgn de rengraziamënt a Santa Maria, por avëi sconè la cité dala plaia dla pest. Avisa chilò pëia ia les barches por jì fora por la “Riserva Naturale delle Valli del Mincio”.

Na roda danter la vegetaziuns salvaria d’ega, danter fostüs y gran fëies leries che ti scinca d’isté les fl us al bel ciüf dl lotus, ti à fat gnì la vëia a tröc ćiantarins da gnì indô n iade da chëstes perts. (ep)Cun la barca sön le Mincio.

Chedri da sostanzaMostra personala de Markus Moling a Bornech

chedri, al ne destürba nia, ne damana nia, al ô ma mostrè tan chîta y fi na che la resposta ales cuestiuns dla vita y cuotidianité é, y che le mister - la sostanza de chësta nosta esistënza - ô ester lesier y lëde y nia sofoié dal gran tam-tam. Markus Moling é un de chi artisć jogn dla Val Badia che nes mostrarà ćiamò dër tröp ti proscimi agn, al nes descür intres indô surprejes, nöies ma te süa descriziun y apariziun, mo universales te süa refl esciun y te süa dialetica. I chedri a Bornech romagn metüs fora ćina ai 23 de otober 2009. (iaco rigo)

Odüda sön n valgügn chedri de Markus Moling, da odëi a Bornech.

Val Badia

Oies - Le gran pëis dla tröpa nëi che é gnüda te chësc ultim invern à provochè de gragn danns al tët dla dlijia da Oies, gaujan na deformaziun te süa strotöra y na rotöra dles cogores che tëgn sö le tët. I laûrs da mëte apost la strotöra zënza mudè l’architetöra dla dlijia, che raprejentëia cun döta süa particolarité na uniun cun la Cina, le post de misciun de Sant Ujöp Freinademetz, é stà gragn y ai é gnüs realisà cun profescionalité y prezijiun. Ai ultims de jügn à podü gnì stlüć jö.

Tl medemo tëmp él gnü fat danü le tët dla ćiasa nadè de Sant Ujöp da Oies, cun scianores de lersc y la falzada nord dla ćiasa che ê zënza isolaziun. Al é inće gnü depënt jö le mür ćiaran de mant ig nì l a carateristica da inlaôta. I laûrs che é gnüs realisà tratan l’aisciöda à indô lascè le Santuar da Oies

te na condiziun rapresentabla por i tröc pelegrins y turisć che vëgn adalerch.

Sambëgn à i laûrs comportè de gragn cosć, mo i ùn ćiafè n bel aiüt dala Cassa Raiff eisen Val Badia y dala Fondaziun Cassa dl Sparagn. A inom dla direziun di miscionars verbić oressi rengrazié de cöra por le sostëgn che i ùn ciafè, cun le fi n da alisiré les spëises di laûrs realisà.

Siur Pire Irsara SVD, Praeses

Laûrs a OiesDo che la nëi â fat danns pro la dlijia da Oies, àn messü fà

laûrs desvalis, che an à podü stlü jö ala fi n de jügn

La bela dlijia da Oies cun iadedo la ćiasa

nadè de Sant Ujöp Freinademetz.

Page 26: 4009

26

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia Gross

Redazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected] de Fascia

Tel bilanz provinzièl 2010 vegnarà pervedù la ressorses per realisèr la circonvalazion anter Cianacei e Ciampedel, che pearà via al scomenz de l’an che vegn. Amò apede vegnarà metù tel bilanz l finanziament per la realisazion a Cianacei del piaz di auti sot tera te Parèda visavì la forenadoa.

L l’à arsegurà en lunesc passà l President de la Provinzia de Trent Lorenzo Dellai, ruà te Fascia per na scontrèda voluda da l’UAL con l diretif strent del partit ladin.

“Inant de “Metroland” volon la circonvalazions!” aea dit te la scontrèdes con l’assessor Pacher i aministradores fascegn. Na linia che ence la UAL à fat sia e che Dellai à sostegnù dajan garanzìes de realisazion. Apede a la Circonvalazion Cianacei-Ciampedel, spetèda da passa 20 egn, l vèrech dò sarà la Circonvalazion de Soraga. Col completament de la Circonvalazion de Vich e chesta operes, la val podarà troèr na sistemazion defi nitiva. Sul projet Metroland resta aboncont tropes dubies, metui sun desch da la UAL: da più man l’é vegnù fora critiches al coleament de Fascia co la Valsugana e per chest l’é stat palesà l besegn de tor cà la costion con la comunità locala.

Semper per chel che vèrda la viabilità, l President Dellai à dit che l’é dò a peèr via la gara per la selezion de la fi rma che farà i lurieres per meter en segureza la strèda de Fedaa e ai prumes de november i lurieres cognessa peèr via. Semper per la Marmolèda l’é avert l bando per la domandes de contribut per meter

Pea via en lunesc ai 19 de otober l prum cors de Scola Politica, che l’Union Autonomista Ladina vel ge sporjer a la jent de Fascia, e en particolèr ai joegn, per i didèr a crescer te la coscienza zivila e a se arvejinèr a la istituzions.

Se trata de 7 scontrèdes, che vegn tegnudes de lunesc sera te la senta de la UAL a Poza, semper da les 20.30. Duc pel tor pèrt debant e zenza prenotazion, ence demò a vèlch una de la serèdes, conscidrèda de maor enteress.

Se pea via en lunesc ai 19 de otober con l prof. Cesare Bernard che rejonarà de “La reijes storiches de l’autonomìa del Trentin Südtirol”. En lunesc ai 26 de otober sarà enveze l prof. Maurizio Manzin che rejonarà de “N model dialetich per la politica e l derit”. Ai 2 de november l’argoment sarà “La aministrazions locales e la promozion de la mendranzes. L sistem de la autonomìes locales e

a post la strutures che l’é ja, e a la fi n de otober l’é pervedù na neva scontrèda anter l President, la UAL, l Comun de Cianacei e i operatores economics per rejonèr del projet integrà per la valorisazion de la Marmolèda. L confront con Dellai à metù al luster ence autra costions: l moment delicat che la UAL é dò a viver delaìte da la maoranza de goern, en particolèr la azions de etres partic de la coalizion ti confronc de la lege su la mendranzes, l smendrament de la ressorses per l’APT de ambit, l problem de hotìe e strutures venui a foresć, l ticket sui jouves de la Dolomites, la situazion de la scola en raport a la reforma Gelmini.

En cont de l’APT l President à dit che l vardarà de troèr na soluzion per l cost del Skibus, che peisa trop sul bilanz de l’Azienda, e contra l ticket sui jouves se à troà a una tant la UAL che l President. La UAL à palesà sodesfazion per la respostes ruèdes dal President, e l’à tout sù l’envit de Della a spenjer ti confronc de l’aministrazions acioche les vèrde de ruèr al più prest a l’aproazion del Statut del Comun General de Fascia. (ual)

Dellai te Fascia per

responer a la UALDel 2010 se pea via con la circonvalazion anter Cianacei e

Ciampedel. N "na" chièr al ticket sui jouves dolomitics

Prum Cors de Scola Politica Per endrez de l’Union Autonomista Ladina

i mecanismes de la raprejentanza politica” coi reladores Simone Penasa e Fulvio Cortese.

Ai 9 de november Martha Stocker e Luigi Chiocchetti se confrontarà sun “Region e Provinzies Autonomes te la defendura de la mendranzes”, e ai 16 sarà enveze la scola ladina l tem de confront anter i Sorastanc de la scola de Fascia Mirella Florian e de la scoles ladines de Gherdena e Badia Roland Verra.

En lunesc ai 23 de november l’avocat Bepe Detomas rejonarà de “I deric di ladins” e per fenir ai 30 sarà l dr Andrea Rizzi a rejonèr de “La defendura costituzionèla de la mendranzes”.

Per maor informazions se pel se oujer te la senta de l’Union Autonomista Ladina, Strada Dolomites 111 – Poza, tel. 0462 763396, e-mail: [email protected], o vardèr tel sit www.movimentual.it.

Dedant a la proponeta de l’assessor al turism Tiziano Mellarini, la reazion di raprejentanc de categorìa no la é proprio positiva, e apontin chel de la jent che laora tel setor turistich no l’é n malesser sconet.

La Val de Fascia l’à carateristiches uniches che ge permet de se tor fora dai etres raions del Trentin e l’é proprio chest l potenzièl da cogner mantegnir a sostegn de na politica de promozion indipendenta. Chesta l’é l’opinion de Fiorenzo Perathoner president onorarie de la sozietà di impianc de la val de sora. Trent no pel dir bele “gé me tegne la promozion e voi Apt fajé l’atività interna, la Val de Fascia no pel se sconer te dedò a n portal internet unich”.

A la medema vida la peissa ence Umberto Anzelini, hotelier de Vich e president de la sozietà de impianc

Turism - L’é peà via con na scontrèda con le APT de ambit l percors che, per voler de l’assessor al turism de la Provinzia de Trent Tiziano Mellarini, cognessa portèr a na reforma condividuda de la lege sul turism. N desch de lurier permanent coi atores del turism de la provinzia, chesta l’idea de Mellarini per ruèr a na proponeta che mira soraldut a renforzèr l “marchie” Trentin, e che é stata aproèda en vender ai 9 de otober da la jonta provinzièla. L’assessor ge l’à prejentèda en lunesc passà ai presidenc de le 14 APT del Trentin, per chierir de i envièr a tor pèrt duc adum a n “jech de squadra”, e en jebia l confront é jit inant con la sociazions de categorìa Asat e Unat.

La proponeta, en sostanza, volessa mudèr l ruol e l’ativitèdes, a na vida da ge dèr sù a Trentino Spa duta la funzions de promozion generèla del “marchie” Trentin, l zenter de rei per duc i etres operatores, la gestion del portal provinzièl e l’osservazion di dac del turism e di marcé.

A la Aziendes per l Turism ge ve g ni s sa l a s c ià enveze l’informazion turistica , l coordenament de acolienza e animazion sul post per i ghesć, l’organisazion del prodot turistich e la promo-comerzialisazion.

A la Provinzia dinùltima ge pervegnissa de dezider la linies guida de la politica turistica provinzièla, la valutazion e l fi nanziament de la ativitèdes de Trentino Spa, l recognosciment di ambic de le APT, l fi nanziament de l’informazion turistica e la conzescion di contribuc per la azions de promo-comerzialisazion, dò aer valutà i programes de atività.

L president de l’APT de Fascia Riccardo Franceschetti, che l’é ence a cef president de la

portamont Lujia, “fossa desche jir endò de vint egn, e chest fossa dassen n pecià”.

La Val de Fascia la se à dat jù con gaissa e empegn per ruèr a aer n inom cognosciù daperdut, desmostran de esser bona de competer con la realtà mondièla. E l’é proprio chest, per cont di doi impiantisć, che anchecondì cogn restèr: la politica turistica del Trentin la cogn restèr desferenta e apontin vardèr de sotrissèr la spezifi ca carateristiches de ogne setor.

Ence Luciano Fosco hotelier e diretor de la Scola de Schi Marmolèda l’é de contra a l’idea de publizisèr n marchie unitèr per duta la provinzia che portarà demò a n “spiatament” de l’oferta turistica: “no se pel ge dèr l valif peis ai monts, al lech o a la zità”. D’acort sul vers de l’unità di setores, l fèsc

conferenza di presidenc de le APT, à aprijià l fat che Mellarini abie volù tor ite e sentir la Aziendes, palesan ampò vèlch dubie su la costion de la ressorses. Enceben, defat, che te chesta pruma fasa no se sie jic ite più che tant a rejonèr de zifres, l’entendiment somea esser chel de smaorèr l fondo ordenèr e de smendrèr chel straordenèr. E se la robes va coscita la prospetiva l’é che la Val de Fascia vegne penalisèda, ajache l fondo straordenèr l’era chel che ge recognoscea n contribut maor a le APT de ambit – desche Fascia – che desmostrèa maor capazità de autofi nanziament.

L criterie cernù da la Provinzia l’é chel de la sussidiarietà e de la perequazion, e chest no deida i teritories con maor vocazion turistica. Ma no sarà sorì che i

“Coscita Fascia pert sia spezifi zità”I raprejentanc del setor turistich auza fora dubies e critiches en cont de la proponeta

a saer che duc i maestres de schi e la Val à azetà la proponeta de tor sù na mondura valiva per duc i maestres del Trentin, che i enaudarà per la sajon da d’invern 2009/2010.

Per i osć pèrla Roberto Anesi, che l’é de l’opinion che no fossa deldut negatif poder se emprevaler de n marchie più fort, ma zenza mai desmentièr che la Val de Fascia à sia gran emportanza tel Trentin. No demò tel setor turistich ma ence per chel che revèrda la storia, la cultura e soraldut de la posizion politica de nosc raion. Dut chest ge vel segur l defener e l portèr dant.

En ùltima no mencia la costions economiches: se tel davegnir la distribuzion di fi nanziamenc fossa descheche propon Mellarini, fazile i raprejentanc de categorìa fajessa più fadìa a fi nanzièr projec dalonc da la realtà olache i vif e i laora. (vr)

Envers na reforma de la lege del turismL’assessor Mellarini à envià via la consultazions per ruèr a na proponeta de mudament

condividuda. La pruma respostes te Fascia no é aboncont tant a una

operatores turistics de Fascia azete de paèr n tribut per fèr promozion ence ai etres raions, che de spes i é ence en competizion dreta.

En cont de chest l’idea de Franceschetti l’é che cognessa vegnir mudà i criteries per i trasferimenc straordenères.

Per l president de l’APT de Fascia somea enveze no esser n problem l fat che la Val de Fascia, metuda te la promozion adum con dut l Trentin, posse esser pech valorisèda. “L’é semper benfat aer n marchie fort, e aboncont noi aon projec trasversai, leé a raions e setores desferenc, donca chest no l veide desché n gran problem.”

En cont de chest aboncont somea che l’opinion de tropes operatores sie belebon desferenta, descheche se pel veder te l’articol sot ite. (lg)

Renunzièr a noscia spezifi zità vel dir veder pech dalonc. (foto Anton

Sessa, www.granfesta.com)

La circonvalazions l'é anter i entervenc

prioritères emprometui da Dellai

Page 27: 4009

27

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

L cianton dal tempAmisc!“

Chesta setemana volon ve far cognoscer i amisc che da doi egn en cà vegn a ne troar ogne sabeda e che i ne fasc compagnìa per duta la bonora.

L’é amisc sorii che no rejona n muie, ma i se fasc capir a soa maniera: ciate che dasc la man, eies che ne varda tel mus, coude che va via e cà…

Pissave che dute le sabede i vegn da Trent su per star con noi: l’é Nina, n beliscim Golden Retriever de cinch egn che grigna, e Boh, na picola ciana béleche massa bricona con doi oreie béleche più grane che ela!

L’é doi cians n muie speziai, per star con noi i cogn enscinamai jir a scola e ogne an i cogn far n ejam per veder se i é adaté a star co le persone de età, o con chi che à più de besegn. Per ic l’é desche n lurier!

Soa patrona Alessandra, che de mestier la fasc la dotora di animai, la i porta fi n sa Vich te n auto che somea na coriera percheche i stae sorì!

L’é bel star con ic perché i se lascia far de dut: i petenon, ge dajon biscoc e cognon ve dir che i é n muie golousc! Dapodò rejonon mìngol de duc i animai, fajon jeghes, e Nina e Boh jia con noi.

Oramai dò dut chest temp i se sent desche a ciasa e canche i rua i cognosc duc ma soraldut chi che per pruma roba ge fasc na aicia.

Ogne tant i rua con autres animai. Na uta i ne à portà da veder na tartaruga, n’autra n porcellino d’India. Se aon fat tante grignade a veder chisc doi curiousc animai, soraldut a i veder magnar, i se slapaa jù fruc te n sènt e amen!

Per noi l’é proprio ùtol passar na mesa giornada con chisc animai, se destenon, no pisson più a duc nesc cruzies e a dute le magagne che aon dintorn.

E desche semper rua l moment de jir a magnar zenza aer mai vardà l’ora!!! A l’outa che vegn col cianton dal temp!

Sozietà - Lurèr te na rei de condivijion e coresponsabilità. L’é anter i obietives concrec che se à metù dant l Consei Pastoral Decanal per chest nef an: chel de meter ensema apontin na rei de persones che fae da referiment te ogne parochia ti desvalives ciampes pastoriai. E che dovente l leam anter la comunanza e i preves. Descheche l’é stat fat fora tel Conzil Vatican II: “I pèstres, da pèrt sia, recognosce e sostegne la degnità e la responsabilità di laiches te la Gejia; i tegne cont bolintiera de si conseies, i ge dae sù con fi duzia i doeres de la Gejia e i ge lasce la libertà de azion, amò apede i ge dae coraje percheche i envìe via scomenzadives personèles.”

Dachelanvìa chest ge permet ai preves de fèr sie mestier zenza cogner se tor sù ence i doeres laicai,

Scola - N projet pilota, inovatif e ambizious. N projet che vedarà protagonista la scola populèra de Soraga, a pontèr demez da l’an de scola 2010/2011. L’é stat prejentà enstadì ai genitores di bec che jirà en pruma clasc l’an che vegn, en dut 8, da man de la Sorastant de la scola ladina Mirella Florian, e i referenc de l’Olfed (Ofi ze Ladin de Formazion e Enrescida Didatica)

Vigilio Iori e Roberta Dellantonio.Se trata de na sperimentazion

de bilinguism per creèr na scola ladina sul model de chela de mendranza de la Val d’Aran, realtà che nesc ensegnanc cognosc e stima, dò la vijites abudes te chest ùltim temp. L projet, più avisa, perveit 11 entervenc per ladin, sun n total de 27. Chest vel dir che la materies de storia, geograf ìa, scienzes, educazion a la fegura, educazion fi sica e musicala vegnarà fates dutes per ladin e amò apede vegnarà durà l ladin ence ti momenc no formai, desche endèna la paussa.

“L’é n projet de calità che se met dant de ge sporjer ai scolees n aut livel de ensegnament, n projet pilota che podarà vegnir slarià fora ence a autra scoles de la val.”

“L ladin l’é n lengaz che à la medema degnità del talian o del todesch e l’ingleis, l pel trasmeter contegnui a la pèr di etres e soraldut no l ge tol nia al talian.” à dit l professor Vigilio Iori. “Amò apede – à arjont la maestra Roberta Dellantonio, la referenta de chest nef projet – duc i pedagogisć ne disc che n bez usà a durèr più lengac l’à n cervel più avert, più lastech, e l fèsc più sorì a emparèr etres lengac e autra materies de scola, l’à n

N projet pilota per la scola de SoragaCo l’an de scola 2010/2011, te la pruma clas populèra l’é pervedù de meter en doura

l’ensegnament bilingue

didament a livel neurolinguistich che ge sarà de ùtol te sie percors scolastich.”

L sistem de scola bilingue l vegn durà ence te la provinzia de Busan, olache l’é na parità de ensegnament de talian e todesch e l’é n sistem che garata.Ma perché pa la scola de Soraga? “L’é stat pissà a Soraga – l’à spiegà la Sorastant – percheche l’é na scola pìcola, che pel vegnir monitorèda a dò a dò, e percheche a Soraga l’é na comunanza che ge tegn a sie lengaz. E no da ùltim, percheche l’é l risech che chesta scola vegne serèda, e donca con chest projet se aessa na bona rejon per la tegnir en pe.”

Ma proprio percheche se trata de n projet pilota e inovatif l’é de besegn del sostegn de duc i enteressé, da la maestres de la scolina, a la maestres de la scola, i aministradores e i genitores en pruma linea. “Cognon pontèr demez spervaji de l’emportanza de l’ensegnament bilingue – à arjont Florian – per creèr n projet de valuta, per durèr l ladin con più calità e soraldut l ben maor de nesc scolees. Ma l podarà vegnir metù en doura demò se i genitores sarà duc d’acort.”

La maestra Dellantonio à spiegà che vegnarà metù sù n grop de lurier per enjignèr l materièl didatich, n grop che tole ite tant i ensegnanc che i genitores e che posse fèr da referent per duc i dubies e i problemes che vegnarà fora.

Ades la dezijion ge speta ai genitores. Vèlch dubie é stat uzà fora en cont de la preparazion personèla di genitores che cognarà ge stèr dò a si fi es tel fèr i doeres de cèsa. Sarone a l’auteza? I à domanà. L’ensegnament bilingue sarà ence per i genitores l’ocajion per se meter a confront col ladin, sarà na endesfi da e n arichiment personèl. Na ocajion emportanta che no i pel se lascèr sciampèr. (mci)

Na rei anter la parochies L Consei Decanal à metù su neva comiscions de lurier per didèr i preves te sia ativitèdes

che no vel dir neto nia manco emportanc. Ogneun à sia competenzes e sia capazitèdes.

L prum vèrech di consees parochiai l’é stat chel de cerner delaìte de sia parochies la persones che se mete a la leta per chesta neva encèria. I gropes de lurier o comiscions é en dut 10: catechesi, formazion di gregn, liturgia, caritas, joegn, jovenec, families, turism, teritorie, ecumenism e cultura.

En jebia passèda duc i raprejentanc de la parochies de Fascia se à troà te Oratorie de Poza per na pruma scontrèda e per envièr via n raport de colaborazion. L’encèria de chesta persones sarà chela de esser i referenc a livel parochial e a livel decanal. A livel parochial per lurèr ensema al preve, te n raport de

coresponsabilità, per endrezèr e portèr dant concretamenter la scomenzadives proponetes te sie grop. A livel decanal per pissèr e coordenèr la scomenzadives da endrezèr sul teritorie e les fèr ruèr te la desvaliva parochies.

“Siede stac chiamé dal Segnoredio a ve meter a la leta de la comunanza e lurèr per l ben de la Gejia - l’à dit l decan don Giuseppe Da Prà. Voscia miscion é n muie emportanta e dut chel che podede dèr sarà dassen aprijià. Se duc dèsc sie contribut la fadìa sarà mendra e l’empegn manco sfadious.”

La comiscions se troarà da chiò inant spartides per meter jù n program adatà ai besegnes de ogne parochia ma che sie ence l leam per les fèr jir inant sul valif troi. (mci)

La scola populèra de Soraga.

La maestra Roberta Dellantonio,

responsàbola del projet.

Page 28: 4009

28

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

Poza - Na giornèda rica de valores e de stìmoi. Na Festa del Regraziament che à volù uzèr fora adaut la storia, la reijes, i valores umans e de fe de noscia jent e de noscia val.

L’é stat proprio la storia una de la maor protagonistes de la tradizionèla Festa da d’Uton che l’Union di Ladins de Fascia endreza la seconda domenia de otober, apontin la domenia del

rengraziament. L rengraziament che se à palesà fort te la bela messa, ofi zièda per gran pèrt per fascian dal decan don Giuseppe Da Prà e conzelebrèda da duc i preves de la val, te gejia de la Madona de l’Aiut de Poza.

Libertà che ne porta envers l Segnoredio

“Te chesta messa volon rengraziar

l Segnoredio per duta chela jent, omegn e femene, joegn e jent de età, che se à dat jù per defener le reisc de noscia tera, per sia crescimonia, ence col don de la vita, del temp, de le forze e de l’energìa, col don de si talenc e de l’inteligenza – à dit don Giuseppe te sia pardicia. Ma l prum rengraziament va al Segnoredio per soa veiada d’amor sun Fascia, per la natura maraveousa che aon dintornvìa, òpera de soe man e no merit nosc. L rengraziament per noscia storia rica de fe, per aer vardà via noscia tera ladina da calamità e vere.”

Se meritone chest privilege? Fascia éla enjignèda a renunzièr a dut e ge jir dò al Segnoredio? Che ne èla ensegnà la storia? E nesc aves?

“La vera libertà – à dit amò don Giuseppe – no l’é chela che tegn i ujes averc a dute le esperienze, ma chela che se enjigna a ge dar segnifi cat a la vita, a esser responsàboi, a se tor sù empegnes. A verjer la strada de la libertà l’é l’amor

che à le reisc tel Segnoredio; libertà che se tramuda ti bogn raporc co la jent. L Segnoredio ne domana de meter le persone tedant a la roba; no l ne disc de esser purec, ma l ne domana de spartir coi etres a na moda che i bens dovente ocajion de enconter e de condivijion.” N ensegnament che nesc aves à semper tout sù e spartì, te la pìcola e gran robes. Del 1809 noscia jent se à metù ensema e la é coreta a defener sia libertà, sia tera, sia fe, sia fona tradizions religiouses. Die, Heimat e Familia, i pilèstres de l’identità de noscia jent, i pilèstres de l’identità di Schützen. A ic, ritadins drec de chisc valores, ge é jit chest an l recognosciment de l’Union di Ladins de Fascia.

Noscia tera defenuda angern con schiopes e

forces, anché con ejempie e gaissa...

A duc chi che, tel cors de la storia, no se à sparagnà a defener noscia tera e noscia storia, tel passà, ma ence tel prejent. En temp de vera con schiopes, fauc e forces, en temp de pèsc co l’ejempie, la dedizion e

A chi che se à dat jù per defener noscia teraTe la Festa del Rengraziament de l’Union di Ladins de Fascia l’é stat recordà la jent che se à batù per noscia storia, ge sporjan l develpai a la Compagnìa di

Schützen

la gaissa. L recort di militanc de la storia de noscia val é stat uzà fora dal president de l’Union di Ladins de Fascia Silvano Ploner che dò messa, te tendon de la manifestazions de Poza, l’à metù al luster l’ejempie de fe, de amor, de sostegn, de stravardament de noscia jent per si ideèi. Recordan che del 1809 i Schützen se aea batù per chisc ideèi - che i porta inant amò anchecondì – l’Union di Ladins l’à pissà de ge sporjer sie rengraziament a la Schützenkompanie Ladins de Fasha, che chest an festejea ence i 25 egn de vita. Ai Schützen “combatenc valorousc per la libertà, che é stac bogn de ge tegnir poz ence a la gran strategìa melitara de Napoleon” – descheche à dit l’Hauptmann de la Schützenkompanie Ladins de Fasha Valentino Dellantonio Tasin, l’Union di Ladins à volù ge sporjer na copia de la veia bandiera de la Regola de Vich, la bandiera de Andreas Hofer, chela che del 1809 é stata portèda da noscia jent en vera per defener noscia tera dai franzousc. N don che la Compagnìa à aprijià dassen.

I fascegn a le vere de liberazion

La Festa del Rengraziament, che é stata “viventèda” chest an da la Musega de l’Auta Fascia e da la prejenza di raprejentanc politics, del grop di Veteraner e di gropes de folclor, l’é stat ence l’ocajion per prejentèr la riedizion del liber “I fascegn a le vere de liberazion” L liber, scrit da Hugo de Rossi del 1909, che l’Union di Ladins aea publicà del 1986 per ladin, traslatà da Gabriella Pederiva Dellantonio da Soraga, l’é stat dat fora te na neva verscion per ladin, talian e todesch

da l’Union di Ladins ensema con l’Istitut Cultural e i Schützen de Fascia. L professor Cesare Bernard à portà dant na curta enrescida storica sui evenc stac ti egn anter l 1796 e l 1813. “La storia va entenuda – l’à dit Cesare Bernard – no strantenuda o straouta. Noi lejon la storia coi strumenc che aon anchecondì e coi veiares de nosc temp. L temp che passa, da na man l fasc destrabonir la memoria, fontana emportanta per la storia, ma da l’autra l fasc descorir neve fontane e l porta dalonc da chi fac, fosc per esser più giusć.”

L liber scrit da Hugo de Rossi l’é na fontana dassen emportanta per cognoscer la storia de noscia jent ma ence “per didèr a smaorèr na coscienza ladina tras più feruscola e madura e a fèr crescer n nef sentiment de union e vejinanza anter duta la jent ladina de la Dolomites” – à scrit Antone Polam te sia paroles dantfora. “Duc i Fascegn pel vardar endò superbesc a chel che si antenac à fat e la bandiera, che tant da spes li à chiamé a defenjion de sia patria tera, la sie scialdi tegnuda da ic en gran onor. I fac de nesc veies i deve restar scialdi dant dai eies, per noi e per chi che vegnarà dò, desche ejempie lumenous de fideltà, ardiment e amor de patria” chesta paroles de Hugo de Rossi, che serèa sù l pìcol liber scrit del 1909, fèsc entener benon i valores che à volù uzèr fora la Festa del Rengraziament.

Dò la prejentazion del liber la festa é jita inant co la cena te tendon e la bela sonèdes da snait de la Bhömische de Poza che à viventà la serèda fi n tèrt.

Monica Cigolla

Te l’ofertorie l’é stat portà sun utèr apede al pan e al vin ence la bandieres.

I Schützen à sbarà na salva te piaz tedant gejia.

Momenc de la defi lèda, de la messa e de la festa te tendon de Poza.

Page 29: 4009

29

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

Chi él pa? Soluzion del retrat su La Usc nr 39

La setemèna passèda aon publicà n retrat che ne é stat portà da Olga Ghetta da Vich maridèda a Soraga. A ne dèr la soluzion apede a la medema Olga l’é stat ence Lino Soraperra “Medico” da Poza e Stefania Trentin da Vich. Sul retrat l’é Caterina Maria Florian (Catina Piza), che aea maridà Federico Ghetta da la Filo da Vich.

Amò na prezisazion cognon la fèr en cont del retrat fat dedant al Refuge Villetta Maria sun Ciamp Trujan e publicà su la Usc nr 38: descheche ne à segnalà Tea Dezulian da Cianacei, la femena segnèda con l numer 15 l’é sia giava Frida e l bez col numer 25 l’é sie père Ivano (e fi n chiò l’era scrit giust) ma i é respetivamenter fémena e fi de Ermino Dezulian, no de Virginio, descheche l’era stat scrit falà te la

soluzion. Endèna ge sporjon n bel develpai a chi che ne à didà ence chest’outa a meter ensema na mizacola de noscia storia e envion chi che respon a vegnir te redazion a se chierir fora una de la publicazions de l’Union di Ladins o a ne chiamèr per domanèr de ge fèr la spedizion a cèsa. Chesta setemèna ve meton dant n retrat fat l’ùltim de l’an del 1963 a la Baita de Moena e envion i letores a ne fèr aer sia soluzions te redazion de La Usc a Sèn Jan, per telefon o per fax al numer 0462.764545 o per email a la direzion: [email protected]. Ge sporjon a duc nesc letores l’envit a chierir fora i retrac veies che i aessa te na crigna o sun sotcuert. La Usc à piajer de i publichèr e saon che nesc letores ge vèrda semper bolintiera.

1

Pera - “Vegnì a me troèr! Nesciugn vegn mai a veder chel che fajon!” Chest l’é l’apel maor, che vegn fora béleche desche n lament da la bocia de chest “schiuf” de femena che l’é Betty Sommavil la da Ciampedel. Enstadì la é ruèda te Fascia e te calonia de Pera l’à podù rejonèr coi volontadives del grop miscionarie per ge contèr mìngol de la situazion tel Congo.

Betty l’à lascià la Tèlia dò esser jita en penscion, e la é ruèda te na realtà du-riscima. A Kim-bondo, la laora te n vilaje con 600 bec arbandoné e n ospedèl portà inant da P. Hugo Rios Diaz dal Cile, miscionarie claretian e dotor di bec. Ence se i egn scomenza a pesèr, Betty se dèsc jù con cher e ènema tel gran lurier de assistenza a chisc pìcioi, per la gran pèrt arbandoné da la familia ence per via de la meseria.

L’ospedèl l’é stat envià via te l’an 1989 per responer soral-dut ai problemes de tubercolosi e Aids. Dapò, vedù l gran besegn, l’é stat avert cèses per i più pìcoi e per i pedimenté, e da n ùltima l’é stat envià via ence la scola, ajache chela goernativa no ensegna nia.

Betty, che i bec del zenter chiama “mère”, porta inant so lurier fat te l’acort e con gran generosità. L besegn de aiut l’é semper gran: de

Sozietà - Chisc dis passé fora i Masi de Ciavaleis la Federazion provinziala di arlevadores, ensema con l’Union de le Val de Fiem e Fascia vidada dal president Ferruccio Chenetti da Pera, à endrezà via la mostra de le manse de raza bruna alpina, grija alpina, simmental e biencia e neigra di arlevadores de le valade de la Veisc.

scioldi, de roba da magnèr per chisc pìcoi, de jent che vae jù a dèr na man a fèr sù e tegnir rencuré i frabicac, te chest vilaje olache seghita a ruèr bec che à besegn de aiut, e olache Betty e duc i volontadives de la miscion i chier de no refudèr nesciugn, ma vèlch outa no i à nia da ge dèr da magnèr. (lg)

L valor de nesc bachegnN bon grop de joegn arlevadores fascegn se à fat onor a la mostra de le manse fora i Masi,

olache l’é stat recordà la bontà di prodoc de nosce stale

A la mostra l’era presciapech 120 bestie n muie bele e rencurade, de 40 arlevadores desferenc, e ence n pec de joegn bachegn de Fascia à prejentà soe bestie più bele e i se à fat onor.

Da la Val de Fascia à tout part a la mostra i arlevadores Defrancesco Luigi e Lodovico Giuselon del Negritella da Moena;

Chiocchetti Gia-como e Simone de l’Azienda Agricola Janac sun Sèn Pelegrin; Vanzo Giamba, Annalisa e Robert da Moena; Callina Lucia e Giuliano da Soraga; Brunel Paolo e la fi a Erica da Soraga; Brunel Giulio de Boc da Moncion e Stefan Depaul da Mazin. A la premiazion à tout

Retrat de grop per i arlevadores de Fascia e le autorità fora i Masi.

part ence l conseier provinzial Luigi Chiocchetti e l president del Comprenjorie Ladin e capocomun de Ciampedel Leonardo Bernard.

Ti descorsc l’é stat rebadì amò na outa l conzet de l’emportanza de l’agricoltura da mont per tegnir rencurà l teritorie, e l’é stat recordà da più man che l lat e la ciarn che vegn fora da nosce stale i é segn e segures, zenz’auter più controlé che cerc prodoc che vegn da foradecà.

Ampò, l’é stat dit te valch intervent, no semper noscia jent aprijia la bontà de chisc magnares, e ence i genitores magari i va a comprar la roba più a bonmarcià per ge dar da magnar a si fi es, e endana i spen n mont de scioldi per jeghes. Paassa la speisa spener valch de più per aer i magnares segures e segn de noscia tera, ajache l ben più gran che aon l’é la sanità. (fc)

“Chiò i bec à de besegn de dut”Betty Sommavilla da Ciampedel ne envìa a jir a veder la

realtà del vilaje de Kimbondo, tel Congo

Betty Sommavilla, la “mère” di pìcoi del Congo.

6

71

2

3

4

5

Page 30: 4009

30

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo Soratroi

Redazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Folklor - I sons e i colour de la Toscana e de Fodom i à de vita nsabeda da sëra a la prejentazion del nuof dvd del grop da Bal da Fodom, che l’é stada tignuda ntel sèlf dei congresc de Rèba. Ospite d’onour del evént l grop folk “Il Barroccio Fiorito” da Vicarello n Toscana, che l à giourì la sëra co na ventada de alegria grazie a la “verve” e la simpatia del prejentadou Nicola e dei biei bai e ciántie prejentade dal grop, scialdi numerous, nte suoi guánc tradizionai. I balerins i s’à ejibì nten valgugn bai tipizi. A fè da soèja ence n grop de mëde e omegn, co l guánt che i douráva nviade a jì a restelé. Ativitè che ncora ncuoi ven recordada d’auton via nte la bela localité de la provincia de Livorno, co la “Festa della fi eniagione”, ulàche l grop da bal da Fodom à tout pèrt plu oute e l’é nasciuda ence l’amicizia ntra le doi formazion. Prejentada da la Pierina “de Tita Mòro”, prum prescident e da 25 agn balerina ntel grop da bal, la sëra l’é juda nnavánt coi ricordi dei prums agn de ativité. Da chëla pruma ejibizion d’auton del 1982, nasciuda per cajo al camping Sass Dlacia de S. Ciascián, grazie a la scomencidiva del nlouta gestor Walter Trebo (rechia), a le prume trasferte a Zernez n Svizzera e po

plu nnavánt a Kues e n Basilicata co l Coro Fodom. La Pierina l’à recordé chi che à daidé l grop a pié via, come, l’Union dei Ladins, che nte deplù ocajion l’à spòrt contribuc e l Comun. Ma ence privac. Come la Aneta e l Walter Furgler, très njignèi a mpresté na casëta de ciòf da mëte su nen ciar o la cariega per fè l Bal del Moleta. Ntra n moment e l’auter de la sëra, l é ste proieté chèlche tòch plu signifi catif del dvd, (co le spiegazion per fodom e per talián) ulàche se veiga i balerins mpignèi prejenté i dodesc bai che fèsc pèrt del repertòr del grop, che à come scenar nvalgugn luosc carateristizi da Fodom: l ciastel d’Andrac, l Taulac a La Plié o ncora ntaméz a le cèse de Andrac, touc ju da le telecamere de Telebelluno. Ma ence le foto plu bele de chisc prums 25 agn de storia. “Chëst l é n blot document sun nòsta val” à dit la Pierina, “che restarà ence se l grop n di l assa da se fenì via.” Poscibilité scialdi dalonc, almánco per le moment, vedù l bel grop de jovegn e jovene che animeia chësta associazion oramèi storica per Fodom. Davò na curta ejibizion dei balerins fodomi, nte na tèla ocajion no podëva mancé l moment de le premiazion. Con nen retrat fat dal Gabriele Grones, l grop da bal l à

Vinticinch agn de storia e de bai nten dvdNa nuova produzion del Grop da Bal da Fodom. Aprezada l’ejibizion del grop ospite “Il Barroccio Fiorito” de Vicarello.

volù se recugnësce con trei persone che, a chèlche mòda, a nvié via l grop da bal. Un l Walter Trebo (l cuadro l é ste consigné a la fëmena e a la fi a), a Gianni Pezzei “Baiol”, Capocomun ntel 1982 che l à de na sburla perciéche chël prum clap de jovegn vade nnavánt e pò l Benigno “Gòbo” che l à nsigné i prum trei e stòrizi bai:”L Plumac, L Moleta e la Paierisc. E proprio chi sëdesc (nlouta) jovegn che ava balé per l prum viade a S. Ciascián i à premié i componenc del grop con plu agn de ativité. Ntra chisc assa bu da ester ence l Daniel Crepaz, che l à ciafi é a tò pèrt a le registrazion del dvd mpruma che suo destin se fenësce nten burt inzident sun Ciaulonch de lugio de l ann passé. L recugnisciment l é ste retrat da la fameia. Bel vedei che da puoch chël busc l é ste “stopé” da suo fradel mender Alex. Coscita a chèlche mòda ncin del Daniel l vivarà très ntel grop da bal. L dvd l é ste metù auna grazie al contribut del Comun da Fodom, l Bim, la Provinzia de Belum, la Raiff eisen de la Val Badia, la Sit Boé (per recordé Daniel Crepaz), la Volksbank de l’Union dei Ladins e l’Istitut Cultural Ladin Cèsa de Jan coi contribuc de la lege 482/99. Per l avei basta mané na mail a [email protected]. (ls)

I balerins del “Barroccio Fiorito.”

Chi che à de la “sburla” a fè pié via l Grop da Bal da Fodom.

L Grop da Bal da Fodom ntratánt sua ejibizion.

La tradizion va nnavánt. Walter e Pierina, fondadous del grop, co le fi e

Ulrica e Simona.

I prums componenc del folk ntel 1982.

Page 31: 4009

31

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Fodom

Renac - Da ndomënia passada la vila da Renac la s’à arichì de vint nuove fameie, dute fodome. I é stade inaugurade le nuove cèse fate su da la Cooperativa Edilizia Villa Roma. N traguardo mportánt, che rua a vint agn da la sua costituzion. “N ben de Fodom nvidiè ence dai comuns dintournvia” à dit l prescident Damiano Demattia, che l à seguré ence na continuité sun chësta strada se sarà ncora l interésc dei fodomi. Ntamez a le cater bele cèse, con ognuna cater curtiers, s’à biné da mesdì, davò la S.Mëssa celebrada sa na Rèba, duc i sòzi de la Cooperativa e i raprejentánc de le ben vinticater ditte che à fat i desvalìs laour, per la zerimonia de benedisción, mpartida dal preve da Rèba don Vito de Vido. L eva ence le autorité, co l Capocomun Ugo Ruaz e la jonta, l’assessor provinzial Daniela Templari e l’ex Capocomun de Alie Giuseppe Pezzè n raprejentánza del Bim. “Chëst l é ste l plu bel cantier, perciéche no n é metù ne lenga ne mán” l à dit don Gabriele Bernardi, prum prescident e fondadou de la Cooperativa. L eva ste dël defati ntel 1989, a de la sburla a nen grop de jovegn a compré l vegle fabricat de la Villa Roma a La Plié, che jiva n racoie, per fè fòra cuartiers per i residenc. Na vijion che prëst s’à confermé come dërta. A Villa Roma, comprada dal Comun e fenida via ntel 1992, l é vignù davò ntel 1997 l cantier de Salejei de Sot (taren privat), ntel 2000 chi de S Jan (taren de la curazia) e de Sourarù (taren privat) e ades de Renac (taren comunal). N dut 87 cuartiers, per na media de 4 al ann. Operazion che à movimenté 12 milions de euro per n total de 30 mile metri cubi e 11

Cultura- Bela e grana partecipazion, coche da temp no se vedëva a n tèl a p u n t a m e n t cultural, per la prejentazion del liber de Roja “de Dorich”, Rosa Pel-legrini, “Davò l niol tourna l saren”, che l’é stada ndomënia da le 3 e mesa davòmesdì ntel sèlf dei congresc de Rèba. “Chëst liber l é scrit nten bel ladin, nten bel fodom” à dit nte le parole de prejentaz ion l prescident del L’ Union dei Ladins da Fodom, Daniela Templari, che à curé la publicazion. “Nos mosson se rencuré e descore n bel fodom” l’à dit ncora, “che l é chël che ne desferenzia e a la baje de nòsta cultura.” Ssun palco l é pò jù l Coro de Gliejia S. Iaco da La Plié, sot la bachëta del maestro Denni Dorigo, per saludé co nen valgune ciántie per Fodom e de gliejia, la neo autrize, che per agn l’à fat pèrt del coro. L’introduzion l’é stada fata da la fi a de la Roja, la Stella, che l’à conté coche l’é nasciuda chësta publicazion e dute le difi colté e i dubi per rué a la fenì via. De publiché l diario ulàche mëda Roja s’ava signé ite cuaji n scecol de ricordi e testimoniánze s’ava ncora cruzié l Sergio Masarei puoch mpruma che la malatia l tòle a mán. Storia, souradut chëla fodoma, vòl di Luciana Palla. Nlouta èco che ncora nviade grazie a nòsta plu grana esperta de le vizende de la val da Fodom del scecol passé, l liber l à scomencé a ciapé na forma. N laour nia saurì chël coordiné dut chël materia, ence perciéche la Roja, come duc i scritori, l ava très vèlch da njonté o da cambié. Ma ence l’eté scomenciáva a se fè sentì e no l é ste saurì rué a fenì via l laour. Nte sua mente, la Roja ava pensé de scrive dut per talián. “L é da capì” l’à dit la Stella, “perciéche dëla l’é vivësta nte agn ulàche dut

mile metri cuadrati de cuartiers. Dac recordèi da Damiano Demattia, dal 1993 prescident de la Cooperativa. Nte suo ntervent l à rengrazié mprumadedut suoi colaboradousc: il vizeprescident Claudio Sorarui e le segretarie Roberta Crepaz e Martina Demattia. L à pò recordé dute le faji che à porté a la realizazion de chëste nuove cèse, da la pruma sentada publica , clamada ite ntel 2003. Siech agn per rué a piz, n gran pèrt perdùs per gauja de la burocrazia. “Operazion coscita fèsc s te d a l o n c l a speculazion” à dit la Templari. “Nos son nnavánt de 20 agn” à comenté l ex Capocomun Gianni Pezzi, n riferiment al referendum popolar che vignarà tignù n Provinzia de Bolsán l 25 de otobre per damané, tra l auter, la priorité ai residenc ntel fabriché social. “Per se ngrinté nte na tèl aventura còl coragio” sotlineéia Stefano Palla, che co la fëmena Marisa e la picol Chiara l à ciapé simbolicamente le cle, e n crist, de suo nuof cuartier. “La Cooperativa l’é oramèi na garanzia per competenza e esperienza. Se mossëssa fè n muliment ai aministradous che, senza vadagné nia, i se tòl a cuor l davignì de Fodom.

Ma cotánte difi colté

Fabriché sa mont, se sa, costa plu che l dople che n planura. Co

chël che l eva de scrit ava da ester per talián.” Èco nlouta la dezijion de scrive per fodom. Dezijion suportada ence dal coment, autorevol, de la Luciana. “N tèl scrit” l’à dit,”l mossa ester metù ju ntel lengaz de la mère, che l é l lengaz del cuor. E l talián no l eva l lengaz de cánche la Roja l’eva na tosata. Co l talián no se fossa stèi bogn de traduje chi sentimenc e chële emozion che dëla volëva trasmëte.” Conceć che, ncora ncuoi, no duc à la sensibilité de capì. L laour de corezion e de adatament a la grafi a standard l é ste curé da la Nadia Chiocchetti, del Istitut Cultural Ladin Majon dei Fascègn” e da la prescidenta onorara de l?union dei Ladins da Fodom Bruna Grones. Ence dëla come la Roja, nasciuda ja Carpac, co i ogli mpuò lucenc, l’à comenté e recordé la vita nte chëla frazion, ncuoi forsci desmentida. La prejentazion l’é juda nnavánt co la proiezion de nvalgune foto che l é ntel liber, comentade da la Roja, nvalgune bele parole de salut del diretor de Coro S. Iaco, Denni Dorigo.

S’à fenì via co nen valgune ridëste, co la Roja l’à liet ncora la poejia che conta del pelegrinagio dei fodomi a Caravaggio e nvalgune rime, metude ju n onour de l’autrize dal Nani Gòbo. (ls)

Vint fameie à n cuartier grazie a la

Cooperativa Villa RomaInaugurade ndomënia passada le ultime cinch cèse nta Renac. L prescident Damiano

Demattia:”La burocrazia e le legi le no dáida chëste scomenciadive”

Ntratánt la zerimonia de inaugurazion.

se mët deméz ence la burocrazia pò l é da se mëte le mán ntei ciaveis. Per acuedoto (na vasca nuova) e le fognadure la Cooperativa l’à spenù ben 146 mile euro. Laour che ades passarà, debàn, al Bim. “L’Enel la te paia fòra, l bim nveze l vadagna ncora soura co le bolete de la ièga” à dit Demattia. “I ne tire ju chël cost.” Respón Pezzé.”Colpa de la lege Galli.” I Bens Ambientai i ava de n prum parer negatif ai laour, ence se l Prg comunal ava pervedù ilò na śòna da fabriché e s’à mossù ji da nen legal per otignì giustizia. L permescio per taié l bòsch l é rué davò n ann. Come se no bastëssa i prums trei puntegi dei mutui regionai, chi plu mportánc, i ven conzedus ai comuns capoluoch de Provincia, i suoi confi nánc o chi con almánco 20 mile abitánc. Coscita resta fòra i pichi comuns da mont.” (ls)

Una de le nuove cèse. I sòzi rengrazia la Cooperativa.

Ence Stefano con sua fameia, auna a autre

dejenuof, dute fodome, ades l à suo bel

cuartier nuof.

“L lengaz de la mère l é l

lengaz del cuor”Coscita Luciana Palla a la prejentazion del liber de Roja de

Dorich

Roja de Dorich co la prescidenta onorara de l’Ulf,

Bruna Grones.

L publico che à afolé l sèlf dei congresc de Rèba per la prejentazion.

Page 32: 4009

32

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Marco Dibona Moro

Redazion: Ciasa de Ra Regoles, 32043 Cortina d’Anpezo

Tel: 0436/868615 Fax 0436/876689 - e-mail: [email protected]

Cisà se ‘l é mai suzedù ignante, che de otobre fose ancora el gnee de ‘l inverno pasà, de fora, restà là, sote el soroio, inze meśo el nosc paes, inze ra Val de Anpezo. E sci che ‘l é stà ben cioudo, ‘sto an, d’istade, e a ra longa, con un agosto da no se ‘l desmenteà, con un setenbre che coscita cioudo negun se ‘l recordaa. Che el gnee el reste su par ra crodes, chesto se ‘l sà, suzede deboto ogni an, inze i poste a r’onbria, a ‘l incontrare, pi in outo, agnó che ‘l é fi edo di note, agnó che el soroio el no rua a ‘l delegà. No n’ea mai suzedù, inveze, śo inze ra val. Epura i dis pasade se podea vede ancora un bel grun de gnee, śo sote Revis, alolo ignante de agnó che ra Bigontina ra rua a se biacià inze ra Boite. Mercui 7 de otobre in ea un muceto pi pizo a man zanca, sote ra casermes de i ponpiere e de i carabiniere, e un grun pi gran a man dreta, sote i poste par ra machines che ‘l é pede a ‘l tennis, inze meśo a r’erba outa, a ra cianes, a ra cejes. Fin de setenbre se podea ancora caminà via par sora, pasà da ‘na banda a cher’outra de ‘l ru, senza

Cemodo che l é tradizion, el prin śoiba dapò San Franzesco l é stà ra portiscion a l Ospedà. Sto an r’é moesta da res 9 e meśa, invenze che da res 8 e meśa. L é sta manco fi edo de l solito: l outon cioudo che ón abù fin ades e cher’ora de diferenza i à śoà a scioudà r’aria. On spetà da ra ciaśa cantoniera de Castel che ruase i doi pullman: chel folà de pize de ra cuartes de ra scora popolares e chel de ra śente e dapò son śude śo par ra strada de jera. Apena che son ruade inze ra jeja de l Ospedà el pioan don Davide Fiocco l à domandà ai pize: “Parcé one fato duta sta strada a pe? Parcé one dito tanta orazios?” “Par i dì gramarzé a l Signor par aé precurà ra montes, ra canpagna, el besteame”.

Anche don Giuseppe Pedandola, intanto ra predica, l à vorù parlà ai pize, i lascià dì algo anche a lore. L

Lunes, ai 5 de otobre, el jornal Il Gazzettino de Venezia ‘l é vegnù fora par r’ultima ota co ‘l sfoi gran, cemodo che ‘l ea da anes, ignante de mudà ra meśures e de scomenzà a ‘l stanpà pi pizo. Par recordà chel di, i à fato duta ra prima pajina par veneto. Duto, da i titole a i articole, da ra politica a ‘l sport, ‘l é stà scrito par veneto. Coscita se lieśe de ‘l gol segnà da Ronaldinho, inze ra partita de balon, co ‘l Milan, de ra tośates de ra Nazionale taliana de volley, de ra agajon che r’à fato trope dane a Messina, agnó che ‘l é morto un grun de parsones, fi namai de ‘l Onu.

Su chel medemo numero de ra gaśeta, ‘l é su anche un scrito su ‘l fato che se pó dorà ra parlades pi pizores par ciantà, par fei canzos, e ‘l é suzedù con trope artistes. Duto chesto ce volo di? Vo dì chel che, su chesta pajines de La Usc di Ladins, anche su cheres de Anpezo, se disc da anes: che se pó dorà chesta nostra parlades par duto chel che se vó. Se pó scrie de atualità, de chel che suzede ogni di, e no solo de chel che suzedea ‘na ota, da ‘l vecio in fora. Se sà, canche se dora el Ladin, o un’outra parlada pi pizora, se fesc fadia a scrie de duto, parcé che mancia ra paroles, e alora ‘l é da se ranjà, de calche ver. Se dora ra parola talianes, scrites co ra grafi a e ra ortografi a ladina anpezana. Se fesc un śiro de paroles, par no in dorà una de chera noes. Se dora ‘na parola vecia, con un valor noo. Dute i pó fei de duto, drio el so estro, ra so fantasia, ra so istruzion, chel che i à inparà, a scora e inze ra vita. Va ben duto: basta che se scrie, che reste algo.

Par alcuante ane a ra longa ‘l ea stà ‘na rubrica, ‘na ota a ra setemana, senpre su ‘l Gazzettino, che r’aea gnon “Cianton ladin”. Ignante r’ea pi granda, meśa ‘na pajina, con alcuante articole, de ra diversa vales, dapò i r’aea fata pi pizora, de un scrito solo, a rodoleto, intrà ra vales. Anche là s’aea vedù che se podea scrie de duto, de storia e de tradizios, de parsonaje de ‘na ota e de chel che suzede ancuoi.

Suzede senpre pi de spes de ciatà calche parola par anpezan inze poste agnó che no se pensarae: su ‘l schermo de ‘l conputer o su chel de ‘l telefonin. Tropa śente à acaro de se mandà i Sms par anpezan, parcé che ‘l é pi fazile, con ci che se

Ra portiscion de ‘l Ospedà

Ra tradizion de i anpezane, par i dì gramarzé a ‘l Signor de

chel che el me dà. E par pensà sora a ‘l valor de ra vita

Ra portiscion ra rua daante a ra jejea de Ospedà, ra pi vecia de ra Val

de Anpezo, fata su de ‘l 1226.

à spiegà che no basta dì gramarzé una ota a l an. Ogni di l é da se dà da fei parcé che anche ca su ra Tera se pode ciatà el regno de Dio. Na bona man el Signor el r’à beleche dada: ra val d’Anpezo, co ra so beleza naturale, r’é ormai un cianton de Paradis ma, cemodo che i à contà in chera bonora, par conpensà duto sto bel, el Signor l à creà i anpezane. Che i se inpegne a śì d’acordo, a vive senza cridà. Canche i pize i se zufa ce feji? I se res dà, ma doi menute dapò i é amighe come ignante. I grei, invenze, ce feji? I no se parlà pi par anes. In é de chi che par duta ra vita i pensa noma che a fei roba e canche i more i lascia un grun de sostanzes. Coscita chi che resta i se petenea ben polito par r’eredità. Una predica pensada par ra famea, che ra fesc pensà sora i grei.

Simonetta Zangiacomi

conosce, con chi de ciaśa, co i amighe pi pede. Finamai su Facebook se ciata calche amigo che, ca e là, el lascia scanpà inze calche parola, calche frase par anpezan, nafré par fei da ride, par smatiśà, nafré dasen.

Par ra musica, par ra canzos, ‘l é stà un grun de autore, in Italia e fora, a dorà ra parlades de ra so tèra, e de outre poste. Domenico Modugno ‘l ea nasciù in Puglia, ma ‘l à dorà de spes el sizilian e el napoletan. Fabrizio De Andrè, un de i pi grei poetes de ‘l Noezento talian, ‘l à dorà el sardo, el jenovese, el napoletan, fi namai el lunfardo, ‘na parlada che i dora i pi poerete de Buenos Aires, in Arjentina. Ra canzon d’autore veneta r’à un grun de gnomes: par in recordà un, se pó fei chel de Gualtiero Bertelli. E cuanta otes no se sentelo, senpre depì, Davide Van de Sfroos, un gnon che el somea olandese, inveze el cianta par lonbardo. Intrà i gnomes pi conosciude, ‘l é chi de Pierangelo Bertoli, Franco Battiato, Pino Daniele, Teresa De Sio, Enzo Jannacci e trope de outre.

Vien da se domandà parcé che se stenta nafré, in Anpezo, a dorà ‘l anpezan par fei canzos. In é alcuantes, soralduto de cheres da ciantà intrà de amighe, co ra chitara, mangare in caśon, o a ‘na festa, da smatiśà, ma mancia de ‘l duto ra canzon d’autor. Algo ‘s é drio a fei, da alcuante ane, ra tośates de ‘l grupo “Le Armonote”, co i teste scrite da Francesca Pompanin de Radeschi, calche ota a i fei drio a canzos de cheres pi conosciudes, par talian, o forestes: ci che à sentù, almanco ‘na ota, ciantà ra canzon

de chel che el vo parlà par talian, ma ‘l é da Ciadin, drio ra notes de “Tu vo’ fa l’americano” de Renato Carosone, el no pó se ra desmenteà. Podaron res scotà danoo ai 25 de otobre, par i dapò disnà de musica inze ‘l brite, su a Larieto.

Cemodo se polo se desmenteà de ra manifestazion “Cianta con nos”, che r’Union Generela dles Dolomites ra fesc da ane, in śiro par ra zinche vales, e agnó che cianta anche grupe de pize de Anpezo: anche là s’à sentù ciantà par ladin anpezan, e ‘l é stà dorà un testo de ra nostra Tesele Hirschstein, betù in musica.

I anes pasade, par doa otes, ‘l é stà fato un concorso de canzos par ladin, da ‘l istituto cultural de ra Dolomites, da Borcia, e i é stade de trope a scrie, a bete śo ra musica, a ciantà. In ea de ‘l Comelego, da ‘l Cadore, da Zoldo, da ‘l Agordin. No in é mai stà un da Anpezo, e gnanche da Col o da Fodom. Propio in Fodom, śa anes, ‘l ea un grupo de tośates che, da ‘l gnon inaante, es sia drio “ra zapores” de ra tradizion, de ra cultura de ‘l so paes, de ra so tèra, e es doraa el ladin, par ciantà.

In Anpezo, da ‘l 1965, ‘l é el Coro Cortina che el cianta, che el dora canzos de trope autore, taliane e foreste, che el porta su ‘l palco, daante a ra śente, canzos da ‘l Trentin, da ‘l Veneto e da ra Puglia, ma mancia cheres par anpezan. No se podaraelo fei un concorso, daerto a dute, con chera de bete śo un testo da podé armoniśà, da i bete ‘na musica pede. El premio podarae ese el pi bel, par un autor: dapò el coro ‘l inpara chesta canzon e el ra bete inze ‘l so repertorio, da ra fei scotà canche el fesc i conzerte. Se no n’é el Coro Cortina, se podarae vede de ‘l fei anche co ‘l Coro San Vido, agnó che ‘l é inze anche ra vojes de ra femenes, e agnó che ‘l é alcuanta parsones de Anpezo, che cianta. De idees, cemodo che se vede, in é un grun. Chel che conta ‘l é fei algo inaante, par precurà, par fei varé, par fei conosce, de un ver o de ‘l outro, ra nostra bela parlada. Duto poia pede, se disc par anpezan, a voré dì che anche ra robes pi pizores, se poiades una pede cher’outra, una sora cher’outra, es po śoà par fei su algo de gran. Anche dorà parola grandes, par dià parlada pizores. (mdm)

Scrie e ciantà par ladinParoles e musica, par dià ra nostra parlades, cheres pi pizores, a śì inaante, a no morì, a lascià

algo par un doman. Chel che se pó fei su ra gaśetes, chel che se pó se inventà inze ogni paes,

par mantegnì vivo chesto patrimonio

I pize de “Cianta con nos”, i dora el ladin fi n da pi śoen, par no se ‘l

desmenteà pi.

El Coro Cortina, da ‘l 1965 ra vosc de ra Vald e Anpezo.

tocià r’aga, via par sora un ponte de gnee petà, che dapò el s’à delegà de ‘l duto e ‘l é tomà śo inze r’aga. Beśen dì che ra natura, inze duto chesto, r’à fato el prin pas, ‘l inverno pasà, con chera gran gneera. El secondo pas el ‘l à fato ‘l òn, a ingrumà duto chel gnee su ra Bigontina, menà co i camion, folà co ra ruspes, cuerto de jera. E anche de tropa porcaries, beśen dì, che i à bicià śo par chel piei, gnanche fose ‘na chipa. Coscita ‘l é suzedù chel che suzedea ‘na ota, canche i fajea ra jazeres, sote tèra, e el gnee ‘l é ruà fi n ades. A me recordà che in è de outro, chel noo, che ‘l é drio a ruà, e ‘l ón beleche vedù, su ra zimes, ra setemana pasades.

El gnee vecio e chel nooUn grun de gnee de ’l inverno pasà ‘l é restà là, inze meśo el

paes, a dispeto de ‘l cioudo de ‘sto an

El grun de gnee, cuerto de jera, pede ra

Bigontina: gnee vecio, de ‘l inverno pasà,

ancora là de otobre.

Page 33: 4009

33

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Ra libertà: cuanta carta elo stà dorà par scrie ce che vore dì ese libere? Ma libere de fei ce? Chel che se vó, opura stà inze zerte termin, che ogni sozietà re se fesc? Se te sos obligà a “stà inze”, no te pos pi dì de ese paron de fei e dì chel che te vos; ma se te sos fora, ra sozietà che te fesc parte ra te bicia fora era, parceche sedenò ra to libertà ra bete in furse anche chera de trope outre.

De chiste dis no s’à fato outro che ciacolà su ra libertà de scrie su par ra gaśetes o dì fora par radio e television; somea che pi negun pode el fei cemodo che i comoda, parceche deenta scomodo par outre, ma ‘pò dute i disc e scrie ce che i vó, sacramentà e dì parolates contra duto e dute, i s’in disc da

“Benvegnude inze ‘l Tirolo storico” ‘l é ra scrita che, da alcuante dis, ‘l é su ‘na tabela fora a Dogana Vecia, al confi n intrà Anpezo e San Vido, vesc el Cadore. Chera tabela r’é par talian, par todesco e par ladin. A ra bete fora ‘l é stà ra Schuetzen Kompanie Anpezo Hayden, che r’à pensà de fei conpain de chel che i à fato chi outre Scizar, ai confi s de ra vecia rejon de ‘l Inpero d’Austria. Un’outra i r’à betuda su vesc Misurina, alolo de là de Son Śuogo, agnó che ‘l é el confi n con chel de Auronzo.

“Chesto tanto, che fajon ‘sto an, ‘l é senpre par i dojento ane de ra gueres de i Tiroleses de Andreas Hofer, contra Napoleone – el me disc Ugo Constantini Ghea, capitagno de ra conpagnia de i Scizar d’Anpezo – e par nośoutre vó dì el recordo de chel che ‘l é stà el Tirolo storico”.

Sabeda 10 de otobre ‘l é stà ra festa de ‘l desmonteà. Dute aduna, i s’à ciatà inze ‘l piazal de ra stazion: śente, famea de ra scora popolares, armentes, fedes, agneluche, e anche doi muscete, cioures, conie e pites. Dapò ‘l é stà ra benedizion de ra besties, ruades śo da ra monte, dei tratore, de ra machines che se dora a lourà ra canpagna; ‘l ea anche alcuante banchete, agnó che se podea proede pestorte, capuze, pomodorete e outra roba de orto. Inze ‘l capanon là pede s’à podù magnà algo de cioudo, senpre conpagnade da bela musica, con fi sarmonica e chitara. Anche ra famea, i pize da scora, i se r’à goduda e, a rodoleto, i é śude dute cuante adora a vede i besteame, i à podù aé algo par merenda e i à scotà ra musica. Io anche me r’ei goduda, se no outro che m’ei ciatà con tanta śente che conoscio e ades vedo de raro. Chera femenes e chi ome che louraa inze ‘l capanon, dute volontarie, e che i s’à dà da fei par contentà dute chi che s’à fermà a disnà, i merita un plauso e un gramarzé, anche a chi che à betù aduna ‘sta bela śornada, da se podé ciatà aduna a vede cuanta fortuna che ón, ca in Anpezo, agnó che ón ancora chi che arlea e stà drio besteame, che i à stala e i fesc tanto

Ra libertàRa toa, ra mea, chera de dute, de ra storia e de ‘l di de ancuoi

Cardeo che dute i ebe acaro de chesto jesto, che fajé vośoutre, o che calchedun podarà s’in aé par mal?

“No credo propio che see el cajo de cridà, par un fato che ‘l é inze ra storia, contà polito, ben conosciù. Penso che dute i arae da ‘l azetà. Fosc, par calchedun, ‘l é ra ota bona de śì a se lieśe nafré ra storia, de se ra studià polito, par saé cemodo che r’ é śuda incraota”.

Chesta tabela ra vien dapò duta ra festes che ‘l é stà fato ‘sto an, ra pi granda de dutes ai 20 de setenbre, a Innsbruck, par el Gedenkjahr, ma se pó se recordà anche de chi doi brascioi, chera doa piantines de èr, che ‘l è stà betù śo, i prime dis de luio., inze ‘l pra che ‘l é daante a ra lapide de i morte in guera, intrà el porteà e ra scores

A bete fora ra tabela i à lourà de alcuante, con outra śente a vardà,

sacrifi zio duto ‘l an. I arà nafré de pasc canche ra besties ‘s é su ra monte, ma el festide ‘l é senpre, parcé che ‘l é un valor che i à e se suzede algo de burto, o calche desgrazia, ‘l é algo de un bon valor che vien a mancià.

Chel di s’à podù vede alcuante musicantes de ra Banda de Anpezo, i à abuda da sonà par ra nozes de oro de Giorgio Pieli e de ra so femena, gouja che el el fesc parte de ra banda, e i à aconpagnà chiste spośe fi n inze jeja e anche dapò ra mesa. I é ruade là inze ‘l capanon, a me saludà, e son stade contente de i vede, co i so biei sarvije vece da festa. Da ‘l indoman, domegna 11 de otobre, ‘l é stà anche una noza de diamante, 60 ane insieme de Gino a Maria Dimai Cascian: un bel traguardo. Gino ‘l é anche un reduce de ra Rusia. I é stade fortunade a podé ruà a dute ‘ste ane aduna e, anche da ‘sto sfoi, i fejon tante augure de śì inaante par tante ane ancora, con tanta serenità e salute, tanto a Gino e a ra so femena che a Giorgio e femena. Ei da ringrazià el Signor, fi n che se pó scrie e contà de chesto che suzede, de ra bela festes de ‘l paes e de chiste aniversarie de nozes.

Teśele Hirschstein

Un paes che el stà adunaNafré par ra festa de ‘l desmonteà, nafré par i aniversarie de

nozes, ‘l é algo de bel, da contà

Ra festa de ‘l desmonteà, inze ‘l piazal de ra stazion, con un grun de

pize, un rodol de besteame.

Benvegnude inze ‘l Tirolo storicoDoa tabeles, par contà ra nostra storia. El laoro de i Scizar d’Anpezo, par duto ‘l an 2009, a

recordà i dojento ane da ra gueres de Andreas Hofer

I anpezane a Dogana, par bete fora ra tabela che segna ‘na pajina de ra storia de ‘l paes.

a se ciatà aduna, ome e femenes che à vorù ese a Dogana, chel di, par algo de pizo, par algo de gran. Intrà de lore ‘l ea Siro Bigontina Titoto, de ’l comitato par el referendum par mudà rejon, par pasà danoo co ‘l Sudtirol, e ‘l ea Elsa Zardini Soriza, presidente de r’Union de i Ladis de Anpezo e de ra Generela.

“Par me ‘l é un insogno, che i coro drio da anes – el me disc Siro Titoto – ma sarei de ‘l duto contento solo canche sarà ‘na tabela vera, canche Anpezo sarà tornà dasen aduna con chi outre Ladis, inze ‘l Tirol. Par nośoutre, chesto jesto el vó dì mostrà chel che ‘l é de inze. El vó dì respetà chel che ra nostra śente r’à domandà, de otobre de ‘l 2007, co ‘l referendum. Par chesto voron śì inaante, e no son par nuia parsuaśe de se fermà, su chesta strada”.

pe a caal e in s’in ciama duto una. Ma ‘pò calchedun disc che no n’é libertà de stanpa. Che se dasen ra no fose, nuia de chel che i disc podarae ese scrìto.

Da senpre, da canche ‘l òn ‘l à scomenzà a stà aduna, anche noma che con un outro, ra libertà no n’é mai stada un don pioesc da ’l ziel, ‘l é senpre stà da conbate par r’aé e se ra tienì: ma ce prezio elo senpre stà da pagà? E ci elo che à betù el prezio?

Zenza tornà masa indrio inze ’l tenpo, proon a vardà noma che calche ejenpio de ra storia, vardon de ra Rivoluzion franzeje de ‘l 1789. Egalité, Fraternité, Liberté; bela paroles, dites coscita, ma ‘pò? De cuante ai pardù ra testa, e no noma che par moda de dì, a gnon e par

conto de chera Liberté. Testa soutades via sote ra ghiliotina a boaton, ma senpre co ra Liberté de ’l popolo de no podé dì ra soa, parvia de ra chega de fenì malamente. No stajon gnanche a rajonà sora ra Egalité, che r’é vanzada chera utopia che r’é senpre stada, e fosc senpre sarà, e no n’é par nuia dito che see un gran mal. De ra Fraternité… fajé nafré vośoutre: basta noma se vardà intor.

Cuaji śa zento ane nascea da ra Rivoluzion rusa r’idea che ra portaa inaante el socialismo coscita dito “totale” de ’l marxismo, dapò leninismo e de ‘l stalinismo, e anche in Italia i ciantàa “Bandiera rossa” … evviva il comunismo che è la libertà… Dapo ón vedù dute

de ce libertà che chi Paes i podea gode, no da ultimo el nomà muro de Berlino, ma de chel in parlaron pi inaante.

Par no se fei mancià nuia, on pasà el fascismo, e ra guera zivile co ra Resistenza e, anche cà, trope i martires par ra libertà, ma che senpre in so gnon, in à copà outretante, śente come el Bellodis e ‘l Sottsass fora a Dogana, che de seguro in podea gran poco. Me sovien che śa tenpo, in Anpezo, i sorea dì: -Taje tu! Che te sos stà co i partejane!! E no de zerto par i dà de ’l brao; algo vorarà ben dì, ma pi de chesto no sarae, dato che son nasciù un pei de ane dapò.

In dut’i caje, ancora ‘l outragnere i ea de trope par piaza a ciamà e reclamà ra libertà de stanpa che,

par lore, soralduto i neode pascionade de ‘l stalinismo, inze chesto momento r’é dasen in paricol. Ei śa abù modo de scrie che: Ra libertà no r’é ra mare de dute i derite, ma ra fi a lejitima de i doere. Zenza ra libertà no se vive; de poca libertà se pó padì; de masa libertà se pó morì.

‘Po ben, se fose che no vedo come solito publicà chesto scrito, vorarà dì che son dasen sote censura, sedenò vorarà dì che, par ‘sta ota, fosc i à sarà un ocio, ma credo propio che negun ebe biśoin de ’l fei, o chera de i spalancà dute doi par bete in ordin chi sfazade che se parmete de scrie, monades o roba seria.

Tone A. Cuciarin

Page 34: 4009

34

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sport

Balon 1. Cat. - Dò la gran venta de contra al Dimaro contèda la setemèna passèda, la pruma squadra del Fascia Balon à seghità sun chela scines, troan no demò la venta sul ciamp Cotura en domenia passèda de contra al Cembra ma ence doi bela vitories tel triangolèr jià a Trent la jebia

Palê Rina/2.cat. - Les scuadres dl Rina y dl Sterzing, che ê ćina en domënia dan otedé intrames al ultim post te tlassifi ca, s’à incuntè sön le ćiamp dal sport a Rina. Intrames à n gran bojëgn de punć, por ne perde nia la ferata. Canche na scuadra mëss fà punć, vara scialdi plü ert; insciö éra inće stada chësc dé a Rina.

La plü gran ocajiun tl pröm tëmp vëgn defata por le Rina. Al 8^ menüt, sön na bela aziun, vëgnel ala fi n salvè le gol da n aversar da Sterzing, che tëgn sö le palê sön ligna de porta. Dedô druca la scuadra de ćiasa deplü, mo à inće da se parè, dantadöt dal śogadù nr.10 Rossi, che é scialdi temü. Tla secunda pert dl pröm tëmp é le jüch valgamia valì, porchel é le resultat parzial de 0 a 0 inće iüst.

Palê San Martin/3.cat. - Inće cuntra la scuadra da Percha, che â i medemi punć te tlassamënt, é le San Martin stè bun da perde. N pêr ess podü ester mirité, mo gnanca la fortüna n’é stada dala pert dla formaziun de Tor. I pustri à albü deplü de bunes ocajiuns, neutralisades da n Michael Moling en gran forma. I aversars é romagnüs ma plü de nü ti ultims menüć, por gauja de döes desgortes. Impò s’ài portè a ciasa la pröma devënta dl campionat. Gnanca avëi n śogadù deplü por plü de n tëmp y n önescmetri ti ultims menüć ne ti à jovè ala scuadra da San Martin por rovè almanco pro n punt. An mëss bëgn jì zoruch de tröc agn por ciafè le San Martin tan al bas

Na setemèna positivaL Fascia à vent ence la partides de Copa Provinzia

dant, che à valuta per la Copa Provinzia.

Scomenzon con orden: en jebia ai 9 de chest meis da les nef da sera l Fascia à jià dant de contra al TNT Montepeller e sobito dò contra la forta formazion trentina Virtus Trento. I ladins à vent duta doi la partides col medemo resultat, 2 a 0, de gra ai goi de Porcu e Rizzato, Deluca e Cigolla. Doi partides de 45 menuc l’una, che à vedù l Fascia jièr dalbon delvers e se vadagnèr l derit de poder jir inant te la Copa.

Chesta fadìes de mesa setemèna se à aboncont fat sentir en domenia passèda, canche i bec de Cigolla à sfadià assà per aer la soramessa sui cembrans. De segur no se à vedù l bel jech metù en esser a Dimaro e a Trent, aboncont, Debertol e sozi à dat dut chel che i aea e zenz’auter ge à creà maores cruzies al portier ghest che chel che no abie fat i ghesć al portier fascian.

Classifi ca 1. categorìajiron C:

Bassa Anaunia 6 partides 13 p.Fascia 6 partides 12 pontsPaganella 6 partides 11 pontsAquila Trento 6 partides 11 p.Monte Ozolo 6 partides 10 p.Bassa Val de Sol 6 part. 10 p.Lavis 6 partides 10 pontsCauriol 6 partides 9 pontsDimaro Folgarida 6 part. 9 p.Alta Anaunia 6 partides 8 p.Verla 6 partides 7 pontsTnt Monte Peller 6 part. 5 p.Cembra 82 6 partides 3 pontsPredaia 6 partides 0 ponts

Mathias Defrancesco, autor del

gol.

Rizzato, Deluca, Bolgiani e Bernard à proà più outes a trèr ite l balon te sach, ma mìngol la malasort, mìngol l portier cembran e vèlch outa ence si fai, no la é jita fata. Á cognù se mever inant da la difesa Mathias Defrancesco “Punz”, dintorn la metà del

Pröma dëventa te chësc campionatRina se davagna i trëi punć a cin’ menüć dala fi n. I ladins à ciafè dui önescmetri y le secundo é jü te sach

Richard Costisella à segnè sön

önescmetri le gol por le Rina.

secondo temp, per ge regalèr l pont de l’un a nia a sia squadra, e la venta fi nèla de gra a na bela jièda su na trata dal cianton. Etres trei ponc donca che dèsc maor luster a la classifi ca, fajan sprizèr l Fascia al secondo post. Aboncont no l’é da se engaissèr massa, l’é demò da seghitèr coscita. Doman, en domenia ai 18 de otober, l Fascia jia a Tuenno de contra al TNT Montepeller da mesa les cater.

Chesta la partides de l’autra squadres del Fascia: i Esordienti jia anché, sàbeda ai 17 de otober da les 15.00 sul ciamp de Vich contra l Fiem e da les 16.30 semper sul ciamp de Cotura jia i Allievi contra l’Oltrefersina. Amò anché domesdì, da les 18.00 a Gardol, jia i Juniores contra l Gardol e enveze la squadra di Amatori jia en lunesc ai 19 de otober da les 20.30 a Vich contra l Rosa. La squadra de eles la paussa.

Cristoforo Debertol

Resultac squadres mendres:

i Juniores à jià contra l’Aldeno e i à vent per 5 a 1 coi goi de Damiano Nicolodi, e doi per om de Federico Cincelli e Gianmaria Ganz, i Allievi enveze à perdù contra l Verla per 4 a 2, doi goi de Antonio Rizzi.

Ence i Giovanissimi à perdù per 6 a 2 contra l Povo, goi de Francesco Riz e Davide Davarda e la eles à vent contra l’Unterland per 4 a 0.

Fascia – Cembra ’82 1 a 0(gol de Mathias Defrancesco)

Formazion del Fascia: Simone Delladio, Maurizio

Bonani, Mathias Defrancesco, Nicola Rizzato, Davide Bosin, Cristoforo Debertol, Tiziano Eccher, Davide Porcu (30 s.t. Trettel), Manuel Bernard (25 s.t. Yasiel Perez), Patrizio Cigolla (15 s. t. Bolgiani), Daniele Deluca.

Do la picia palsa, prô la scuadra de Col dla Vedla da druchè ćiamò deplü. Al 7^ menüt dl secundo tëmp à “Elli” na bona ocajun; sön süa trata va le palê de püch dlungia le lëgn de porta ia. Al 15^ menüt röia Andy dassù cuntra la porta aversara, le portier vëgn fora y fej n fal. L’arbiter conzed la puniziun dai 11 metri. Sön la  trata de Georg vëgn le palê devié sön le lëgn de porta, ne röia nia te rëi. Ara n’ô nia ester. La partida va inant y le tëmp sciampa, zënza che al sozédes val’ de gran.

A püch tëmp dala fi n, al 85^ menüt, ciafa le Rina indô la gran ocajun. Andy vëgn ćiamò n iade metü jö t’area, l’arbiter ne bazila nia y conzed por le secundo iade la gran puniziun. En chësc iade se surantol “Costi” la gran

responsabilité y fej le 1 a 0 por le Rina. Le resultat tëgn ćina ala fi na, inće sce i aversars da Sterzing à ti ultims menüć porvè les dötes por arjunje almanco le pêr. I trëi punć romagn te ćiasa dl Rina. (if )

Rina - Sterzing: 1 - 0

Formaziun dl Rina: 1. Florian Rungger, 2. Christof Irsara, 3. Elmar Agreiter, 4. Michael Rungger, 5. Karlheinz Pedevilla (dal 65^ David Huber), 6. Georg Craff onara, 7. Lorenz Rungger, 8. Manuel Mellauner (dal 82^ Lois Ferdigg), 9. Andreas Ferdigg, 10. Th omas Huber, 11. Elmar Kosta (dal 75^ Richard Costisella).

Alenadù: Andrea Galvan.Gol por le Rina: Richard

Costisella (al 85^)

Proscima partida: en doman domënia ai 18 d’otober dales 15.30 śoga le Rina fora de ćiasa, cuntra Aicha.

Ultimi: plü injö ne vara nia San Martin perd inće la partida cuntra le Mühlwald y é śëgn a funz dla tlassifi ca cun n punt su

te tlassamënt y te na te’ situaziun.

Tl pröm tëmp ne vëigon degönes ocajiuns; la pröma anotaziun é al 38^ menüt, cun la desgorta dl nr. 8 Jörg por dopla amoniziun. Do ester gnü amonì por n fal che al minâ da n’avëi nia fat, protestëiel cun agressivité, tan da gnì desgort dal ćiamp. Da jì fora de ćiamp àl ćinamai trat n ćialzà dal palê cuntra porta de Moling. Al 54^ de jüch él na trata te porta de Erlacher, che vëgn rebatüda dal paradù Geiregger; Trebo röia asvelt sön le coran y tira te porta bas por le 1 a 0. Ma n menüt dedô - do na dejatenziun dla defenjiun ladina - röia le 7 Rifesser su dan Moling; la trata da daimprò vegn rebatüda te ćiantun. Al 68^

menüt röia n palê t’area al atacant Covelli, che sbürla y sbalanzëia so marcadù Davide Moling. Le coran s’alza y arsësc sön le brac dl defensur ladin. L’arbiter ti conzed n önescmetri ai pustri, zënza ćiarè a chi che à fat le pröm fal. La trata bassa de Lazzeri sön la man ciampa dl portier ladin porta al resultat de 1 a 1. Al 72^ de jüch defënn indô le portier da San Martin le resultat, cun na deviaziun te ćiantun sön na trata da daimprò. Nia ne pol fà al 81^ menüt, canche le 15 Scantamburlo röia ala trata bassa tl piz lunch, realisan le secundo gol por i pustri. Do da 87 menüć de jüch él le verdaporta puster che perd le palê da gnì fora dan porta. Na gran trata de Ewald Clara te

porta öta vëgn tignida sö cun les mans dal nr. 2 Geiegger. Chësc vëgn desgort y le San Martin ciafa n önescmetri. La trata de Andreas Chizzali n’é nia dles mius y le portier puster la deviëia fora de porta cun n pè. Ara n’ô nia ester. Al 92^ menüt vegn Franz Winkler trat jö t’area dal defensur Haller; inće chësc ess podü ester n önescmetri, mo le sciüre n’àldon nia. Por le derby cuntra le Mareo n’é les speranzes nia granes, sce al n’é nia na gran reaziun de superbia y motivaziun. (rp)

San Martin de Tor - Percha: 1 - 2

Formaziun dl San Martin:  1. Michael Moling, 2. Hanspeter

Graff onara (dal 67^ Lucas Clara), 3. Davide Moling I, 4. Florian Barbolini, 5. Eduard Winkler, 6. Andreas Chizzali - capitan, 7. Heini Chizzali, 8. Giuvani Trebo, 9. Armin Erlacher, 10. Franz Winkler, 11. Manuel Clara (dal 80^ Ewald Clara).

Alenadus:  Helmut Gasser y Hanspeter Graff onara.

Gol por le San Martin: Giuvani Trebo (al 54^).

Proscima partida: en doman domënia ai 18 d’otober dales 15.30 a Al Plan, por le derby ladin cuntra le Mareo.

Tlassifi ca: ćiara sot Mareo.

Tlassamënt 2a categoria, grup C

1. Schabs, 6 partides, 14 punć2. Steinhaus, 6 partides, 14 p.3. Hochpustertal, 6 part., 11 p.4. Kiens, 6 partides, 10 p.5. Dietenheim, 6 partides, 9 p.6. Aicha, 6 partides, 8 p.7. Falzes, 6 partides, 8 p.8. San Laurënz, 6 partides, 7 p.9. Rina, 6 partides, 5 p.10. Wiesen, 6 partides, 4 p.11. Gais, 6 partides, 4 p.12. Sterzing, 6 partides, 2 p.

Page 35: 4009

35

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê La Val/3.cat.- La partida cuntra le Niederdorf mët man cun n bun jüch da pert dla scuadra da La Val, che à inće bele defata de bunes ocajiuns da gol cun Daniel y Alex E. Le pröm gol gareta spo do n chert d’ora cun Romeo che sëgna n bel gol de će sön na trata dal ćiantun. Püch dedô ess la scuadra da La Val indô na buna ocajiun da gol cun Alex E. che ciafa le palê a

Palê Mareo/3.cat. - Do n’edema de palsa se porta le Mareo da Türesc ite cun na gran fan de punć. Le campionat ecuilibré ne taia nia ćiamò fora le Mareo, che à ma coiü adöm trëi punć tles prömes 5 jornades (4 partides). Danfora podôn s’aspetè na partida dër combatüda, magari inće groia, y bel avisa éra inće stada insciö.

Le Mareo se desmostra atira miù co la formaziun aversara y mët adöm zacotan de beles aziuns. Al pê che ara n’ôis indô nia ester, canche cotan de ocajiuns ne vëgn nia anuzades. La plü tlera ti toca indô a Marco, che ti fej n bel tonel al portier, mo le palê vëgn rebatü dal pè de porta.

Nia ne po indere plü fà la desfortüna canche Willy de Rü se coordinëia y sciüra te porta le palê nia tignì sö dal portier, sön na bela contlujiun de Andrea de Col. Tosc dedô é ćiamò n iade Willy protagonist de na situaziun bindebò dezisiva. Do n bur’ fal, ti salta so aversar do por cotan de metri cun de burtes intenziuns. L’arbiter tira fora zënza esitaziun la cherta cöcena y desgorj dal ćiamp le śogadù, por fal de reaziun.

L’inferiorité ne tëgn nia zeruch le Mühlwald, che avaliëia le resultat sön na trata de puniziun, deviada de će te porta da n atacant lascè trö’ massa su.

Al Mareo ti gareta indere ćiamò tl pröm tëmp le gol dl 2 a 1, cun na aziun de cuntrapè de Werner da Parü. Le secundo tëmp mët atira man cun la medema intensité y cun la medema desfortüna por l’atacant Marco dal Pech, che se vëiga indô le gol neghè dal pè de porta. Mo fi nalmënter ti garêtel inće le gol al

Emoziuns fi nalesTrëi punć por le Mareo sön le ćiamp da Mühlwald, mo i ladins à messü assuié ćina ala fi n

capitan. Le palê röia te picia area danter cotan de śogadus fora y spo a Marco che se delibrëia fi nalmënter dla desfortüna che l’à porsighité tan gonot ultimamënter. Por la cronaca mësson indere ćiamò recordè che na süa contlujiun jarà ćiamò dedô a saltè sön la stangia de porta.

Le resultat vëgn spo metü al sigü da Alfons, che se sciüra y mët te porta de će, sön na puniziun trata da Paul da Pederü. Sön le 4 a 1 y i aversars ma plü de nü te ćiamp (tl secundo tëmp él ćiamò gnü sciurè fora n śogadù), ne pol pö plü dontè nia; chësc mina almanco tröc śogadus y magari inće chi che ćiara pro.

Mo chësc n’é pro le Mareo nia meso. Oramai é düć tan ausà da patì ćina ala fi n che ara é inće jüda a Mühlwald da se compliché la vita. Cun n gol fotocopia dl pröm (gol de će sön puniziun) y cun n önescmetri conzedü n pü’ ala lisiera, se porta le Mühlwald sön le 3 a 4, che fej ćiamò bate dassënn le cör por val’ menüć. Le gol dl pêr ne toma por fortüna nia plü y le Mareo se porta a ćiasa 3 punć mirità, dantadöt por ći che i śogadus à lascè odëi tl pröm tëmp. (cdp)

Mareo - Mühlwald: 3 - 4

Formaziun dl Mareo: 1. Marco Call, 2. Alfons Facchini, 3. Andrea Mutschlechner, 4. Wilhelm Hochwieser, 5. Walter Pisching (dal 55^ Paul Pisching), 6. Daniel Ellecosta, 7. Werner Pedevilla (dal 50^ Stefo Palfrader), 8. Andrea Palfrader, 9. Marco Mutschlechner - capitan (dal 75^ Luca Palfrader), 10. Robert Mutschlechner, 11. Daniel Tamers (dal 80^ Filip Ploner).

Andrea Mutschlechner dl Mareo.

Alenadù: Paul Chizzali.

Goi por le Mareo: Wilhelm Hochwieser (al 20^), Werner Pedevilla (al 40^), Marco Mutschlechner (al 55^), Alfons Facchini (al 63^).

Proscima partida: en doman domënia ai 18 d’otober dales 15.30, te ćiasa cuntra le San Martin.

Na pordüda antiaChi da La Val perd na partida che ai à śoghe bun. Ai va dui iadi en vantaje, mo vëgn indô pià

dai pustri, che é ala fi n bogn da realisé n gol implü

püć metri dan porta, mo süa trata röia surafora. Püch dan la mesora él Florian che à na bela ocajiun sön na trata de Elmar, mo le portier aversar fej na gran parada sön süa contlujiun de će. Sön la pröma aziun dl Niederdorf garêtel spo le gol dl 1 a 1: sön na trata lungia superëia l’atacant puster so marcadù Elmar y sëgna cun na contlujiun plazada dlungia le pè lunch. La scuadra da La Val drüca inant y fej n bun jüch y ara passa ćiamò n iade en vantaje cun na bela puniziun dal limit, batüda de potënza da Max. Mo ćiamò dan la fi n dl pröm tëmp parejëia indô le Niederdorf, chësc iade sön na trata dai önescmetri, che l’arbiter â conzedü por n fal de Werner sön n atacant avesar.

Inće tl secundo tëmp él la scuadra da La Val che à le jüch tles mans, le palê vëgn scialdi śoghé a mezćiamp. Le Niederdorf śoga deperpo scialdi palês lunc por anuzè sü atananć stersc tl jüch de će. La scuadra da La Val à n valgönes ocajiuns da gol, mo püch dan la mesora él i pustri che sëgna sön na trata prësciapüch da mezćiamp, che vëgn calcolada

mal dal portier da La Val y rembalza sura ël fora rovan te rëi. Cun chësc gol scinché vëgn la scuadra da La Val condanada a perde na partida che ara à dominé; almanco n resultat de parité foss stè plü co mirité. Mo por chësc iade n’é la fortüna nia stada dala pert dla scuadra da La Val. (sc, fs)

Niederdorf - La Val: 3 - 2

Formaziun da La Val: 1. Sandro Sani, 2. Elmar Valentin, 3. Alex Alton - capitan, 4. Werner Ploner (dal 80^ Marco Castlunger), 5. Jordan Tavella, 6. Romeo Rubatscher, 7. Max Nagler (dal 70^ Freddy Sottara), 8. Stefan Sottara, 9. Alex Elzenbaumer (dal 55^ Denis Kaneider), 10. Daniel Frenes (dal 75^ Werner Sottara), 11. Florian Rubatscher.

Alenadù: Marco Scalzini.Goi por La Val: Romeo

Rubatscher (al 15^), Max Nagler (al 30^).

Proscima partida: en doman domënia ai 18 d’otober dales 15.30, a La Val cuntra le Percha.

Tlassifi ca: ćiara sot Mareo.

Max à segné sön na bela trata de

puniziun.

Tlassifi ca 3a categoria,grup D

1. Niederdorf, 6 partides, 13 p.2. Raas, 6 partides, 13 p.3. Gsiesertal, 6 partides, 11 punć4. Alta Badia, 5 partides, 7 p.5. Mareo, 5 partides, 6 p.6. La Val, 5 partides, 5 p.7. Mühlwald, 5 partides, 5 p.8. Percha, 5 partides, 4 p.9. San Martin, 5 partides, 1 p.

Hockey serie A - Contra l Busan l Fascia à cognù sopir en jebia ai 8 de otober la pruma batuda sul ciamp de cèsa, ma ampò no la ge à jontà l prum post en classifi ca, pur a pari merit con l’Asiago.

I biencerosc è rué ta Dèlba con chela de se portèr a cèsa i 3 ponts, fondamentèi per se trèr fora dal moment de crisa de scomenz de sajon, ma i no l’à abuda proprio sorida. Do aer tegnù l jech te man tel prum temp e esser passé dant con Borgatello, i busanins i à vedù l Fascia crescer e ruèr a la parità con Crampton. I ladins aessa ence podù despassèr, ma tel confront avert e jià al medemo livel l’é stat amò i ghesć a passèr via, e dapò i se à emprevalù del desorientament fascian per entoronèr sul 3 a 1. Ampò i ladins no à uzà bandiera biencia, e i à proà amò a se remir, ruan con Macdonald a recuperèr sul 3 a 2. L’ùltim temp l’é stat amò dut jià fora al mascim, e l terzo gol fascian ge aessa stat dut, ma Hakkinen à serà sù dut e l ge à permetù al Busan de se portèr demez i 3 ponc bramé, endèna che al Fascia ge é resta demò la bela fegura fata sul ciamp.

Ampò i fascegn se à refat doi dis dò a l’Olimpico tel derby ladin contra l Cortina, olache i à arjont la venta col resultat toron de 4 a 1 a la fi n de na partida ascorta e ordenèda. La squadra de Stirling à abù l merit de sofoèr l jech pesoch di aversaries e l repart defensif se à desmostrà staif, con l contribut fondamentèl de Dennis, pont de referiment segur per i compagnes ti momenc de besegn.

Vin Ampez, dò 15 menuc passé a se studièr, l Fascia troa l vantac con Benysek, che con l’aiut di compagnes l concretisea sia pruma sodesfazion tel campionat talian. L Cortina no é d’acort e, vadagnà

n dopie power play per i fai de Planchensteiner e Dantone, l met endò dut a la pèr.

Tel secont temp l’é amò l Fascia a passèr dant con na azion da manuèl che veit protagonisć Crampton, Giudice e Edwardson. L gol ge dèsc amò maor gaissa ai fascegn, che i segna l 3 a 1 amò con Crampton e i entorona con Margoni a gabia veta.

Con chesta venta, dò 5 giornèdes de jech, la formazion de Stirling resta amò a cef de la classifi ca, ensema con l’Asiago, che da Pontebba l’é stat bon de portèr a cèsa n bel 6 a 1.

La 6^ giornèda de campionat en jebia ai 15 veit apontin i furlegn jièr te Fascia, enveze insnet i ladins jirà a Collalbo contra l Retenon. En jebia che vegn, ai 22 de otober, duc é envié ta Dèlba per l gran match anter Fascia e Asiago.

Per chel che vèrda la squadres mendres, l’Under 20 del Fascia à jià en sabeda ta Dèlba contra l Maran e i sudtiroleres à vent per 3 a 1; l gol fascian é stat metù a segn da Braian Grasser. L’Under 17 del Fascia é jita enveze fi n a Torre Pellice, da olache contra l Valpelllice l’à portà a cèsa n toron 6 a 2 con goi fascegn de Martin Castlunger (2), Cristian Castlunger (2). Mattia Vanzetta e Matteo Dantone.

Classifi ca dò 5 giornèdes:

Fascia 10Asiago 10Busan 9Valpusteria 8Retenon 6Pontebba 6Valpellice 6Cortina 3Alleghe 2

L Fascia se tegn

amò sunsomNa batuda de mesura contra l Busan te cèsa e na bela venta

contra i jormegn vin Ampez conferma la bona condizion de la

squadra de Stirling

Terza categuria SV Tluses - Fc Gherdëina 6-0 (3-0)

Under 17 SV Stegen - FC Gherdëina 3-0

Under 14 Giovanissimi FC Gherdëina - Don Bosco Persenon 1-1 Gol: Stefano Da Col

Under 12 FC Gherdëina – SSV Persenon 0-3

Under 11 FCG/Pumas – SG Scilier I 3-0 Goi: Andreas Vinatzer (3)

FC Gherdëina resultacUnder 10

FCG/Condors - SV Funes/Teis II 5-4 Goi: Raoul Moroder (2), Pablo Pitscheider, Romed Goller, Philipp Hofer SG Schlern III - FCG/Pandas

1-10 Goi: Tobias Kuppelwieser (6), Robin Moroder (2), Mirko Villotti, Simon Delazer

FCG/Jaguars - SC Perbian/Villanders II 1-2

Gol: Eliseo De La Fuente

SC Perbian/Villanders I - FCG/Leopards 4-0

Page 36: 4009

36

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sport

Chidlé Val Badia - Cun 571 chidli à Marion Th aler (Fugger Sterzing) metü sö n record nü dla chidlara pro les scuadres dles ëres a Al Plan, davagan cun süa scuadra 5 a 1 cuntra la scuadra feminila dl Mareo. Le Mareo I á arjunt na parejada te ćiasa cuntra Ahrntal. La secunda scuadra dl Mareo á davagnè a Falzes 5 a 3 cun la bona media de 541,1.

Seria A feminila

Mareo - Fugger I: 1 - 5Cuntra Fugger da Sterzing à la

scuadra dles ëres dl Mareo messü dlotì te ćiasa na pordüda sëćia por 1 a 5. Bele pro la pröma seria da 120 boć, olache Marion Th aler (Fugger) à inće metü sö cun 571 chidli n rècord nü dla chidlara pro les scuadres dles ëres, à les chidladësses da Sterzing trat fora n vantaje de 110 chidli pro la soma totala y à davagné intrami i punć. Pro les ultimes döes à Gabriella Ties davagné le su punt por le Mareo cuntra süa aversara direta. Cun na media de 496,5 â les marores ala fin dla partida n svantaje de 96 chidli ti confrunć dles aversares, che à arjunt na media de 520,5. La miù dles marores é stada Gerda Complojer cun 517 chidli.

Resultać personai:Gerda Compolojer, 517Valeria Federa, 507Gabriella Ties, 500Flora Weiss, 462

Seria A 2-ost

Mareo I - Ahrntal I: 4 - 4N punt sofrì à metü al sigü le

Mareo I cuntra Ahrntal te ćiasa. Pro la pröma seria da 120 bòć à i ghesć trat fora n vantaje de 30 chidli pro la soma totala. I patruns de ćiasa à combatü ćina ala fi n por trà ite chisc chidli, mo ala fi n dla partida ê le vantaje di ghesć ćiamò de 14 chidli. Insciö à le Mareo messü s’acontentè cun le resultat fi nal de 4 a 4, inće sce cater de ëi, y plü avisa Tone Tavella, Lois Craff onara, Lois Ellecosta y Matteo Ties, à davagné le punt cuntra so aversar diret. Cun na soma totala de 3202 chidli à i maroi arjunt na media de 533,7. Le miù dla partida é stè Tone Call cun 572 chidli.

Resultać personai:Tone Call, 572Lois Ellecosta, 542Matteo Ties, 531Lois Craff onara, 524Martin Ferdigg, 520Tone Tavella, 513

Seria C-nord

Pfalzen II - La Ila: 4 - 4I chidladus da La Ila à messü

śoghé süa partida fora de ćiasa

cuntra la secunda scuadra da Falzes, olache ai n’é nia jüs sura le pêr fora. I śogadus aversars à rosedè indöt 3041 chidli, che corespogn ala media de 506,8, deperpo che chi da La Ila é stà bugn da mazè jö 2.973 chidli, cun la media de 495,5. Ai aversars i va inće le miù śogadù dla partida, Karl Nockler cun 562 chidli. I n’ùn nia abiné i resultać personai di chidladus da La Ila.

Seria D-nord

Pfalzen III - Mareo II: 3 - 5 Na gran partida à śoghé la

secunda scuadra dl Mareo a Falzes, baton cun la bona media de 541,1 i patruns de ćiasa. Da impröma inant â i chidladus da Falzes le nes dant y tres n vantaje de n valgügn chidli pro la soma totala. Mo püć bòć dan la fi n dla partida é i maroi stà bogn da rosedè sottisura le resultat y da recuperè, tiran fora n vantaje de 26 chidli. Cun i trëi punć di confrunć direć ài insciö metü al sigü na devënta por 5 a 3. Cun chisc punć se tëgni le secundo post tla tlassifi ca dla seria D. Le miù dla partida é stè Pire Rungger cun le bun resultat de 586 chidli.

Resultać personai:Pire Rungger, 586Christian Ties, 553Claudio Moling, 546Tone Hochwieser, 524Norbert Trebo, 520Simon Complojer, 518

Rècord dla chidlara

pro les ëresMa le Mareo II se porta a ćiasa na devënta. Les ëres à pordü

süa partida cuntra les chidladësses da Sterzing, che à metü sö

n rècord nü tla chidlara d’Al Plan

Pire Rungger é stè le miù dl

Mareo II cun 586 chidli.

Hockey - N ucajion dla prejentazion dl Hockey Club Gherdëina àn nce prejentà l’atività di jugadëures de hockey plu jëuni, che fej pea tla sies scuadres dai Unter 8 nchin su ala Under 20. Coche on bele audì iel chëst ann unì nciarià Elmar Parth sciche trainadëur capo, che unirà judà tla scuadres defrëntes da mo d’autri trainadëures duc da tlo.

Elmar Parth, ex verdiaporta dl HC Gherdëina y dl Sterzing, che à danter l auter nce laurà deberieda cun Jim Corsi, à sotrissà che n cialerà de lauré dassënn y cun scerietà, che l se damanda n gran mpëni da pert di jëuni ma che l ulerà nce ti sté daujin sciche cumpani. Dantaldut per chël che à da n fé cun i majeri iel daniëura nce n cuntat cun l trainadëur dla prima scuadra y sce i jëuni lëura bën puderài fé l var pra i granc.

Respunsabli dl setor di jëuni ie Herbert Costa, Ivo Moroder y Urban Moroder. N ucajion dla prejentazion iel unì dit che n cialerà de lauré plu ani cun i medemi trainadëures ajache chël fossa miec per i jëuni. Chëst ann àn nce bele pudù jì abenëura sun dlacia, che l Chemun de Sëlva à metù a desposizion ot ëura de dlacia al’ena debant, de chëla che dantaldut i plu jëuni à pudù se nuzé. Cun chisc àn nce fat n program de powerskating, che à butà y n vëija bele i prim fruc, perchël jiràn inant cun chësc nce via per l ann uni tant ntan i alenamënc.

No mé sun dlacia ma mo dant a sut à duta la scuadres fat si alenamënc ntan dut l instà. Scumencià òven bele de mei per n 2-3 iedesc al’ena cun i tainadëures

Andreas Prinoth, Elmar Parth, Benjamin Prucker y Mark Vinatzer à na moda che da ferragosto, canche duta l’autra scuadres ie ënghe jites sun dlacia, fovi fi sicamënter te na bona forma.

Prejenton n curt duta la scuadres

Per la Under 8 ie Elmar Parth trainadëur. Chisc ne fej nia n campiunat, ma nchin ala fi n de chësc ann feji, ntan cater dumënies, pitli turnoies. Un de chisc ie bele stat n la dumënia passeda sun Renon. Permò do Nadel fajerài partides.

Per la Under 11 ie trainadëures Lukas Großrubatscher y Elmar Parth. Coche bele l ann passà fajerài nchin Nadel pitli turnoies te scuadres mescededes. Tl ann nuef fajeràn n pitl campiunat a livel provinziel.

Per la Under 13 ie trainadëures Vittorino Delucca y Elmar Parth. Acioche duc i mutons posse fé pea àn messù i partì su te doi scuadres. Una fej pea l campiunat a trëi linies y una chël da doi linies. I jugadëures unirà sambën baratei ju y i majeri puderà nce jì a judé ora tla Under 15.

Nce per ëi à bele scumencià l campiunt. Tl campiunat a trëi linies à l Gherdëina fat si prima partida contra l Leifers vencian n cësa per 3:1. For n cësa ài pona jugà n dumënia ai 5 de utober contra l Maran che i à batù per 11:1. N mierculdi iesi jic sun Renon, iló ài purtruep perdù per 5:0.

Tl campiunat a doi linies à la

Dai majeri ai mëndri duc inò sun dlaciaPlu scuadres di jëuni dl Hockey Club Gherdëina à bele scumencià si campiunat do na

preparazion atletica a puntin ntan dut l instà

La bela talpeda de jugadëures jëuni dl Hockey Club Gerdëina.

Under 13 fat la prima partida ora de cësa contra l Puster che i à batù per 5:9.

Per la Under 15 ie trainadëur Franz Kasslatter. Ëi fajerà pea n campiunat provinziel a trëi linies y dopro saràl la fineles a livel naziunel. La Under 15 à si prima partida de campiunat conta l Bulsan junior n sada ai 24 de utober n cësa.

Per la Under 20 ie trainadëur E lmar Par th y Luk a s Großrubatscher. De chësta scaudra iel n valgun jugadëures che fej pea nce tla prima scuadra. Chëst ann iel mé plu una na divijion unica y l campiunat naziunel vën spartì su te doi gironi. La Under 20 à fat si prima partida de campiunat n dumënia ai 3 de utober a Bulsan contra l EV Bozen, ulache i à perdù per 5:2. N la sada passeda ai 10 de utober ài jugà n cësa contra l Eppan che i à batù per 4:3.

Per la Under 17 fòvel chëst ann massa puec jugadëures per fé na scuadra, perchël se àn metù adum cun l Sterzing. Sies jugadëures de Gherdëina fajerà perchël pea cun la scuadra de Sterzing l campiunat U17 de prima categuria. Doi jugadëures de Gherdëina, Martin Rabanser, verdiaporta y Hanspeter Senoner, che jughëssa mo te chësta scuadra à tëut la dezijion de jì a fé esperienza tl Canada.

La scuadra de Sterzing/Gherdëina à ënghe bele fat doi partides de campiunat, la prima contra l Eppan che i à batù per 3:10. Tl stadio de Sëlva ài jugà n la dumënia passeda contra la scuadra de Renon vencian per 4:3.

Gerda Complojer é stada la miù

dles marores.

Page 37: 4009

37

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sport

Tennis - Gran plajëi nes à fat a udëi la gran cumpëida de cumëmbri che fova unic adalerch a chësta a n c u n t e d a . R e n g r a z i o n particularmënter dla prejënza l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder y l assessëur per l sport Pauli Rabanser. I ponc dl ordenn dl di udova dant la relazions dl’atività dl club, dl’atività di agonisc´/

junanza y l’atività de cassa.N ucajion dl’adunanza à l

presidënt Wolfgang Wanker rengrazià ufizialmënter duc i cumëmbri per l mpëni y la despunibltà ntan dut l ann de atività. Per ultimo ti iel unì dat la parola ai prejënc che ova la puscibltà dé si cuntribut cun vel’ critica, pruposta o bon cunsëi. Drët

Generela Tennis Club UrtijëiN vënerdi ai 2 de utober 2009 iel unì tenì tla Utia “da Pauli“ te Val d’Ana la reunion generela dl Tennis Club Urtijëi

sentì ie stat l ntervënt de Leo de Trinadeianesc per la bela paroles lecurdan Rudi da Zaramin per dut chël che l ova fat ti ani passei per nosta lia. Do n bon cëif de cërn grilieda y n bon got de vin iesen passei ala premiazion dl Turnoi Soziel che ie stat dai 15 ai 26 de setëmber 2009.

Resultac dl turnoi soziel

Strepitëusa la familia Hofer che arjonj l scialier plu aut te belau duta la categuries, che fova singuler di ëi y dl’ëiles, dopl ëi y ëiles, y dopl mescedà. Ma jon damprovia cun i resultac plu avisa

Singuler ëiPer bën 20 iedesc ie Ambros

Hofer stat bon de arjonjer ll titul de „Campion Soziel dl Tennis Club Urtijëi“. Te finela contra nosc presidënt Wolfgang àl messù resië i colps plu estrems per ti vester a si averser che fova scialdi asvelt y bon de pië dut. 62 64 ie jita ora chësta partida.

Al terzo post se à tlassificà

La fi nalistes ëiles singuler: Verena Hofer y Marion Kostner.

I fi nalisć dopl ëi: Ambros y Gabriel Hofer, Wolfgang y Marco Wanker. La fi nalistes dopl ëiles: Marion Kostner, Verena Hofer, Silvana Falchi y Annemarie Costa.

Giuliano Piccoliori y Andrea Kostner (Putti)

Singuler ëilesPra l’ëiles dl singuler à abù la

sëuravënta la muta de Ambros, la jëuna Verena, che à chëst ann à abù na gran sajon agonistica cun truep resultac de marueia. Ëila ie stata bona de bater te fi nela Marion Kostner per 63 62. Petra Callegari y Paula Th omasteth messova se cuntenté dl terzo post.

Dopl ëilesNce tl dopl dl’ëiles ne fova

Verena nia da bater. Deberieda cun Marion Kostner arjónjela l scialier plu aut, vencian contra Annemarie Costa y si cumpania de juech Silvana Falchi per 62 61.

Dopl ëiL dopl di ëi fova na batalia dura

„pere - mut“ cumbatuda danter Ambros y si mut Gabriel y Wolfgang cun Marco. Tlo ie la familia Wanker stata bona de avëi la sëuravënta vencian per 62 64.

Dopl mescedàTla categuria dl dopl mescedà

se ova scrit ite 20 partezipanc y

chësta ie unida jugheda te na sëira sëula. Deberieda cun si muta Verena à Ambros batù te fi nela l pèr metù adum da Annemarie y Herbert Costa. Terzi se à tlassifi cà Olga Bernardi deberieda cun Alfred Stuff er. Chësta categuria ie unida premieda cun n gran cëst de bona versura.

Duta l’autra categuries ie unides premiedes cun bonns da lujé ite tla butëiga Sport Gardena de Urtijëi.

Per chëi che ntan dut l ann fova stac boni de arjonjer na cërta cumpëida de partides fova unì trat ora de bloc pesc dala ola dala fertuna.

Turnoi Nternaziunel dl‘ Ëiles ITF

Nvion mo n iede duc y dutes a unì a ti cialé a chësta manifestazion sportiva unica y spetaculera (c. nce articul a pert). La ntreda ie coche for debant. (kb)

Tennis Club Urtijëi

Tennis - Canche la jënt giaperà tla mans la proscima edizion de La Usc di Ladins n sada ai 24

Ncuei a d’ot scumëncel!N sada ai 24 de utober dala 9 daduman iel sun l program i prims juesc de cualifi cazion pra i campiunac nternaziunei de tennis Val Gardena/Südtirol

La fi nalista dl turnoi 2008 Kristina Barrois ie chëst ann per l terzo iede ndolauter te Gherdëina.

d’utober, ntlëuta saràl bele plu jugadëures sun i ciamps dl zënter de tennis curì a Runcadic pra i

campiunac nternaziunei de tennis Val Gardena/Südtirol. Do che l vën scumencià cun i juesc de

cualificazion ai 24 de utober puderà la miëura cater jì ite tl tabelon prinzipel che scumëncia n lunesc ai 26 d’utober.

L majer turnoi de tennis de Südtirol, che pieta ala jugadëures nce chëst ann na montdepesć de 100.000 $, semea de pudëi bater l record dla edizions passedes n con’ de partezipazion de tennistes top 100 dl mond.

Mo nchin puech dan la cunferënza stampa stata ai 8 d’utober, n fòvel vint danter la cënt miëures dl mond. Chësc numer ie pona ti dis do jit su nchin a 29 y n merdi pona, ultimo di ulache n pudova mo se descancelé dala lista ufiziela zënza paië na straufonga o mustré su n zertifi cat dl dutor, se àn fermà a 18.

N bel numer, for che l resta chësc, l possa mo suzeder truep sibe n negatif ma nce n positif y dan che la jugadëures ne va nia ite te ciamp ne n’iesen nia segures

che les ruve nce adalerch. Ma l’urganisazion ie scialdi otimista che l garata inò n spetacul de autiscimo livel y povester assé che chëst ann vënc propi na favorita, na top 100.

Metù man vëniel coche dit n sada danmesdì cun la cualifi cazion che va inant nce mo n dumënia y lunesc danmesdì. N lunesc domesdì y n merdi pona cun l tabelon prinzipel de singuler y de dopl per fi né via cun la partides de fi nela n sada, ai 31 d’utober dala 3 domesdì inant. La ntreda ie sciche nce ti ani passei debant y duc ie nviei a tò l’ucajion per ti cialé dal vif a chësta manifestazion sportiva nternaziunela.

L sarà da udëi truepa jugadëures da dut l mond, dal’America, Gran Bretania, Svizra, Paejes Tudësc, Republica Ceca, Ruscia, Slovachia, Bieloruscia, Kazachistan y sambën dala Talia. (ar)

Page 38: 4009

38

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sport

Maratones - De ndut 10.705 cuncurënc da 61 nazions ie piei via cun n tëmp ideél pra la 24ejima edizion dl München Marathon. Cun tan na gran cumpëida de partezipanc iel belau unì batù l record dl 2007, ulache l ova fat pea 10.767 atlec. 6.472 atlec à fat pea la maratona de 42,195 km, 2.598 ie sautei i 10 km y 1.635 à fat pea pra la stafeta. Belau 60.000 persones y 22 grupes de mujiga se à cuncià su sun ëur de streda per ti fé tifo a duc.

Dala 10 danmesdì piovia via chëi che fajova la maratona y dala 10.55 chëi di 10 km y la stafetes. N aumënt iel sta pra la stafetes, ulache l fova 5 nazions che sautova i 42,195 km.

Pra la maratona di ëi fova i prims trëi mé destachei de 45 secunc. Venciù à Maksym Salii dla Ucraina cun n tëmp de 2:28:11 dan Dennis Mehlfeld di Paejes Tudësc cun 2:28:43 y terzo se à tlassificà Adriano Pinamonti dla Val di Non cun 2:28:56. Pra la maratona dl’ëiles à venciù la favorita Luzia Schmid dla Svizra cun 2:53:07, segonda coche l ann passà ie ruveda Bianca Meyer de Minca cun 2:54:32, dan la terza tlassifi cheda Heike Schmidt

Atletica lesiera - Dai 10 ai 11 de utober fòvel sun l program I Campiunat naziunel per regions dla Talia de atletica lesiera: Romy Lambacher à vënt la bedaia de bront a mé 15 cm da chëla d’arjënt.

L Campiunat ie na cumpetizion per regions, ulache la scuadra de Südtirol y dl Trentin se prejënta a pert y nsci ne n’iel nia mesun se bater a livel naziunel cun regions cun milions de abitanc coche l Lazio, la Lombardia, l Piemonte o d’autra regions dla Talia. Per i atlec iel purempò drët nteressant, ajache l ie i miëures dla Talia che fej pea y de cunseguënza iel mesun se bater tla desciplines singules, plu che per la scuadra.

Dl’Atletica Gherdëina fòvel bën cin’ atlec cualifi chei y plu avisa Schenk Anna ti 300 metri, Lambacher Romy tl smaché l disch, Perathoner Cristina tl smaché la lanza, Runggaldier Martin ti 2000 metri y Verginer Alex tla proves multiples.

Te na forma straordinera se à desmustrà pra chisc campiunac Lambacher Romy. Bele pra l’ultima garejedes, sibe pra i campiunac regiunei che nce pra la fi nela Grand Prix òvela desmustrà de vester la miëura de Südtirol te plu desciplines, śën se tratòvela mé plu de spiculé te ciuna che la ëssa pudù fé miec. Do che l alenadëur respunsabl dla scuadra dla provinzia de Bulsan, Bruno Cappello se à nfurmà y rujenà ora cun Walter Kostner, alenadëur de Romy, iela unida scrita ite tl smaché l disch. Tla tlassifi ca naziunela de categuria se òvela prejentà ala garejeda cun na posizion ntëur al 30ejim post, purempò ie stata la dezijion ndevineda: cun la forma strepitëusa che la ova, iela stata bona de smaché l disch bën 28,92 metri dalonc. miuran de belau trëi metri si prestazion persunela. Cun chësta mesura àla pudù pië do la bedaia de bront ruvan pra la trëi miëures dla Talia. Cun mpue de fertuna ëssel nce pudù cialé ora n segondo post, dal mumënt che la vizecampiunëssa à trat mé 15 cm plu lonc. La bedaia d’or ti ie jita a Maria Antonietta Basile, cun 33,12 metri dan Virginia Braghieri cun 29,07 metri y Romy Lambacher cun 28,92 metri.

Nce i autri atlec de Gherdëina ie stac boni de se bater drët bën: Anna Schenk ie ruveda 15ejima, sautan i 300 metri te 44,18, tëmp che perdrët ie plu aut permez ala garejedes ntan la sajon. L ie mo da sotrissé che pra i campiunac muessen se cualifi ché y tlo òvela mo desmustrà che la ie bona de sauté sot ai 44 secunc: defati iel unì fermà l tëmp a 43, 84 secunc.

N bon 18ejim plazamënt ti ie garatà a Martin Runggaldier ti 2000 metri. Martin che ova bele miurà si tëmp persunel ai 26 de setëmber pra l Grand Prix se à lascià

cun 2:57:59.Nce n valgun atlec dl’Atletica

Gherdëina Running Cassa Raiff eisen de Sëlva fova leprò y tlo udons i resultac:

pra l’ëiles udons Birgit Klammer Stuff er, che te si prima esperienza de na maratona, se à plazà cun n tëmp de 3:24:26 al 26ejim post tla tlassifi ca generela dl’ëiles y al 8. de si categuria la W35. Pona udons Manuela Perathoner, che pra si otava maratona à metù 3:25:26 ruvan nscila 30ejima tla tlassifi ca generela dl’ëiles y 4. tla categuria W45. Natalie Schweigl, nce per ëila fòvel la prima maratona, à metù 3:55:07 ruvan al 268ejim post tla tlassifi ca generela dl’ëiles y 68ejim tla W40. Inge Perathoner à metù 4:29:33 se plazan nscila al 648ejim post tla tlassifi ca generela y al 110ejim tla categuria W45. Pra l’ëiles iel de ndut ruvà tl travert 959 atletes.

Pra i ëi udons coche miëur de Gherdëina Arno Mussner, nce per ël iel la prima esperienza de maratona, y cun n tëmp de 3:18:49 iel ruvà 613ejim tla tlassifica generela di ëi y 88ejim te chëla di

Atlec for plu n forma per la maratonesLa sajon dla maratones da d’autonn ne fi na mo nia via! N dumënia ai 12 de utober iel stat la

maratona a Minca

Atlec y atletes de Gherdëina che ie stac a Minca a fé pea la maratona.

MH. Segondo miëur di ëi de Gherdëina ie stat Moritz Demetz, ël à metù 3:26:35 ruvan nsci 922ejim tla categuria generela y 225ejim te chëla di M40. Georg Demetz à metù 3:47:51 se tlassifi can al 2036ejim post tla tlassifi ca generela y al 358ejim te chëla di M35. Arnold Senoner, nce ël pra si prima maratona, à metù 3:50:27, che ie l 2191ejim post tla tlassifi ca generela y 81ejim te chëla di M55. Duta la maratona ntiera à nce fat pea Hans Gaier, che cun n tëmp de 4:26:16 se à tlassifi cà al 3609ejim post tla tlassifi ca generela y al 49ejim te chëla di M60. De ndut iel ruvà tl travert 4438 ëi.

Un n atlet de Gherdëina à nce fat pea pra la garejeda di 10 km, tlo se tràtel de Christian Stuff er. Ël à metù 36 menuc y 35 secunc se plazan 21ejim tla tlassifi ca generela y segondo te si categuria la M35. Pra chësta garejeda àl fat pea 1287 ëi y 813 ëiles, che ie ruvei tl travert.

La sajon dla garejedes ne n’ie mo nia fi neda via y ve fajeron mo inant a l savëi coche la ti à butà a nosc atlec. De gra a duc y me inant enscila. (mp)

ntujiasmé dala ucajion de pudëi sauté pea cun i miëures a livel naziunel sautan i 2 km te 6,05,54 miuran mo n iede si tëmp persunel de bën 10 secunc. A Alex Verginer, che se à batù tla proves multiples y ulache per fé de bon resultac iel de bujën che la bute te duta la desciplines, ti iela jita drët bën ora che pra l smaché la lanza, ulache l se dessegur à trat via n valguna posizions de tlassifi ca. Cun 2260 ponc iel ruvà al 22ejim.

Sciacà ti àla a Cristina Perathoner. Cristina, tradida mpue dala emuzions che ie dessegur pra uni atlet o atleta canche n à l unëur y l duvier de reprejenté la provinzia te na disciplina, à urtà a jì per trëi iedesc sëura la rissa ora, anulan la prestazion y ne ti permetan nsci nia de avëi na mesura valëivla. Purempò, bele vester stac boni de arjonjer la cualificazion per i campiunac talians ie stata na gran prestazion, dënia de na gran lauda, ajache nsci nes à nosc atlec desmustrà gran artenienza, ueia y determinazion pra I alenamënt, n sëni de recunescimënt ala lia y ai alenadëures ti dajan truepa de bela sudesfazions.

Cun chësta bela garejeda y cun chisc biei resultac stluj l’atletica lesiera ju la sajon 2009 y pausserà nchin de dezëmber canche la jirà inò de scumencé a se njenië ca per l 2010.

Per l’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Sëlva, Stefan

Planker

Bedaia per Romy pra i

campiunac taliansNa gran nutizia per l’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de

Sëlva ie unida n dumënia da Desenzano sun l lech de Garda:

Romy Lambacher vënc la bedaia de bront pra i campiunac

talians de atletica lesiera

Romy Lambacher bedaia de

bront pra i campiunac talians

Under 16, tl tré l discus.

Codla - L ël ie n tier drët scëmpl. Dajëi na codla, na scuadra, n bel ciamp, na scuadra aversera da bater y l sarà l vester plu cuntënt de chësc mond. Suzedù dan otodì ai jugadëures dl Monte Pana, che ti ie al Albeins do na mpreja storica, batan i jugadëures dla Val d’Isarch per 3 a 2. L Albeins univa adalerch coche for, ratan de bater la scudra de Gherdëina inò cun n resultat tenistich, almanco 6 a 0. Ma riesc se ntendovi che la ne jiva nia tan saurì: “Ne son pu nia plu boni de jughé!” se lamentovi.

Defati fajova l Monte Pana la partida. L unico iede che l Albeins ruva dan cassa ti garata l 0 a 1. Riesc do ie l Monte Pana bon de arjonjer l pareje, 1 a 1, cun na trata de 20 metri. Inant vàla per n pez, cun l resultat che va sun l 2 a 2, cun gol de Peter, che abina l set, ala ngranda (danter na noza y l’autra ne se àl nia lascià tò de fé pea la partida). Do n pel y na traversa de chëi de Gherdëina iel tler che l ie si di. L ie mé plu na cuestion de tëmp. Y fi nalmënter vëniel l 3 a 2, sun autogol de chëi

dl Albeins. Che ne ti la zed mpo nia. Th omas muessa ora de cassa, che l se à fat mel al jenodl, y l va ite Marco – “ma ie ne me tole pa deguna respunsabltà sce perdon.” Dut autramënter. Sce la scuadra y l juech corel ie stat nchinamò la tle per vëncer la partida, pona se cristalisea ora Marco, ala fi n dla finedes, coche match winner singul: cun n colp de renions spetaculer iel bon de pië na codla che fossa scenó dessegur ite. Ala fi n scibla l arbitradëur, l vën ju l stadio y la festa scumëncia. (dl)

Monte Pana storichDevënta storica dl Monte Pana tl campiunat de Tëmp Liede Old Stars. Batù l Albeins per 3 a 2

Page 39: 4009

Informazions y Manifestazions

39

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Religion y Meditazion

Iniziatives sportives

♦Gnide a balè, festejé y ves devertì Bal dla Jonëza da Paur, en sabeda ai 24 de otober

I Jogn da Paur se conforta da podëi indô Ves invié ala cuinta ediziun dl tradizional Bal dla Jonëza da Paur de Badia, en sabeda ai 24 de otober a San Linert, tla Ćiasa Jan Batista Runcher. La serada mët man dales 20.30 y va inant por döta la sëra ćina tert tla nöt, cun la musiga de “Die Zillertaler Bergcasanovas”. Al ne manćiarà gnanca novitês: chësc ann saràl i platleri da Pfunders en aziun y al sarà inće trëi “Taxi Dancer”. I sëis düć dër bel invià da gnì a balè, a stè inanter jënt y a ves devertì. Tolesse impara parënć, amisc o che ch’i orëis; recordesse da ves tó do la bona löna, mo lascede a ćiasa la prescia y le sonn. I ves’aspetun tröc. (Jonëza da Paur de Badia)

♦Gran batadù tl Museum Ladin cun i

Stödafüch Domënia ai 25

d’otober 2009

  L’Uniun di Stödafuch da San Martin y le Museum Ladin Ćiastel de Tor mët da jì n gran batadù en domënia, ai 25 d’otober 2009. Por les iscriziuns él da telefonè ai Stödafüch al nr. 339 7685970 vigni domisdé ćina dan le batadù.

Le program sarà chësc: dales 14.00 indunada y iscri-ziun di cartadus cun estraziun di grups; dales 14.30 gran batadù. Düć é dër bel invià!

Curs de volley

L’Uniun Sport La Ila tëgn n curs de volley por scolars dla mesana, dal mercui ai 4 de novëmber ćina al lönesc ai 30 de novëmber, vigni lönesc y mercui dales 17.30 ales 19.00, tla gran palestra a La Ila. Indöt saràl 8 incuntades. Iscriziuns sot al nr. de fonin 347/0842309. Cost: iscriziun al’Uniun Sport La Ila de 20,00€.

Sëires de pallavolo per duc chëi che fej pea gën

La Nëus Jëuni Gherdëina ulëssa fé a l savëi che l à inò scumencià la sëires de pallavolo cun la Nëus Jëuni Gherdëina. Da śën inant nchin Nadel se ancuntons uni mierculdi sëira, dala 20.00 ala 22.00 tla palestra nueva dl ITC a Urtijëi. L possa fé pea duc i jëuni y chëi che se sënt mo jëuni de duta la valeda. Perchël tulëde pea vosc cumpanies y unide a fé pea. La Nëus Jëuni Gherdëina se ncunforta sun vosc unì.

Se arpizé te palestra

La lia ASG, che mëina bele da plu ani la palestres de Runcadic y Iman deberieda cun i Mëinacrëp de Sëlva, che mëina la palestra nueva “Nives” te Sëlva, à udù ite che l ie drët se mëter adum per pité una na cherta sëula, che vel per la ntreda te duta la strutures d’arpizeda dla valeda: l vën pità na cherta anuela che costa 140 euro y 90 euro per mutons y jëuni sot ai 18 ani y studënc sot ai 26 ani y l resta nce la puscibltà de se abuné mé a una o l’autra palestra. Proscimamënter uniràl nce metù a jì cursc per mutons y per granc, ulache l unirà spigà la tecnica dl jì a crëp y co fé dut cun la mascima segurëza. Sot a www.gardenaclimb.com giàpen plu nfurmazions.

Iade tla Val di Non cun la Lia da Munt La Val

La Lia da Munt La Val mët da jì en doman domënia ai 18 d’otober n iade tla Val di Non. An jarà dala Val Badia demez cun le bus ćina a Fondo tla Val di Non. Le bus pëia ia da La Ila (Hotel Ladinia) dales 7.30, Pedraces dales 7.40, Pidrô dales 7.50, San Martin (incrujada) dales 8.00 y Longega dales 8.10. Dales 11.00 saràl na escursciun cun acompagnadù tl canyon Rio Sass, che döra za. 1,5 ores. Al sarà spo la poscibilité da jì a marëna dlungia le lech Smeraldo. Dedô jaràn a pè da San Zeno por n tru che passa tl crëp (2,5km) ćina a San Romede. Le cost por le iade y la escursciun é de 20,00€ por i gragn y de 15,00€ por i jogn ćina 18 agn. Por infos telefonè al nr. 340/4910875 o ala e-mail [email protected]. Da paié él söl iade te bus.

Chidlé y cartè

Le Grup Decanal inviëia düć i jogn y les jones dla valada da tó pert al turnier de chidlé y cartè, en mercui ai 21 de otober 2009 dales 20.00 a Al Plan/Runcac. Les iscriziuns vëgn tutes sö te Sorvisc ai Jogn al nr. 0474/523070, ćina ai 19 de otober. Le cost é de 2,50 € a će.

Te palestra por arpizé

La Lia da Crëp Mareo lascia alsavëi al gnarà daurì vigni jöbia dales 18.00 ales 22.00 la palestra d’Al Plan cun so parëi da arpizé, por düć chi che oress porvè fora l’arpizé. Invià é dantadöt inće i mituns.

L’educazion religiousa te la scolines de Fascia

I genitores di bec de la scolina de Fascia é envié a tor pèrt a doi serèdes informatives con Pare Matteo Giuliani sul tem de l’educazion religiousa. La pruma sarà en mèrtesc ai 20 de otober e la seconda en mèrtesc ai 3 de november. I apuntamenc é da les 20.30 te la Sorastanza de la Scola de Fascia a Sèn Jan.

Curs de preparaziun al maridé

Cin’ sëres te calonia a Bornech, dai 3 ai 11 de novëmber dales 20.00. I terminns é fi ssà por i 3, 4, 6, 10 y 11 de novëmber. Infos y iscriziuns te Sorvisc ai Jogn a Bornech al nr. 0474/410242 o 346/3311158, e-mail: [email protected]. Les iscriziuns vëgn tutes sö ćina al 31 de otober 2009. Cost: 26,00€ a porsona.

La spiritualité te familia y por i mituns

Le Zënter Families Mareo mët da jì en mercui ai 21 d’otober dales 20.00, n referat cun siur Tone Fiung, te calonia a Al Plan. Le tema de chël che an baiarà é: “Tan importanta é pa la spiritualité te familia y por nüsc mituns? Ći poi pa fà por la spiritualité di plü pici, mo inće de chi dla elementara y mesana?”

Canche mia convinziun é falada... po mia vita ester dërta?

Chësc é le titul de n referat cun siur Sepl Granruaz, che se basa sön le Salm 113b. Al vëgn tignì en jöbia ai 22 d’otober dales 20.00, te Ćiasa J.B. Runcher a Badia. Organisaziun: Consëi de Cöra.

L’ert sacrala a La Val

Le Consëi de Formaziun da La Val inviëia da tó pert a na serada cun Danila Serafi ni, olache al gnarà baié dla ert sacrala a La Val, plü avisa en vëndres ai 23 d’otober dales 20.00, te salf dles uniuns a La Val. Organisaziun Consëi de Formaziun.

Les Staziuns da San Linert a Oies

Düć é bel invià da tó pert ala Via Crucis da San Linert a Oies, en domënia ai 25 de otober domisdé. A Oies saràl na picia funziun, olache i periarun por la fede tles families, dedô gnunse inće jöpert en prozesciun. La prozesciun pëia ia dales 14.00 dala dlijia de Badia. Organisaziun: K.V.W. Val Badia.

Salm 46/47

Le Consëi de Cöra de Badia mët da jì na serada cun siur Sepl Granruaz dal titul: “Salm 46/47 - Wem nichts schmeckt, dem nützt der Hunger”. en jöbia ai 29 d’otober dales 20.00, te Ćiasa J.B Rungger a Badia.

MusigaApuntamenc de La Grenz

Va inant aló da la Baita de Moena i apuntamenc de la sociazion de mùsega e cultura La Grenz. En vender ai 23 de otober da les 21.30 duc é envié te la senta de strada Saslonch a scutèr “Sorrisi Verticali” Pop Rock. Con Valerio Rancitelli a la tastiera e ousc, Davide Rancitelli e Michele Sieff a la chitara, Federico Brugnoli al bas e Lorenzo Gabrielli a la baterìa. Maor informazions sul sit www.lagrenz.org

Steinegg Live

Duman dumënia sona i Runden Oberkrainer per i apasciunei de mujiga da mont, n merdi ai 20.10. iel Umberto Tozzi, n mierculdi la mujiga Jazz cun la Mike Stern Band dl’America. N juebia la sëira dedicheda al cabaret cun Studiotechniker Nullinger & Stefan Meixner. L blues ie sun l program n vënerdi cun la Ian Siegal Band dla Nghiltiera y do chël na Jam Session, ulache jënt dl publicum puderà suné pea. Gran fi nela n sada ai 24.10. cun Chris Norman, ciantarin dla grupa storica Smokie. Ël cianterà nce la cianties che i manco jëuni cunësc mo drët bën. Per stlù ju la manifestazion suneràl mo Chris Costa & Band cun mujiga nchin la 4 daduman. Per ne se arjumé nia vel’ cunzert iel da cunsië de tò la chertes danora tla fi lieles dla Cassa Raiff eisen o da Athesia Ticket. Infos: www.steinegglive.com.

Conzert dl Cor Mons Elina

Le Cor Mons Elina da Rina inviëia incö sabeda ai 17 d’otober dales 20.30 a n conzert cun ćianties gospel y spirituals. Le conzert vëgn tignì tla dlijia de Badia.

Les chertes da cartè po ester bunes, mo nia dagnora ne davagnon

cun de bunes chertes. An mëss inće savëi da les pone!

I Jogn da Paur de Badia Ves aspeta!

Page 40: 4009

Informazions y Manifestazions

40

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Cursc

♦Balè por le bëgn de corp y animaA Corvara vëgnel metü da jì n curs da balè por seniors y por düć chi

che se sënt ćiamò jogn. Le curs mët man ai 21 d’otober dales 15.00, te

palestra a Corvara

Chësc altonn mët da jì le KVW da Corvara en colaboraziun cun le KVW da Calfosch, n curs da balè por porsones sura i 55 agn. Le curs vëgn tignì da Sonja Costamoling, che à arjunt le diplom de manajadëssa da bal por la jënt de tëmp y che mët da jì da n valgügn agn cursc da balè por jënt atempada, cun suzès. Le curs mët man en mercui ai 21 de otober dales 15.00, tla palestra pro la scora elementara da Corvara. An s’abina n iade al’edema y les incuntades se sleria fora por döt l’invern.

An sa da vedlamënter incà che le balè fej gnì contënć. La musiga cun so ritm liëia les porsones, ara les fej manifestè le ritm cun le movimënt y porta insciö l’anima en vibraziun. L’armonia tl bal cun n’atra porsona dà forza y tira fora dla isolaziun. Le bal dla jënt atempada en particolar, ti dà a chësta categoria de porsones inće la poscibilité da se dè jö cun le bal. Chësc ajache al é fat aposta por chësc grup de porsones: al vëgn tignì cunt dles mudaziuns normales dl corp, al vëgn sostignì la capazité d’imparè cun na metoda d’aprendimënt aposta por ester bogn da balè, an mët averda ales sensaziuns cun la musiga y al vëgn adorè formes da bal riches de variaziuns, che dëida stè en compagnia. Tan inant che ara va, vëgnel inće metü averda ai bojëgns de vigni porsona y dl grup. Insciö vara da stimolè le fi tness fi sich y spiritual y da infl uenzè te na manira positiva le bëgnester spiritual. Por porsones che bala ion do che ares à arjunt na certa eté, é le bal dla jënt atempada dër na bela poscibilité por implì fora le tëmp lëde, che dëida restè autonoms y da podëi vire la vita sciöche an ô.Pro i vantaji che le bal porta por la sanité alda la stimolaziun dla coordinaziun, fl essibilité y balanza, conseguënzes positives por le cör, la zircolaziun, le metabolism y le sistem nervus vegetatif, l’alenamënt dla memoria; laprò dàl ligrëza y relassamënt, y la poscibilité

da stè en compagnia y da fà esperiënzes de suzès.

Al gnarà balè bai nüs y vedli da döt le monn. Bai en cërtl y de grup, bai en pè y sentà. Al ne vëgn pretenü degönes conoscënzes danfora. Implü ne depënon nia da n partner. Tolesse para guant lisier y ćialzà dala sora che ne lascia nia jö sferiades. En ocajiun dla pröma incuntada vëgnel invié düć i interessà o coriusc a na proa debann, o inće ma a ćiarè pro. Por informaziuns y por se prenotè, telefonè a Sonja al nr. 0471/836139 o a Marlene al nr. 0471/836099.Ëres y ëi che bala ion é düć dër bel invià da tó pert. Ma coraje!

♦Ressanamënt energetich de frabicać cun

bonus de cubatöraSëres de informaziun da pert dla Cassa

Raiff eisen Val Badia, cun deplü esperć dl

setur, ai 21 d’otober a La Ila y ai 22 de

otober a San Martin

La Cassa Raiff eisen Val Badia mët da jì döes sëres de informaziun, olache al gnarà baié dl ressanamënt energetich de frabicać, cun bonus de cubatöra. I referać gnarà tignis en mercui ai 21 d’otober dales 19.30 tl salf dla Cassa Raiff eisen a La Ila, y en jöbia ai 22 d’otober dales 19.30 tl salf dla Cassa Raiff eisen a San Martin.

Referënć y relaziunsLe geom. dr. iur. Gert Fischnaller baiarà di contegnüs dla lege urbanistica nöia y dles poscibilitês de anuzamënt dl bonus de cubatöra cun ressanamënt energetich dl frabicat. Le dr. ing. Robert Gasser jarà ite sön la domanda “Ći él pa da osservè pro n ressanamënt energetich dl frabicat?” Laprò baiaràl dles poscibilitês de alisiraziuns/sparagn fi scai y contribuć da pert dla Provinzia. I referënć baiarà todësch, en pert inće talian.

Curs da balè por porsones sura i 55 agn y chi che se sënt ćiamò jogn

Sot al moto “movimënt ritmich por se stè bun”, mët da jì le KVW da Corvara en colaboraziun cun le KVW da Calfosch n curs da balè por porsones sura i 55 agn y por düć chi che se sënt ćiamò jogn, cun Sonja Costamoling. Le curs mët man en mercui ai 21 d’otober dales 15.00, te palestra a Corvara. Al jarà inant ćina da d’aisciöda, un n iade al’edema. Le program y i orars gnarà defi nis ćiamò plü avisa düć deboriada. Por infos y iscriziuns pon contatè Sonja al nr. 0471/836139, o Marlene al nr. 0471/836099.

Co imparè da se varì instësc

Josè de Aquino “varidù spiritual y maester de contemplaziun” rovarà a San Martin de Tor a tignì n seminar, la domënia ai 22 de novëmber 2009 dales 9.00 ales 17.30 za. Tl seminar vëgnel insigné da ativé nostes forzes por nes varì instësc, varì nüsc familiars y inće i tiers. Informaziuns plü menüdes sön la manifestaziun ciafon al numer 339/7004892 o söl sît www.microvita.bz.it (sot a seminar Josè de Aquino).

Curs de pilates

La Uniun Sport Amatoriala La Val mët da jì n curs de pilates, tignì da Susan Tavella. Ara se trata de na ginastica por miorè la posiziun y la fl essibilité dl corp y le renforzamënt dla musculatöra. Le curs é ponsè por ëres y ëi de vigni eté. Al mët man la jöbia ai 22 d’otober y va inant por indöt 10 iadi, tres de jöbia dales 19.00 ales 20.00, te palestra a La Val. Les ultimes döes edemes vëgn le curs tignì le lönesc y la jöbia.

Curs de inglesc

Le Consëi de Formaziun da Corvara mët da Jì n curs de inglesc cun dr. Marion Posch. Le curs vëgn tignì vigni mercui y vëndres, cun mëteman ai 4 de novëmber, por indöt 8 iadi, dagnora te Ćiasa dles Uniuns a Calfosch. Chisc i orars: i prinzipianć I dales 9.30 ales 11.00, i prinzipianć II dales 16.30 ales 18.00, i progredis I dales 18.00 ales 19.30 y i progredis II dales 19.30 ales 21.00. Por prenotaziun cherdè sö le nr. 335/616415, do i 22 de otober.

Curs da cujiné ćern y pësc

Ai 27, 28 y 29 d’otober vëgnel metü da jì tl Hotel Rosalpina a San Ćiascian n curs da cujiné cun Nicola Laira. Al gnarà arjigné antipasć, pröms y secundi de ćern y pësc. Le curs va dagnora dales 18.00 ales 22.00. Por prenotaziuns cherdè sö le nr. 339/7906738.

Curs de cujiné cun Rudi dl Restaurant Concordia

Rudi dl restaurant Concordia a Urtijëi tën n curs de cujiné ai 9, 10 y 11 de nuvëmber, dala 8.00 da sëira. Per nfurmazions y per se lascé nuté su iel da cherdé su l numer de telefonn 0471 796276.

Curs de cujiné zuces

La Lia dla paures de Gherdëina mët a jì n curs de fé spezialiteies cun zuces (Kürbis/zucca) cun Maria Prader. Chësc curs vën tenì ai 21 y 22 de utober dala 14.00 ala 18.00 te cësa de cultura de Urtijëi. Nteressedes y nteressei possa se lascé nuté su da Agnes, numer de telefonn 0471 796433.

Curs de balé per ëiles dai 50 ani insù

L KVW de Urtijëi mët a jì n curs de balé. ”Tanzen ab der Lebensmitte” per duta l’ëiles dai 50 ani insù, tla sala de pruiezions tla Scola elementera de Urtijëi. L curs sarà n lunesc ai 19 de utober dala 17.30 ala 18.30 y dala 19.00 ala 20.00 y va inant per 10 iedesc.

Ginastica de sanità per se n sté miec per ëiles

L Muvimënt Catolich dl’ëiles pieta n curs de ginastica sanitera per se n sté miec, ai 20 de utober dala 16.15 te palestra a S. Cristina. De ndut iel 6 domesdis for dala 16.15 ala 17.15. Tres eserzizies crisc ora avisa vëniel judà a se muever plu saurì, renfurzà la musculatura di osc, auzà la capazità de reazion y de cunzentrazion y n.i. La referënta ie Greti Mussner.

Café leterer per nglëisc

Tla biblioteca San Durich a Urtijëi vëniel a s’l dé n mierculdì ai 21 de utober dala 9.30 n Café leterer per nglëisc cun Edmund Dellago. Ve nvion duc a unì a se bever n café, a maië n tòch de tëurta y a cunté velch per nglëisc. Metù a jì dala biblioteca de val S. Durich.

Ziplé details anatomics

La Scola Profesciunela mët a jì n curs per mparé a ziplé detail anatomics. L curs vën tenì da merdi 27 utober nchin vënderdi 30 de utober, dala 8.00 ala 18.00 per de ndut 32 ëura, tl segondo partimënt dla Scola Profesciunela a Urtijëi. L curs costa 116,00 € per persona.

Curs de ceramica cun Roberta Senoner

N ucajion dl’Enes dla families mët la Nëus Jëuni Gherdëina a jì n curs de ceramica per duc, che vën tenì ntan cater sëires. Ai 26 y 28.10. uniràl fat la formes sciche cops, taieresc, pitla scudeles o nce vel’ da perles per na culana o varëta. Ai 9. y 11.11. unirà pona dut chësc depënt. L curs sarà dala 19.30 nchin la 22.30 tla Cësa di jëuni ert y cultura a Urtijëi. Per se nuté su o giapé nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su tl ufi ze dla Nëus Jëuni Gherdëina, tel. 0471 799006 o mandé na e-mail a [email protected].

Cursc de prim aiut per mòstri y artejans

La Lia di Artejans de Gherdëina mët a jì ntan chësc autonn deberieda cun la zentrela dl LVH/APA de Bulsan cursc de prim aiut, che uni moster muessa fé per ël o per si lauranc. L curs va bën per fi rmes nchin a 5 lauranc cun n indesc de risico sot a 4. L curs unirà fat te un n di. Per se lascé nuté su y per nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su tl ufi ze di artejans sot al numer 0471 797552 ntan l orar d’ufi ze.

Hormon-Joga

Da śën inant mët la Lia Sanynton a jì n curs de joga per ëiles de uni età cun Judith Demez. Uni juebia dala 9.00 danmesdì tla pitla sala de chemun a S. Cristina. 90 menuc per se n sté bën y per auzé la cualità d’energia dl’ëila, te cër mumënc y per uni età. Un n iede pòssen unì a purvé ora debant. Per nfurmazions tel. 0471 795467 o 333 1079990.

De ressanamënt energetich y

bonus de cubatöra gnaràl baié te

döes serades de informaziun.

Balè fej bun a corp y spirit.

L’armonia tl bal cun n’atra porsona dà forza y tira

fora dla isolaziun.

Page 41: 4009

Informazions y Manifestazions

41

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Sozial

♦Enes dla Familia 2009Tlo dessot la manifestazions per chëst’ena che vën

Mëssa per la familiesN dumënia ai 18.10. dala 9.00 danmesdì te dlieja de S. Cristina. Dopro jita dla families a Jenesien a fé l troi de S. Martin.

Mëssa y festa per chëi che festejea l anuel da nozaN dumënia ai 18.10. a Urtijëi y a Runcadic. A Urtijëi: mëssa dala 9.30 y dopro pitla festa cun velch da bever tla cësa de cultura. A Runcadic ie la mëssa dala 10.00 y dopro la pitla festa. Metù a jì dal Cunsëi de Pluania y dala Grupa Uemes y Fenans, a Runcadic dal Muvimënt Catolich dl’Ëiles.

Café leterer per nglëiscN mierculdi ai 21.10. dala 9.30 nchin la 11.00 tla bibliotech San Durich

Tagesmutter – dala pascion al mestierN juebia ai 22.10. dala 20.30 tla pitla sala dla cësa de cultura a Urtijëi. Sëira de nfurmazion metuda a jì dai assessorac per l soziel di Chemuns de Gherdëina.

L’ëila al didancuei: ciun cheder dl’ëila ie pa atuel?N vënderdi ai 23.10. dala 20.30 tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. Referat cun dr. Christine Novaković Licci. Metù a jì dala Mëisa turonda dl’ëiles Gherdëina.

Di dla bibliotechesN sada ai 24.10. dala 9.00 ala 12.00 tla bibliotech S.Durich. Estrazion per l Pest tudësch dla leteratura per i jëuni, referat cun E. Dellago sun l sport te Gherdëina 1896-97. Dopro Mujiga dal vif cun la grupa Titlà.

Juesc da mëisa per duta la familiaN sada ai 24.10. dala 15.00 ala 18.00 tla bibliotech Tresl Gruber a S. Cristina. Metù a jì dala bibliotech T. Gruber y dal VKE Gherdëina/Trix

Mëssa per i jëuniN sada ai 24.10. dala 18.30 te dlieja de Sëlva.

Festa per chëi che festejea l anuel da nozaN dumënia ai 25.10. te Sëlva do la mëssa dala 9.00 ie duc mo nviei a se bever zeche n cumpania. Metù a jì dal Cunsëi de Pluania y dal Pastoral per la families.

♦Mituns “particolars”Invit a n referat sön l’educaziun, en vëndres ai 23 d’otober dales 15.30

tla scora mesana da La Ila

Le Sorvisc consulënza y integraziun dla Intendënza ladina mët da jì n referat sön l’educaziun de mituns cun debojëgns particolars. Co po pa i geniturs y i insegnanć ti jì pormez ai mituns y ales mitans ch’é “zacò atramënter”, do nosta minunga “nia tla norma”? Ći sentimënć, ći relaziuns, ći dinamiches personales vëgnel pa sö? Ći manires dl imparè é pa poscibles cun mituns/mitans che se stlüj te se instësc o che ne dà mai na trìa, che à problems tla perzeziun, che se stënta da imparè, da se conzentrè o da baié? L’ester “atramënter” po portè a incomprenjiuns, confl ić o isolamënt. Le compit de na comunité indere, é chël da ti jì adincuntra al ater, da le tó sö sciöche porsona y da le sostignì te döta süa varieté. Reladù é Jan-Uwe Rogge da Hamburg, conesciü ti paîsc todësc sciöche espert de sciënzes politiches-soziales-comportamentales y de comunicaziun. Al à scrit n gröm de libri sön tematiches dla educaziun. N valgügn de chisc é deventà bestseller y é gnüs traslatà te 16 lingac. Dal 1985 incà laôrel sciöche consulënt por la familia. Al tëgn te döta Europa referać y formaziuns por le personal dla scora/scolina. Le referat cun l’autur Rogge é en vëndres ai 23 d’otober 2009, dales 15:30 ales 17:30, tla scora mesana da La Ila. Geniturs, personal de scora/scolina y düć chi ch’à interès, é dër bel invià da tó pert. L’entrada é debann.

♦Cursc de baléMetui a jì dala Mëisa Turonda dl’ëiles deberieda cun l studio de bal

Gaetano y Anny de Tluses

Balé daviertBalé sun ritms latino-americans y caribics. Tlo ne n’adròven degun partner. Chësta maniera sportiva de balé ie na auternativa al’aerobica, na cumbinazion che va da bai de grupa scëmpli nchin a coreografi es nteressantes.

Chësc curs ie de ndut 8 iedesc y scumëncia n lunesc ai 19 de utober dala 8 da sëira, nchin la 9, tla gran sala de chemun a S. Cristina. L priesc ie de 90,00 €.

I bai che n dassëssa savëiL vën mparà i vares plu mpurtanc, che n dassëssa savëi per pudëi balé pea pra bai y festes... Walzer, Polka, Discofox y n.i.Chësc curs ie de ndut 8 iedesc y scumëncia n lunesc ai 19 de utober dala 9 da sëira, nchin la 22.30, tla gran sala de chemun a S. Cristina. L priesc ie de 110,00 €.

Per se scrì ite iel da paië ite l priesc dl curs te una dla fi lieles dla Cassa Raiff eisen de Sëlva sun l cont dla Mëisa Turonda Gherdëina, dajan sëura nce ciun di doi cursc che n uel fé pea.

Invit dl KVW a dötes les ëres dla Val Badia

Dai 9 ai 12 de novëmber 2009 él la poscibilité da jì a Sarns (Porsenù) tla Ćiasa St. Georg, por passè n valgügn dis de palsa, aorela cörta, istruziun y oraziun. Por podëi resservè le post y fà le program plü avisa, prenotésse prëibel ćina ai 20 de otober pro Hilda Sottara al nr. 0474/523133 o 338/9231013, o pro Anna Pescollerungg al nr. 0471/849269.

Incuntada dla jënt atempada dl Comun de Badia

En jöbia ai 22 d’otober dales 13.30 vëgnel metü da jì a Badia, te Ćiasa dles Uniuns, la incuntada dla jënt atempada dl Comun de Badia. L’invit é por döta la jënt d’eté y acompagnadus, porsones sores di paîsc de Badia, La Ila y San Ćiascian, che ô stè adöm y en compagnia. Organisaziun: Grup de Volontariat y Club di Seniors.

Mëssa y festa por dötes les families

En domënia ai 25 d’otober gnaràl metü da jì a Al Plan n dé sot al sëgn dles families. Chësc metarà man dales 10.00 cun la gran mëssa, olache le consëi de ploania d’Al Plan tolarà l’ocajiun da prejentè la brosciüra “Sön tru con Chël Bel Dio”, por sensibilisé a na vita religiosa te familia. Dales 11.30 jaràra inant te salf dles manifestaziuns, olache al sarà na pasta da marëna por düć. Dales 13.30 ales 16.30 saràl jüć tl gran salf dle manifestaziuns cun i “Kinderfreunde” y arpizé te palestra cun la Lia dai Crëp Mareo. Al sarà inće na ola dla fortüna, jüć de movimënt ta palestra y n piz da depënje. Laprò vëgnel metü da jì n marćé de secunda man de cosses da d’invern por mituns ćina 15 agn. Düć é bel invià da portè valch de duc por le dessert. Organisaziun: Ploania d’Al Plan y Zënter Families Mareo.

Ancunteda di parënc y cumpanies de amalei psichics

La grupa parënc y cumpanies de amalei psichics mët a jì ai 19 de utober, dala 5 domesdì tl Servisc Soziel, tla streda Purger 16 a Urtijëi, na ancunteda cun l dut. Ludwig Santifaller, psicologh y terapeut de familia. Nfurmazions plu avisa da Lotte Rella, numer de telefonn 0471 796061. Duc ie nviei de cuer a unì a scuté su.

Ancunteda de ulenteres y jëuni cun problems psichics

Tëmp.liede: n juebia ai 22 de utober se urtons dala 19.30 sun Plaza Sant Antone a Urtijëi per jì deberieda a törggelen. La grupa fej na atività per jëuni danter 18 y 35 ani, che à problems psichics o de sozialisazion, per ti judé a se ntegré tla vita dl luech y danter i jëuni de si età. La scumenciadiva se stiza nce sun l aiut de ulenteres. Ëi vën tl prim sambën nce mpue nseniei ju da jënt cumpetënta dl Servisc Soziel. Per nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su Barbara Dorfmann dl Servisc Soziel Gherdëina, tel. 0471 798015.

Nadel tla scatula dai ciauzei

Nadel ie mo dalonc, ma chiche ulëssa ti fé na legrëza a de puere mutons possa bele fé zeche. Ëis mé drë de mëter te na scatula dai ciauzei (de za. 30x20x10 cm) de pitla scincundes da ulëi bon: zeche da se tripé, velch per la scola o da se furnì o nce cosses per l bani. Per i mutons che giapa la scincunda iel mo na majera legrëza sce metëis te scatula na vosta fotografi a o vel’ rissa scrita cun i augures da Nadel o vel’ d’auter. Nchin ai 15 de nuvëmber pòssen dé ju chësta scatules ciuledes cun n gumi, tla bibliotech S. Durich a Urtijëi, tla bibliotech Tresl Gruber a S. Cristina y tla bibliotech O.v. Wolkenstein te Sëlva. Nfurmazions plu avisa pòssen liejer sun i pruspec che vën partii ora tla butëiges dla valeda.

Seminar per mparé co mëter su na grupa de autoaiut

Dai 6 ai 20 de nuvëmber a Kardaun. L ie pensà per duc chëi che ulëssa mëter su na grupa de autoaiut. L ie velch che se damanda truep lëur y mpëni. Perchël uelen tl seminar dé nfurmazions fundamenteles, nfurmé sun manieres de lauré, fi ns che la grupa se mët dant y la funzion dl mëinagrupa. Te na grupa de autoaiut possa persones che à i medemi problems se partì si festidesc y purvé deberieda a ti vester. Datrai màncel nce mpue l ardimënt y l’artenienza per mëter su na tel grupa, y nce de chësc viers possa l seminar judé. Nteressei possa se lascé nuté su nchin ai 28 de utober pra l servisc per grupes de autoaiut, Dr.-Streiter-Gasse 4 a Bulsan, tel. 0471 312424, e-mail [email protected], www.selbsthilfe.bz.it

Le referënt Jan-Uwe Rogge à

inće scrit libri sön tematiches

dl’educaziun.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 10.00 da duman de n sada 17 de utober nchin la 8.00 da duman de n dumënia ai 18 de utober ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626. Dopro nchin n lunesc ai 19 de utober dala 8.00 da duman ie de servisc l dutor Giuliano Piccoliori de S. Cristina, tel. 0471/792282.Le dotur en sorvisc tla fi ndledema dai 17 ai 18 de otober, ti cin’ comuns dla Val Badia, é le dotur Giuseppe Di Marino, Badia, tel. 0471/839691.

Apoteches

L’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënerdi (dala 19.00) ai 16 de utober nchin n vënderdi ai 23 de utober ie chëla de Urtijëi, telefonn 0471/796125 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 16 al vëndres ai 23 d’otober é chëra da La Ila, tel. 0471/847152, orars: 8.00-12.00 y 15.00-19.00.

Page 42: 4009

Informazions y Manifestazions

42

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Avisc

♦Curs de arpizé te palestra "Nives"Tla palestra de arpizeda sportiva Nives te Sëlva vëniel metù a jì dala lia

di Mëinacrëp de Gherdëina n curs de se arpizé

L curs ie per chëi che scumëncia y per chëi che sà bele n puech da jì a crëp. L vën nsenià a jì drët a crëp te palestra, a fé i drë’ grops, taché ite la corda sciche l toca ti carabineri, se seguré cun la corda sciche l toca per pudëi jì daldò da sëui cun n cumpani a se arpizé te chësta palestra.L curs (nr. 1) ie for danmesdì, ie adatà per umans che à i mutons che va a scola o nce per d’autri che à dl’aurela danmesdì y proa nsci a mparé a fé na atività sana. I medemi dis vëniel nce metù a jì n curs (nr. 2) per chëi che à mé dl’aurela da sëira.

Dis de curs:lunesc 19 de utober, juebia 22 de utober, lunesc 26 de utober, juebia 29 de utoberCurs nr. 1: dala 09.30 ala 11.00Curs nr. 2: dala 20.00 ala 21.30L priesc dl curs ie de 55,00 €. L material tecnich (ciauzei da jì a crëp y mbragatura vën metui a desposizion)Per nfurmazions y per se nuté su pudëis mandé na e-mail a [email protected] o cherdé su Reinhard al 335 8377744.

♦Cunzert dl cor de dlieja de UrtijëiSëira cun cor y orchestra dedicheda al cumponist cunesciù Felix

Mendelssohn Bartholdy

Chëst ann iel 200 ani ca da canche Felix Mendelssohn Bartholdy ie nasciù. Ël fova nasciù ai 3 de fauré 1809 a Hamburg y ie chersciù su a Berlin. Bele da pitl mut se òven ntendù de si gran talënt per la mujiga y perchël unìvel bele nsenià ju da canche l ova 9 ani da de bon maestri de mujiga. Cun 12 ani àl pona scrit si prima sinfonia per vidules. Te si vita curta, ël ie mort cun 38 ani, àl scrit bën 400 cumposizions dantaldut sinfonies per cor y orchestra. Tla mujiga sacrela ie ël dantaldut cunesciù per si “Oratoria” de Paulus y Elias. F. Mendelssohn Bartholdy fova n gran amiradëur de Bach y tres ël à la mujiga de Bach inò giapà si recunescimënt. F. Mendelssohn Bartholdy ie mort ai 4 de nuvëmber 1847 a Leipzig.Per lecurdé y festejé chësc gran cumponist tudësch à l Cor de Dlieja de Urtijëi cun l’orchestra mparà ite n prugram nuef cun dut cumposizions de F. Mendelssohn Bartholdy. L ie pec per cor y orchestra y vel’ pez nce n pert cun soli. Coche solisć saràl da audì tl sopran Priska Malsiner y l bariton Filip Piccolruaz. L cunzert vën tenì sot ala direzion de Felicitas Schweizer Kostner. Nvion duc de cuer a unì a chësc bel cunzert n vënderdi ai 23 de utober dala 20.30 te dlieja de Urtijëi.

Mëisa de libri per genitores y educadëures

La bibliotech Tresl Gruber de S. Cristina mët ora nchin ai 30 de utober na mëisa de libri per genitores y educadëures. Per plu nfurmazions pòssen cherdé su l 0471 790016 o 0471 793420.

Mëisa de libri de: Pastelné cëiresc per Unissant

La Bibliotech Oswald von Wolkenstein fej a l savëi che nchin ai 3 de nuvëmber vëniel metù ora na mëisa de libri sun l pastelné.

Mëisa de libri sun l tema: pastelné lintiernes per S. Martin.

Da n lunesc ai 19 de utober iel tla biblioteca Oswald von Wolkenstein te Sëlva dala 14.00 inant, na mëisa de libri sun l tema: pastelné lintiernes per S. Martin. I libri ie depona da udëi nchin ai 13 de nuvëmber ntan l’ëures che la biblioteca ie davierta.

Doi giornèdes del ri-uso a Poza

L Comun de Poza, en colaborazion col Comun de Moena e la sociazion Pian Pian Bel Bel endreza doi giornèdes del ri-uso. Anché, sàbeda ai 17 de otober da les 9 a les 17 e doman ai 18 de otober da les 9 a les 12 tel tendon de la manifestazions de Poza se podarà se baratèr la roba che no se doura più.

MostresChedri de Natalie Mellauner

Tl Hotel La Majun a La Ila él da odëi ćiamò ćina ai 19 d’otober chedri sön linzò y pel acrilich, realisà da Natalie Mellauner.

Mostra dl Fotoclub Gherdëina

La mostra culetiva di cumëmbri dl Fotoclub dal titul ”S’ancunté – Incontri – Begegnungen und Berührungen“ tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert/Circolo, resterà davierta nchin duman dumënia ai 18 de utober.

L sonn dl uet dla scultures da Flavio Senoner

L scultëur Flavio Senoner de Urtijëi mët ora tla Galerie 90 - Wolkensteinerhaus a Mühlbach. La mostra resterà davierta nchin ai 8 de nuvëmber uni di ora che de lunesc y merdi dala 17.00 ala 20.00.

Ega - palusc - ega, de Hans Rabanser

Pitures a acuarel ispiredes al tëma dl’ega y a raions da ega, depëntes da Hans Rabanser dl Gran Puent, iel da udëi ntan dut l mëns de utober tl Art Café Funtenela a Urtijëi tla streda Roma.

Mostra de scultures de Hermann Josef Runggaldier

La mostra tl museum de Tluses, streda Frag 1, resterà davierta nchin ai 7 de nuvëmber, da merdi nchin sada, 9.30-12.00 y 15.30-18.00. De dumënia y lunesc iel stlut.

“Sëura la montes de viers dla libertà”, mostra sun l alpinism

L se trata de na mostra speziela dedicheda a Karl Unterkircher tl Museum Ladin Ciastel de Tor. N possa jì a ti cialé ala mostra nchin ai 31 de utober dal merdi ala sada 10.00-18.00, de dumënia 14.00-18.00. Da nuvëmber 2009 nchin de auril 2010 ntan l orar dl museum o nce cherdan su dant.

Maurizio Cont met fora a Moena

Dai 24 de otober enscin ai 12 de dezember, te la galarìa d’èrt Ufofabrik de Moena, se pel veder la esposizion de èrt d’aldidanché de l’artist Maurizio Cont dal titol “Trasportatori al tavolo della storia attraversati dall’eternità”. La esposizion, rencurèda ensema con Maurizio Cont da Mauro Defrancesco te la galarìa te Strada del Marchiò 6, vegnarà enaudèda en sàbeda ai 24 de otober da les 6 da sera e la sarà da poder veder duc i dis, con orarie 9.30 - 12.30 e 16.00 - 20.00, enscin ai 12 de dezember. L’entrèda é debant.

Lois Anvidalfarei a Bornech

En vëndres ai 23 d’otober 2009, dales 19.00, gnaral daurì tl Museum dla Cité da Bornech la mostra personala de Lois Anvidalfarei de Badia. Ara podarà gnì odüda ćina ai 6 de dezëmber 2009, orars de daurida: mertesc ćina vëndres dales 15.00 ales 18.00 y sabeda y domënia dales 10.00 ales 12.00.

ChinoProgramazion al chino de Tieser

Al chino de Tieser insnet, sabeda ai 17 de otober da les 21.15 l’é la Rassegna di cores de la Magnifi ca Comunità de Fiem. En domenia ai 18 de otober da les 21.15 vegn metù dant l fi lm dramatich/storich “Barbarossa”.

Programazion al chino de Pardac

Al chino de Pardac insnet, sabeda ai 17 e en domenia ai 18 de otober da les 17.00 se podarà veder l fi lm de la Walt Disney “G-Force Superspie in missione”, 4 Porcellini d’India Grandi Eroi del Mondo e da les 21.15 l fi lm thriller “Th e Informant”.

Programazion al chino de Ciavaleis

Al chino de Ciavaleis insnet, sabeda ai 17 e domenia ai 18 de otober da les 21.15, vegn moscià l fi lm “Fame. Saranno famosi” e en lunesc ai 19, semper da les 21.15, “I love radio Rock” con P. Seymour Hoff man, E. Th ompson e K. Branagh.

TeaterTeater de Felix Mitterer

La Lia dl teater de Urtijëi nvieia duc a unì a cialé l pez de teater “Die Superhenne Hanna” de Felix Mitterer, sot ala regia de Luis Mahlknecht. La prima sarà n sada, ai 24 de utober dala 20.30 tla Cësa de Cultura a Urtijëi. L pez unirà mo purtà dant n dumënia, ai 25 de utober dala 18.00 y n juebia, ai 29 de utober dala 20.30.

Teater te Sëlva

La Lia dl teater de Sëlva purterà dant n pez da rì de Ray Cooney dal titul “Und alles auf Krankenschein” sot ala regia de Moritz Demetz. L fajerà pea: Igor Demetz, Mjriam Novelli, Roman Niederkofl er, Samuel Mussner, Bruni Putzer, Ingrid Runggaldier, Martin Runggaldier, Rudi Avi, Tobias Nocker y Wolfi Mussner. Fotograf ie Ivan Mahlknecht, frisera Laura Senoner, assistënta ala regia Elisabeth Mussner y Doris Pycha dij ite. L teater sarà da udëi n sada ai 7.11., n mierculdi 11, sada 14, dumënia 15 y mierculdi 18.11. for dala 20.30 te Cësa de Cultura de Sëlva. Chertes danora tla butëiga Minishop o cherdan su l 0471 794085.

Priska Malsiner cianterà n solo.

CurscJoga per mutons

“Juesc de joga y viages da semië”. La Lia Sanynton mët a jì da śën inant n curs de joga per mutons cun Judith Demez. Uni juebia dala 16.00 tla pitla sala de chemun a S. Cristina, 60 menuc de tëmp liede, fajan zeche per resté sani y nton, per pitli mutons dai 5 ani insù. Adatà nce per mutons cun vel’ problem. Un n iede possa duc purvé ora debant. Per nfurmazions tel. 0471 795467 o 333 1079990.

Joga per duc

“Eserzizies per l corp y relax per l spirt”. La Lia Sanynton fej a l savëi che per dut l ann uniràl pità uni juebia dala 20.00 tla pitla sala de chemun a S. Cristina la puscibltà de fé Joga cun Judith Demez. Chirëde vo ora can che ulëis fé pea. Un n iede pòssen purvé ora debant. Per nfurmazions tel. 0471 795467 o 333 1079990.

Page 43: 4009

Informazions y Manifestazions

43

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Referac

Festes Popolares

Temp lede

♦Cursc tla Scola profesciunela per l

Artejanat ArtistichŚën d’autonn vëniel tenì cursc de pitura y modelé

Curs de acuarel per chëi che sà beleDai 26.10. ai 30.10., uni di dala 14.00 nchin la 18.00 per de ndut 20 ëura. Cun Markus Schenk.N mpera la tecnica de depënjer a acuarel y tempera, a crì ora l papier, i peniei y i culëures, y a depënjer alalergia tla natura. L material muessa uniun se tò pea!

Curs per la pitura de pultrecDai 6.11. ai 27.11., uni vënderdi dala 14.00 nchin la 18.00 per de ndut 16 ëura. Cun Roland Moroder.N mpera la pruporzions dl cë y dl mus y la tecnica de depënjer a uele y a tempera. L vën depënt do n dessëni y n model vif. L material muessa uniun se tò pea!

Curs de dessenië actDai 22.10. ai 12.11., uni juebia dala 16.00 nchin la 18.00 per de ndut 8 ëura. Cun Julius Senoner

Curs de modelé actDai 7.11. ai 28.11., uni sada dala 8.00 - 12.00 y 14.00 - 18.00. Cun Filip Piccolruaz

Per nfurmazions y per se scrì ite cherdé su tla Scola Profesciunela, numer de telefonn 0471 796733.

♦Bal di ćiantadusLe Cor de Dlijia da

San Martin inviëia la

sabeda ai 24

d’otober 2009

Le Cor de Dlijia da San Martin de Tor inviëia ala serada tradizionala cun conzert, bal y aorela cörta, en sabeda ai 24 d’otober 2009, dales 20.00 inant, tl Gran Salf a San Martin de Tor. Dales 20.30 inant saral da ascutè sö le Cor de Dlijia, le Cor patrones raiun de Puster y le Cuintet d’archëć. Dedô gnaral pité musiga da bal cun le duo “Sommer wind”. Söl program danterite saral na presentaziun de n sketch, y spo a mesanöt gnaral ofrì n bufet cun patüc duc. Al gnarà inće trat fora i pesć dla ola dla fortüna. Prisc d’entrada: 12,00 euro.

Surapëis y sintoms da infeziuns

Le KVW Alta Badia mët da jì en mercui ai 21 d’otober dales 20.00 n referat cun le dotur Giuseppe Di Marino tal titul “Le surapëis di mituns y sintoms da infeziuns” Al gnarà baié dl surapëis sides di mituns che inće di gragn. Le secundo argomënt reverda les coies, sciöche p.ej. la coia di porcì. Le referat vëgn tignì te scora mesana a La Ila.

Co se stravardè dai leri

Le Consëi de Formaziun da Corvara inviëia en jöbia ai 22 d’otober dales 20.00 a n referat cun Ricky Frenademez, Erwin Außerhofer y Armando Di Genova, dal titul “Co se stravardè dai leri - sistems de alarm, portes y fi nestres sigüdes”, te salf dles manifestaziuns a Corvara.

Can y co fà testamënt

Tert o adora dess düć se fà le pinsier: “Co y can fà testamënt”. Porchël ves inviëia le KVW d’Al Plan a n referat sönla tematica, en mertesc ai 27 d’otober dales 20.00, tl salf dla Raiff eisen a Al Plan.

Scëmpl, sann, ntegrel

Maië aldò di nseniamënc de Sebastian Kneipp. L referat unirà tenì da Helene Niederstätter, esperta te chësc ciamp, n lunesc ai 19 de utober dala 20.30 tla pitla sala sëura la Posta te Sëlva. Ntan la sëira puderàn mparé a cunëscer i vantajes dla alimentazion ntegrela moderna y n giaperà cunsëies de co la mëter n pratica tla vita da uni di.

L’ëila al didancuei: ciun cheder dl’ëila ie pa atuel?

N vënderdi ai 23.10. dala 20.30 tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi. Referat cun dr. Christine Novaković Licci. Metù a jì dala Mëisa turonda dl’ëiles Gherdëina.

Festa grana a Mazin

En domenia ai 18 de otober vegn fat festa grana a Mazin, per ge dèr l benvegnù al Piscop Simone de Murmansk e per benedir l nef confalon de Comun e l Capitel del Moro restaurà da pech.L program perveit de se troèr da les 9.45 al scomenz del paìsc a spetèr l Piscop Simone e dò, compagné da la musega de l’Auta Fascia, jir te gejia de Mazin olache vegn zelebrà la messa e benedì l nef confalon del Comun. Dò messa vegnarà benedì l Capitel del Moro metù a nef dai lurieres de restaure, se podarà scutèr l conzert de la Musega de l’Auta Fascia e fèr mìngol de mezmesdì sport dal Comun de Mazin.

Bal di maturanć a Badia

La 5a tlassa dl Istitut Tecnich Comerzial da La Ila Ves inviëia düć canć al Bal di Maturanć che gnarà tignì incö sabeda ai 17 d’otober dales 21.00 inant, tla Ćiasa J.B. Runcher a Badia. Por condü adalerch la jënt, él gnü organisé trëi corieres. La pröma pëia ia da Al Plan (Bar Stadio) dales 20.15 y rovarà a Longega (Ostaria Posta) dales 20.20, a Piculin (post d’architada dla coriera) dales 20.30 y a Pidrô (Hotel Posta) dales 20.40. Na secunda coriera pëia ia da Antermöia (parch dai jüć) dales 19.45 y passa tres Lungiarü (Hotel Sanvì) dales 20.15 y La Val (dlijia) dales 20.45. La terza coriera pëia ia da Reba (Bar Peter) dales 20.10, por rovè a Corvara (Sport Kostner) dales 20.30, La Ila (Hotel Ladinia) dales 20.40 y San Ćiascian (salf di stödafüch) dales 20.50. Dötes les corieres piarà zeruch dales 2.30. Al vëgn recordè che al ne gnarà nia dè fora boandes por chi sot i 16 agn, porchël él damì sce düć se tol impara la cherta d’identité. Al vëgn perié da rovè al bal vistis da festa.

Segra de düć

Chësta domënia, ai 18 d’otober 2009, saral Segra d’La Pli de Mareo. La festa metarà man bele la sabeda sëra. Le Cor de Dlijia à imparè ite na mëssa da festa cun usc y strumënć. La mëssa gnarà zelebrada la domënia dales 8.30.

Ćiastagnada di jogn d’Al Plan

Jogn d’Al Plan, segnësse chësc terminn! Le grup di jogn SKJ d’Al Plan inviëia döta la jonëza dl paîsc a na ćiastagnada, che gnarà fata ai 30 d’otober dales 19.00 sö dala Üćia La Para a Al Plan. Por s’anunzié bàstel paié ite la soma de 20,00€ a će sön le cunt Raiff eisen dl Grup SKJ Al Plan, IBAN: IT 72 R 0801058550000305022738, anter i 23 de otober.

Pastelné per l marcià da Nadel

L Cunsëi de Pluania de Sëlva pastelnea ncuei sada ai 17 de utober te Calonia de Sëlva cun materiai naturei per l marcià da Nadel, dala 14.30 inant.

Meditazion: dé arta y respeté sé nstësc y i autri

Meditazion rujeneda dant. N sà che la meditazions possa fermé l stress, sustenì persones cun l “burnout syndrom” y fej bon per crëscer persunalmënter. La Lia Sanynton nvieia duc uni juebia dala 18.00 tla sënta dla lia tla streda La Sëlva 101 a 60 menuc de meditazion.

Di dla biblioteches - Biblioteca n iede autramënter

N sada ai 24 de utober. Dala 9.00 uniràl trat ora i pesć per la publicazions che à venciù l ”Deutscher Jugendlitheraturpreis” danter i sculeies dla scoles de Gherdëina. Dala 9.30 referat dl dut. Edmund Dellago, che durerà na pitla mes’ëura, sun ”Viac tl tëmp a Urtijëi ti ani 1896 y 1897. L scumenciamënt dl sport urganisà te Gherdëina aldò de de vedli protocoi”. Dala 10.00 ie duc nviei a unì a scuté su na mujiga mpue particulera, a se n tò n got y a pesslé velch te na blòta cumpania. Urganisazion Biblioteca de val San Durich.

Sëira de meditazion

Meditazion tla energies de Gabriel y Maria cun Annamaria Künig. Se njenië ca y se ancunté tla energia dl Arcangiul Gabriel y de Maria, azeté l’armunia y dé ju duc i festidesc. N vënderdi ai 23 de utober dala 20.00 tla sënta dla Lia Sanynton, streda La Sëlva 101 te Sëlva.

Premiazion dla azion de liejer d’instà y dl cuncors de fotografi a

N sada ai 24 de utober - Di dla biblioteches - vëniel metù a jì tla bibliotech Oswald von Wolkenstein de Sëlva, dala 3 domesdì, la premiazion dla azion de liejer d’instà “Hipp, hipp, hurra ... biblio d’instà” per mutons dla scola elementera y dl cuncors de fotografi a sun l argumënt liejer per sculeies dla scola mesana.

Fé damat deberieda

N sada ai 24 de utober te biblioteca Tresl Gruber a S. Cristina saràl dala 15.00 inant juesc da mëisa per duta la familia. Mutons, genitores y nëinesc fej damat deberieda. La grupa Trix dl VKE Gherdëina mët a despusizion, prejënta y spiega truep juesc. L domesdì jià inant nchin la 18.00.

Fé pan y i lëures da paur da zacan

N mierculdi ai 28 de utober dala 15.00 te Calonia de Sëlva. Domesdì cun fi lm y cunteda de Tarcisio Trentin. Metù a jì dal Club di Seniores.

Chi à pa ndevinà ciun liber che à venciù l ”Pest dla leteratura tudëscia per jëuni 2009”

Da auril incà vëniel liet tla scoles mesanes, tla biblioteches publiches y tla scoles autes de Gherdëina i libri per jëuni numinei ntan la fi era di libri de Leipzig. L se trata de na azion che vën nce fata tl medemo tëmp a Persenon y Sterzing. Per i 10 de utober fòvel da dé ju l titul dl liber che n rata che vënce l pest. Pra la Frankfurter Buchmesse vëniel fat a l savëi ciun liber che se à merità l pest y chi che arà ndevinà possa se ncunferté sun n bel pest. Nce chëi che à mé liet cater libri puderà fé pea pra l’estrazion. I pesć unirà trac ora ntan na pitla festa ai 24.10. – di dla biblioteches – dala 9.00 danmesdì tla bibliotech S. Durich a Urtijëi y ai 19.10. tla scola mesana de Sëlva.

Page 44: 4009

44

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Al é gnü incö l’dé ulache

Lissi y Andreas se dij de scê.

I se augurun na vita lungia deboriada

tres adöm sön la medema strada

tröpa fortüna y sanité

che Osc amur crësces inant dé pur dé.

Üsc cumpagns d’Antermëia

Tone y Clara25 agn él śën ca,

da canche i s’ëis maridé,

porchel orunse de cör se ringrazié

de döt ći ch’i fajëis por nos.

I s’aodun ćiamó trec agn adöm,

plëns de ligrëzes y sanité.

Üsc mitunsDavid, Veronica, Matio

Rosl y WalterPur Ösc 40 agn de vita deburiada düt l’bun.

Ves ringraziun de cör pur düt ći che Os ês fat por nos cun gran

paziënza y lezitënza.

Pur i proscimi agn Ves augurun sanité, furtüna y suradüt n pü’

plö de tëmp pur Os.

Lara y Ivan cun families

En duman fi nalmënter l’gran dé!

Düt l’bun Andy! Aspetan la majera eté, tröc “scubini” aste ćiarćé.

Mo śëgn mësste lascè,

deache ala patent mësste punsè!

Finalmënter le crabal te paîsc lasciarà n pü’ do,

deache to scooter ruvarà te ćianô!

Deache l’auto te aste bel cumprè, da maridé mësste ma plö ciafè!

Düt l’bun te aoda tü cumpagns Bocca,Doniel, Saimon, Tino, Werner

Düt l’ bun a

Edmund y Doris

che se marida incö sabeda ai 17

d’otober.

Tröpa ligrëza y fortüna te osta vita

deboriada ves aoda

Ostes families.

Anna Rastnerd’Al Plan

à slüt jö i stüdi de medejina

tla Université da Desproch.

Encö fajunse festa

y ti aodun de cör döt le bun,

trepa fortüna y ligrëza

sön cösc tru che ara s’à cherì fora.

Düć chi de familia

A AndyNa viva urun’ nos te fà

sambëgn no cun ega

... de chëla ne ast’ buiü assà...

1 hugo gnarala da paié

y düć adüm to 18 agn urun festejé!

Düt l’ bun te aoda de cör.

Mama, Tati cun Manuel

Ai 20 de utober ie nosc genitores

Roman y Astrid25 ani maridei

Ve mbincion fertuna, sanità y mo

truep de biei ani deberieda

y ve sention gra per dut chël che ëis

fat per nëus.

Vosc mutons René y Yuri

Chël

Ivan de süa pasciun àl śëgn fat na profesciun

sciöch’ mënacrëp sö pur chës muntes tröpa ligrëza y

furtüna

ti aoda

Max, Sara, Elsa y Manuela.

Encö sön Colac fajunse pa empü i gragn,

le nene Epelecomplësc i 95 agn!

Döt le bun por cösta bela eté orunse de cör ti

aodé,

ćiamò trepa sanité y de beles davagnades pal

carté!

I familiars y les pustres dal carté

L’guant da

“Er miau”ast’ bel ciafè.

Da jì chilò ia n’ast’ bria da te dlacè.

Imped’ vaćes saràl pinguins da ujuré

y giac dala nëi inće assà da cuncè.

Tröpa ligrëza y sodesfaziun

t’augurun pur chësta spediziun,

y ćiara da ruvé zeruch sann intun.

Mama, tati, Nicky y Sandy

Ai 21 de utober iel

50 ani

che nosc tati y mami – nene y lava

Pazifi ca y Otto Glückse à mpermetù un cun l auter de se judé a jì inant

deberieda.

Cungratulazions de cuer y per l daunì Ve

mbincions legrëza, sanità y mo truep ani deberieda!

Da duc chëi de familia

Page 45: 4009

45

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Congratulazions y Inserac

Sport Tony

a La Ila chir

1 porsona por le repart

di alimentars

por mez le

dé danmisdé.

Prëibel telefonè al

0471/847622 o al

335/6116526. La Pension Edda

de Sëlva chir

per la sajon da d’inviern

na chelnera per da sëira.

Prëibel cherdé su l

0471/795190.

Residence Granvara

a Urtijëi chier

n’ëila (n ël) a rumé su

cuatieres la sades.

Prëibel cherdé su l

335/8163053.

Residence Sottsas

a La Ila chir

por la sajun da d’invern

ëres por puzenè

les sabedes.

Prëibel telefonè al

339/8383892.

Furnaria Pizzinini

a La Ila chir

2 lodneres

por la sajun da d’invern

1 porsona a menè fora

le pan.

Prëibel telefonè al

0471/847571 o al

349/4300269.

Sport Erich

a Al Plan chir

1 porsona por mez n dé

domisdé.

Prëibel telefonè al

0474/501917 o al

335/616526.

La Skiarea Miara

a Al Plan de Mareo chir

por la sajun da d’invern

n cassier/na cassiera

por l’ofi ze dl schipass.

Prëibel cherdè sö le

0474/501366.

La Ütia de Trausines

chir

por la sajun da d’invern

n jonn da chilò por

romenè jö les mëses.

Prëibel telefonè al

347/6029113.

La dita Crazzolara Ulli

a S.Ćiascian chir

1 eletricher

1 lerner

pot döt l’ann.

Prëibel telefonè al

337/457242.

L ambulatore dl

Dutor Tröbinger

te Sëlva chier

per d’inviern na

cunlauradëura/

secretera.

Prëibel cherdè su

l numer

0471/[email protected]

A Maria y Sepl ti augurunse döt l’ bun

pur sü 25 agn de noza.

Ostes mitans, Pire y la fomena

35 agn él bel passè

da canche

Milia y Edis’à maridé.

Pur osc aniversar düt l’bun orunse ves auguré

y laprò ćiamò tröc agn adüm de felizité.

De vigni sort êse inće messè supurtè

mo tignan adüm vigni crusc sês stà bogn da

purtè.

I bi mumënć ês inće salpü da aprijé

y a nos i dër valurs nes ês tres insigné.

De düt chësc n gran giulan orunse ves dì,

che nos se orun tan bun, chël ês dessigü capí.

Stefan y AlmaHeini y Sara

Congratulazion

a Angela Pederivada Soraga

che ai 6 de otober la é doventada

dotora en Scienze politiche

a l’Università de Padova

No aane dubies che tu ge la fajee!

N braciacol da chi de ciasa e da dut l bel grop de amiche

Na fi rma leader tla cunsulënza, proietazion

y nstalazion de mplanc fotovoltaich

chier

1 reprejentant/a

per l raion ladin.

La rujeneda dl’oma dl/a candidat/a dëssa

vester l ladin, l/la dëssa vëster mutivà/eda

y savëi da fé cun jënt. La fi rma juderà tl

ciamp aministratif y tla gestion dl lëur,

acioche l lëur vede a bon fi n.

N ëssa gën

sce i candidac ëssa bele esperienza tl

ciamp fotovoltaich.

Prëibel mandé l curriculum a:

[email protected]

dajan pro al tratamënt di dac persunei

aldò dl D.Lgs. 196/2003.

Residence Riposo

a Calfosch chir

por la sajun da d’invern

1 chelnera cun

referënzes

y de bunes conoscënzes

de talian y todësch

1 ëra a romenè sö por la

fi n dl’edema.

Prëibel telefonè al

0471/836227.

[email protected]

Rezia Hotel

a La Ila chir

1 secundo cogo

1 ćiamenëssa

1 jona a daidé te salf

por 3 – 4 ores da sëra

1 barist/a.

Jënt dl post tira dant.

Prëibel telefonè al

335/7878570.

[email protected]

Scola de Schi

da La Ila chir

1 aiüt secreteria

dal 1. de dezëmber inant

por la sajun da d’invern.

Por informaziuns prëibel

telefonè al

0471/847258

o al 328/9090126.

Le Hotel La Perla

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

na lodnera

na ćiamenëssa

n assistënt sommelier

por le Restaurant

Gourmet

“La Stüa de Michil“.

Prëibel cherdè sö le

0471/831000 o

menè na email a

[email protected]

Hotel Olimpia

a Al Plan chir

por la sajun da d’invern

1 massöra/estetista

1 chelner/a.

Prëibel telefonè al

0474/501028.

Romantik Hotel

Cappella ****S

Calfosch/Corvara

chir

1 ćiamenëssa

cun esperiënza.

Prëibel cherdè sö le

0471/836183

o menè na e-mail a

[email protected]

L Chemun de Sëlva

chier

1 assistënt/a aministratif/va, 6. cualifi ca

funzionela

1 aiutant/a de ufi ze, 4. cualifi ca

funzionela.

La stieres ie a tëmp determinà.

La dumandes ie da dé jù nchin ai 31 de utober 2009.

Per nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su l’ufi ze

personal dl Chemun, tel.

0471/772141 o 0471/772142.

Pension La Fontana

a Corvara chir

1 chelnera orar tresfora

che sais i lingac.

Prëibel telefonè al

0471/836000.

Vosc inserac sun La Usc di Ladins

Le Garnì Ćiasa Roby ***

da San Ćiascian chir

por la sajun da d’invern

1 chelnera por bar y salf

cun esperiënza y

conoscënza de lingac.

I te aspetun!

Tel. 0471/849525

[email protected].

L ambulatore dl

dotur Spechtenhauser

a La Ila chir

da dezëmber ćina a aurì

1 secreter/ia a tëmp plëgn

o a mez tëmp.

Prëibel telefonè al

335/6099388 o al

0471/844200.

Hotel Mirabel

a Al Plan chir

por la sajun da d’invern

1 secreteria

che sa bun le

talian, todësch y inglesc.

Prëibel telefonè al

0474/501280.

Alexis

a La Ila chir

na lodnera.

Prëibel telefonè al

0471/847001 o al

335/1297771.

Page 46: 4009

46

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Inserac

Da vende

Da vëne assüiaćialzà da schi y stenderi da schi. Tel. 335/7890497. (38/09)•••L vën vendù n ASTRA SW 2.0 DTI Sport, dl 2000, culëur grisc metalisà, km 108.000, preisc da fé ora. Tel. 328/9769265. (38/09)•••A Al Plan vëgnel venü vancëis. Chi che à interes po cherdè sö le 0474/501272. (38/09)•••Da vëne n BOB CAT mod. 751 dl 1998 cun 4500 ores de laûr atrezè de bëna da tera, bena da nëi y furćia. Tel. 335/5285004. (38/09)•••L vën vendù n Nissan Terrano 2.7 D, fosch, dl 2001. Tel. 335/8112182. (39/09)•••Da vëne 15 televijiuns Mivar a 50 euro l’öna. Tel. 0471/847173. (39/09)•••Al vëgn venü a n bun prisc n agregat da 13 kW. Chi che ess interes po telefonè al nr. 335/6845996. (39/09)•••Da vëne na bela roda da cité da ëra, dl 2006, cun siz por n möt, 18 marces Shimano, mantignida dër bun. Por informaziuns y eventualmënter na foto dla roda, pon cherdè sö le 335/1050228. (39/09)•••Da vënder na corda de iluminazion da mëter sun n lën. Tel. 335/1050482. (40/09)•••Da vëne na fresa da desparè nëi “AEBI SF23 11 CV”. Tel. 335/1010656 o 335/5338690. (40/09)•••Da vëne n auto “furgone” VW, blanch, ann 2001, 100.000 km, te de bunes condiziuns, prisc: 7.000,00 euro. Tel. 388/7432250. (40/09)•••Al vëgn venü n Game Cube cun 20 jüć y 2 telecomani, prisc 400 euro. Tel. 333/8671652. (40/09)•••N paur a Al Plan vënn lëgnia da tizé bele fata sö. Tel. 0474/501405. (40/09)•••An bon priesc vëniel vendù 4 montli Yokohama da d’ inviern cun cërtli per n Ford Fiesta (2005), mesures 175/65 R14 82T, y cërtli sport per n Peugeot 206 cun montli da d’instà. Tel. 339/3155582. (40/09)•••Al vëgn venü plates da tët “coppo di Francia”, desco nöies, a n bun prisc. Tel. 339/5613701. (40/09)•••Al vëgn venü n Ape Car Cross 50 dl 2003 cun montli da d’invern tignis bun. Tel. 338/9167943. (40/09)•••L vën dat ca na stua a n bon priesc. Tel. 339/7168537. (40/09)•••Da vëne madroc ortopedics an bun prisc, mesures 90 x 200. Tel. 0471/839910. (40/09)

Da chirì

Crì da laour

N’ëila cun esperienza chier da lëur te Gherdëina o a rumé su o nce a judé te cësadafuech o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 340/1985890. (38/09)•••N ël che à bele esperienza chier da lëur per la sajon da d’inviern coche capo partita o segondo cuech. Tel. 345/2562333 o 0882/491918. (38/09)•••N’ëila che sta te Sëlva chier da lëur a cialé de pitli mutons, a rumé su, a paidelné, a fé majons nce per mez n di. Tel. 333/7872815.•••Na ëra dl post chir laur da otober inant por 3 – 4 ores damisdé, 2 – 3 dis al’edema schiöche lodnera, ćiamenëssa o inće privat. Tel. 333/4394896. (38/09)•••Na copia dla Romania chier da lëur a cialé de na persona de tëmp, a rumé su o a fé de uni sort de stroc. Tel. 328/8003820 o 320/3681040. (38/09)•••N’ëila chier da lëur a rumé su cuatieres. tel. 320/2116066. (38/09)•••L vën crì da lëur a lavé ju te na cësadafuech a S.Cristina o a Urtijëi. Tel. 327/0074213. •••L vën crì da lëur a judé te na cësadafuech. Tel. 329/6278468. (38/09)•••Na jëuna de 25 ani chier da lëur a judé te na cësa y nce a cialé de pitli mutons. Ëila à bele esperienza te chësc lëur. Tel. 338/3716831. (38/09)•••N‘ëila de Gherdëina cun esperienza chier da lëur te n ufi ze a mez tëmp per dut l ann. Tel. 338/2025604. (38/09)•••N‘ëila che à bele esperienza chier da lëur te n bar o coche chelnera te Gherdëina. Tel. 329/3028461 o 00421/908068074. (38/09)•••N’ëila che à bele esperienza chier da lëur coche barista o chelnera te Gherdëina. Tel. 348/6588795. (38/09) •••N’ëila chier da cialé sun jënt de tëmp, te Gherdëina. Tel. 340 5298027. (38/09)•••N’ëila chier da lëur a cialé sun jënt de tëmp, à bele esperienza te chësc lëur. Cun

refrënzes. Tel. 320 8306541. (39/09)•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech, l à bele esperienza te chësc lëur. Sce l ie mesun te Gherdëina. Tel. 338 7868712. (39/09)•••N’ëila che sa i lingac talian, tudësch y nglëisc chier da lëur te na reception. Tel. 331/8303176. (39/09)•••N ël cun esperienza y referënzes chier da lëur a lavé ju o a fé de uni sort de stroc, te n restaurant o te n hotel. Tel. 320/2145117. (39/09)•••N pizzaiolo talian, che sta a Urtijëi, chier da leur te Gherdëina. Tel. 346/6073656. (39/09)•••N’ëila taliana chier da lëur per i mënsc de utober y nuvëmber. Tel. 328/4721667. (39/09)•••Na ëra dla Serbia chir n laûr sciöche ćiamenëssa o aiüt cogo. Tel. 348/4098288. (39/09)•••N’ëila dla Talia de 24 ani che à bele esperienza y cunescënza di lingac talian, tudësch y nglëisc chier da lëur coche secreteria per la sajon da d’inviern nce bele da sën inant. Tel. 348/9982346. (39/09)•••N’ëila dla Talia de 29 ani chier da lëur te n hotel per la sajon da d’inviern. Tel. 01/63430257, fonin 348/1569997. (39/09)•••N chef de cësadafuech chier da lëur ntan la festes da Nadel. Tel 393/2176100. (40/09)•••N’ëila chier da lëur a rumé su majons te Gherdëina. Tel. 340/5298027. (40/09)•••N’ëila che à bele esperienza chier da lëur a rumé su majons te Gherdëina, a Urtijëi. Tel. 389/9980895. (40/09)•••N ël chier da lëur te cësadafuech a lavé ju. Tel. 328/7506003. (40/09)•••N ël chier da lëur coche chelner. Tel. 339/2150053. (40/09)•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech.

Al vëgn chirì n cuatier da tó en afi t tla Val Badia. Tel. 349/5003783. (38/09)•••L vën cris n castl che se lascia dsaré. Tel. 333/1511467. (39/09)•••Na copia chier n pitl cuatier o na majon da tò a fit da dezëmber inant te Gherdëina o a Laion. Tel. 333/2403717. (39/09)•••N maester de schi chier te Gherdëina

per n cin mënsc d’inviern n monolocal o n cuatier da trëi majons, ulache l se metëssa adum cun n cumpani de lëur. Tel. 339 4900157. (39/09)•••Al vëgn chirì tl'Alta Badia n apartamënt por l’ invern, por döes porsones. Tel. 339/1705114. (39/09)•••N pèr chier n pitl cuatier o na majon, da dezëmber inant per duta la sajon da d’inviern, te Gherdëina o a Laion. Prëibel

Da dé via

Da dé via na mascin da lavé, per na bonaman. Tel. 339/1953324. (38/09)•••Al vëgn scinché ia n üsc de garage de lëgn “basculante” (Kipptor) da daurì a man dla mosöra de 1,90 alt y 2,10 lerch. Tel. 338/8632496. (39/09)•••Al vëgn dè ca na gabia de lëgn por n cunicio a La Ila. Tel. 0471/847001. (39/09)•••Al vëgn scinché ia cunici y n ćian de 2 agn fosch y blanch. Tel. 349/8190365. (40/09)•••L vën rumà ora n cuatier. Chiche fossa nteressà a mubilia possa cherdè su l numer 339/7168537. (40/09)

cherdé su l 346 6375933. (39/09)•••N’ëila chier na majon per dut l ann te Gherdëina. Tel. 340/5298027. (40/09)•••Al vëgn chirì n furgun (Citroën Berlingo, Renaul Kangoo o de tai), n furgun (Fiat Ducato, Westfalia o de tai), o n monovolum 7 posć cun scagn da tò fora (Chrysler Voyager) de secunda man cun n bun motor. Tel. 328/4620101. (40/09)•••

Tel. 328/2072489. (40/09)•••N ël che à bele esperienza chier da lëur coche chelner o te cësadafuech. Tel. 346/1474637. (40/09)•••N ël chier da lëur te cësadafuech per la sajon da d’inviern o nce per dut l ann. Tel. 328/2062651 (40/09)•••N ël chier da lëur a lavé ju per la sajon da d’inviern o per dut l ann. Tel. 389/7805541. (40/09)•••N ël chier da lëur a lavé ju per la sajon da d’inviern o nce per dut l ann. Tel. 388/1404096. (40/09)•••N ël chier da lëur. Tel.333/8983669. (40/09)•••Na ëila dla Talia de 29 ani cun referënzes che lëura te Gherdëina chier n pitl cuatier monolocal n afi t per duta la sajon da d’inviern, sce la va a Urtijëi o a S. Cristina. 333 7045967. (40/09)

N ël dla Croazia de 23 ani che à bele laurà te Gherdëina chier da lëur coche cuech o aiut cuech per la sajon da d’inviern. Tel. 00385 917289463. (40/09)•••Dös eres dla Val Badia chir laur da puzené. Tel. 333/8587715. (40/09)•••Na jona dla Val Badia chir laûr sciöche massöra/estetista, por 3 o 4 dis al’edema. Prëibel cherdè sö le nr. 347/7440514. (40/09)•••Al vëgn chirì n laur da romenè sö te na ćiasa privata. Tel. 347/3011690. (40/09)•••Al vëgn chirì n garnì o residence da tò en afi t. Tel. 0471/836367 o 347/3011690. (40/09)•••N ël chier da lëur coche che de rang o chelner y n ëila coche barista. Tel. 349/4201457. (40/09)•••N’ëila chier da lëur a rumé su majons. Tel. 389/9975736. (40/09)•••N’ëila dla Talia chier da lëur coche cuega o nce a rumé su cuatieres. Tel. 349/8474988. (40/09)

Tratan i proieć da d’isté por mituns

dla scora elementara y mesana y dala festa di mituns

a San Martin él gnü desmentié deplü patüc (ćiapì, corpëć, felpes y i.i.).

Sce valgügn ess manćia valch, pol passè te Sorvisc ai Jogn a Piculin.

(39/09)

Comun de Badia

Avis

L’Ombolt lascia alsavëi che le Comun de

Badia é por tó sö por la sajun da d’invern

2009/10 en sorvisc provisor

n polizist de comun - V cualifi ca funzionala - cun contrat

a tëmp limité y cun orar a tëmp plëgn.

Por fà domanda adôron:

1) avëi stlüt jö la scora mesana y avëi fat ćiamò trëi agn de

stüde laprò o titul de profesciun spezifi ch arjunt te n curs

de trëi agn;

2) atestat de trilinguism C;

3) patent da jì cun l’auto B;

4) zitadinanza taliana o zitadin dla Uniun Europea;

5) idoneité fi sica al laûr.

L’assunziun vëgn fata aladô de na gradatöra por titui,

metüda adöm aladô dl art. 20 dl regolamënt por les

prozedöres de assunziun tl sorvisc di comuns.

Les domandes de assunziun mëss gnì portades ite te

secretariat dl Comun de Badia anter i 18 de novëmber

2009. Informaziuns plü menüdes po i interessà ciafè te

secretariat de comun.

L’Ombolt

Giacomo Frenademetz

Hotel Dolasilla ***S

a La Ila chir

por la sajun da d’invern

1 aiut secreter/ia

1 barist/a

cun conoscënza di lingac

y dl program ASAj.

Prëibel telefonè al

0471/847006.

Restaurant Col

dl’Ancona

a San Martin chir

por la sajun da d’invern

1 barista

1 porsona a ores

a se baratè jö.

Prëibel telefonè al

349/5319092.

Taxi Vito

a San Ćiasciaan

chir

n sciafer cun patent D

por la sajun da d’invern

poscibelmënter dl post.

Prëibel telefonè al

335/6116528.

Garni Ćiasa de Munt

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

1 porsona a fà i gostà y

a daidé te reception.

Prëibel telefonè al

0471/836213 o al

335/6080398.

[email protected]

Garni Cristallo

a Al Plan chir

1 ćiamenëssa

a tëmp plëgn o inće

por mez le dé.

Prëibel telefonè al

0474/501125.

Hotel Boé

Ćiaulunch/Corvara

chir por la sajun da

d’invern

chelneres por salf y bar

na chelnera

por n valgönes

ores da sëra

n secundo cogo

n aiüt secreteria.

Prëibel cherdè sö le

0436/79144

fax 0436/79275

[email protected]

La Scincunda -

Tovaies, articui da

scincunda

a San Ćiascian chir

1 lodnera.

Prëibel telefonè al

0471/849569.

Negerhütte

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

1 cogo

1 aiüt te ćiasadafüch.

Prëibel telefonè al

0471/836138.

fax 0471/836239

[email protected]

Restaurant Stria

a Calfosch chir

por la sajun da d’invern

o inće por döt l’ann

1 secundo cogo

1 comis da ćiasadafüch

poscibilmënter dl post.

Prëibel telefonè al

0471/836620.

Le Skisalon Miara

a Al Plan de Mareo

chir por d'invern

n/na lodner/a

por la botëga de articui

da d’invern.

Prëibel cherdè sö le

0474/501366.

Hotel Laurin

a S.Ćiascian chir

por la sajun da d’invern

1 ćiamenëssa.

Prëibel telefonè al

0471/849440.

Ütia Paraciora

a Badia chir

por la sajun da d’invern

personal.

Prëibel telefonè al

338/9736099.

Pension Plang

Rifugio La Ütia

a San Ćiascian chir

por la sajun da d’invern

1 cogo

1 aiüt cogo,

1 chelner/a y

1 barist/a.

Prëibel cherdè sö le

335/1432422 o menè

na email a [email protected]

Hotel Gran Ciasa

a Calfosch chir

por la sajun da d’invern

1 massöra/estetista

1 conditer

1 aiüt te ćiasadafüch

1 ćiamenëssa

1 chelner/a.

Prëibel telefonè al

0471/836138.

fax 0471/836239

[email protected]

Dolomiti

adventures

sports &

fashion

de Sëlva chir

per la sajon da d’inviern

na lodnera.

Per nfurmazions prëibel

cherdé su l

0471/770905 o scrì a

info@dolomiti-

adventures.com

N garnì a Calfosch

chir por l’invern

1 ćiamenëssa

por 3 o 4 ores al dé.

Telefonè prëibel al

0471/836105.

Hotel Antines

a La Ila chir

por la sajun da d’invern

1 estetista/massöra

cun esperiënza.

Prëibel telefonè al

0471/844234.

La Ütia Al Cir

a San Martin de Tor chir

por d’invern

1 pröm cogo dl post.

Prëibel telefonè al

339/5960393.

N residence a San

Ćiascian

chir por döt l'ann

na ćiamenëssa

cun esperiënza.

Prëibel telefonè al

333/6330998.

La Scola de Schi

de Sëlva chier

per la sajon da d’inviern

1 cunlauradëur a

mpresté ora schi

2 assistëntes per l mini

club Selvi.

Prëibel cherdé su l numer

0471/795156.

Hotel Arnaria

chier

per la sajon da d‘inviern

n segondo cuech

cun esperienza.

Prëibel cherdè su l numer

0471/796649.

info@arnaria .com

Page 47: 4009

47

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Inserac

Residence

Christophorus

a Al Plan chir

por la sajun da d’invern

1 ëra cun esperiënza

por romenè sö i

apartamënć

la sabeda.

Prëibel telefonè al

0474 501333

o menè na e-mail a

info@christophorus-

residence.com

Cronist por San Ćiascian

Por la cronica de val

Sas dla Crusc - paisc da

San Ćiascian vëgnel

chirì atira

n cronist na cronista.

Por le laur él preodü

na indenité.

Chëres o chi che ess

interes vëgn perià da

se lascè aldì pro

l’Uniun di Ladins Val

Badia,

tel. 347 8348857,

0474 523110

(Werner Pescosta)

Le Camping Sass Dlacia

a San Ćiascian chir

por la sajun da d’invern

1 barista

1 chelner/a cun

conoscënza di lingac.

Prëibel cherdè sö le

331 6894517

Sport Lagazuoi

a San Ćiascian chir por la

sajun da d’invern

1 boteghier/a

cun esperiënza y

conoscënzes de lingac

1 ël por le repart dai

schi.

Prëibel cherdè sö le

0471/849328 o

335/6810026.

Le Camping Colfosco

chir por la sajun da

d’invern

na ëra a puzenè

1 ël che ćiara sura la

plaza y che dëida.

Prëibel cherdè sö le

numer 0471/836515 o

3480425058.Hotel Savoy ***S

a La Ila chir

1 tornanta por ciamenes

y lavè jö.

Prëibel telefonè al

0471/847088.

Hotel Arkadia ***S

a Corvara chir

1 massöra dl post

Tel. 0471 836043

Alimentari Pescosta

a Calfosch chir

1 lodnera.

Prëibel telefonè al

0471/836022.

A Urtijëi vëniel fi tà via

n cuatier a jënt da tlo.

Prëibel cherdé su l

333 4762758

Danter Sëlva y S.Cristina

vëniel fi tà via da sën

inant per dut l ann

n cuatier

de 80 mq zirca

a na familia da tlo.

Prëibel cherdé su l

333/2084682.

Alpin Apartments

Piculin

a San Martin de Tor chir

por la sajun da d’invern

1 ëra che dëida da

romenè sö i apartamënć

les sabedes.

Prëibel cherdè sö le

0471/836188

o menè na e-mail a

[email protected]

A Corvara vëgnel afi té ia

n magazinn de za. 350

m2 cun ofi ze. Por

informaziuns

cherdede sö le numer

335/266942.

Comun de Mareo

Avis

Concurs publich por titui y proa

pratica por curì n post de laurant

spezialisé

L’Ombolt lascia alsavëi che al é scrit fora

n concurs por la formaziun de na gradatöra publica

por titui y proa pratica por curì

n post de laurant spezialisé - IV livel de paiamënt.

Le post é resservè a concorënć che alda pro le grup de

lingaz ladin. Les domandes d’amisciun al concurs suradit

mëss rovè adalerch al Comun de Mareo

anter les 12.30h di 9.11.2009.

Na copia dl’escriziun dl concurs pon ciafè

te Secretariat de Comun.

L’Ombolt

Fortunato Ferdigg

Comun de Mareo

Avis

Assunziun de n/na assistënt/ta

aministratif/va

tla VI cualifi ca funzionala

tres contrat a tëmp determiné

L’Ombolt dl Comun de Mareo lascia alsavëi che

proscimamënter gnaràl tut sö

n/na assistënt/ta aministratif/va tla VI cualifi ca

funzionala tres contrat a tëmp determiné

y plü avisa por la dorada preodüda de 12 mëisc.

An adora por fà domanda:

1. por l’azes dal estern:

a) diplom de madoranza;

b) atestat de trilinguism B

c) zitadinanza taliana o de n ater stat mëmber dla Uniun

Europea.

2. por l’azes tres mobilité verticala:

a) 6 agn de sorvisc efetif tla IV cualifi ca funzionala o

4 agn de sorvisc efetif tla V cualifi ca funzionala y

b) i recuisić dà dant al punt 1 prezedënt, lëtres a), b) y c).

L’assunziun vëgn fata aladô de na gradatöra

por titui y proa a usc.

Les domandes de assunziun mëss gnì ortiades al

Secretariat dl Comun de Mareo, Al Plan, str. Catarina Lanz

48, 39030 Mareo anter i 26 d’otober 2009 - 12.30h.

Informaziuns plü menüdes po i interessà ciafè te

Secretariat de Comun.

L’Ombolt

Fortunato Ferdigg

Tla zona artejanala da

Corvara vëgnel afi té ia n

local da setëmber inant.

Prëibel telefonè al nr.

0471/836283.

A Col te n bel posto

fi tons via per dut l ann

n cuatier zënza mobilia,

belau nuof.

Na gran ciana da dormì,

cesadafuec, stua,

stangort,

dispensa, doi komedi

n post per la machina.

Preibel telefone al

333/6698537.

[email protected]

Bar Stadio

a Al Plan de Mareo

chir da atira

por la sajun da d’ invern

1 chelnera.

Prëibel cherdè sö le

347/5809430.

Hotel Marmolada****

a Corvara chir

1 secreter/ia

cun esperiënza y de

bones conoscënzes dl

talian, todësch y inće

d’atri lingac.

Prëibel cherdè sö le

0471/836139 o le

339/4662383.

La botëga por mituns

Kids Lagazuoi

a San Ćiascian chir

1 boteghiera

por la sajun da d’invern

o inće por döt l’ann.

Informaziuns al nr.

0471/849328.

Sport Kostner

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

3 boteghiers/res

cun esperiënza

por le repart sportif.

Prëibel telefonede al

0471/836933

o menede na mail a

[email protected]

Hotel Kolfuschgerhof

a Calfosch chir

por la sajun da d’invern

1 secreteria.

Prëibel cherdè sö le

0471/836188

o menè na e-mail a

info@kolfuschgerhof.

com

La fi rma Riff eser

Buandes

de Sëlva chier

lauranc

per la sajon da d’inviern.

Prëibel cherde su l

0471/795159 o l

0471/794293.

Cafê Conditoria Mutsch

chir

1 chelnera

por la sajun da d’invern.

Telefonè prëibel al nr.

335/6753375.

Appartamenti Sidonia

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

1 ëra por dui dis al’edema.

Telefonè prëibel al

0471/836741.

N bar a S.Cristina chier

per la sajon da d’inviern

na barista.

(L ne vën nia dat cuatier.)

Prëibel cherdé su l

347/4806466.

[email protected]

L’Assoziaziun Provinziala

dl Artejanat (LVH-APA)

chir

n/na contabl/a

por l’ofi ze da Pedraces.

Ëise stlüt jö n istitut tecnich comerzial de 3 o 5 agn,

Ëise ligrëza da laurè te na manira autonoma,

Ëise esperiënza tl ćiamp dl sistem fi scal

y tla elaboraziun dla contabilité?

Nos Ves pitun n ćiamp de laûr dër ampl y na ativité

interessanta te n grup motivé.

I nes confortun a Osta domanda.

I podëis menè Osc curriculum al Ofi ze LVH-APA da

Pedraces

Str. Pedraces 41 – 39036 Badia

o ves mëte diretamënter en contat cun nos:

Tel. 0471 839548 – Fax 0471 839564

www.lvh.it - E-Mail: [email protected]

Hotel Italia

a Corvara chir

por la sajun da d’invern

1 aiüt cogo

1 chelnera por bar

che sais talian y todësch

1 secreteria con

esperienza.

Prëibel telefonè al

0471/836082.

[email protected]

Skiland a Badia

chir

por la sajun da d’invern

1 porsona a tëmp plëgn

o part-time por imprestè

fora schi y snowboard,

che bàies talian, todësch

y/o inglesc y cun

conoscënzes de basa söl

PC.

Prëibel cherdè sö le nr.

335/7875460.L vën cris per mez n di,

4 – 5 iedesc al’ena

danmesdì n’ëila de

Gherdëina a fé i lëures

de cësa. Prëibel cherdé

su l numer 339/5458579.

Autoservice Agreiter

a La Ila chir da atira

1 laurant

por fà revijiuns.

Prëibel telefonè al

0471/847834.

L vën fi tà via n cuatier

de 48 m2 a Urtijëi per

2 -3 persones. Prëibel

cherdé su l numer

335/8416684.

A Urtijëi tl zënter vëniel

fi tà via n pitl cuatier per

una na persona per dut

l ann, dai 1. de nuvëmber

inant. Prëibel cherdé su l

numer 333/7168804.

Na ponsiun a San

Ćiascian

chir

1 ćiamenëssa

por la sajun da d’invern,

por trëi ores al dé.

Telefonè prëibel al nr.

334/3385553.

Alta Badia Skirental

a San Ćiascian chir

por la sajun da d’invern

1 porsona por le

schipass

por sabeda domisdé

y domënia.

Prëibel telefonè al

335/6116526.

Rifugio Nagler

La Crusc chir

por la sajun da d’invern

1 lavatais

1 chelner/a a romenè jö

les mëses por 4 ores al di

1 porsona a pratè

liagnes

poscibelmënter dl post.

Prëibel telefonè al

335/6932118.

Page 48: 4009

48

nr. 40 / 17 de otober 2009

www.lauscdiladins.com

Anunzies y Religion

Vangel dla Domenia

29ejima domënia ia por l’ann B, ai 18 de otober 2009

Dal vagnele do San Merch, 10, 35-45

Te chël tëmp é Iaco y Jan, i fi s de Zebedèus, jüs da Gejù y à dit: “Maester, i orésson che te fajesses, do ći ch’i te periun.” Al à respognü: “Ćî dessi pa fà por os?” Ai ti à dit: “Làscesse sentè te to rëgn un a man dërta y l’ater a man ciampa dlungia tè.” Gejù à respognü: “I ne savëis nia do ći ch’i periëis. Podëise os bëre le caresc che iö bëri, o tó sön os le bato cun chël che iö vëgni batié?” Ai à respognü: “I podun.” Dailò ti à Gejù dit: “Os boiarëis le caresc che iö bëri, y i ciafarëis le bato cun chël che iö vëgni batié. Mo le post a mia man dërta y a mia man ciampa ne n’ài nia iö da dè ia: al ti vëgn conzedü a chi che é destinà.” Canche i atri diesc discepui â aldì chësc, s’ài dessenè cun Iaco y Jan. Dailò i à Gejù cherdè ca y à dit: “I savëis che chi, che vëgn aratà regnanć, sotmët i popui, y che i potënć adora mal süa potënza sura la jënt. Pro os ne déssera nia ester insciö, mo chël, che ô ester gran pro os, dess ester osc sorvidù, y chël, che ô ester le pröm, dess ester le stlâf de düć. Deache inće le Fi dl Om n’é nia gnü a se lascè sorvì, mo a sorvì y a dè ca süa vita sciöche prisc por nen cumprè ciarà tröc.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Ivan

urun te recurdè sciöche t’ês, tres dala bona lüna, scëmpl y

de cör.

Tüa cumpagnia é stada na scincunda che se à dè inant

ligrëza y vöia de vire.

Pur chësc te dijun giulan.

Tlassa dla maturitè 1996

Recort

Ai 5 de utober ie unida a mancë mi bona fëna y nosta oma

Aurelia Pitschieler nasciuda Moroder

Rengrazion de cuer duc chëi che nes ie stac daujin

te chësc tëmp de duel, duc chëi che ie unic a vedlé y ala

supeltura y a duc chëi che à dat tan de biei ciofs y dunfi ertes.

N Die Ve l paie a seniëur digan Vitalis Delago,

al diacon Luis Comploj y al cor per la bela mëssa.

N gra sentì al dutor Raphael Insam per la cures.

Chëi de familia

La lum de Ti cëiresc luna inant te nosc cueres.

Rengraziamënt

Cun gran duel ons tëut su la nutizia dla mort de Rudi Kostner da Zaramin, daduman ai 7 de setëmber. Sun streda y sun plaza, dlonch fòvel jëuni y plu de tëmp che rujenova dla mort de Rudi Kostner, persona bënududa y prijeda da duc. Bele passa cater enes iel ntant passà, ma nosc pensier ie mo for pra d’ël. Si mort ie per si familia n gran colp, ma nce per nëus, la Lia dl Teater de Urtijëi, à la mort de Rudi Kostner lascià n uet che sarà rie da mplenì.

Rudi, nasciù tl 1941, fova bele da jëunn stat bon de tré i spetadëures coche ator sun paladina. Tres si vester da surëdl, si gheneda y si sentimënt per l umor iel for stat de grandiscima valuta per la Lia dl Teater. Coche n possa liejer do tla cronica dla Lia ie Rudi stat passa 50 iedesc sun paladina, sibe da ator che da reghisser, zeche che deguni ne ova mo arjont dan ël. Ma nia mé sun paladina àl mustrà si savëi, nce pra d’uni sort de manifestazions y festes, ulache l fova bon de purté ite bona ueia. Y tlo iel zënzauter da auzé ora si pec de teater cun Felix, Rudi y Felix, ulache i fova boni de purté dant cun savëi y sensibltà ma dantaldut cun de teles da rì la vita dl luech de Urtijëi. Rudi se à dat ju cun l teater cun ana y corp y cun n gran

cuer. Tres si mort ora de nia perdons un di

miëures danter nëus. La Lia dl Teater de Urtijëi se lecurderà for de si cumëmber de unëur Rudi, ti fajan nce tres la USC la cundulianzes plu senzieres a si familia.

Lia dl Teater de Urtijëi

Lecurdan Rudi Kostner da Zaramin

Dlijia/1 - Le pinsier che stà do la brosciüra podess ester chël da jì cun la dlijia defora dai mürs de dlijia, tles families. “Sön tru con Chël Bel Dio” é le titul dla aziun, inviada ia dales trëi ploanies de Mareo: Al Plan, La Pli y Rina. Le pröm vare fajarà Al Plan, che prejentarà la brosciüra en domënia ai 25 d’otober, en gaujiun dla Gran Mëssa. Les atres döes ploanies prejentarà l’aziun plü inant.

Le pice codejel é gnü realisé cun na grafi ca da mituns, cun le fi n da ti baié ados ai mëndri, y insciö a dötes les families. An à orü tratè sön la brosciüra set tematiches desvalies, che an à aratè de im-portanza. Al pröm post àn orü sotrissé l’importanza da jì a mëssa la domëgna, deboriada cun döta la familia. Insciö valorisëion inće le tema dla diozeja, che é propi la domënia. Spo àn orü i dediché na pert ala oraziun te familia, al perié dan y do i pasć sciöche inće da doman y da sëra denant co jì a dormì. Chilò ô les ploanies porvè da portè dant la oraziun, nia sciöche n momënt “da stufè” dl dé, mo sciöche “spëisa” por l’anima, che dëida inće la familia da rovè adöm, da stè adöm, y ti dà insciö inće strotöra al dé. Laprò àn alzè fora i dui tëmps de preparaziun dl ann liturgich: l’Advënt, che i va danfora al gran mistêr dla nasciüda de Gejù, y la Carsëma, olache an s’arjigna da recordè la mort, mo dantadöt la resso-

Dlijia/2 - Tla sentada di 3 d’otober s’à le consëi pastoral dla diozeja dè jö cun le tema dla porvertè. Canche ara se trata de povertè, se tràtera tres de porsones, porchël ne pon nia se limité da dè aiüć materiai. An mëss chirì le raport cun i püri y i acompagnè. La povertè de porsones é na desvida por la sozieté. Ara nes sforza

Sön tru cun Chël Bel DîLes ploanies d’Al Plan, La Pli y Rina partiarà fora na brosciüra cun chëra che an

ô valorisé y sotrissé n valgügn aspeć por vire la fede te familia, prejentè Gejù

sciöche nosc amich

reziun de Gejù Crist. Na lerch àn inće orü ti lascè ai “pici sëgns”. Insciö ti él gnü dediché na pert al se tó l’ega santa, al dè l’ega santa. Cun chësc sëgn benedësc i geniturs sü mituns y i mët tles mans de Chël Bel Dî, por che ai pois avëi süa proteziun tratan le dé mo inće tratan la nöt. Inant vàra cun la Pissia, cun le damanè pordonn en general, olache an mët le pordonn sciöche reconziliaziun cun Gejù Crist, cun Chël Bel Dî.

Na setima pert dla brosciüra reverda les tradiziuns de dlijia, olache an ô dantadöt invié da tignì les tradiziuns, nia ma sciöche na usanza da portè inant “automa-ticamënter”

deache nüsc vedli la tignî, mo sciöche simboi y rituai concreć che ti dà plü signifi cat ala vita religiosa, che dëida vire cun plü intensité la fede, mo inće che la jonëza mëss scovrì danü.

Tla Ploania d’Al Plan gnarà la brosciüra condüta fora por les ćiases te vigni familia, deboriada cun la “Löm dla domëgna”. Chësc deache an ô jì cun la dlijia tles ćiases, menè tles ćiases n invit sön co che an po vire le raport cun Chël Bel Dî tles families, che é les coes olache al vëgn trasmetü la fede.

La brosciüra é gnüda abelida cun de bi dessëgns, realisà dai ministranć d’Al

Plan. Chisc sarà da odëi inće te gran format da ćiampanì jö.

L’aziun é gnüda sostignida cun man sterscia dala Cassa Raif-feisen Val Badia sciöche inće dal Consëi de For-maziun Culturala d’Al Plan, a chi che al i va a inom dles ploanies n bel dilan. La brosciüra dess ester n pröm vare, sön chël che an ô spo costruì tl dagnì iniziatives nöies, por renforzè y valorisé la fede te familia.

De chësc vers va inće le referat cun siur Tone Fiung, che vëgn metü da jì en mercui ai 21 d’otober dales 20.00, te calonia a Al Plan, dal titul “Tan importanta é pa la spiritualité te familia y por nüsc mituns?

Ći poi pa fà por la spiritualité di plü pici, mo inće de chi dla elementara y mesana?” (pablo)

Le gran Gejù che tëgn sot so mantel n valgügn

“vari” por vire la fede cristiana. Al sarà da odëi

te n gran format da ćiampanì jö.

N aiüt cuntra la povertèLe Consëi pastoral dla diozeja Balsan/Porsenù é rovè adöm

da ponsè sura nosc stil de vita personal y sciöche i testemoniun nosta fede. Ester cristiagn comporta inće se dè ca por i atri.

Ester comunité cristiana ô dì laurè deboriada por n miù monn. Al é plü poscibilitês da dè n contribut: tres i mesi che an à a desposiziun, la promoziun de formaziun y sostëgn a chi che se dà ca por i atri, operè

cuntra l’emarginaziun, se lascè sö sce i dërć dla porsona vëgn ciapà sot, vardè che les iniustizies ne devëntes nia normalité, condüje instësc n stil de vita plü scëmpl. La povertè n’é nia n destin, mo n apel ai cristiagn da fà döt le poscibil decuntra, s’afi dan tla oraziun tles mans de Dî, stlüj jö le consëi pastoral.


Recommended