Vegetació de ribera Blada
Acer opalus
Lliri grocIris pseudacorus
Auró blancAcer campestre
VernAlnus glutinosa
Auró negreAcer monspessulanum
Freixe de fulla granFraxinus excelsior
Tell o til·lerTilia platyphyllos
TrèmolPopulus tremula
PollancrePopulus nigra
GatellSalix atrocinerea
AranyonerPrunus spinosa
RoserRosa canina
BogaTyhpa latifolia
Saulic Salix purpurea
MoixeraSorbus aria
Saüc o soguerSambucus nigra
Moixera de pastorSorbus torminalis
OmUlmus minor
AvellanerCorylus avellana
EsbarzerRubus sp
CanyísPhragmites australis
BoixBuxus sempervirens
ÀlberPopulus alba
Saule o salze blancSalix alba
Sarga Salix elaeagnos
HeuraHeredera helix
SanguinyolCornus sanguinea
Arç blancCrataegus monogyna
Amb el suport de:Coordinació i continguts: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del TerDibuixos: Toni LlobetDisseny gràfic: AcíclicEdició: Octubre de 2013Per a més informació: Tel. 93 851 51 76 www.museudelter.cat
Vegetació pròpia de trams de capçaleraEls trams de capçalera presenten espècies adaptades a tempe-ratures fredes i a marges de pendent fort.
Vegetació pròpia de rius mediterranisHi ha una vegetació de ribera d’ambients pròpiament mediter-ranis, caracteritzats per suportar estius molt secs i una alta variabilitat de precipitacions al llarg de l’any i entre anysdiferents.
Espècies invasoresLes intervencions humanes (tales, moviments de terres, etc.) i altres pertorbacions fan que les espècies invasores trobin l’oportunitat per a establir-se a la riba del riu. Aquestes espè-cies representen una pressió important perquè substitueixen les espècies autòctones i poden transformar molt l’ambient riberenc, en ocasions, arribant a constituir poblaments mo-noespecífics, sense valor natural. Cal controlar les espècies invasores i, tant o més important, evitar noves introduccions.*Es consideren espècies invasores aquelles que proliferen en un territori del qual no són originàries i on han accedit per acció humana.
Vegetació pròpia d’aigües salabrosesEn alguns aiguamolls i trams baixos de riu hi ha una vegetació adaptada especialment a una salinitat elevada.
Vegetació de ribera de rius temporanis i efímersEls rius temporanis i efímers presenten unes espècies adaptades a situacions extremes de sequera, de falta d’aigua durant períodes llargs de sequera, però també de resistència a aiguats sobtats.
La vegetació de riberaLes vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena vegetació de ribera. Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu.Els boscos de ribera tenen una gran diversitat de flora i de fauna. Aquesta vegetació té un important paper a l’ecosistema com a:
• Refugi d’animals i plantes • Corredor biològic o connector ecològic • Font d’aliment per a l’ecosistema • Filtre de contaminants de l’aigua • Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retard de les crescudes, retenció de sediments, etc)
• Millora de la recàrrega d’aqüífers • Regulador del grau d’insolació del riu i de la temperatura de l’aigua
Plàtan falsAcer pseudoplatanus
Salicòrnia o cirialeraArthrochemun
fruticosum
AlocVitex agnus-castus
ErableAcer platanoides
Tamariu africàTamarix africana
BaladreNerium oleander
BedollBetula pendula
Tamariu gàlicTamarix anglica
Jonc bovalScirpus holoschoenus
CirererPrunus avium
Moixera de guillaSorbus aucuparia
Freixe de fulla petitaFraxinus angustifolia
AilantAilanthus altissima
BambúBambusa vulgaris, Phyllostachys sp.
Pollancre del CanadàPopulus x canadiensis
DesmaiSalix babylonica
NyàmeraHelianthus tuberosus
Boga de fulla estretaTyhpa angustifolia
Robínia o escàrciaRobinia pseudoacacia
Om de jardíUlmus pumila
BudleiaBuddleja davidii
LledonerCeltis australis
Tabac de jardíNicotiana glauca
GatsauleSalix caprea
OmaUlmus glabra
LlorerLaurus nobilis
CanyaArundo donax
NogueraJuglans regia
CarolinaPopulus deltoides
Auró americàAcer negundo
Lligabosc o xuclamel japonèsLonicera japonica
RoldorCoriaria myrtifolia
PlatanusPlatanus x hispanica
Plomall de la pampaCortaderia selloana
Raïm de moroPhytolacca americana
VimeteraSalix fragilis
Heura de VirgíniaParthenocisus quinquefolia
Salze triandreSalix triandra