+ All Categories
Home > Documents > NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la...

NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la...

Date post: 30-Oct-2019
Category:
Upload: others
View: 1 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
16
NOSCIA BESTIES
Transcript
Page 1: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

NOSCIA BESTIES

Page 2: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita
Page 3: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

I MONC E LA BESTIES

I monc l’é un di gregn ambienc naturèi olache la besties salvères à vivù delvers per milenees. Anchecondì n muie de sorts de besties les é a risech per l’impat che l’om à

abù sun sie habitat. Enceben che i monc sie un di ambienc più senestres per l’om, jà dai tempes veiores

chiò se à enciasà comunitèdes picoles o granes de omegn che à sapù se adatèr a la dificoltèdes. I monc i é doventé semper più deboi a cajon del gran desfrutament di bosć e de la

materies grejes, de la ciacia con pecia regoles, de l’entesseament che à portà al se tirèr endò de n muie de giacees. Chisc tempies de la natura, delicac ma ence

maraveousc, l’é l lech ideèl per n muie de sorts de besties: l’om à l doer de les defener per poder les mirèr ence tel davegnir. L’é jà n muie la sorts de besties che rision de no veder più e anter chestes l’é ence

besties che stèsc sui monc. L patrimonie faunistich de noscia Èlpes l’é dassen rich: mamiferes, ucìe, retii, anfibies, pesc, l’é dut besties che à sapù se adatèr al clima e a

la condizions di monc. Apede a la besties portèdes da l’om, desche vaces, ciaures e feides, l’é n muie de

sorts salvères che l’é doventà simboi di monc: i parches naturèi, estrapede, i é dò che i reintrodusc n muie de sorts a risech e i porta inant na politica de stravardament che la é dò a aer i prumes resultac.

La lingia de la besties da mont no pel che scomenzèr da ciamorces, caprioi, cerves e stambeches, a chi che se jonta ite i muflons che l’é stat portà ite da foravìa. Besties

che, alincontra, no se pel più troèr sun nesc monc e te nesc ruves l’é la lodres, i orsc e i louves. Autra besties che l’é te nesc bosć e sun nesc monc l’é la bolp, l’armelin, la schieratola,

la montagnola, l tas, la belora e l mèlder, apede ence a desvaliva sorts de sorices. Apede ence a n muie de ucìe, l’é ence i anfibies, desche la rènes e i rosches, la

gnignoles e i salamandres, ma chisc i é a risech de morir fora, a cajon del mudament ambientèl fat da l’om te chisc ultimes tempes, che à bonificà n muie de lesc tumesc e de paluves, ambienc naturèi olache vif chisc anfibies.

Ampò se cogn ence meter vèrda ai retii desche la bisces e la viperes canche se va a pe su per mont: ma se cogn dir che ence chesta besties les é utoles per dut

l’ecosistem de nesc monc.

Te chesta tabela scrif ite l’inom de la besties che te troes tel test, ge metan dedant da na man l’articol determinatif e da l’autra l’articol indeterminatif:

.......................................................... ..........................................................

..........................................................

..........................................................

..........................................................

...........................................................

.......................................................... ..........................................................

..........................................................

..........................................................

..........................................................

..........................................................

Page 4: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

L’ARTICOL

Métege l’articol determinatif dedant a l’inom de la bestia:

…….. vacia …….. vedel …….. mèlder …….. cian

…….. porcel …….. cerf …….. ors …….. montagnola

…….. aucia …….. gialina …….. gial …….. giat

…….. capriol …….. belora …….. ègua …….. orbejina …….. anerla …….. anerlet …….. rosch …….. agnel

Ades, co la medema besties, métege dedant l’articol indeterminatif:

…….. vacia …….. vedel …….. mèlder …….. cian

…….. porcel …….. cerf …….. ors …….. montagnola

…….. aucia …….. gialina …….. gial …….. giat …….. capriol …….. belora …….. ègua …….. orbejina

…….. anerla …….. anerlet …….. rosch …….. agnel

Page 5: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

LES RECOGNÓSCESTE?

Scrif sotite la fegura l’inom de la bestia co l’articol dedant:

............................. .......................... .......................... ............................

............................. .......................... .......................... ............................

............................. .......................... .......................... ............................

............................. .......................... ......................... ............................

............................. .......................... .......................... ............................

Page 6: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

La contìa

COCHE SE PARLÈA L BESTIAM EN VEA DE PÈSCA TOFÈNIA

Ades ve diron percheche en vea de Pèsca Tofènia vegnìa serà l’usc da l’Aimarìa dal Fech, e pecheche i no jìa nience più a dèr na veièda del bestiam jun stala, inant de jir

a dormir. Percheche l bestiam, en vea de Pèsca Tofènia de net l se pèrla de coche l’é stat tratà via per l’an, e per chest ge volea l lascèr en pèsc.

No se podea pa jir assolutamenter a scutèr chel che l parlèa! Guai, vedé! Ma purampò, zeche fi de n rich moch, curious più che na femena, n an no l se à tegnù.

Bel quacio quacio, dò l’Aimarìa dal Fech l’é se n jit jun stala, l se à metù la sela da moujer tededò usc, post più scur che l’era, e l se à sentà jù e l’à spetà. (Me vegn bele aric a me pissèr coche la ge é jita!)

Belimpont, dò la unesc via, la Ciufola, vacia più veia de la stala, la é levèda sù. L’à sbadeià, la se à sdrenà e destirà, dapò l’à ence mingol sgorlà percheche la era mingol

draghèda, e l’à scomenzà a parlèr: “Ence chest an l’é Pèsca Tofènia chiò, e per me sarà ence l’ultima, percheche é seidesc egn; son veta, son secia e no é più nia da lat.

Amò ansera é sentù che l patron ge dijea a la patrona: - Fage jù mingol de pastolà con dotrei pomes e dotrei ciapins a la Ciufola chiò, senó no ciapon nia lassù, no veideste che l’é demò l’os e la pel? – É capì che con me la é fenida!”

Ge respon de sora la Rossa, che l’era n

gran vacion, grassa e tocia: “Pa, se de oril l patron à endò chela

ciarestìa de fegn che l’à abù l’an passà, che

cognaane magnèr dò e dò demò fiorimes brodeé, e nience pa

dreé, con amò ite i sasc e i zecoi, l’é pa

ben pericol che fenesce ence gé te becarìa!”

“Ma saede ben che l’an passà d’uton nosc

patron à comprà chel gran pra sun Duron,

che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères

de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita nience pa se pissèr a la ciarestìa.” Sora de chest respon la Formentina, la vacia, a dir de la patrona, più ascorta de la

stala: “Ma cognede pa ve pissèr che va ben ben che l’é i chinesc cères de fegn de più te tobià chest an, ma sion pa ence de doi de più te stala. La vedela de an e l Bijo, che l’an passà l patron dijea de l vener; dapò, amedit, jà che l’aea comprà chest pra, l’à

fat l cont de l tegnir sora invern per ciapèr de più chest an.” A sentir so inom l Bijo, che l’era mez enciapedì, col mus pojà via per l pènt, l’à fat na

musolèda. L’aea magnà mingol massa, l’à volù fenir fora de brentela dut: zeche restobies, zeche stonfies e zeche sbrosces che la patrona ge aea amò petà ite dò, ge dijan: “Té, magna, no te durarès mia l mior fegn tu, toch de poltron, tant no l’é mia

pericol che te goces lat!”

Page 7: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

Donca nosc Bijo disc: “Cant a voautres! Gé vedé che fadìa che cognaré fèr doman; ma

via pura, é pa magnà bon teis da cena.” “Pa, che cognarèste mai fèr doman? Ades de pien invern? Fin a mez firé l patron no à mai manà demez la grascia e nience menà l

fegn dai tobié de campagna”, ge disc la Muci. “Scì vedé”, ge disc sora l Bijo, “doman, seence che l’é Pèsca Tofènia, gé cognaré trèr fora de dò usc de stala chel gran ciuch che veide via!”

E volede che ve die, perdìe, che belimpont l’indoman bonora i à cognù jonjer l Bijo e stroseèr fora de stala, che l’era tedò usc, n gran ciuch de lèrsc! Che aric e che spaent!

No l’era nia de auter che l fi del moch doventà n gran ciuch de lèrsc! Coscita l’à paà sia gran curiosità per aer volù jir a scutèr che che la vaces se pèrla en vea de Pèsca Tofènia!

Zirca coscita chesta patofia vegnìa contèda beleche da duc chi de l’auta Val de Fascia. Tout fora e adatà da: Simon de Giulio, Usanzes e Lurgeres da Zacan, ICL

Comprenjion del test:

Segna con na crousc la resposta dreta:

1. Coluna él pa la vacia più veia te

stala?

La Formentina

L Bijo

La Ciufola

2. Coluna él pa la vacia più

grossa te stala?

La Ciufola

La Rossa

La Fumola

3. Chi él pa te stala che à magnà

più bon teis?

L Bijo

La Fumola

La Rossa

4. Cotanta besties él pa te stala?

Cater

Cinch

Sie

5. Coluna él pa la vacia più ascorta te stala?

La Fumola

La Formentina

La Rossa

6. Che ge èla pa dat da magnèr al Bijo la patrona?

L fegn mior

Fiorimes ben dreé

L fegn pior

7. Che fin èl pa fat chel joen tant

curious?

L’é stat mudà te n ciuch

L’é sciampà debel

I se l’à magnà la vaces

8. De che érel pa chel ciuch?

De pec

De lèrsc

De pin

Page 8: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

L’APOSTROF

Te chisc pensieres touc fora da la contìa fage n cerchie dintorn a la soluzion dreta:

1. En vea de Pèsca Tofènia vegnìa serà l usc / l’usc da l’Aimarìa dal Fech.

2. En vea de Pèsca Tofènia de net l bestiam / l’bestiam se pèrla de coche l’é /

lé stat tratà via per l an / l’an.

3. Zeche fi de n rich moch n’an / n an no l se à tegnù.

4. Dò l’Aimaria / l Aimarìa dal Fech l’é / l é se n jit jun stala.

5. L se à metù tel post più scur che l era / l’era e l se à sentà jù e là / l’à spetà.

6. L’à / là sbadeià, dapò l’à / là ence mingol sgorlà percheche la era mingol draghèda, e l’à / là scomenzà a parlèr.

7. No veideste che lé / l’é demò l os / l’os e la pel?

8. L’é / Lé i chinesc cères de fegn de più te tobià chest an / chest’an.

Te chisc pensieres met ite l’apostrof olache carenea:

1. Dò Pèsca Tofènia, n autra festa de jené la é ai 17 de jené, da Sènt Antone da la Ciampaneles, sègra ta Dèlba. En chel dì se desleea

carnascèr e pec dis dò, ai 20 de jené l é Sèn Bastian, sègra ta Penìa. En chel dì se pel jir a mascherèda.

2. Ai 16 de firé l é Sènt Ugèna, sènta protetora de duta Fascia.

3. N outa n om ge à cridà a n papaghèl: “Mostro de n ucel, che te é pa robà?”, e l ucel ge à responet: “Pardon, no é capì!”

4. Cò l à fenì de preèr, l era famà e l aea dò n toch de pan sech desche n sas.

5. La é sgolèda envers la Marmolèda e no se l à mai più veduda.

Page 9: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

Te chesta fegures se cogn troèr fora i inomes che al singolèr i vel l’articol

determinatif co l’apostrof, dapò se cogn ge meter apede ence l’articol indeterminatif. Chest ejercizie l’é da fèr a gropes de trei. Venc l prum grop

che troa fora duc i inomes:

Che él pa te chesta ampolines?

................................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

Coluns éi pa i trei fruc che scomenza con vocal?

...............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

Chiò l’é amancol cater paroles che vel l’articol determinatif co l’apostrof, colunes pa?

................................................................

..............................................................

..............................................................

...............................................................

Semper a gropes de trei, cognede scriver endodanef chisc pensieres destacan la paroles e metan ite i apostrofes olache i serf. Venc l grop che fèsc dut

l’ejercizie dret per prum:

1. Làspetànoraedapòlésenjitacèsa.

2. LeralamedadeAnacheserèasemperluscpernofèrvegniritelaria.

3. Noutalàvedùnanerlaenanerletchenodèatelègadellech.

Page 10: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

PICOLA CONTÌES DE BESTIES

Porton dant, chiò, de picola contìes de besties scrites da Simon Soraperra de Giulio

L PORCEL SALVÈRECH E LA BOLP

N porcel salvèrech l’era enlongia n èlber che l se

spizèa chel dent che l’à che ge cresc defora dal slef su e che per el l’é la mior èrma per se defener.

Na bolp che passèa la ge domana percheche l se spiza l dent se no l’é nesciun ciaciador, nesciun cian che va stroz e no l’é auter pericol al moment ló

entorn. “Sé ben gé percheche l fae – respon l porcel salvère

– se fora de n bel nia ruassa n pericol, no aesse pa più temp de l spizèr, ma enveze se l’é enjignà, posse pa l durèr e me defener.”

Duta la robes che se doura ge vel che les sie enjignèdes dant che sie aló l pericol.

I MANC E L’ASCIL DEL CÈR

N pé de gregn manc con gran fadìa i tirèa n cèr, ma l’ascil, pech ont, l cighèa. A sentir coscita i

manc se à out e ge disc a l’ascil: “Ma tantocant, co éla chesta? L

cèr l tiron nos, ma che se lamenta te es tu.” Coscita la sozet ence coi omegn:

vèlch outa l’é chel che fèsc finta de esser el l stencià, endèna che

l’é stat i etres che à lurà.

L TORO E LA CIAURES SALVÈRES

N toro sciampèa da n gran leon che ge corea dò e l’é ruà per se sconer te n cougol, ló che l’era ite ciaures salvères. Chestes à scomenzà a l tuscèr e a ge dèr

cornèdes dut chel che les era bones. L toro ge disc: “Se gé me rassegne a stèr chiò e a

me lascèr tuscèr da voautres no l’é pa percheche aesse poura, ma l’é per chel che me speta defora da chest cougol.”

N muie de omegn, per poura di più forc, i tolerea la scinfernèdes e la ofenudes de chi più deboi che ic.

Page 11: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

Coche te ès vedù, te chesta trei contìes a la fin l’é semper na morala.

Proa tu, ades, a spieghèr con tia paroles la morala de la trei contìes:

L porcel salvèrech e la bolp:

........................................................................................................................

........................................................................................................................ ........................................................................................................................

I manc e l’ascil del cèr:

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

L toro e la ciaures salvères:

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

Page 12: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

MI PERE GEBER!

Recorc de joentù. Tamion 1925

Na dì sion jic te n ciamp junsot Tamion, n pech sunsora i pré de Paluela,

l ciamp l’era madur de siala bela, a dar it co la fauc l’era mi non;

te dò vegnìa seslan la iava mia,

didada n chest lurier da na so fia, le mane ló jabas dormìa leade,

gio ntant chiò coee le spie crodade.

“Stajé cec”, disc mi non, “fajé acort, che l’é n geber aló te mez ciamp,

stajé aló senté jù che no l sciampe!” Ma gio sente che l cher me bat fort.

El l va fin sa ciasa coran con so schiop l vegn jù ta le man;

pò doi varesc l fasc ta la siala e dò l colp l trasc fora la bala.

Ma chel colp me dasc ite tal cher,

veide l geber da sanch ló jabas, gio me l tole te brac parché l mer,

e dò sente che l cher l ge tasc.

El l verc chi doi eies lujenc, e amò l veit i più bie colores

de nesc bosć, de nesc monc, e duchenc, chi da mont, chi da pra, i bie fiores.

Gio ge slizie so peil dut lujent e me l tegne mi geber te gremen,

dò me l snase sentà pede n termen, me sà bon chel udor pizochent.

Dò sa ciasa me l porte content

e na not l’à dormì te mi let. Ta l’insom ence gio m’in coree

desche n geber gregn sauc m’in trajee.

I salvaresc e ucìe me vardaa, dui, cornace, schiratole e bolp,

duc jiaa pede me, no i sciampaa. Che ne no, me desceide de colp.

Page 13: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

Ta l’insom ju de let son crodà

e coscita l’insom l’é se n jit, e l’incant de chel bosch l’é sciampà,

e col geber te let torne it.

L’indoman duc chel geber cerìa:

l’é mia iava che vel far na pria; gio mi geber tegnìe bel sconet

te n cianton ló de cambra sot let.

“Sacoroto! Olà aste chel geber?” disc mi non, “Dame cà che l fasc vermes!”

Gio pianjee mi per’ geber pelà e chel dì gio la pria no é magnà.

M’in stajee dutoldì ló pianjan,

vedee amò chi doi eies de vierech chele ureie, chel peril dut lujent,

sentìe amò chel udor da salvarech.

Ence gio son n geber spardù,

ence gio veide amò chi colores, de chi monc, de chi bosć e chi fiores,

ence gio son n mingol salvarech. p. Frumenzio Ghetta: Mizacole de steile, Union di Ladins de Fascia

Page 14: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

L’AGETIF DESMOSTRATIF

chest frut – chest om chesta resa – chest’ aucia

chel frut – chel om chela resa – chel’ aucia

chisc fruc – chisc omegn chesta reses – chesta auces

chi fruc – chi omegn chela reses – chela auces

Che dìjei pa? Scrif ite te la nigola, duran l dret agetif desmostratif:

Page 15: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

Te chisc pensieres met ite l’agetif o l pronom desmostratif che carenea:

1. ......... guant che é endos me pièsc de più che .......... che é lascià te armer.

2. ......... tousa apede me la é n muie gustegola, enveze ......... autra l’à

semper zeche che no ge va ben!

3. En ......... outa che i se aea scontrà al mèr i era n muie più joegn che

ades.

4. Te ......... ort colavìa no vegn sù nia, nience i capusc, enveze te .........

chiò apede i à jà tout sù la salata.

5. ......... ciuzé i era pìcoi, l’é per ......... che i é trac demez e me é comprà

......... chiò che é te pe.

Traslatea chisc pensieres:

1. Questa donna non è molto brava, è meglio chiedere di cucinare il pranzo a quell’altra.

2. Questo vestito è dello stesso colore di quello che avevamo visto nella vetrina di un negozio a Bolzano.

3. Non ho mai sentito usare tali parole da nessuno!

4. Hai visto quell’uomo col cappello nero? Quello è mio zio.

5. Vorrei queste arance, quelle mele e le stesse pere che ho comperato l’altro

giorno.

Chel èlber l’é n muie gran!!!

Page 16: NOSCIA BESTIES - scuoladifassa.it · che fèsc passa chinesc cères de fegn”, sauta sù a dir la Fumola, “e chi chinesc cères de fegn i é pa en più te tobià chest an, coscita

PAROLES ENCROJÈDES

A scriver ite la besties te la righes en via, a la fin te la riga en ju te vegnarà

fora l’inom de la bestia che se fèsc la coa ti èlbres con na bela couda longia.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Definizions:

1. La striscia via per jabas

2. L’à de gregn corgn desche rames

3. L stèsc ti paluves

4. L stèsc tel bosch e si corgn no i é n muie gregn

5. D’invern sie pelic doventa bianch

6. Pesc de nesc ruves

7. Anfibie co la pel neigra e śala

8. Canche l’é pericol la scigola

9. L stèsc en aut e l sauta da n crep a l’auter

10. L’é na bestia n muie ascorta

11. L’à l cef neigher e bianch

La bestia l’é: _____________________________________________


Recommended